"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 30 de desembre de 2013

Desitjos pel 2014



000000000000000000000000000

diumenge, 29 de desembre de 2013

La corrupciò fa que Erdogan canvii la meitat del seu Govern



A les espanyes es impossible, ja que hauria de canviar tot l'ejectiu amb ell al davant de tots. Son tots una colla de
CORRUPTES I INDESITJABLES.

Normalitat absoluta entre els politicastres de les espanyes
00000000000000000000000

dissabte, 28 de desembre de 2013

Innocentada: Rajoy confia en sortir del pou al 2014



Tal dia com avui, dia dels innocents, els diaris sempre donaven una notícia que era una innocentada, i a cada diari era diferent, però en canvi aquest any tots han posat la mateixa: "Rajoy confía en salir del pozo en 2014"

O potser no es una innocentada i el mentider major de les espanyes ho ha dit, ... no ho crec, seria massa fort.


El mentider major de les espanyes (a més de nefast, inútil, president d'un partit corrupte, "meapiles"...)
0000000000000000000000

divendres, 27 de desembre de 2013

Vallès (PSC) proposa que alcalde i regidors cobrin un únic sou i sense complements



D'aquesta noticia he de fer dos reflexions:
La primera es que no hi ha dret que l'alcalde i els regidors cobrin complements ni plusos per assistència als consells d'administració de les empreses municipals, de les quals son consellers per raó del càrrec. Ja sé que si es van muntar les empreses municipals es perquè tota aquesta colla de impresentables puguin  tenir sobre-sous, pel que ja va sent hora de desmuntar-les totes.
La segona, es que es molt fàcil demanar les coses quan estan a l'oposició i més si les perspectives es que estaran bastant de temps a dita oposició. Com es que no ho van fer quan tenien la alcaldia, i en canvi l'alcalde, que era del seu partit, es el que va muntar tot l'engranatge d'empreses per poder xuclar de valent, a més fent possibles malifetes, per les que està als jutjats.

O sigui menys xarrades i més fets.


0000000000000000000000

dijous, 26 de desembre de 2013

Lliçó magistral que haurien d'aprendre els dirigents de l'esquerra europea



Per a qui ho vulgui escoltar. Estic convençut que l'esquerra europea, entre ella les del nostre país, no farà res més que aplaudir aquesta lliçó, però que no li farà cas, ja que els polítics de la nostra esquerra es preocupa tant poc del poble com els de la dreta, el que els interessa igual com aquests es xuclar de la mamella. Una verdadera llàstima.



000000000000000000

dimarts, 24 de desembre de 2013

Itàlia elimina per decret el finançament públic dels partits



I ja posats a fer, les subvencions a les fundacions dels partits, a la "corona", a l'església, als sindicats obrers, a les patronals o sigui a tota mena de xucladors de l'erari públic. 
Encara que la llei italiana deixa la porta oberta per possibles corrupcions i compra de voluntats.

Aquí manca la "corona, l'església, les fundacions, les patronals .... Aquests han passat abans.

000000000000000000

dilluns, 23 de desembre de 2013

Una més de mentiders i poca-vergonyes


Son frases que els "espanyolitos" no hem d'oblidar. Com no hem d'oblidar la quantitat de malifetes en tots els àmbits que aquests indecents del govern de les espanyes estan fent cada dia.

Quan m'incloc entre els "espanyolitos" ho faig pensant que serà per poc de temps.


000000000000000000000




diumenge, 22 de desembre de 2013

El Pinell de Brai, la Talaia, Mas de Gaspar, Cim de l'Àliga, Mas dels Brois, El Pinell


La Talaia - Mas del Gaspar

En Jordi i jo ens hem anat fins al Pinell de Brai, per buscar unes variants que escurcin la que vaig fer el 24 de febrer i així preparar una caminada amb el grup dels “Caminants”, ja que aquella era massa llarga per fer-la amb ells. Arribem a Pinell, anem a aparcar al final de la Avinguda de la Generalitat, per sortir des de la mateixa cruïlla dels camins d'anada i tornada. Ens preparem i sortim a mig quart de nou del matí. Només sortir tenim una errada, ens anàvem pel camí de les Bassetes, que es per on tornarem, sort que de seguida veig molt més a la dreta el cementiri i tenim que passar pel seu davant.
Deixem el camí del cementiri, per seguir pel Camí del Mas de Jaume Llop, i quan aquest dona un tomb de paella agafem recte per baixar a creuar el Barranc de les Llemosqueres, agafant el Barranc de les Gargantes que seguim per poca estona, per seguir pel camí que va per la dreta del barranc. Sembla ser que per l'esquerra marxa un altre encara que des de la cruïlla es veu poc definit. El que seguim es camí vell, bastant ben conservat i molt bonic de seguir. Arribem a una pista que era la Carrerada de les Gargantes. Per deixar-la pel Camí de les Murtes. 
Quan hem sortit de Pinell la temperatura era bastant baixa, sort que no feia gens d'aire i així la sensació era menor. A l'altura del camí de les Murtes ja ens havien desabrigat una mica ja que el solet ja comença a escalfar.
Al poc hem de deixar aquesta pista, per un camí a l'esquerra, molt marcat, planer i bonic, que finalitza en una esplanada, feta de fa poc, on hi ha les runes d'un maset, amb aljub i un pouet a la vora. En un dels murs hi ha pintada una bandera de les espanyes. Per preparar la caminada hem de seguir endavant, però per avui intentarem pujar a la Talaia, i després, potser anirem a veure si trobem el camí del Mas de Gaspar, però tenint que tornar a aquest punt per tenir-lo ben lligat.
D'aquí surt un sender a la dreta, molt ben marcat que donant un retomb, ja que tenim uns cingles a la dreta, va a buscar la pujada a la carena de la Talaia. Passem pel costat de varies construccions arruïnades i de seguida trobem el rastre per on vam arribar al mes de febrer. Una vegada a la carena, la seguim per poca estona fins la Talaia, torre de la que no queda quasi res, encara que de fa poc han posat una senyera. Des d'aquí la visió es magnífica, sobre tot de l'Ebre i del castell de Miravet, ja que la boirina no ens deix veure amb claredat gaire més lluny.
Una vegada esmorzat, tornem enrere, trobem el rastre del febrer i ens anem cap el Mas de Gaspar. Anem seguint rastres i guiats pel gps; després de passar varies runes més, arribem. El tros final el fem pel que sembla era camí vell, però molt brut. Una vegada visitat, amb l'aljub del segle XIX, retornem pel camí vell per on hem arribat, però després l'anem seguint amunt. Al poc de planejar hi ha un rastre que pujant un marge va a buscar el sender per on hem pujat a la Atalaia, però nosaltres seguim recte, hi ha rastres fonedissos que van en direcció al maset de la bandera. El rastre està molt tapat, però ens dona la impressió que era bo. Quan hauríem de travessar un barranc ja queda esborrat qualsevol rastre, hem de pujar més o menys al dret a la carena de l'esquerra, on hi ha una posta, seguir la carena i arribar al camí que ens retorna al mas de la bandera. Quan estem arribant ens trobem una parella, pel que ens diuen son cunyats, que ens expliquen que les runes que hem vist a peu de la Talaia con construccions dels exercits sublevats, i que el mas de la bandera es diu del Pere de Patica. Anem els quatre junts fins a la caseta del Zigzet, on ells tenen el cotxe, i ells retornen cap el poble i nosaltres ens anem carena enllà. 
Per sort no fa vent, ja que quan vaig passar al de febrer era bastant insuportable. Al Coll de l'Àliga agafem cap el cim deixant la bassa a l'esquerra. Al cim fem les fotos de rigor i contemplem el paisatge, que val molt la pena. Ara ens toca trobar el camí que per la carena ens ha de portar al Mas dels Brois. Tal i com ens havia informat la parella d'abans, es fàcil de seguir per la quantitat de fites que hi ha, si no hi fossin hi hauria alguns moments que seria difícil. El terreny es molt pedregós, i bastant planer, va baixant amb suavitat, excepte al final que baixa amb decisió i en alguns punts una mica atorrentat. 
Només creuar el barranc trobem un rastre molt marcat i netejat de fa poc, cap a la dreta, el seguim i ens porta a la Font dels Brois, en els mapes nous de l'ICC posa “El Povet”. L'entorn està netejat però el pou, la bassa i la séquia està tot molt malmès. 
Arribem al Mas dels Brois, bastant arruïnat, on teníem decidit parar a dinar, però després de visitar-ho marxem de seguida ja que la quantitat de petits mosquits fa impensable estar una mica més aquí.
Seguim per la Obaga de la Gabriela, fins a la cruïlla de pistes, i agafem la de la dreta, no la del mes de febrer. Passem per darrera del Mas de Jaume Llop, agafem el camí dels Estolls fins a Pinell, on arribem a dos quarts de cinc, després de fer més de catorze quilòmetres i mig. 
El dia ha estat perfecte, amb una mica de fred al sortir, però amb sol tot el dia. La ruta es perfecte per donar un petit tomb com el que faré amb el grup. Molt poca pista, molt de sender, dues carenes amb vistes. Les visions son amplies. Una bona companyia. Un bon dia de muntanya amb tres trossos de la ruta que desconeixia, només tenia controlat la meitat del recorregut, i la resta ens ha sortit bé. 

