"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 29 de juny de 2011

Intervención de Jorquera al Debate de Política General del Estado"

Es un polític del BNG, però els seus comentaris mereixerien ser tinguts en compte pels que governen les espanyes. Llàstima que com sempre faran cas omís.




Impresentable que el cap de l'oposició no hi sigui present quan parlen els polítics dels altres partits. A aquests politicastres no els sancionaran per faltar al lloc de treball, però no ho intenteu fer vosaltres.

000000000

dijous, 23 de juny de 2011

Fallida als Barrancs del Carcaix i de la Noguera (o Pedregosa)

Runes del Mas de la Noguera - Aiguabarreig Carcaix i Noguera

Avui he intentant fer un tomb que feia temps ho volia fer i que ja ho vaig intentar amb resultat nul, ja que aquell dia no em trobava massa be. Es fer els barrancs de la Noguera o Pedregosa i el del Carcaix. Ja fa temps ho vaig fer amb el Josep Maria i l'Albert, però la sortida de la Pedregosa la vam fer al dret per dins del bosc, pel que últimament se m'ha posat el tornar-ho a fer mes o menys be, i per avui he preparat el tomb a l'inrevés, ja que al mapa senyala tres possibles baixadors, dos d'ells ajuntant-se abans d'un fort baixador.
Deixo el cotxe al Coll de l'Andreu i surto per la pista que va als Masos de la Febró, quan son un quart i mig de nou del matí. De seguida deixo la pista i agafo el camí de la Noguera, agafant una drecera, que resulta que es un tros del camí vell, que m'estalvia un retomb de pista. Arribo al Mas de la Noguera, que com es normal està completament arruïnat.
Deixo l'era i un dels camins que baixen, a ma dreta i surto recte, el camí s'estreny i en un revolt trobo la font de la Noguera, seca. A partir d'aquí el camí es confús però trobo rastres una mica clars que baixen a la llera d'un barrancò que comença on el mapa marca la Font del Mas de la Noguera, aquí deixo un camí marcat que creua el barranc i puja, jo segueixo rastres avall, una mica amb dificultat degut al brut del terreny. Trobo una balma gran i bonica, amagada darrera d'un gran herbà i algunes alzines. Trobo un camí vell, margenat a la dreta, que baixa; està molt brut però vaig baixant, cada cop se'm fa mes dificultós fins que arriba a un tros amb roca desfeta i se m'acaba el rastre, per la dreta pedra desfeta i per l'esquerra el barranc completament tapat, i menys mal que no hi han gaires esbarzers. Remunto, i aquí be els primers grans problemes del dia, baixar m'ha costat però per pujar quasi perdó tot l'alè, tota la fullaraca que m'ha costat passar, ara la trobo cara amunt i a contra-corrent. Arribo mes amunt de la balma, on he deixat un camí a la dreta baixant, l'agafo i amb forta pujada, ben clar i net, em porta a l'era del Mas de la Noguera.
Retorno per la pista a buscar un altre dels possibles baixadors del mapa, em trobo mes del mateix. El rastre es va perdent fins que no em queda cap d'acceptable, o al menys no ho se veure. Remunto un altre vegada i vaig a buscar el tercer possible, aquest ja ni el trobo. Decepcionat tiro enrere i llavors mirant el mapa veig que si vaig cap el Mas d'en Viles, podré baixar al Carcaix, penso que al menys no ho perdre tot. Per pista i allargant-me fins a la font del mas, agafo primer una pista vella, però neta, i després un camí marcat que baixa amb decisió. En una esplanada sembla ser que hi ha un camí que va a enllaçar amb el que primer he provat de baixar des del Mas de la Noguera, però prefereixo seguir pel que vaig, ja que es segur. Arribo al Barranc del Carcaix, al peu del cingle on està el mas de l'Estremenyo. Penso, ara ja està, no faré la Pedregosa però faré el Carcaix. Remunto el Carcaix, senderó poc marcat, passo per uns tolls d'aigua, deixo l'aiguabarreig del Carcaix i Pedregosa i tornen a sortir els problemes. El camí del Carcaix se m'acaba, intento passar entre la vegetació, trobo un altre balma, amagada, i torno a quedar enganxat en mig de l'herbam, sense poder tirar endavant i enredera. Em costa bastant sortir d'aquí, llavors veig la possible continuació, però es una possible o sigui no es segura, a més està molt tapada, pel que decideixo abandonar-ho tot, ja en tinc prou.
Em torno per on he vingut, però encara faig un altre aventura, però aquesta em surt be, passo per un altre font, amb bassis fets de banyeres, lloc on s'acaba el camí, però per rastres de senglars arribo a la font de la Noguera. D'aquí cap el cotxe, però agafant un bon tros del camí vell de la Noguera, que va molt a prop de la pista, però que conserva trossos empedrats.
El dia no ha estat massa calorós, ja que el sol no ha sortit fins que he estat al barranc del Carcaix i llavors tenia l'ambient d'humitat de l'aigua, després s'ha tornat a tapar. El que si que m'ha quedat demostrat que ja no estic per recerques, i mes jo sol, en llocs que sé positivament que estaran tapats i bruts. Confio que un dia u altre aprendré.
El que si que he fet, es mes de deu quilometres i mig, amunt i avall, i he arribat al cotxe a un quart de dues. L'entorn a estat molt bonic i agradable.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.



000000

Mail als nostres eurodiputats

Ahir a la nit vaig enviar el següent mail a tots els eurodiputats espanyols:

Estimad/o Sr./Sra. diputado/a:
Me pongo en contacto con usted en relación a la votación los próximos días 23 y 24 de junio en el Parlamento Europeo del paquete de medidas económicas que han sido definidas como el “Pacto del Euro”. Invocando a su labor de representación para con sus votantes, querría transmitirle mis inquietudes.
Quiero hacerle saber que estoy en desacuerdo total con dicho pacto, ya que olvida lo más fundamental e importante: que la economía debe estar al servicio de la ciudadanía, y no al contrario.
Usted fue elegido por los españoles para representarnos. Si realmente quiere cumplir dicha labor, la mejor forma es no apoyar el Pacto del Euro, por los siguientes motivos:
Los retrasos en la edad de jubilación suponen una pérdida de derechos adquiridos por la sociedad durante décadas y es inconcebible máxime cuando en España tenemos una tasa de paro juvenil superior al 40%. Los fondos públicos de pensiones no corren riesgo de momento, y el esfuerzo debería ponerse en la recuperación del empleo más que en reducir pensiones, lo que desde ningún punto de vista social sería aceptable al condenar a futuras generaciones a una vejez en la miseria.
Moderar (aún más) los salarios millonarios de los empleados públicos de escala superior, cuando nuestro país ya sufre unos salarios medios más bajos que la media de la UE, solamente puede seguir contrayendo el gasto, reduciendo el consumo interno y llevando al cierre de más PYMES, auténtico motor de nuestra economía.
Las recomendaciones sobre el incremento de los impuestos indirectos en detrimento de los impuestos directos, mucho más progresivos fiscalmente, pretende cargar sobre la espalda de las clases populares el esfuerzo fiscal de nuestro país, mientras no se pone el énfasis necesario en acabar con los paraísos fiscales, SICAVS, u otros mecanismos de evasión masiva de impuestos.
La instauración de un techo de déficit público a través de la Constitución y de las leyes nacionales, así como la aprobación anterior de los presupuestos generales de los estados miembros de la UEM por parte de organismos comunitarios, supone una injerencia y una violación de la soberanía nacional totalmente inaceptable.
En cualquier negocio dentro de un libre mercado, las inversiones pueden salir bien o salir mal, y el empresario debe aceptar sus resultados. En cambio, se está dando un injusto trato de favor a la banca, obligando a los estados miembros a interferir en el libre mercado (tan defendido en otras ocasiones) para "salvar" a los bancos que avariciosamente invirtieron en deuda pública de países con calificaciones bajas, con el objetivo de obtener beneficios fáciles sin importarles nada más. ¿Por qué no se destinan esos mismos fondos a fomentar el I+D+i o a ayudar a los pequeños empresarios? El Pacto del Euro en este sentido defiende algo totalmente falto de ética y sensibilidad social.
Le agradezco de antemano su atención prestada.
Sin otro particular, reiterar mi apelación al principio de representatividad hacia sus votantes para pedir se oponga a dicho pacto. Apelo a su conciencia, y espero que recuerde las consecuencias del Pacto que enumero arriba cuando llegue la hora de la votación.
Un saludo.

