"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 20 de novembre de 2014

Les Preses, Xenacs, Roca Lladre, Sant Martí i Sant Miquel del Corb


Sant Martí del Corb
Sant Miquel del Corb


Avui en Josep Maria i jo ens hem anat fins a les Preses per donar un tomb per la Garrotxa volcànica. Desprès d'una petita marrada a la sortida del túnel de Bracons, arribem al poble i aparquem a tocar la zona esportiva, en un lloc senyalitzat per això. Ens preparem i sortim a dos quarts de deu del matí, en direcció a l'àrea recreativa de Xenacs. El camí fins a la masia de la Talaia es bastant planer, a partir d'aquí el camí es comença a enlairar però de fàcil pujada, devia ser un camí de bast ja que conserva les esses perfectament definides en els trossos que han de salvar un fort desnivell. El camí no està massa malmès pel que es pot anar pujant amb bastant de comoditat, encara que hi han alguns petits trossos amb forta inclinació. 
Hi han varies cruïlles totes ben senyalitzades amb pals indicadors. Arribem a l'àrea recreativa, on hi ha un bar-restaurant tancat, llàstima ja que podríem haver pres un cafè una vegada esmorzats. A l'entorn hi han taules i bancs, en un d'ells ens asseiem a esmorzar. Una vegada omplertes les panxes ens anem fins al mirador, que està a pocs metres. Veiem que el track que portem, ens semblava que feia coses molt estranyes, però el que fa es no seguir la ruta normal sinó fer un tomb d'aventura que està senyalitzat. Nosaltres fem el mateix. Es un tomb senyalitzat amb plafons i figures de cartró de diferents animals que deuen o devien haver a la zona. Alguns de les figures estan irrecognoscibles per deteriorades i altres no les hem vist. Estan molt gastades. Per la bellesa de la zona, crec que s'ha de fer el tomb. 
Sortim a una esplanada on hi ha uns plafons on explica com es feia el carbó, amb uns petits simulacres de carboneres. Al costat hi ha el forat de les Gripies, d'origen càrstic. D'aquí seguim els senyals i el track, que amb uns quants revolts arriba al Coll de Puig Rodó. Després he vist que segons el mapa hi ha un camí que va més directe, encara que a la sortida de l'esplanada hi havien unes rames com si indiquessin que el camí està tallat. Hi ha un plafó que diu Puig Rodó, un taula de rodona de pedra i una senyera, tot envoltat d'una barana de pedra. Em falla la memòria, i no busco el senyal geodèsic que hi ha al costat de la taula rodona de pedra. Una vegada baixats del cims, seguim per la banda nord de la Serra del Corb, però sota-cingles i passem per la Font dels Cingles. Arribem a un coll que segons els mapes es el Coll de Bas, no així els pals indicadors. Fem una petita marrada al anar en direcció contraria. Rectifiquem i seguim fins al Collet del Pujant d'en Camps, passant per la Font Martinell. Des d'aquí ens dirigim al cim, encara que en un principi no veiem la sortida, sort del gps. Al cim, on hi ha un vèrtex, la visió es bastant limitada, ja que la vegetació ho tapa. Només hi ha una finestra on es veu Olot, la Fageda d'en Jordà i muntanyes llunyanes, però amb poca amplitud. 
Després de les fotografies de rigor, tornem al collet i anem avall, primer per la canal, amb un camí que va fent siga sagues, tot baixant amb molt forta pendent  amb un terra ple de fulles vermelles mullades i que cobreixen totalment el terra pel que fa que sigui lent i una mica perillós el caminar, al no veure exactament on es posen els peus i amb perill de relliscar. Sort que es deixa la part central de canal, després d'una bona estona de baixada  i es continua descendint diagonalment. 
Sortim a un camí ample i arribem a l'ermita de Sant Martí, on parem a dinar. Hi ha una font i a l'altre costat sembla que hi ha una tomba, encara que molt degradada. El que sembla inversemblant es que en un lloc d'aquesta bellesa, darrera de l'ermita sembla ser els lavabos públics.  
Seguint el GR, que no abandonarem fina a les Preses. Per pistes arribem a Sant Miquel del Corb, un altre ermita que val la pena visitar. Per un camí trillat ens deixem a la dreta, una mica més baix de nivell, uns habitatges, el Racó, on a l'altre costat hi ha el volcà del mateix nom. Hi ha un tros que segurament el camí passava pels masos i han fet un de nou, desviant-lo. Deixem una font a l'esquerra i ràpidament la llum de dia se'ns va marxant, anant l'últim tros una mica tantejant el terreny. 
Arribem on tenim el cotxe a les sis en punt, l'església està donant les campanades, i hem fet més de tretze quilòmetres i mig, tot amb un dia no massa solejat, encara que hem anat quasi totalment emboscat. Bosc que en la quasi totalitat tenia uns color magnífics, entre verd, grog i vermell que feia venir unes sensacions molt agradables. Llàstima es que, com sempre ens entretenim molt al començament i avui, al final se'ns a fet fosc. Una vegada al cotxe ens hem anat a prendre un cafè per  intentar impedir que ens agafi la nonya tot tornant cap a casa. Un altre dia fenomenal de muntanya.

Per baixar el trak, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.










00000000000000000000000



000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada