Hi ha set classes d'espanyols

Copiat i traduït de la pàgina d'avui del blog "DesEquiLIBROS". Si hi ha cap error de traducció o d'un altre classe, prego disculpeu:

"La veritat és que a Espanya hi ha set classes d'espanyols... sí, com els set pecats cabdals.
A saber:
1) els que no saben;
2) els que no volen saber;
3) els que odien el saber;
4) els que sofreixen per no saber;
5) els que aparenten que saben;
6) els que triomfen sense saber, i
7) els que viuen gràcies a que els altres no saben. Aquests últims es diuen a si mateixos "polítics" i de vegades fins a "intel·lectuals".
Pel que sembla, l'afirmació és de Pío Baroja. I la va realitzar davant un granat auditori en la tertúlia del Cafè de Llevant, en 1904, un 13 de maig.

Com de costum, l'anècdota pot ser apòcrifa. Fins i tot s'esmenta a Pérez Galdós i a Unamuno com a part de l'entusiasta auditori. Però és real com la vida mateixa, i vigent fins al dolor.

Però no es perdin algunes altres frases memorables del polígraf donostiarra:
• "No ha sortit a Espanya un home que valgui la pena. Quina vulgaritat, quina pobresa! El territori nacional es divideix en dos camps enemics irreconciliables, sense que serveixin per aplacar-los i portar-los a un ambient de tolerància les veus d'algunes persones assenyades"
• "Solament els ximples tenen moltes amistats. El major nombre d'amics marca el grau màxim en el dinamòmetre de l'estupidesa".
• "La revolució és bona pels histrions. Serveixen tots els crits, totes les necieses tenen valor, tots els pedants aconsegueixen un pedestal".
• "Cal riure's quan diuen que la ciència fracassa. Ximpleria: El que fracassa és la mentida; la ciència marxa avanci".

Com veuen, en aquests temps de xarxes socials, protestes i polítics, els seus pensaments tampoc passarien desapercebuts".