S'ha enviar en quatre grups per esquivar l'spam. La relació d'adreces de mails es la següent:
GRUPO 1 - MAIL 1
izaskun.bilbaobarandica@europarl.europa.eu;pilar.delcastillo@europarl.europa.eu;alejandro.cercas@europarl.europa.eu;ricardo.corteslastra@europarl.europa.eu;agustin.diazdemera@europarl.europa.eu;rosa.estaras@europarl.europa.eu;santiago.fisasayxela@europarl.europa.eu;carmen.fragaestevez@europarl.europa.eu;josemanuel.garcia-margalloymarfil@europarl.europa.eu;iratxe.garcia-perez@europarl.europa.eu;eider.gardiazabalrubial@europarl.europa.eu;salvador.garrigapolledo@europarl.europa.eu;luis.degrandespascual@europarl.europa.eu;
GRUPO 2 - MAIL 2
enrique.guerrerosalom@europarl.europa.eu;cristina.gutierrez-cortines@europarl.europa.eu; ; sergio.gutierrezprieto@europarl.europa.eu ;esther.herranzgarcia@europarl.europa.eu ;maria.irigoyenperez@europarl.europa.eu ;carlos.iturgaizangulo@europarl.europa.eu ;teresa.jimenez-becerril@europarl.europa.eu ;oriol.junquerasvies@europarl.europa.eu ;veronica.lopefontagne@europarl.europa.eu ;juanfernando.lopezaguilar@europarl.europa.eu ;antonio.lopezisturiz@europarl.europa.eu ;miguelangel.martinez@europarl.europa.eu ;antonio.masiphidalgo@europarl.europa.eu ;gabriel.mato@europarl.europa.eu ;jaime.mayororeja@europarl.europa.eu ;
GRUPO 3 - MAIL 3
i.mendezdevigo@europarl.europa.eu ;emilio.menendezdelvalle@europarl.europa.eu ;willy.meyer@europarl.europa.eu ;francisco.millanmon@europarl.europa.eu ;maria.munizdeurquiza@europarl.europa.eu ;raimon.obiolsigerma@europarl.europa.eu ;andres.perellorodriguez@europarl.europa.eu ;teresa.rieramadurell@europarl.europa.eu ;carmen.romerolopez@europarl.europa.eu ;raul.romevairueda@europarl.europa.eu ;joseignacio.salafranca@europarl.europa.eu ;antolin.sanchezpresedo@europarl.europa.eu ;
GRUPO 4 - MAIL 4
francisco.sosawagner@europarl.europa.eu ;ramon.tremosa@europarl.europa.eu ;alejo.vidal-quadras@europarl.europa.eu ;luis.yanez@europarl.europa.eu ;pablo.zalbabidegain@europarl.europa.eu ;maria.badiaicutchet@europarl.europa.eu ;pablo.ariasecheverria@europarl.europa.eu;pilar.ayuso@europarl.europa.eu;josefa.andresbarea@europarl.europa.eu;ines.ayalasender@europarl.europa.eu

000000000000

dimecres, 22 de juny de 2011

Cant dels esclaus hereus, de l'Opera Nabuco

Igual com Verdi va composar l'opera Nabuco amb el seu "Va Pensiero" que es el cant dels esclaus hebreus, pensant en el domini de l'imperi Austríac sobre els italians, aviat els catalans haurem de treure el nostre cant tot pensant en el domini espanyol sobre nosaltres.



0000000000

diumenge, 19 de juny de 2011

PREN EL CARRER. 19 de juny

00
EL DIA 18 A LES 19H. MANIFESTACIÓ A REUS. Plaça Llibertat amb Prat de la Riba.
000


dissabte, 18 de juny de 2011

Confessions d'un sicari econòmic

Això es el que està passant ara a Europa:



0000000000

Infiltrat entre els indignats?

El tipus al que es veu llançar "totxos contra un furgó policial entre el minut 1.15 i 1.20 és un dels quals apareix en el vídeo "qui són els violents"?

divendres, 17 de juny de 2011

dijous, 16 de juny de 2011

Era un paio molt fatxenda ...

Era una vegada un país imaginari on hi havia un paio molt fatxenda que volia manar, i es va posar darrera del gran guru del país, en espera que es retirés per posar-si ell. Va passar que quan aquest guru es va retirar no el van posar a ell sinó a una mena de conglomerat de gent. El paio fatxenda estava molt emprenyat i quan va haver la gran reunió al país per decidir qui mana, això es fa cada quatre anys, ell amb la seva fanfarronada va dir que ell no necessitava a ningú, inclús va anar a la notaria per dir que no volia saber res d'un grupet de desangelats que feien campanya per destrossar el país, i que no s'ajuntaria mai amb ells. Era una cosa bona no ajuntar-se a gent que vol malament el país. Però va passar que encara que molt pinxo tampoc va guanyar el poder, si que el va a tornar a guanyar el conglomerat de gent.
Ves per on, el conglomerat de gent no s'entenia per res i el país cada vegada anava pitjor, i sense necessitat de la ajuda dels que el volien destrossar. Van arribar a passar uns altres quatre anys, i aquesta vegada el paio fatxenda va perdre el cul per ajuntar-se als que volen destrossar el país, tot sigui per manar. Com ja preveia que la gent no estaria contenta va anomenar com a cap dels gossos guardians del regne al mes ferotge dels seus llepaires, perquè no li fessin malbé el seu regnat. (he dit regnat no regne, això tant l'hi fot).
Continuara ....

diumenge, 12 de juny de 2011

Llinars, Tosseta Rasa, Clotes, Vall d'Uixó, Punta Blanca, Terranyes, La Foia, Llinars

La Punta Blanca - Pi de tres cames

Per avui havia quedat amb l'Esteve i el Lluís d'anar als Ports i al final s'han ajuntat la Montse, l'Anna, la Marta, en Josep, en Juan i l'Albert. Anem en dos cotxes però l'altra no es bo per anar per pistes, pel que jo pujo fins al Pla de Llinars, mentre l'altre cotxe aparca a la pista de la Vall del Mascar, on finalitza el cimentat i els ocupants van pujant a peu per la pista en espera que jo faci un altre viatge i que els porti fins a Llinars. Una vegada junts aprofitem per esmorzar abans de començar a caminar.
Avui he preparat de seguir una de tantes rutes del Lluís Ibáñez, de la seva pàgina “Pel Port”, que precisament va fer al mes de maig (tot un tros amb boira), i he afegit unes quantes visites extres.
Sortim quan manquen 2 minuts per les deu del matí, tot seguint el Gr en direcció a la Foia. Una vegada hi som deixem el camí senyalitzat per seguir una serie rastres que ens pugen a la Tosseta Rasa (es el primer extra del dia). Agafem el desviament una mica massa avall, hauria estar millor anar a buscar la carena darrera dels corrals de la Foia, però ...
Una vegada fetes les fotografies de rigor baixem al dret, però amb rastres que mes o menys es poden seguir, fins anar a trobar un altre vegada el GR., que l'anirem seguim fins al coll de Carabasses, tot passant pel costat del Fornet dels Morellans. Copio d'en Lluís Ibáñez: “En aquest indret, ja fa un segle, els pastors morellans acampaven. De la sàrria treien una pell ben adobada sobre la que pastaven. El pa era cuit en aquest fornet del que ara nomes queda la boca”.
Abans d'arribar al coll ens trobem un caminant que anant en direcció a la Foia ens pregunta si manca molt per les Clotes, sort que l'indiquem que va a l'inrevés, que si no ...
Ens allarguem fins al Refugi de les Clotes que ja estat renovat, encara que un grup que hi ha allí ens diuen que la llar de foc no tira.
Reculem una mica i agafem el camí cap a la Vall d'Uixó, quan arribem a la creu de Carabasses ens adonem que ens hem passat els xumadors. Quatre de nosaltres reculem i creiem que els hem trobat, ja que lliga una mica l'explicació que dona en Lluís referent a l'historia de Carabasses: “Allí hi ha unes covetes i unes petites surgències d’aigua. Es en aquest indret on passà els darrers dies de la seua vida Salvador? Carabasses, el darrer fabricant d’estris de boix del Port. Allí va passar una nit del 1896. Possiblement es va aixecar en plena nit per “canviar l’aigua a les olives” i es va estimbar”.
Seguim baixant, saltant-se la visita a la Font de la Tinella, ja que veig que hi ha una bona baixada per tartera que després s'hauria de tornar a pujar. Per cert que un dels mapes del Port hi marca la font de la Tinella, abans i a l'esquerra, i el grupet que hem trobat a les Clotes ens diuen que l'han anat a visitar. O sigui que hi han dos fonts (tollets millor dit) i una de les dos es la de la Tinella i l'altre deu tenir un altre nom.
Arribem a la pista de la Vall d'Uixó i la gent ja comença a protestar pel dinar, a més sabent que quan vaig sol igual no paro a dinar. Quedem que ho farem a la font dels Bassis de la Vall d'Uixó, i així ho fem. La font raja aigua i es força bona i fresca.
Després de dinar ens queda una forta i llarga pujada fins la carena de la Serralla, lloc on arribo molt cansat. Després de descansar, jo, una mica, mentre els altres gaudeixen de la vista, agafem un altre extra del dia, que es anar fins la Punta Blanca, tot passant pel costat del pi de tres cames. Volia anar fins el Pi Camat, però veig la baixada que té i decideixo de no anar, sobretot pensant en la remuntada de la tornada i que els genolls ja comencen a protestar i encara ens queda bastant de caminar.
Retornem i enfilem cap a Terranyes. Com sempre passa hi ha el grup que tira endavant i encara que els crido per anar a fer el tercer extra del dia, no fan cas. Tres anem a visitar el Mas i Pi del Baio, el Avenc dels Científics (l'entrada només), el Maset del Paulino, amb la seva era. Després ja ens retrobem i ens dirigim al Refugi lliure de Terranyes, molt ben conservat, on descansem una mica
Ja veiem que la boira va venint, i seguim cap a la Foia, tot passant pel costat de les runes del Mas de Centelles i d'un altre mas situat al Pla de Pilara. A la Foia veiem els braus de lluny i darrera la boira, que per cert ja ens està agafant, però només ens queda anar a buscar el Gr i baixar a Llinars, de d'on uns baixen a peu fins a la pista que va cap el Mascar i els altres baixem amb el cotxe fins a on ho tenen aparcat els primers, reculant després per agafar-los ja en la pista. Ja tots junts cap a casa, ham parada al Bar-restaurant l'Esquirol, per la ben guanyada cervesa
Hem de fet uns 18,400 kms., i hem arribat a Llinars a un quart de vuit, o sigui hem estat nou hores i quart a la muntanya, amb un desnivell acumulat de pujada de mes de 900 metres. El track pujat i el mapa de perfil figuren menys ja que he netejat el track.
Ha estat un dia molt complert, per sort no hem baixat a la font de la Tinella ni a veure el Pi Camat, ja que ens hauria fet fosc i ens hauria agafat de ple la boira. Per la resta, es d'aquelles sortides que et deixen un regust dels mes bons, amb molt bona companyia, ja que hem rigut durant tot el dia (sempre que no esbufegava, està clar). Però es que els Ports no decepcionen mai.
La zona de la Terranya i de la Foia es de les que no em cansen mai, i ja tinc al cap un altre tomb passant per part de elles, però això serà un altre dia.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

00000000000

dissabte, 11 de juny de 2011

MANIFEST DE L'ASSEMBLEA POPULAR DE REUS PER A L'11 DE JUNY

MANIFEST DE L'ASSEMBLEA POPULAR DE REUS PER A L'11 DE JUNY

Perquè estem aquí? Estem aquí perquè volem una societat que doni prioritat a la vida per sobre dels interessos econòmics i polítics. Ens sentim trepitjats per aquest sistema econòmic i exclosos de les decisions polítiques que no ens representen. Apostem per una transformació profunda de la societat i, sobretot, apostem perquè sigui la pròpia societat la protagonista d'aquest canvi. Creiem amb la igualtat, la solidaritat, el lliure accés a la cultura i la sostenibilitat ecològica.

Què denunciem?

Denunciem l'actual sistema que és resultat de l'acumulació per part d'uns quants de quantitats escandaloses de diners, on els interessos particulars es prioritzen per damunt de l'eficàcia i el benestar de l'interès general.

Denunciem el malbaratament de recursos que destrueix el nostre planeta, generant atur i consumidors infeliços.

Denunciem la classe política que no ens escolta, quan la seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions per facilitar la participació política, més enllà d'un vot cada quatre anys. S'ha oblidat que la democràcia és la veu de la ciutadania i no de la partitocràcia, la Constitució i la monarquia, i que el poder polític ha de respondre a les exigències del poble. En canvi, aquesta classe política només atén els interessos dels grans poders econòmics i s'aferra al poder de forma inamovible i tecnocràtica provocant desigualtats i injustícies a la societat.

Aquest equip de govern de CiU-PP que avui es configura a Reus representa poc més del 10% de la població d'aquesta ciutat, que té actualment uns 110 000 habitants. De les 70.000 persones que podien votar (deixant fora a 20.000 immigrants, cosa que també denunciem, ja que estan empadronats, paguen impostos i cotitzen) CiU i el PP han recollit 16.650 vots, només un 22,3% dels qui podien fer-ho. Per altra banda tenim el 46% d'abstenció. Gairebé la meitat de la gent que podia votar no ho ha fet, i no ho ha fet perquè no se sent representada per cap partit polític. Completen el panorama local de la desafecció 1162 vots en blanc i 425 nuls.

La corrupció, la manca total de transparència, la falta de canals reals de participació, els interessos particulars, són alguns dels motius pels quals la gent no creu en aquest sistema polític, cosa igualment aplicable al sistema econòmic. Si l'abstenció estigués representada, tindríem un ajuntament mig buit!

Democràcia no és només poder votar cada quatre anys sense possibilitat de participació en la presa de decisions en les quals la població no te canals per a fer-ho. Democràcia no significa que un nombre molt reduït de persones decideixin per la resta de la població. Democràcia significa participar activament en la presa de decisions que afecten els habitants d'un poble, país, regió... Significa que el poble decideix què vol, com ho vol i quan ho vol, i com s'està veient això no és així.

Per tot això estem indignades! Confiem en el nostre futur, podem eliminar els abusos i les mancances que tots patim, som persones i no productes de mercat!

No som mercaderies en mans de polítics i banquers, volem una democràcia real, volem un ajuntament obert, transparent, participatiu i sense corrupció. Per això estem aquí, com s'està fent en altres ciutats, i per això seguirem treballant i ens seguirem mobilitzant.

Que s'estengui la indignació...

Reus, 11 de juny de 2011

L'Assemblea Popular de Reus sorgida de l'Acampada de la plaça Mercadal

divendres, 10 de juny de 2011

Sangtraït, El vol de l'home Ocell

Tot un himne del rock català i la cançó més respresentativa de Sangtraït:



Penseu atentament en el que diu la lletra i llavors penseu el que passa a la actualitat.

000000000000000

dijous, 9 de juny de 2011

Moviment Zeitgeist

Text traduït al castellà i d'aquest al català, del final del vídeo Zeitgeist II, vídeo de lliure circulació que es pot trobar a internet. Es un vídeo molt interessant on ens demostra que la humanitat només es belluga pel diner, i els donen la solució de passar a una societat dominada per la ciència.
La primera part s'ha de veure (es com funciona la nostra societat) encara que no estiguis d'acord amb la segona (com ells ho resoldrien).
No he trobat al youtube el vídeo amb subtítols en castellà (en català, ni pensaments).

"Des de l'antiguitat, importants religiosos i filòsofs seculars han defensat constantment idees pacifistes i unificadores per a la humanitat.

Des del Cristianisme a l'Hinduisme, la idea de veure als altres com a tu mateix és una disposició molt antiga. Tristament, un cop d'ull a la societat d'avui, ens fa preguntar-nos per que la idea de valorar i respectar universalment al teu semblant i treballar junts, mai ha tirat arrels.
L'actual societat egocèntrica i orientada als diners, crea un ambient que rebutja la preocupació universal prenent en compte a l'altre, i per això mateix, mai permetrà un món de balanç i harmonia.
El fet és, que és hora de deixar de resar, de desitjar i de parlar cegament sobre els nostres supòsits ideals humanistes i religiosos i treballar realment per fer-los realitat.
Una Economia Basada en Recursos, posa en practica tot el que els grans religiosos i mestres filòsofs han dit sempre, quant a que els humans s'acceptin uns a uns altres com a si mateixos, i treballin junts amb mutu respecte com una sola família humana.
L'ús de la ciència i del Mètode Científic, encara que sovint considerats freds i insensibles, realment presenten un dels desenvolupaments espirituals mes profunds que mai hàgim vist.
Mentre moltes persones veuen amb gran admiració i respecte a figures com la Mare Teresa i la seva naturalesa desinteressada, molt pocs tendeixen a veure a Alexander Fleming, l'home que va descobrir la Penicil·lina, de la mateixa forma idealitzada. La penicil·lina ha salvat incomptables vides, mes que qualsevol organització de caritat. El punt és que la ciència i la tecnologia són la divinitat en acció.
No podem esperar per alguna revelació divina o un "gran home" que ens guiï. Hem de comprendre que depenem de nosaltres mateixos en aquest planeta i depèn de nosaltres canviar el món per bé.
És hora de deixar de pontificar i pregonar solament de paraula aquells valors espirituals que religiosos i filòsofs seculars han estat discutint per mil·lennis i posar-los finalment en practica.
La ciència és l'eina per a aquesta espiritualitat funcional i si treballem per aplicar els seus mètodes per al millorament de la civilització mateixa.
PODEM aconseguir les metes espirituals que hem buscat des de l'antiguitat".
Moviment Zeitgeist.

dimecres, 8 de juny de 2011

Els bancs roben i el govern mira per a un altre costat

By Juan Torres López y Alberto Garzón Espinosa – 5 junio, 2011, "Altereconomia.org". Sense traduir, només copiat

"La aprobación por el Gobierno el pasado viernes de un Real decreto que ha sido calificado por algunos medios como “ley contra los abusos en la banca” pone una vez de relieve la desfachatez gubernamental y la directa complicidad de los poderes públicos con la banca privada para permitirle salir de la crisis con más poder y una situación patrimonial saneada.
Se dice que es un decreto contra los abusos bancarios porque se modifican algunos criterios de cómputo de activos para que la exposición al riesgo de los bancos cuando realizan inversiones especulativas y de ingeniería financiera sea más transparente y, sobre todo, porque establece mecanismos para limitar las remuneraciones de los directivos, además de intervenir en el mercado para evitar que los bancos recurran a las llamadas “guerras de depósitos” ofreciendo intereses elevados que, según el gobierno, luego obligan a aumentar el coste de la financiación a la economía.
Decimos que el decreto es una desfachatez porque no se enfrenta realmente a las causas que provocaron la crisis financiera, porque solo pone paños calientes para hacer como que se regulan de otro modo las finanzas, cambiado algo para que nada cambie, y porque engaña a la sociedad haciendo creer que los abusos de la banca provienen de donde en realidad no vienen.
Lo que hay que controlar no son los sueldos de los directivos sino los beneficios de la banca.
Lo que debería hacer el gobierno no es lanzar este canto de sirena sino, de entrada, someter las remuneraciones astronómicas de los directivos bancarios a impuestos justos y progresivos y no hacerlos desaparecer, como viene haciendo. Y, sobre todo, impedir que la banca privada pueda generar los beneficios extraordinarios que obtiene a base de financiar mal a la economía productiva y de gozar de un poder de mercado radicalmente incompatible con el buen funcionamiento del sistema financiero e incluso con el juego de poderes democrático que debe primar en una sociedad que se dice democrática.
Si en España hubiera decencia y justicia decente y si los dos partidos de los que dependen la gobernabilidad, el Partido Socialista y el Popular, junto a los de la derecha nacionalista, no fueran esclavos de los créditos que reciben de la banca y que luego no pagan, se tomarían de verdad medidas contra los abusos de la banca pero éstas no serían las del decreto que acaba de aprobar el gobierno. Serían otras fundamentalmente destinadas a poner en claro y pedir responsabilidades civiles y penales, al menos, por actividades y hechos como los siguientes:
1) La posible responsabilidad de la banca española en la generación de un insostenible crecimiento del crédito bancario que provocó más tarde la crisis en la que estamos y en la utilización de vías de financiación para poder mantener ese crecimiento que claramente comportaban mucho riesgo y problemas futuros que todos estamos pagando ahora.
2) La posible responsabilidad de la banca española en la promoción de miles de contratos de permuta conocidos como clips o swaps inmobiliarios que en realidad han sido un engaño y una estafa descomunal a clientes que han perdido millones de euros.
3) La posible responsabilidad de la banca española en la generación del boom inmobiliario, entre otras vías, mediante la tasación de las viviendas artificialmente al alza para así aumentar su negocio de creación de deuda.
4) La posible responsabilidad de la banca española en la liquidación muy perjudicial de los créditos hipotecarios para miles de familias también por realizar tasaciones artificialmente a la baja.
5) La posibles irregularidades fiscales y de gestión patrimonial de la banca española que puedan estar dándose tras la apropiación de las viviendas adquiridas por familias que no han podido seguir pagando sus créditos.
6) La responsabilidad que pueda haber tenido la banca española en el hecho innegable de que millones de personas no pueden disfrutar de su derecho constitucional a la vivienda por la política crediticia que viene practicando y por su contribución a generar el paro y la pobreza que lleva consigo la crisis que ha contribuido a provocar.
7) La responsabilidad que pueda estar teniendo la banca española en la enorme rigidez a la baja que muestra el precio de la vivienda en España a pesar de haber estallado ya hace meses la burbuja y al mantener fuera del mercado cientos de miles de viviendas que podrían satisfacer necesidades sociales fundamentales.
8 ) La posible responsabilidad de la banca española ante la situación en la que se encuentra la economía española como consecuencia de estar utilizando dinero público y recursos de sus clientes para ampliar sus negocios improductivos y especulativos sin destinarlo, como se supone que es la razón de recibirlo, a financiar a empresas y consumidores.
9) La posible responsabilidad que pueda tener la banca española en nuestra mayor tasa de inflación dado el mayor nivel de gastos inherentes a las operaciones financieras y comisiones que cobra a sus clientes.
10) Las posibles responsabilidades de la banca española como financiadora de negocios criminales, de tráfico de armas y de drogas, tal y como han denunciado algunos organizamos y asociaciones internacionales.
11) La posible responsabilidad de la banca española por utilizar paraísos fiscales para facilitar la evasión fiscal y por los daños que con toda seguridad eso ha causado a la economía española.
12) La posible responsabilidad que haya podido tener la banca española en la exclusión y segregación financieras que haya podido producirse con colectivos sociales o grupos sociales más vulnerables.
13) La posible responsabilidad de la banca española en la financiación consciente de la corrupción urbanística.
14) La posible responsabilidad de la banca española en la financiación irregular de los partidos políticos.
15) La posible responsabilidad de la banca española en el incremento del coste de la deuda soberana y su participación en actuaciones especulativas contra España incluso con recursos recibidos de los poderes públicos y de los ciudadanos españoles.
16) La posible responsabilidad de la banca española en la extensión del fraude fiscal y de la economía sumergida difundiendo productos financieros durante los últimos años con el solo propósito de blanquear dinero y ocultar a la Hacienda Pública las fuentes reales de las rentas y patrimonios de sus clientes.
17) La responsabilidad de la banca por utilizar de un modo palpable e indisimulado su poder financiero para aumentar su influencia mediática, política, académica y social comprando voluntades y publicaciones financiando publicaciones (como ocurre con los informes que justifican la privatización y recorte de las pensiones públicas) en donde una y otra vez se presentan datos que no responden a la realidad pero que contribuyen a crear un estado de opinión favorable a sus intereses económicos. Y, por tanto, engañando a la opinión pública y prostituyendo la deliberación social y la propia democracia.
18) La responsabilidad de la banca española en la enorme pérdida de empleo que se ha producido en su sector, en donde las jubilaciones se producen a las edades más bajas a pesar de que los informes que financia proponen su aumento para el resto de los trabajadores y sectores económicos, y a pesar de que es el negocio que mayores beneficios viene obteniendo desde hace años.
19) La posible responsabilidad de la banca española en la enorme cantidad de errores que se producen en la gestión de las cuentas de sus clientes o en la gestión de documentos y recibos, por los habituales abusos de confianza que llevan a gestionar de forma muy diferenciada y arbitraria sus depósitos y, de forma particular, por la suscripción de fraudulentos “fondos de pensiones” que ocultan su verdadera naturaleza y beneficio real y la desigual rentabilidad que suponen para los clientes y para las entidades bancarias.
20) Y finalmente habría que abrir otro capítulo para depurar también las responsabilidades de los directivos del Banco de España, y más concretamente de sus gobernadores, puesto que son las autoridades encargadas de supervisar a la banca privada y las que podrían haber evitado que todo esto hubiera ocurrido.
Pero ninguna de estas cuestiones se plantea ni se investiga, ni se cuestiona. En lugar de hacerles frente para poner en claro las causas que han provocado un quebranto de docenas de miles de millones de euros para pequeñas y medianas empresas y para las familias y consumidores españoles, y, además de ello, una merma sustancial de su capacidad de decisión, lo que se hace es conceder a los banqueros un régimen de privilegios totalmente incompatibles con la democracia más elemental y de casi total impunidad. El ejemplo del presidente del Banco de Santander, Emilio Botín, es elocuente:
Según informaba la web EL CONFIDENCIAL el 21 de septiembre de 2006 “durante los años 1988 y 1989, el Santander manejó cerca de medio billón de pesetas de dinero negro, que provenía de fuentes financieras más o menos inconfesables (…) El banco entregó al Fisco información falsa sobre 9.566 operaciones formalizadas que representaban 145.120 millones de pesetas. (…) A tal efecto, no dudó en declarar como titulares de las cesiones a personas fallecidas, emigrantes no residentes en España, ancianos desvalidos, trabajadores en paro, familiares de empleados del banco, antiguos clientes que ya no mantenían relación alguna con la entidad, etcétera”.
Como consecuencia del descubrimiento de esa serie de irregularidades, la acusación solicitó para el presidente del Banco de Santander, Emilio Botín, “un total de 170 años de prisión y una multa de 46.242.233,92 euros (7.694.060.334 pesetas), además de una responsabilidad civil de 84.935.195,86 euros (14.132.027.499 pesetas), que es el perjuicio causado con su actuación a la Hacienda Pública”.
Pues bien, el diario El País informaba el 27 de mayo de 2008 que para defenderse de la acusación de supuestos favores a ese banco, el ex ministro de economía Rodrigo Rato presentó un escrito de la ex-Secretaria de Estado de Justicia y luego Vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, “en la que ésta pidió el 25 de abril de 1996 que se cursaran al Abogado del Estado “instrucciones” sobre su actuación en el caso de las cesiones de crédito”, concretamente, pidiendo que no se dirigiera “acción penal alguna por presunto delito contra la Hacienda Pública, contra la citada entidad bancaria o sus representantes”. Gracias a lo cual, su presidente ni siquiera fue juzgado por esas actuaciones.
Estos son los verdaderos abusos de la banca y los que de verdad hacen daño a la sociedad y no las remuneraciones de sus directivos, por muy altas que sean. Y no hay por qué que seguir aguantando estos abusos. Hay que denunciarlos, censurarlos y reclamar medidas para investigar y depurar responsabilidades.
Ya es hora de que la sociedad despierte y no se deje vencer más por el miedo ancestral hacia quienes manipulan el dinero ante sus manos como si fueran magos que tienen un don especial para hacerse ricos cuando en realidad solo son trileros que se aprovechan de la necesidad ajena y que esconden sus trampas gracias a la impunidad y al poder inmenso que durante siglos han acumulado.
Ya es hora de que la gente reaccione y no permita que, con su dinero, la banca robe, engañe y haga inversiones inmorales y sumamente peligrosas para la estabilidad económica, social y ambiental del planeta.
No puede haber democracia mientras haya abusos bancarios".

0000000

Soc conscient que la pàgina web de "Altereconomia" hi ha la anotació de "Copyright Altereconomia. All Rights Reserved.", però crec que es un informe que es mereix la màxima difusió, i ells ja posen les eines perquè es difonguin per Facebook i Twiter, o sigui estan d'acord amb la seva difusió. En cas de que no estiguin d'acord, l'esborraria del meu blog.

0000000

dimarts, 7 de juny de 2011

La propietat

La propietat no és una idea capitalista, és una perspectiva mental primitiva generada per generacions d'escassetat.