Per baixar el track, teclejar aquí,  per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


0000000000000000000000000



000000000000000000000000

Avui es el dia de la salut.


Després de saber el resultat del sorteig de la loteria nacional, la majoria dels que vivim a les espanyes direm: "Mentre hi ha salut". Cada u en el seu idioma, està clar que no ha de ser en un idioma imposat per decret.


I per més afront en rajoy i tots els polítics corruptes, ineptes, fatxendes, endollats i prepotents no dimiteixen. 
QUIN ANY M'ESPERA!!

000000000000000000

dissabte, 21 de desembre de 2013

Bon solstici d'hivern i millor 2014


AVUI, Solstici d'hivern

Al meu parer en aquestes dates sobren les paraules, ja que sempre son les mateixes i es diuen tant si es creu com si no, pel que a vegades es millor no dir res i que els fets demostrin el que penses i el que desitges als demés. 
Però per no ser el "diferent" he posat el que penso incorporant-ho a la fotografia.


00000000000000000000000000000

Que la copa sigui la teva vida i la beguda la felicitat.

Fotografia agafada del blog de M.Eugènia Creus-Piqué, que confio que estigui totalment recuperada 

I que la botella sempre ompli la copa per fer que no manqui mai la beguda

000000000000000000000000

divendres, 20 de desembre de 2013

Los españoles se quedan un año más sin la felicitación navideña de Urdangarin - Público.es


Des d'aquí vull dir-li a aquest element que l'única felicitació que m'agradaria rebre d'ell es des de la presó de Alcalà Meco, i si pot ser a la sala dels comuns, com vulgarment es diu. O sigui "que et donin".


000000000000000000000

dijous, 19 de desembre de 2013

Un nou desvergonyiment del CorruptePP



Tuit que ha estat ràpidament esborrat. Només hi ha un comentari suau: "QUINA BARRA QUE TENEN AQUESTS INDESITJABLES"
Ara resulta que aquesta pujada es culpa del PresumpteCorruptePSOE, com si ells fossin els que manessin des de fa més d'un any. A més allò del dèficit de tarifa es un invent del piqué quan era ministre d'indústria del CorrupePP.

De la pàgina twitter de Ana @comerycantar

En comptes de comprar avions hem de comprar guillotines, ja que no en tindrem prou per sanejar aquest co...s de país.

00000000000000

dimecres, 18 de desembre de 2013

PP: un partit secessionista


Un interessant article de "EL GRAN WYOMING", on queda demostrat el que sempre diem, que el INDEPENDENTISME creix amb els dictadors, amb el maleït franco, amb el dèspota aznar i ara amb el insuportable rajoy i el seu presumpte corrupte partit, i tot sense oblidar a el fals zapatero. Em perdonaran però no puc posar els noms d'aquests elements en majúscules ja que no m'ofereixen cap respecte.



0000000000000000000000000

dimarts, 17 de desembre de 2013

Un metge de família explota a Intereconomía

Un metge de família explota a Intereconomía i triomfa a Youtube




Es lamentable tenir que escoltar aquestes desgracies produïdes per les polítiques desenvolupades per tota aquesta colla de nefasts i maleits governants, que entre tots hem triar. 
A VEURE SI A LA PRÒXIMA SABEN TRIAR UNA MICA MILLOR.
000000000000000000000

dilluns, 16 de desembre de 2013

Gallardón es trenca dues costelles en un accident domèstic



El primer que m'ha vingut al pensament es que tan de bo que el cop s'he l'hagués donat al cap i hagués perdut la memòria, potser així s'oblidaria de les lleis que està intentant portar endavant, i que segur que ho aconseguirà ja que el seu presumpte corrupte partit té majoria absoluta. 
I que a més, el cop al cap fos acompanyat per un cop similar a l'altre politicastre que es diu Fernandez.

A col·locar al despatx del ministre de in-justícia
00000000000000000000000

diumenge, 15 de desembre de 2013

Baldomar, Serra Grossa, Argentera, Baldomar (amb boira inclosa)


Baldomar - Ermita de la Mare de Déu del Remei

Avui ha estat un dia una mica estrany. En principi havia d'anar acompanyat per un dels meus amics, però a l'hora de sortir s'ha presentat al lloc triat i m'ha comunicat que no es trobava bé, després d'una petita xarrada i seguint els meus consells decideix que s'havia de tornar cap a casa. (la veritat es que no m'ha costat gaire aconsellar-ho ja que estava ja molt decidit). Amb una mica de retràs de l'horari que tenia previst sortir, agafo la carretera cap a Baldomar. La primera sorpresa es la boira que trobo entre Tàrrega i Artesa de Segre, a moments molt espesa que em fa anar a no més ràpid de 50 kms/hora. Arribo a Baldomar la boira ja no es gaire espesa però encara hi ha una mica. Busco un lloc on aparcar i al final el deixo on està marcat com aparcament públic, al costat d'un àrea de jocs completament abandonat.
Surto a peu a tres quarts de nou del matí per la carretera per on he arribat, agafant una pista a l'esquerra, es el camí de la Coma. Al poc deixo a l'esquerra el camí per on tornaré. La pista passa a tocar el Barranc de l'Ametlla, de seguida la pista re-tomba fort a la dreta, deixant-la per seguir recte per un camí ben marcat, que em dona la impressió que era el camí vell, ara molt trillat per les btt i/o motos. He sortit de la part de conreus i de bosc, entrant en una part feréstec i rocosa.
Des del poble fins aquí els camps alternen, els que ja creix el sembrat, els que ja han estat abonats i el que encara no han estat tractats després de la recol·lecció.
Es torna a arribar a la pista, que continua sent mol rocosa, amb molta pedra solta i amb una certa pendent que fa que m'hagi de treure la tercera capa. Quan la pista fa un revolt com si s'hagués retornar, veig un camí una mica embrossat que surt a l'esquerra, que va en direcció a fer una bona retallada de la pista. Com no podia ser menys, comença la primera ximpleria meva. Segueixo el camí, està bastant brut però hi ha un rastre el suficient ample i clar per seguir-ho molt be. Poc a poc es va acostant al barranc i allí quedo aturat. El barranc està tapat, i el terreny molt aixaragallat. Amb la meva mania de no anar mai enrere, miro per l'esquerra si trobo una possible continuació del camí, a la dreta es impossible. Segueixo amunt per rastres en alguns trossos i altres completament al dret, sempre mirant el gps, per saber el punt a on em dirigeixo, i per saber el tros que em falta. Son uns 200 metres de recorregut amb un desnivell d'uns 60 metres que em costa uns 15 minuts de recorre'ls. Arribo a una esplanada on em sembla que hi han restes de trinxeres, no em donen la impressió de ser marges. Dono un petit tomb per aquest entorn per si hi ha alguna cosa interessant, i no trobant res d'estrany, vaig a buscar per on passa el track preparat. Fa poc que he deixat de sentir les escopetades dels caçadors que he estant sentint des de quasi la sortida del poble.
Al poc d'arribar a la pista, hi ha un altre possibilitat de retallar els retombs. Aquest des de que vaig preparar la caminada ho tenia al cap, per l'ortofoto no es veu camí, però a més d'estalviar-me més d'un quilòmetre, aquest era amb una sifonada de més de 50 metres de desnivell. El començament està bastant clar però poc a poc s'embolica, la diferencia es que entre el bosc es pot anar passant sense fer masses ziga-zagues. Els rastres em porten al costa del cingle i on hi ha un mirador trobo una bona fita. A partir d'aquí el camí va sempre prop del cingle, però hi ha moments que queda tapat pels pins i les alzines, però sense massa problemes. Trobo una línia de trinxera excavada, però molt tapada per l'herbà. Aquí sento el soroll d'uns motoristes. Quan surto a la pista, ja han marxat. El vèrtex ja està molt a prop.
Al vèrtex toca parada, fotos, i esmorzar. Hi ha una bona visual dels Montsecs i de Sant Mamet, es veu el Pirineu nevat, i la boira que cobreix completament les fondalades. Es bonic veure el mar de boires i les parts altes de les muntanyes sobresortint. A més fa molt poca estona que ha sortit el sol.
Ara ve tot un tros de pista, amb una forta baixada al final, de camí a Cal Bolló. Per seguir el camí que tinc traçat he de saltar-me una cadena de prohibit el pas, rodejar un magatzem, per la dreta, i sortir a una era, a la part de darrera del mas, a tocar-ho. En realitat per un joc de pistes ho hauria pogut evitar, però era donar unes voltes de més.
Ara vindrà un altre de les incidències del dia. El mapa marca una pista que es transforma en camí i que va a sortir a la partida de les Vinyes. El camí al principi està molt marcat, encara que brut, però poc a poc es va difuminant. A partir que es fon trobo una serie de rastres, incloent un de bastant ample, que em porten a la vora del cingle i sense continuació. Mercès al track marcar sobre el mapa, que per cert es molt exacte, cosa que no m'ho acabo de creure, aconsegueixo trobar la sortida d'aquest embolic. S'ha de seguir exactament el camí marcat a l'ICC, sempre que la vegetació ho permeti, en cas contrari, s'ha de fer les rectificacions ràpidament.
De la pista a la partida de les Vinyes, i per altra pista em dirigeixo cap a Argentera. Hi ha una petita boirina que no em deix fotografiar Argentera de lluny. Per entrar-hi torno a trobar un cartell de propietat privada i una cadena, me la salto, passo pel llogaret, son dues cases, Cal Caseta i Cal Cisteller, on segons sembla hi havia un castell. Passo entre els habitatges i l'ermita i quan finalitza el camí pujo al sembrat que el re-tomba per l'esquerra fins a sortir a la pista al costat de Cal Pau. Per pista vaig cap a Cal Petit, altre lloc d'Argentera, però com casa de colònies molt arranjada, i també amb prohibició de pas, incloent el que anem a peu. Baixo a visitar l'ermita de la Mare de Déu del Remei, ho faig pel senderó que va sortir a la part de dalt. No acabo d'entendre el brut que està el sender. L'ermita està en estat bastant deplorable, i amb dos o tres construccions arruïnades al seu entorn, una d'elles aprofitant una balma a la part de darrera i amb les restes d'un forn. Vaig a visitar l'entorn de la Font del Bufador, però no estic massa segur si arribo o està més lluny creuant el Riu Boix. Aquí hi ha dos mines d'aigua tancades i una font, però dubto que sigui la del Bufador.
Per anar cap el castell de l'Argentera, no cal passar per Cal Petit, pel que l'evito per no tenir problemes. Del castell tan i com diuen les cròniques no queden més que uns petits, molt petits marges, a la pàgina de Catalunya Medieval està ben explicat. Aquest castell també li deien de Tancalaporta, ja que hi era a una de les vores del terme. En la mateixa moleta hi ha les runes de tres construccions, una sembla ser Cal Canes. Segons he llegit les pedres del castell es van fer servir per construir o reconstruir Cal Bolló, però s'ha de tenir present que unes altres publicacions parlen que el castell era a Cal Bolló i aquí hi havia només una torre circular, tot això sense oblidar que a Cal Cisteller de l'Argentera se'l coneixia per El Castell, o sigui ...
Es una llàstima que seguint el curs del Riu Boix no hi hagi un camí que es dirigeixi cap a Baldomar, el que seria molt interessant. Em toca remuntar per un camí, primer excavat per les motos i amb molt forta pujada, que després s'aplana una mica quan es converteix en pista, feta de fa molt poc. Però continua pujant. Es fa una mica pesada aquesta pujada. Es la Coscollera. Quan arribo a un retomb sota Cal Bolló, agafo una petita drecera que m'estalvia uns retombs i canvis de pista. Aquí l'olor a fems es bastant fort, fa poc han degut abonar-ho.
Ara em toca una llarga pista, amb tendència a la baixa, amb alguns trossos en forta pendent. Encara hi han alguns petits atractius, però primer paro a dinar. Des de que he començat aquesta pista, que es el camí de Baldomar, fins quasi el poble, estaré sentint els crits del caçadors, segurament de senglars. En un moment em deixo una drecera a l'esquerra per intentar anar a mirar el que podrien ser unes coves excavades o mines, però encara que ho intento no aconsegueixo veure per on puc arribar. El haver-me saltat la drecera fa que trobi una font amb un bassi, una mica arranjat tot l'entorn. La font que marca els mapes que es Les Fontetes, estan marcades a més d'un quilòmetre lluny, està clar que on està marcada no hi pasaré ja que una mica més endavant deixo la pista i endevino el camí que em porta a la Masia Bulló, arruïnada com moltes. D'aquí surt una pista que al poc es va tapant, però deixant veure una traça que entre el poc que es veu i el gravat al gps em porta sense més dificultat a la pista. Ja només queda seguir-la, trobar el camí de pujada i entrar al poble per fer-li una petita visita.
Arribo al cotxe a un quart i mig de sis després de fer més de 20 quilòmetres. El dia ha estat un bon dia de muntanya, amb pistes, senders, encara que pocs, recerques, embolicades, boira, bones mirandes, he tingut oportunitat de veure gebre sublimant. Quan a partir del migdia passava per dins del bosc, hi tenia la impressió que estava plovent, ja que el glaç de les fulles dels arbres es desfeien, donant-li una lluentó molt bonica de veure, a més es veien uns punts lluents a les puntes de les fulles dels arbres llunyans.
I com sempre una llàstima de masies arruïnades, de camins tallats per propietats privades, i que es torni a permetre que les motos circulin per camins estrets i senderons.
La tornada a casa a tornat a ser amb boira entre una mica més avall d'Artesa fins a les rampes de pujada a Belltall. Boira i de nit molt mala conjunció.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.


0000000000000000000000000


00000000000000000000000

dissabte, 14 de desembre de 2013

Per a quins assumptes importants serveix saber català?


Maria Antonia Trujillo: "Per a quins assumptes importants serveix saber català?"


No cal patir del que digui aquesta politicastra, es la mateixa que en quan es parlava de modificar la llei hipotecaria per evitar els desnonaments va dir: "Qui tingui deutes, que els pagui. Que no s'hagués endeutat". I això que va ser ministra socialista (ha ha ha) d'habitatge al tenir una ministra com aquesta individua. A més, si creu que el que tingui deutes que les pagui, com es que les deutes dels bancs no l'han pagat els seus accionistes i si tots els espanyols?.
Jo li diria, encara que no m'escoltarà ja que segur que només escolta a les que estan al seu nivell i no es deu fer amb el populatxo, que el català serveix per comunicar-se entre les persones que orgullosament es senten catalans, però a ella que l'importa si el que es verdader important es poder cobrar de l'erari públic no important-li res més.
Resumint, per a mi i com opinió personal, a aquesta individua només fa que sortir-li "merda" per la boca.

Gracies per aconseguir fer uns quants INDEPENDENTISTES més.


00000000000000000

divendres, 13 de desembre de 2013

Et deixe


El mateix que passa en algunes famílies passa en alguns paisos.



Espero que aquests polítics que ara s'omplen la boca amb la consulta no es caguin a les calces quan sigui l'hora de la INDEPENDÈNCIA

0000000000000000000000000

dijous, 12 de desembre de 2013

CATALUNYA: Independence Day 2014


EL QUE LA SEGUEIX L'ACONSEGUEIX!!!. ARA QUE NO S'ACOVARDEIXIN ELS POLÍTICS CATALANS. 

Cortesia de la revista "El Jueves"
Els que estiguin al mateix costat de la franja divisòria hauran d'anar amb compte, tal i com es pot veure a la fotografia.

00000000000000000000000000000

dimecres, 11 de desembre de 2013

El crepuscle d'un rei



Es una llàstima que no hi hagi cap mitja de comunicació de les espanyes que s'hagi fet ressò d'aquest vídeo, això demostra el grau de llibertat informativa que hi ha en aquest país.
El primer enllaç que vaig posar al youtube va ser esborrat, ara he trobat un altre. Per si de cas també l'esborresin l'original sense subtítols es (http://www.youtube.com/watch?v=a2Q_XFpBGGE)

Espero veure-ho aviat però com un país estranger.

00000000000000000

dimarts, 10 de desembre de 2013

És un moment molt emocionant perquè és l'estadi on Espanya es va proclamar campiona


És un moment molt emocionant perquè és l'estadi on Espanya es va proclamar campiona, Rajoy "dixit". Son paraules del Rajoy en el estadi on poc després es celebrava els funerals pel Sr. Mandela.

S'ha de ser un reptant per en un moment com aquell dir que "es emocionant perquè allí les espanyes van guanyar una copa". No es pot caure més baix, i això que semblava impossible pel baix que ja havia caigut. Fins quan s'ha d'aguantar a un sabatasses com aquest, governant el país on vivim (confio que per poc temps).
Ja es ben trist que molta gent tingui com a prioritat el "futbol" abans que res, però que un "paio" com aquest digui que s'emocioni en aquest estadi ja ratlla la bogeria. Com es que no s'emociona negativament al veure fins on arriba la rampinya dels seus (i dels altres, que no son mancs) que estan portant als espanyols a la ruïna total, mentre ell es "fa el suec" (d'on ve la frase), o millor dit, no, es part principal del que succeeix, i no només per omissió.




