Conesa, Segura, Saladern (Caminants)

Avui he repetit el tomb de Conesa, que vaig preparar el dia 8 d'aquest més, amb dos molt petites diferencies. Ens hem trobat 14 "Caminants" i una nena de 13 mesos, per donar el tomb. Havíem quedat per sortir a tres quarts de nou, però unes petites incidències sense major importància d'uns companys fa que ens esperem fins a un quart de deu, per poder anar tots.

El detall del tomb ja queda explicat molt bé a la meva caminada del dia 8 (aquí). Hi han dues petites variacions. Per anar a la font del Molí no passem pel Molí, si que ho farem de tornada, sinó que quan arribem a la cruïlla on a la dreta per dins del barranc fondo es surt a la pista, nosaltres agafem a l'esquerra, creuem el riu, passem per la vora del camp de conreu i arribem a la font. Des de que deixem el camp conreat fins a tornar a creuar el riu davant el molí, el tros està bastant net però amb molta brossa acumulada a les vores i en rodejant els arbres, son les restes de grans riuades, fet estrany per la poca aigua que normalment baixa pel riu.

Una vegada tornada a la pista quedem d'acord d'anar a esmorzar a Segura, fet que fem asseguts als bancs a la Plaça del Pi. A la sortida de Segura, on s'agafa el sender del GR, ens trobem una colla de motoristes aparcats, i a la baixada veurem que ells han pujat per aquest sender fa poca estona, i això que està prohibit, però ja sabem que fins que la policia no es posi seriosa amb les motos per la muntanya, no hi ha res a fer. Mentre nosaltres baixem pel camí, a la dreta del GR, que ja vaig comentar l'altre dia, veiem una moto enganxada en una pendent i amb fortes acceleracions pot sortir, amb una gran destrossa del camí.

A Saladern ens trobem a dos homes de certa edat que segons em diuen han trobat uns pocs, molt pocs, bolets. Ells han baixat per on nosaltres pujarem, amb forta pujada, un d'ells baixava d'esquena degut al malament que té els genolls, que no li han permès baixar de cara, Deu estar molt malament el pobre.

Per anar a visitar, per fora, el Mas del Muntanyès, pugem per la drecera ja que no està enfangada. Crec que havia de passar per aquest mas, encara que quasi no es veu res, ja que entre enrunat que està i la vegetació que se l'està menjant, aviat no es veurà res de res. Es el mas que dona nom a la muntanya, o potser es a l'inrevés.

Ja només ens queda seguir avall i arribar a Conesa a un quart de tres, havent fet més de tretze quilòmetres, després d'un dia bastant tapat, on quasi no hem vist el sol. El tomb ha estat molt agradable, poc quilometratge, poc desnivell acumulat (encara que es un tomb que sembla que puges molt més que no baixes) i amb molt bona i agradable companyia. Per arrodonir-ho uns companys han trobat uns quants bolets.

El dia ha finalitzat al restaurant de Montblanc, Cal Magret, on s'han afegit la meva cònjuge i la del Josep Maria, on després del bon dinar hem tingut una estona de xarrameca i xerinola., tal i com acostuma a passar en aquestes trobades.
Pel track es pot baixar el del dia 8, tenint en compte les dues variacions que he explicat.
Referent a les fotografies, no he fet cap, ja que era el que portava l'excursió, pel que era el que marcava el ritme i la velocitat. Pel mateix no hi ha vídeo.

00000000000000000000000