dilluns, 6 de juny de 2011

Mensaje de Anonymous a la clase política española

#SPANISHREVOLUTION




Este es un mensaje anónimo para la clase política española. Se lo advertimos, ¿creían que engañarían a todo el mundo, todo el tiempo? Parece que no han entendido nada. Sus continuos esfuerzos por acallar la libertad de expresión y la creciente ola de indignación contra su sistema corrupto resultan completamente inútiles. Cuanto más complacientes se vuelven hacia la plutocracia y sus absurdas exigencias, más expuestos quedan ante la opinión pública. Cuanto más pague el pueblo por la avaricia criminal de una pequeña elite intocable, más obvia se revelará su incapacidad para liderar el cambio que se les exige. Cuanta más fuerzas usen contra personas pacíficas y desarmadas, más deslegitiman su propia autoridad. Por cada desinformación corporativa que ustedes o sus socios capitalistas emiten o publican, crecen cientos de canales ciudadanos para asegurar que la verdad sea escuchada. El pueblo ha evolucionado. Ahora somos una red distribuida que combina sus conexiones sociales con la tecnología, compartiendo información como una conciencia global. Sus intentos por dividirnos y alienarnos ya no serán efectivos nunca más. Al contrario, comienzan a revelar su estrategia de desgaste a la vista de todos. Pasada las elecciones del 22M los partidos mayoritarios abandonan su sonrisa forzada y continúan peleando por sentarse a la derecha de la economía, su únido dios. La decadente monarquía parlamentaria española, incapaz si quiera de comprender el anhelo de la multitud despierta, no puede sino intentar desprestigiar un movimiento que no comprende, que no puede combatir, que no puede silenciar ni parar. Sus trasnochadas etiquetas, que tan solo pretenden sembrar una discordia que les favorezca, son un insulto a la inteligencia de sus gobernados. La lucha del pueblo continúa adelante y el mensaje sigue superando cualquier obstáculo. Por si misma, esta revolución es una muestra patente de la inmadurez de una clase política que vive de sus propias luchas intestinas y que no nos representa ni trabaja por nosotros. A pesar de las insidias publicadas y la agresión a las acampadas de grupos o personas infiltradas, con actitudes que pudiesen perjudicar la imagen de la rebelión ciudadana, nadie ha dejado de moverse. Sorpresa, no necesitamos formar parte de ninguna comisión. Los cambios exigidos por el pueblo son más que claros: Democracia participativa. Reforma de la ley electoral. Separación de poderes real. Absoluta transparencia política y fiscal. Ferreo control sobre bancos y corporaciones. Aún siendo solo un comienzo, dichos cambios ya son mucho mejores que cualquiera de las reformas con las que el poder económico de-facto somete al país. Mientras ustedes se afanan por combatir a sus verdaderos soberanos como si fuesen el enemigo, lados humanos y digitales se estrechan a lo largo de todo el mundo en una sinergia con voluntad de cambio pacífico. La heterogeneidad, espontaneidad, capacidad y preparación popular, supera exponencialmente cualquier recurso material o humano que pudiesen usar contra ella. Ergo, cualquier intento por combatirla, será en vano. Puede que el pueblo permanezca acampado, puede que se marchen y se convierta en una guerrilla pacífica e invisible. Las acampadas son solo un símbolo. En realidad estamos en todos lados. Persiguen a aquellos de quienes dependen. Educamos a sus hijos, preparamos sus comidas, recogemos sus basuras, conectamos sus llamadas, conducimos sus ambulancias e incluso les protegemos mientras duermen. Así que empezaremos barriendo en casa. Hoy será España, mañana Europa, quizá pasado sea el mundo. Si ustedes no escuchan el clamor de la gente, no se comportan en consecuencia, deberían pensar durante unos segundos: El pueblo es ahora consciente de su poder y se sabe capaz de hacer mucho mejor el trabajo que hasta ahora les encomiendan. Recuerden, el cambio está sucediendo y ocurirrá con o sin ustedes. La gente no debería temer al gobierno, el gobierno debería temer a su gente. Nosotros somos el pueblo, nosotros somos el sistema, somos anónimos, somos legión. No olvidamos, no perdonamos, esperadnos.

diumenge, 5 de juny de 2011

El reemplaçament del treball humà pel de les maquines.

He extret i traduït un tros del vídeo "Zeitgeist 2 Movement", que es pot trobar fàcilment per internet, que crec que es molt interessant i que ens demostra l'ocàs del sistema capitalista actual, encara que els poders polítics no es vulguin adonar:

En el cor del sistema econòmic mateix, està el mecanisme de treball per ingressos. Tot el nostre sistema econòmic està basat en humans venent la seva mà d'obra com una comoditat al lliure mercat.
Si els humans no tinguessin l'opció de treballar per viure, llavors el sistema monetari, com ho coneixem, es terminaria. Ningú pot comprar béns si no guanyen diners. Les companyies no poden pagar la producció si el consumidor no té el poder adquisitiu per comprar qualsevol cosa. Tal com John Maynard Keynes va assenyalar desdenyosament "Estem sent afligits per una nova malaltia, de la qual alguns lectors tal vegada no han escoltat el nom, però de la qual escoltaran a gran escala en els anys per venir “desocupació tecnològica”.
Això significa desocupació a causa dels nostres descobriments per economitzar l'ús del treball superant el ritme al que trobem noves formes de treball. Mentre polítics, líders empresarials i líders sindicals discuteixen assumptes que segons ells són els responsables pel creixement de la desocupació al món tals com la subcontractació de companyies estrangeres o el treball d'immigrants, la causa real està sent desviada del debat publico i aquesta és la desocupació tecnològica. Ja que el capitalisme de mercat està construït sota la lògica de reduir costos per augmentar els guanys, la inclinació de reemplaçar el treball humà, sempre que sigui possible, per maquines automàtiques, és una evolucion natural de la indústria. Després de tot, una maquina no necessita descansar, no requereix assegurança de salut o prestacions i no forma part d'un sindicat.
Un simple cop d'ull a les estadístiques de treball per sector als Estats Units, mostra el patró de l'automatització de maquines reemplaçant el treball humà definitivament. En el sector agrícola, gairebé tot el volum de treball normal, és fet ara per maquines. Per exemple: en 1949, les maquines van fer un 6% de la recol·lecta de cotó en el sud del país. Per 1972, 100% de la recol·lecta de cotó va ser feta per maquines. En 1860, 60% d'Estats Units treballava en l'agricultura, mentre que avui, menys de 3% treballa en aquest sector
Quan l'automatització arribo al sector de la indústria manufacturera en els anys 50, 1.6 milions de treballs d'obrers es van perdre en 9 anys. En 1950, 33% dels treballadors d'EU laboraven en la indústria manufacturera, mentre que per 2002, solament era el 10%. La indústria de l'acer d'Estats Units, des de 1982 a 2002, augmentà la seu producció de 77 milions de tones a 120 milions, mentre que els treballadors de l'acer emprats van passar de 289 mil a sol 74 mil. En 2003, es va fer un estudi de les 20 economies mes grans del món, oscil·lant des del període de 1995 fins a 2002 trobant que 31 milions de treballs de manufactura es van perdre, mentre que la producció augmentà un 30%.
Aquest patró d'augment de productivitat i guanys, juntament amb la disminució de l'ocupació és un nou i poderós fenomen, sense ningun canvi a la vista. Així que, això prega per la pregunta on s'han anat tots aquests treballs?. Al sector de serveis. Des de 1950 fins a 2002, el percentatge de nord-americans emprat en les indústries de servei va passar d'un 59% a un 82%, ja que els últims 50 anys, el sector serveis ha anat absorbint els treballs perduts en agricultura i manufactura.
Per desgracia, aquest patró s'alentitza ràpidament, ja que l'automatització computaritzada arriba també a aquest sector. Des de 1983 fins a 1993, els bancs van acomiadar a un 37% dels seus caixers humans
i pel 2000, 90% de tots els clients bancaris usaven caixers automàtics, o ATMs. Els tele-operadores de negocis, han estat reemplaçats gairebé tots per sistemes de veu computaritzats. Els caixers de les oficines de correus estan sent reemplaçats per maquines d'acte-servei, mentre que els caixers estan sent reemplaçats per quioscos computaritzats. No existeix un àrea en la indústria del servei que no aquest sent afectada per
l'automatització computaritzada. L'economista, Stephen Roach va advertir: "el sector serveis ha perdut el seu rol com el motor desenfrenat de creació de treballs a Estats Units." Donada aquesta realitat, on aquesta el nou sector emergent per emprar a tots els nous treballadors desplaçats? NO EXISTEIX CAP.
I mentre els economistes batallen per crear models per bregar amb el fet de la gairebé imparable desocupació; la majoria es refusa a considerar el que realment es necessita per prevenir un col·lapse total de la societat. La solucion no jeu a intentar arreglar els problemes que han sorgit, sinó que és temps que transcendim el sistema íntegrament. Ja que el sistema d'intercanvi monetari, juntament amb el mateix capitalisme, és completament obsolet ara, en el despertar de la creativitat tecnològica.
Si les persones no tenen treballs, no poden sostenir a l'economia, al no poder comprar gens. Aquesta realitat és la prova final que el nostre actual sistema és completament obsolet, i si volem impedir motins als carrers i pobresa a escales mai abans vistes, haurem de revisar les nostres nocions tradicionals sobre el funcionament de la societat a un nivell fonamental.