0000000000000000000000000

dilluns, 9 de desembre de 2013

Sis escàndols en 18 mesos deterioren la reputació de l'Agència Tributaria



Però el pitjor es que això no finalitza aquí. Està tant deteriorat tot el que toquen aquests politicastres que cada dia hi una una noticia nova i cap d'elles ni agradable ni coherent. El que no entenc es que continuen sent intocables, només espero que el va dir algú, ara no recordo ni trobo qui, que aquests impresentables estan en una bombolla i totes les bombolles acaben per implosionar. Espero ansiosament el dia que això passi, i que a més el poble lis passin la factura.



000000000000000000000








diumenge, 8 de desembre de 2013

Dedicat als policastres


Va dedicat a tots els politicastres corruptes i als que ens estan enviant a la misèria seguint les directrius del poder financer.

Només l'he trobat en castellà, però com es el mateix, ja em val igual.



00000000000000000000000000

divendres, 6 de desembre de 2013

Dia de la corrupció


Avui hauríem de celebrar que els carrers de les espanyes estan plenes de corruptes i delinqüents?. 
I no em refereixo pas als que han deixa't anar de resulta de la nul·litat de la mala-doctrina Parrot.




00000000000000000000000000

diumenge, 1 de desembre de 2013

Molí de Barrancs, Mas del Gúbio, Mas de la Serreta, Mas de Gorra, Molí de Barrancs


Mas del Gúbio i Mas del Gollo

Avui ens hem trobat el Jordi i jo i ens hem anat fins a Beseit, amb intenció de arribar amb el cotxe a l'entrada del camí al Mas Roig. Arribem a Beseit agafo la pista cap el pantà, i aquí comença una bona odissea per no haver portat compte. No porto el mapa del port, només el de la Tinença de “El Tossal” i aquesta zona no hi surt. A més no em vaig recordar que al gps només porto Catalunya, i aquí ja entrem en terres de l'Aragó. Intento anar per l'esquerra del pantà, que es per on vaig arribar a peu en una de les travesses que vaig fer, i està clar la presa del pantà no es pot creuar. Torno enrere a buscar la pista de l'altre costat. Només passar un pont trobem un “totem” sense sagetes, no se encara perquè vaig cap a la dreta, i aquí m'enredo per pistes i pistetes, fins que després de tombar per una bona estona al final agafo la pista correcta. Al començament es pista bastant bona però poc a poc va empitjorant i a partir que es creua per primera vegada el Riu Pena la cosa es va embolicant, ja que s'ha creuar varies vegades i cada vegada està pitjor. A l'alçada del Molí de Barrancs decideixo que no continuo en cotxe, ja que estem a 600 metres del lloc on tenia previst començar a caminar i ja no tinc el 4x4 que tenia.
Aparco, ens preparem i comencem a caminar quan manquen cinc minuts per les deu del matí. Seguim pista amunt, passem per les Gúbies de Mas Roig, on la pista cimentada es pel damunt de la llera del riu, i per on baixa una mica d'aigua pel que hem de portar compte de no mullar-nos els peus. De cop tinc la primera alegria del dia ja que trobo unes fites a ma dreta, l'agafem i resulta ser el camí vell de bast que puja al Mas del Gúbio i que ens estalvia un bon retomb de pista. Al Mas del Gúbio parem a esmorzar. A peu de pista hi ha les restes de l'antic pou d'aigua, ara molt tronat.
Després d'esmorzar seguim amunt, jo agafo l'antic camí, molt malmès i brut, encara que de seguida enllaça amb la pista. El camí que hi figura al mapa, que retalla un bon retomb, no li veig entrada, encara que al poc sembla que vagi a un nivell una mica inferior, com que la pista fa dues pujades i dues baixades, curtes, el camí vell estalviaria aquests repetjonets.
Deixem a la dreta la Senda Catalina, i busquem el Pou dels Campassos, el lloc del mapa es el mateix on el vaig buscar l'altre vegada i la veritat es que no el trobem, en canvi al lloc està molt humit i amb dos petits tolls, un completament glaçat i l'altre no, no se si es un brollador o es aigua de la neu desfeta. Després de buscar-ho inútilment seguim fins el Mas dels Campassos i allí hi ha un cartell que indica “Senda Cristina”, que es per on pugem. Al poc el camí es difumina una mica, però cada vegada i contra més amunt millor, es va fent més visible.
Arribem al Coll del Mas de les Solsides, a l'a dreta hi ha les runes d'un mas del que no he pogut trobar el nom, ho he preguntat al “facebook” al grup de “Camins i senders” i espero que algú m'informi. Seguim sense camí fins el Mas del Gollo, sense camí definit, es una mola amb poca vegetació i terreny molt erm,i la vegetació es baixa. Arribem al final de la Mola del Gollo, on hi ha una barraca, ara sense teulada i una pedres que sembla que destinades a saleres. Baixem pel roquer, fàcilment encara que sense camí massa definit, seguim per la Mola Serreta i no veiem els camins que baixen ni fins el Mas Nou ni a la Vall de Gorra, seguint tot recte pel llom, arribant a les runes del Mas de la Serreta, el primer que trobem es el que sembla era un pou de neu o similar, sembla massa estret per ser una bassa, al menys es el que ens pareix. Seguim la carena, hi ha un possible camí a la dreta, però no ens interessa ja que ens portaria als conreus del Mas Nou i hauríem de donar un bon retomb. Sortint del mas pel llom, sembla que es una carrerada amb pedres als dos costats, però poc a poc es va embolicant sobre tot quan comença a baixar, seguim un tros i quan el gps em marca que estem a 170 metres lineals del camí al Mas de Gorra, però amb un nivell molt inferior, ens dona la impressió que no podem baixar per allí. Remuntem, ens sembla veure el que podria ser la continuació de la carrerada, que ara ens marxa a la dreta però està tant brut, al menys el començament, que desistim de baixar per allí, ja em perdut prou temps i no es segur.
Tornem a passar el mas de la Serreta, ara retrocedint i anem a buscar el camí al punt que marca el mapa. En aquest lloc marxa una feixa baixant prou neta que ens permet el pas, de cop es transforma en un rastre molt dèbil que poc a poc s'embolica al començar a trobar clapes de neu cada vegada més amples. Sabent que hem de baixar, anem seguint el més recte possible, i poc a poc el camí es va fent més definit fins a trobar el camí que ve del Mas de la Morera i deixant el del Mas de la Cova a la dreta segueix pel Mas de Gorra.
Aquí ja quedo tranquil perquè es un camí que ja he passat tres vegades, però mira per on, al poc de finalitzar la pista, que es al Mas de Gorra, tornem a trobar neu que fa que per varies vegades perdem el camí, fins que poc a poc finalitza la neu i el camí queda completament clar. En els trossos difícils ens ha ajudat trobar senyals bermelloses, però sempre estaven al camí ja passat, o sigui les senyals eren pels que van en sentit contrari. Tampoc hem trobat la font del Mas de Gorra que parla la guia dels germans Brull.
La temperatura comença a baixar i ens anem a dinar arrecerats al mas del Gúbio, al mateix lloc on hem esmorzar. Dinem ràpid ja que el sol ha marxat i comença a glaçar, però aquesta vegada marxem per la pista, i ens adonem del que ens hem estalviat al matí.
Arribem al cotxe a un quart i cinc de sis després de fer una mica més de quinze quilòmetres. El track que he pujat al wikiloc marca menys ja que l'he depurat i he tret la marrada del Mas de la Serreta. El dia hagués estat complert si no haguéssim perdut més d'un hora i mitja donant tombs amb el cotxe. La resta ha estat quasi perfecte, he trobat la drecera del Mas del Gúbio, el camí a la Mola Serreta, el Mas de la Serreta (que no estava previst), la baixada al Vall de Gorra. Llàstima que no hem trobat el Pou dels Campassos ni la font del Mas de Gorra, hi això que existien. En quan el temps, em començat amb una petita pluja d'aigua-neu, de seguida s'aturat, no hem vist el sol fins que hem estat a la mola, i només mentre hem estat per allà salt i al final quan ens ha marxat el sol ha caigut la temperatura. Per sort em pogut fer tota la pista de cotxe amb llum de dia.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