Requerim un nou sistema social que estigui al dia del coneixement actual i dels mètodes moderns.

dissabte, 4 de juny de 2011

La Llei Pajín


Copiat sense traduir del blog de "Elentir", del 29 de maig, sobre la llei que es debatrà al Parlament el dimarts 7 de juny. Aquesta llei es pitjor que la de la Sinde, el que passa es que ho porten d'amagat per evitar que li passi com a la seva col·lega (per dir-ho suau). Confio que CiU i el PNV votin en contra, el PP ha dit que ho farà en contra, però segur que només es per tocar els pebrots al Psoe.
Es una llei per la que en qualsevol moment de la nostra vida social et poden multar per qualsevol motiu que se'ls ocorri a la autoritat governativa, sense passar pel jutge, sempre amb l'excusa de la igualtat de tracte. Continuen treien lleis que es salten la justícia i que entren en contradicció amb la Constitució.

DEMOCRÀCIA JA!!!. Estem entrant en situacions dictatorials amb llops amb pell de bens.

"Actualizada 3-6-2011: La Mesa del Congreso votará la Ley Mordaza de Leire Pajín el martes. Y eso sin haber consultado ni debatido esta ley con ninguno de los sectores afectados.

Ayer os comentaba que este viernes el gobierno aprobó el anteproyecto de la llamada “Ley de Igualdad de Trato”, que podría someter todos los ámbitos de la vida a los caprichos del gobierno. Cuando digo “todos” me refiero también a los blogs. La inclusión de las bitácoras en los ámbitos afectados por esta ley no es algo gratuito. El Art.1 de ese anteproyecto señala que dicha norma regulará los “derechos y obligaciones de las personas, físicas o jurídicas, públicas o privadas”. El Art.3 señala: “Esta Ley se aplicará en todos los ámbitos de la vida política, económica, cultural y social”. Y el Art.4, en un absurdo intento de ponerle puertas al campo, afirma que “queda prohibida toda conducta, acto, criterio o práctica” que atente contra los amplísimos e incluso contradictorios conceptos de discriminación que contempla dicha ley. Veamos algunos ejemplos:
- Moderación de comentarios: te puede caer una considerable multa si tienes un blog con los comentarios moderados y basas tu política de moderación en cualquier criterio que pueda considerarse discriminatorio por “razón de nacimiento, origen racial o étnico, sexo, religión, convicción u opinión, edad, discapacidad, orientación o identidad sexual, enfermedad, lengua o cualquier otra condición o circunstancia personal o social” (Art.2 de la ley). Por ejemplo: este blog podría ser multado porque las normas de participación indican que los idiomas del blog son el castellano y el gallego, y que cualquier comentario en otro idioma ha de ser traducido. Es un criterio de sentido común pero que incurre en la discriminación por razón de lengua según ese Art.2. Así pues, para cumplir la ley tendría que aceptar cualquier comentario en cualquier idioma, aunque no entendiese su contenido (con el consiguiente riesgo de admitir contenidos ilegales): el colmo del absurdo. Si no lo hago, según los Arts.43 y 44 de esa ley podría estar incurriendo en una infracción grave y podría caerme una multa de entre 10.001 y 60.000 euros (entre 1.644.000 y 9.983.000 pesetas, una auténtica burrada).
- Si tienes un blog dedicado a Linux y en los comentarios tienes a un troll dando la matraca cada día diciendo que quiere hablar de Windows en los comentarios, no podrías banearle pues incurrirías en una discriminación por razón de opinión, según ese Art.2. De la misma forma, si tienes un blog de izquierdas no podrás borrar un comentario por defender ideas opuestas, y viceversa. De lo contrario, podrían acusarte de una infracción grave con una sanción de entre 10.001 y 60.000 euros. Gusten más o menos esas políticas de moderación, es un derecho del propietario de un blog establecer los criterios de moderación que desee. Ese derecho desaparecerá con la Ley Pajín, al aplicarse al ámbito privado criterios de no discriminación que hasta ahora y por sentido común sólo eran aplicables al ámbito de las administraciones públicas. Esto es violar nuestras libertades en nombre de la llamada “igualdad de trato”, un concepto que nada tiene que ver con la verdadera igualdad de toda democracia, que es la igualdad ante la ley.
- Si en tu blog no discriminas a nadie por razón de lengua u opinión, también podrías vulnerar la ley, pues su Art.5 proclama un nuevo concepto: la “discriminación indirecta”, que según la ley “se produce cuando una disposición, criterio o práctica aparentemente neutros ocasiona o puede ocasionar a una o varias personas una desventaja particular con respecto a otras”. Esto entra en contradicción con el concepto de discriminación directa que establece la propia ley, revelando el enorme tamaño del disparate jurídico que está promoviendo Leire Pajín. Y es que lo que esto quiere decir es que tendrás que discriminar para no discriminar: a modo de ejemplo, como en este blog la mayoría de comentarios se publican en castellano, se me podría multar porque las normas de moderación del blog no incluyen criterios para obligar al uso de idiomas minoritarios como el gallego, el vascuence o el catalán en un determinado número de comentarios, por ejemplo. Nuevamente, estaría incurriendo en una infracción grave con una sanción de entre 10.001 y 60.000 euros
- Para colmo de esperpento, si por ejemplo impidieses comentar en tu blog a alguien que te haya denunciado al amparo de esta ley podrías estar incurriendo en lo que el Art.10 de dicha ley define como represalia: “cualquier trato adverso o consecuencia negativa que pueda sufrir una persona por intervenir, participar o colaborar en un procedimiento administrativo o proceso judicial destinado a impedir o hacer cesar una situación discriminatoria”. Nuevamente podrían acusarte de una infracción grave con otra sanción más de entre 10.001 y 60.000 euros.

Una ‘ley comodín’ para tener la llave de la libertad de cualquiera.
Como podéis observar, esta ley considera discriminación casi cualquier decisión que podamos tomar en nuestros blogs, o en cualquier ámbito de nuestra vida social. No es algo hecho por capricho, de forma accidental o fruto de la casualidad. Antes bien, estamos ante una “ley comodín” con la que el poder político podrá perseguir y castigar a cualquier ciudadano cuando le dé la gana, por casi cualquier causa: una eficaz herramienta legal para reprimir al discrepante, sobre todo teniendo en cuenta lo que vamos a ver a continuación.

Aplicará la ley un ‘inquisidor’ designado por el gobierno.
Hay que tener en cuenta que el Art.37 crea la llamada “Autoridad para la Igualdad de Trato y la No Discriminación”, definiéndola cínicamente como una “autoridad independiente” que se encargará de aplicar esta ley. La curiosa “independencia” de esa autoridad queda en evidencia en el punto 4 del Art.38: “El nombramiento de la persona titular de la Autoridad para la Igualdad de Trato y la No Discriminación corresponderá al Gobierno mediante Real Decreto”. Al parlamento se le reserva un papel de mero florero en este nombramiento. ¿Cómo puede considerarse independiente un cargo así?

El acusado deberá probar su inocencia, como en la Inquisición
Para colmo, como señala el Art.28 de la ley y como comenté aquí en enero, el acusado de discriminación deberá probar su inocencia, lo cual viola el derecho a la presunción de inocencia que ampara el Art.24 de la Constitución Española. Esta inversión de la carga de la prueba supone una vuelta a los métodos de la Inquisición, cuando existía la llamada “prueba diabólica”, que dejaba a acusado en una total indefensión. Si tenemos en cuenta que, además, esto será competencia de un “inquisidor” designado por el gobierno, podemos hacernos una clara idea de para qué quiere aprobar el gobierno con tanta prisa una ley tan radicalmente antidemocrática como ésta.

Podrán censurar tu blog para proteger a la víctima de “discriminación”
Pero aún hay más: la disposición adicional primera de la ley modifica la LSSI, la Ley de Servicios de la Sociedad de la Información, aprobada en 2002 durante el mandato de Aznar. En concreto se modifica el Artículo 11 de esa ley, relativo al “Deber de colaboración de los prestadores de servicios de intermediación”. La modificación consiste en añadir un segundo párrafo en el que se establece que los tribunales podrán ordenar “medidas de restricción o interrupción de la prestación de servicios o de retirada de datos de páginas de Internet que contempla la presente ley” con el fin de “proteger los derechos de la víctima”. O dicho sea de otra forma: podrán bloquear el acceso a tu web o censurar parte de sus contenidos para dar satisfacción a la víctima de una “discriminación”.