000000000000000000000000



000000000000000000000000

diumenge, 24 de novembre de 2013

Cabacés, ermites de Sant Joan, Sant Roc i la Foia, i la Serra dels Solans


Ermita de Sant Roc

Els Caminants han preparat aquesta sortida per avui, en espera de que jo ja hagués tornat del nostre viatge, i l'han preparat sortint de Cabacés per passar per les seves ermites i retornar per la Serra dels Solans.
Ens trobem a l'aparcament d'abans d'entrar a Cabacés, ens preparem i sortim quan passa mig quart de les nou del matí, tot seguint la carretera i entrant al poble per creuar-ho, passar per davant de l'ermita de Sant Joan, que com es normal està tancada, i seguir per la seva dreta tot pujant. Arribem a l'ermita de Sant Roc, es una raconada agradable però molt obaga. L'ermita està construïda a la recer d'una punta d'una gran balma, està tancada però hi ha una finestra amb reixa que deixa veure el seu interior. Per una porta es pot passar a la part de darrera, pel costat de la construcció. De darrera surt un senderó que segueix a recer del roquer. L'ermita té unes finestres davant i darrera que permet veure una mica el seu interior, allí junt als bancs dels feligreses hi ha el que es coneix una cadira de la vídua.
Seguim pista amunt i on s'enllaça amb la que ve del poble i va a la Foia, i una mica enlairat hi ha l'Aljub de Sant Roc, una magnífica construcció, on a la part de darrera hi ha les obres en pedra d'un recollidor que canalitza l'aigua cap l'aljub. D'aquí fins a la Foia es va sempre per pista apta per a cotxes.
A la Foia parem a esmorzar i a prendre el cafetó que com cada sortida porta la Dolors. També aprofitem per fer la foto de grup. Seguim cap l'oest, per pista. Es un Itinerari de Flora, on hi ha plafons on indica algunes especies d'arbres davant d'un exemplar de cada un d'ells. Deixem aquesta pista que se'n va cap a Cabacés, i seguidament ens desviem per visitar la Covassa, gran balma obrada, on hi han dues construccions, una tancada amb una porta i l'altre amb la porta i part de la paret xafades. Segons he llegit va ser un refugi durant la guerra.
Quan arribem a la cruïlla amb el camí que va cap a Margalef i mentre la majoria s'espera al costat del pal indicador, quatre ens anem a veure si trobem la Cova dels Casaments. Encara que anem per l'antic camí de bast, ara molt deteriorat, ara ja no passaria el bestiar carregat, i com el gps ens marca que la cova ens queda a dalt a la dreta, i gracies a les seves indicacions podem rectificar, per algun rastre i algun camí de parada podem arribar fàcilment a la cova. Torna a ser una balma obrada, al costat mateix d'una bassa. Hi ha una pared a tocar la bassa i uns restes que indiquen que hi havien parets entre la balma i la pared del costat de la bassa, com si hagués estat tancats d'habitacles varis o habitacions, i es com si el camí passés per on està la bassa i al fer-la, haguéssin tirat les parets transversal per fer el passadís cap l'habitacle que queda en peu. Al sortir d'aquí no cal seguir per on hem pujat sinó que hi ha un camí que en varies llaçades ens porta a trobar-nos amb el grup.
Al poc trobem la primera desviació a les Coves Altes, però nosaltres seguim cap a la Serra dels Solans. Deixem la pista, en una esplanada, agafant a l'esquerra que es un camí vell de bast. Es un camí força batut que va guanyant alçada poc a poc, amb alguna pèrdua d'alçada intermèdia, fins arribar a la carena de la Serra dels Solans. A l'esquera tenim el Riu Montsant i veiem Cabacés. Darrera de tot ens hem quedat dos, els altres han anat marxant més ràpid. Passem pel costat d'una barraca sense teulada, i quan el camí comença a baixar tot deixant la carena, i a ma dreta queda una barraca de pedra seca, gran i integrada amb el marge.
Quan estem arribant al pont que creua el riu, a les portes del poble, els dos de cua, veiem que la resta del grup ens estan esperant a l'altre costat del pont. Segons els mapes el pont es medieval, però no ho sembla, en tot cas l'arcada de baix ho era i el camí anava a un nivell molt inferior, i han construït una elevació al damunt. Hem estat de sort que l'església estava oberta i hem pogut apreciar el retaule gòtic del segle XV. També em vist una placa al carrer que posa “Relleus visigòtics procedents del Monestir de Bíclarum”, els relleus no els hem vist i a casa no he trobat referencies a aquest monestir, l'únic que he trobat es que potser es refereix a Vallclara, però potser. També es curiós el cartell de com va estar construïda o reformada la font, ja que son amb peces del temps dels romans o dels visigots.
Arribem al restaurant, on hem quedat per dinar. Son tres quarts de dues i hem fet uns dotze quilòmetres. Al restaurant Neus, i amb molt bon humor, passem del dinar a la sobretaula entre bromes, acudits i xerrada amistosa.
El dia en quant al temps ha esta fred, al començament, però acceptable. En quan ha sortit el sol ha estat agradable. En quan a la companyia, com sempre, ha estat perfecte, sempre al grup reina el bon humor i la companyonia.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.


00000000000000000000



00000000000000000000

dijous, 14 de novembre de 2013

Viatge a Vietnam, Cambodja i Bangkok. Dies 12 i 13


Dia 13 de novembre del 2013. Bangkok


Lumphini Hall - Estatua del King Mongkutklao

Avui ens hem aixecat bastant tard, anem a esmorzar, com sempre es a base de buffet lliure, on ens aprofitem una mica ja que avui es dia completament lliure i pensem que ja veurem si dinem. Agafem un taxi, jo em pensava que era els recomanats, un Taximeter, però es un dels que has de fer preu, hi com no el trobo car, potser ho es, l'agafem, indicant-li que ens porti al Lumphini Park, ell intenta convèncer-nos de deixar-nos a un lloc per fer “shopping” però com ens mostrem inflexibles ens deixa a l'entrada del parc. Visitant-ho ens comença a ploviscar, pel que busquem una sortida i anem a agafar l'Sky Train, i ens anem fins a l'última parada, on baixem per anar a unes grans superfícies. En principi busquem les galeries d'ahir però no les trobem, i ens quedem en les més a prop, on comprem uns quants records, aprofitem per dinar, la veritat no massa bé, però ens traiem el mal gust fotent-nos unes plàteres de gelat que costa més que el dinar. Tornem cap l'hotel amb l'Sky Train, ara ja es hora punta i va molt ple, però no errem, ni la direcció ni on baixar ni el camí a peu cap l'hotel.
Preparem les maletes ja que entre deu i onze de la nit ens vindran a buscar per portar-nos a l'aeroport. Baixem a les deu i mitja, entrego les claus a recepció i a la recepcionista l'he d'explicar que som conscients que tenim l'habitació pagada fins demà a les 12, però que l'havíem llogat tot sabem que la deixàvem avui a la nit. Al final ens entenem, s'ofereix a trucar-nos un taxi, però no cal ja que ens ha de venir a buscar un guia i un xòfer, fet que succeeix a dos quarts d'onze.
Ens portem a l'aeroport, fem el chek-in, l'embarcament, passar la duana, el control de seguretat, el de passaports, o sigui tot el que toca, i el

 i dia 14 de novembre, viatge cap a Barcelona, amb transbord a Doha


Sortim cap a Doha, transbord d'avions amb tres hores d'espera. Arribem a la terminal 1 de Barcelona, paguem l'aparcament i cap a casa, on arribem molt cansats.

Una experiència molt maca i per a mi, molt enriquidora de la que no m'importaria poder repetir.

0000000000000000000

Dia 2 i 3 de novembre. Barcelona a Hanoi, passant per Doha. Crònica.
Dia 4 de novembre. Visita a Hanoi. Crònica - Fotografies
Dia 5 de novembre. De Hanoi  a la Badia de Halong. Crònica - Fotografies
Dia 6 de novembre. De la Badia de Halong a Ho Chi Minh. Crònica - Fotografies
Dia 7 de novembre. Visita als túnels de Cu Chi i Ho Chi Minh. Crònica - Fotografies
Dia 8 de novembre. Visita desembocadura del Mekong i viatge a Cambodja (Siam Reap). Crònica - Fotografies
Dia 9 de novembre. Visita a Angkor Thom i Angkor Wat. Crònica - Fotografies
Dia 10 de novembre. Visita a Angkor Thom (Conjunt de Preah Khan)Crònica - Fotografies
Dia 11 de novembre. Visita al conjunt Rolous Group i viatge a Bangkok. Crònica - Fotografies
Dia 12 de novembre. Visita al Temple Wat Traimit, al Gran Palacio (Palau Reial) i al Temple de Wat Pho. Crònica - Fotografies
Dia 13 de novembre. Dia lliure per Bangkok i tornada cap a casa . Crònica - Fotografies
Dia 14 de novembre. Arribada a casa.

000000000000000000

dimarts, 12 de novembre de 2013

Viatge a Vietnam, Cambodja i Bangkok. Dia 11


Dia 12 de novembre del 2013. Bangkok

"Buda de Oro" i "Buda Reclinado"

La guia ens ve a buscar a les 9 del matí. La guia resulta que es un travesti, però molt simpàtic/a. Ens porta al Temple Wat Traimit on està el Buda d'Or, hi ha una historia sobre aquesta estàtua de que la van trobar sota una xapa de metall, per protegir-la de la pluja, ja que estava a la intempèrie. Per veure informació mirar aquí. Després ens porta al Gran Palacio, on es troba el Buda Esmeralda. Però en el camí entre els dos llocs ens trobem una gran manifestació en contra del govern, amb una multitud de monjos al davant. La guia ens fa córrer per entrar al Gran Palacio no sigui què els manifestants vulguin entrar i hi hagin disturbis. A la porta hi ha una bona colla de soldats. El Buda Esmeralda es l'únic que no es pot fotografiar. Per veure informació mirar aquí. A tots els temples amb budes ens fan descalçar. I per finalitzar anem al Temple de Wat Pho on hi ha el Buda reclinado. Una bona informació la dona aquesta pàgina (->) .
Una vegada vist aquests temples i el Gran Palacio (Palau Reial) em fa pensar que tant els reis com la religió d'allí gaudeix o gaudia d'una riquesa incomprensible.
Després de finalitzades les visites programades, la guia ens deixa a la porta d'uns grans magatzems. Donem un tomb i dinem en un dels diversos restaurant que hi ha.
Per tornar a l'hotel agafem el tren elevat (Sky Train), però amb la mala fortuna de equivocar-me de línia, ja es mala sort que havent només dos línies, agafem l'errònia. Com no ho veig clar ho pregunto i uns passatgers del tren em fan veure l'error. Hem de baixar, agafar el tren en direcció contraria, o sigui cap el començament, baixar un pis, i agafar el tren de l'altre línia. Les parades de les dos línies de la mateixa estació, estan a nivell diferent. Una vegada a la parada més a prop de l'hotel, baixem i ens anem xino-xano cap allícaminem una mica de més ja que com avui no es el meu dia, m'empasso la cruïlla i donem alguna volta que no estava prevista. Maite està molt cansada i es posa al llit a descansar, mentre jo surto a donar un petit tomb per la zona, hi han paradetes de menjar a les voreres, i es bonic veure una mica l'ambient del carrer, encara que no es un carrer de les zones més típiques, ja que es una avinguda es agradable veure l'ambient que es respira a la vorera. Al carrer on està l'hotel, també hi ha un parell de restaurants d'una mica de luxe.