Una ley mucho peor que la Ley Sinde para la libertad de expresión
Viendo los innumerables y hasta contradictorios conceptos de discriminación que establece este anteproyecto, la ya de por sí cercenada libertad en la red va a sufrir un recorte enorme con esta nueva ley. Para seros sincero, no entiendo que toda la movilización que hubo en su momento contra la LSSI y más recientemente contra la Ley Sinde no se esté produciendo ahora contra la Ley Pajín. Estamos ante una ley mucho peor que la Ley Sinde en lo que respecta a la libertad de los internautas. Al fin y al cabo, se trata de una ley que reinstaura los delitos de opinión, y para colmo encomienda su persecución a un cargo político designado a dedo por el gobierno, violando el derecho a la presunción de inocencia de todo acusado. Ni la Ley Sinde había llegado tan lejos en la agresión a nuestras libertades".

divendres, 3 de juny de 2011

Hi ha set classes d'espanyols

Copiat i traduït de la pàgina d'avui del blog "DesEquiLIBROS". Si hi ha cap error de traducció o d'un altre classe, prego disculpeu:

"La veritat és que a Espanya hi ha set classes d'espanyols... sí, com els set pecats cabdals.
A saber:
1) els que no saben;
2) els que no volen saber;
3) els que odien el saber;
4) els que sofreixen per no saber;
5) els que aparenten que saben;
6) els que triomfen sense saber, i
7) els que viuen gràcies a que els altres no saben. Aquests últims es diuen a si mateixos "polítics" i de vegades fins a "intel·lectuals".
Pel que sembla, l'afirmació és de Pío Baroja. I la va realitzar davant un granat auditori en la tertúlia del Cafè de Llevant, en 1904, un 13 de maig.

Com de costum, l'anècdota pot ser apòcrifa. Fins i tot s'esmenta a Pérez Galdós i a Unamuno com a part de l'entusiasta auditori. Però és real com la vida mateixa, i vigent fins al dolor.

Però no es perdin algunes altres frases memorables del polígraf donostiarra:
• "No ha sortit a Espanya un home que valgui la pena. Quina vulgaritat, quina pobresa! El territori nacional es divideix en dos camps enemics irreconciliables, sense que serveixin per aplacar-los i portar-los a un ambient de tolerància les veus d'algunes persones assenyades"
• "Solament els ximples tenen moltes amistats. El major nombre d'amics marca el grau màxim en el dinamòmetre de l'estupidesa".
• "La revolució és bona pels histrions. Serveixen tots els crits, totes les necieses tenen valor, tots els pedants aconsegueixen un pedestal".
• "Cal riure's quan diuen que la ciència fracassa. Ximpleria: El que fracassa és la mentida; la ciència marxa avanci".

Com veuen, en aquests temps de xarxes socials, protestes i polítics, els seus pensaments tampoc passarien desapercebuts".

dijous, 2 de juny de 2011

Escrit de "Democracia Real Ya"

He traduït un dels escrits fets per l'Acampada del Sol. Pot haver algun error de transcripció o inclús alguna paraula no massa correcta, però ....

"Ningú us va obligar a ser polítics. Cap de nosaltres us va demanar que servíssiu al país. Va ser vostra decisió, lliure i sobirana, així que no anem a baixar el llistó de la nostra exigència, al contrari, anem a incrementar-ho com mai abans ho havíem fet i anem a convertir la nostra determinació en el motor d'una revolució pacífica que no podreu ni somiar a detenir.
Nosaltres sustentem la nació amb el nostre treball i sostenim a l'estat amb els nostres impostos. Nosaltres parim els fills, els eduquem perquè continuïn mantenint la nació quan els arribi el torn i els allotgem a les nostres cases més temps del necessari per al seu vol. I vosaltres no heu fet la vostra part del treball.
Ara no tenim pa per alimentar a molts dels nostres. Ara una generació sencera millor preparada que cap altra abans està agonitzant sense futur. Per la vostra culpa.
Ara ho sabem: amb la vostra gana de prebendes i la vostra medrosa intemperància heu venut el nostre país i ens heu venut a nosaltres. El pitjor és que també voleu que paguem la factura de vostres pavoroses componendes.
Nosaltres cuidem dels ancians, mantenim el ritme econòmic del país i fem que el progrés sigui una realitat per tots inventant internet, descobrint els principis actius dels medicaments, aportant ajuda per pal·liar qualsevol desgràcia col·lectiva, viatjant a llocs remots per portar consol o coneixements, creant els llocs de treball i netejant el chapapote mental amb que la vostra negligència ens roba vides, hisendes i esperances.
Som nosaltres els que morim per les vostres decisions, massa vegades equivocades: i és que nosaltres posem els morts en els accidents, en els atemptats, en les guerres i en les catàstrofes. Vosaltres solament ens mireu des d'a dalt, insaciables, demanant més i més i més.
Ara, quan les coses van malament, així sigui individual o col·lectivament, seguim sent nosaltres els que apechugamos per sortir del clot que vosaltres vau cavar. I de pas us traiem també a vosaltres, ingrats, que damunt somrieu i us poseu la medallita que solament és de la massa, de la gent, de la munió. De la ciutadania. Nostra. I ja hem arribat al final del nostre aguant.
Fins a avui us hem demanat poc, molt poc. Solament que no fiquéssiu mà en la caixa, que no caminéssiu a la gresca per una cadira amb prou feines uns centímetres més alta que l'altra, que coneguéssiu i respectéssiu la Constitució , que entenguéssiu les nostres necessitats com a societat, que anéssiu demòcrates en el més estricte sentit de la paraula i que protegíssiu als més fràgils d'entre nosaltres. Els servidors públics sou vosaltres i esteu a la nostra disposició, però ho vau oblidar fa dècades i vau vendre molt barat nostres vides, les nostres hisendes, les nostres esperances.
Us demanem moltes vegades que ens respectéssiu com a iguals, que deixéssiu de perdre el temps en nímies controvèrsies sobre la grandària dels vostres egos, enormes per altres. Us cridem que anéssiu més constructius, capaços i tolerants, que no donéssiu tan mal exemple a tots els que us hem estat mirant, atònits.
Ha arribat el moment de recordar-vos alguna cosa molt important: aquest país és nostre, no vostre. I us ho anem a fer saber amb quanta determinació i esforços siguin necessaris.
Ha arribat el moment. Anem a recuperar les nostres vides, les nostres hisendes i, per sobre de tot, les nostres esperances i mai més tornareu a robar-nos-les.
Ha arribat el moment. Som més i cadascun de nosaltres val més que tots vosaltres junts perquè a nosaltres ens mou la confiança en el nou temps al que pertanyem i no la vostra por a perdre un temps que ja va morir.
Ha arribat el moment. Anem a recuperar la societat d'una nació a la qual volem més que vosaltres, amb més sensatesa i millors capacitats. Una societat que sap el que vulgues, com ho vol i quan ho vol; una societat segura de si i que sap bé el que no vol: a vosaltres.
Ha arribat el moment d'obrir la caixa de Pandora: i ara solament resta que us aneu i deixeu el camp lliure perquè puguem fer les coses bé, amb la participació de tots i amb la bella bandera de la Democràcia Real hissada en els nostres pavellons. No ho poseu difícil entossudits en la vostra arrogància.
Aneu-se a casa, politiquillos. Marxeu ara quan encara us cap l'honor de la retirada silenciosa. Després no hi haurà temps i serà molt dolorós.
Esteu acomiadats. Sense 45 dies. Ni atur".