0000000000000000000

Dia 2 i 3 de novembre. Barcelona a Hanoi, passant per Doha. Crònica.
Dia 4 de novembre. Visita a Hanoi. Crònica - Fotografies
Dia 5 de novembre. De Hanoi  a la Badia de Halong. Crònica - Fotografies
Dia 6 de novembre. De la Badia de Halong a Ho Chi Minh. Crònica - Fotografies
Dia 7 de novembre. Visita als túnels de Cu Chi i Ho Chi Minh. Crònica - Fotografies
Dia 8 de novembre. Visita desembocadura del Mekong i viatge a Cambodja (Siam Reap). Crònica - Fotografies
Dia 9 de novembre. Visita a Angkor Thom i Angkor Wat. Crònica - Fotografies
Dia 10 de novembre. Visita a Angkor Thom (Conjunt de Preah Khan)Crònica - Fotografies
Dia 11 de novembre. Visita al conjunt Rolous Group i viatge a Bangkok. Crònica - Fotografies
Dia 12 de novembre. Visita al Temple Wat Traimit, al Gran Palacio (Palau Reial) i al Temple de Wat Pho. Crònica - Fotografies
Dia 13 de novembre. Dia lliure per Bangkok i tornada cap a casa . Crònica - Fotografies
Dia 14 de novembre. Arribada a casa.

000000000000000000

dilluns, 11 de novembre de 2013

Viatge a Vietnam, Cambodja i Bangkok. Dia 10


Dia 11 de novembre del 2013.  Siam Reap, visita al conjunt Rolous Group i viatge a Bangkok


Old Merkat a Siam Reap - Temple Bakong

Per avui hem quedat a la tarda en comptes del matí, només teníem programat el matí i a l'aeroport hem d'anar al vespre. En la programació estava, a més, previst deixar les maletes a la consigna i abans d'anar a l'aeroport poder fer-se una dutxa a l'hotel. Com creiem que es millor tenir el matí lliure i empalmar la visita amb l'anada a l'aeroport. A més la guia ens ha explicat que ahir a la tarda-nit anava de casament i està clar ella ens intenta convèncer d'anar a la tarda. Com a tots va millor, pos endavant.
Al matí vaig sol a intentar trobar un mercat local que no sigui completament turístic, i el trak trak em deix a prop, cosa que en realitat no ho se, però després de caminar una mica ho trobo. Un mercat local sempre s'ha de visitar, però si a més es un país completament diferent no hi ha perdó de no fer-ho. Es veu com tallen la carn, com netegen el peix, tot fresc i del dia. Parades de tot, fruita, especies, carn, peix, roba, estris i com no, de records i regal. Parades del mercat amb la paradista asseguda damunt del mostrador amb els peus tocant la carn que talla o la verdura i fruita que ven, etc. I tota la classe de menjar diferent de la nostra. Si anés sol segur que esmorzaria en una de les parades de menjar on junt a menjar no massa agradable a la vista hi ha que si que ho son. Tot tombant el mercat i dins del mateix edifici, tot son parades de regal i records. A més es bonic perquè la majoria de parades de records i roba, i la majoria de les altres que no son pròpiament de menjar, saben unes quantes paraules en angles i mitjançant aquestes intenten convèncer-te de que compris, i quan ho fas i has de regatejar es fa mitjançant una calculadora que tenen (igual que les nostres, està clar) on ells van posant el preu que et demanen i nosaltres el que oferim, fins que es queda d'acord o marxes sense comprar.
Torno a l'hotel i com hem de dinar per la nostra compte, ara, els dos tornem on he estat jo sol, es a Old Merkat. El visitem conjuntament encara que Maite no aguanta l'olor de les parades de peix, la veritat es que aquell tros fa una pudor molt pitjor que la resta del mercat. Dinem en un restaurant davant del mercat, mengem molt be. Tornem a l'hotel on esperem que ens vinguin a buscar la guia i el xòfer.
Visitem el Rolous Group, compost per temple Preah Ko, el de muntanya de Bakong i el Lolei situat en un antic dipòsit d'aigua, aquest està molt malmès i ple d'herbes. Entre aquests temples veiem un enterrament, porten cinc monjos a dalt del carro mortuori. També en aquest tros em surt una noia muda que talla una flor d'un arbre i me la ofereix perquè li doni alguna cosa, després em sabrà molt greu ja que li torno la flor i no li dono res. Al costat del temple Preah Ko hi ha una residencia de monjos i una gran pagoda.
Ens porta a l'hotel a buscar les maletes però no ens dutxem. Com sobra temps abans d'anar a l'aeroport ens porta a una botiga hindú on venen unes estores fetes a ma molt maques, però nosaltres donem un petit tomb i marxem, segur que la guia deu tenir comissió. Després i per què encara ens sobra temps ens porta a un lloc on nens sense recursos estudien un ofici i fan artesania, però li demanem que ens portin ja a l'aeroport. Arribem tres hores abans pel que hem d'esperar. Aquí veiem coses curioses, com gent que embarca cap a Hanoi amb capses de peix.
La guia que hem tingut es una noia de 27 anys, casada amb una nena, molt agradable i que es sap la lliçó de memòria, ens dona una quantitat de dades que ens es impossible assimilar-ho.
Camboja per a mi ha estat molt interessant, es un país més pobre que Vietnam, però molt segur, la proba es que al mercat he vist moltes dones amb els diners a la mà, incloent una dona, a fora del mercat, que portava un bon feix de diners, aquí això es impensable.
L'aeroport de Bangkok es grandiós, no es necessita visat, encara que per gent d'uns altres països si. Després d'agafar les maletes no trobem la sortida, fins que al final trobem una, posa sortida C. Una vegada fora no trobem a la guia, després d'una estona d'esperar i quan comencem a posar-se nerviosos, recorro el passadís, que per cert es molt llarg, i trobo la guia amb el cartell amb el nostre nom, està en la sortida B, que es per la que havíem de sortir i no em vist. Ens porta fins el cotxe i cap a l'hotel a dormir, ja que es força tard. 

0000000000000000000

Dia 2 i 3 de novembre. Barcelona a Hanoi, passant per Doha. Crònica.
Dia 4 de novembre. Visita a Hanoi. Crònica - Fotografies
Dia 5 de novembre. De Hanoi  a la Badia de Halong. Crònica - Fotografies
Dia 6 de novembre. De la Badia de Halong a Ho Chi Minh. Crònica - Fotografies
Dia 7 de novembre. Visita als túnels de Cu Chi i Ho Chi Minh. Crònica - Fotografies
Dia 8 de novembre. Visita desembocadura del Mekong i viatge a Cambodja (Siam Reap). Crònica - Fotografies
Dia 9 de novembre. Visita a Angkor Thom i Angkor Wat. Crònica - Fotografies
Dia 10 de novembre. Visita a Angkor Thom (Conjunt de Preah Khan)Crònica - Fotografies
Dia 11 de novembre. Visita al conjunt Rolous Group i viatge a Bangkok. Crònica - Fotografies
Dia 12 de novembre. Visita al Temple Wat Traimit, al Gran Palacio (Palau Reial) i al Temple de Wat Pho. Crònica - Fotografies
Dia 13 de novembre. Dia lliure per Bangkok i tornada cap a casa . Crònica - Fotografies
Dia 14 de novembre. Arribada a casa.

000000000000000000