"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 1 de desembre de 2013

Molí de Barrancs, Mas del Gúbio, Mas de la Serreta, Mas de Gorra, Molí de Barrancs


Mas del Gúbio i Mas del Gollo

Avui ens hem trobat el Jordi i jo i ens hem anat fins a Beseit, amb intenció de arribar amb el cotxe a l'entrada del camí al Mas Roig. Arribem a Beseit agafo la pista cap el pantà, i aquí comença una bona odissea per no haver portat compte. No porto el mapa del port, només el de la Tinença de “El Tossal” i aquesta zona no hi surt. A més no em vaig recordar que al gps només porto Catalunya, i aquí ja entrem en terres de l'Aragó. Intento anar per l'esquerra del pantà, que es per on vaig arribar a peu en una de les travesses que vaig fer, i està clar la presa del pantà no es pot creuar. Torno enrere a buscar la pista de l'altre costat. Només passar un pont trobem un “totem” sense sagetes, no se encara perquè vaig cap a la dreta, i aquí m'enredo per pistes i pistetes, fins que després de tombar per una bona estona al final agafo la pista correcta. Al començament es pista bastant bona però poc a poc va empitjorant i a partir que es creua per primera vegada el Riu Pena la cosa es va embolicant, ja que s'ha creuar varies vegades i cada vegada està pitjor. A l'alçada del Molí de Barrancs decideixo que no continuo en cotxe, ja que estem a 600 metres del lloc on tenia previst començar a caminar i ja no tinc el 4x4 que tenia.
Aparco, ens preparem i comencem a caminar quan manquen cinc minuts per les deu del matí. Seguim pista amunt, passem per les Gúbies de Mas Roig, on la pista cimentada es pel damunt de la llera del riu, i per on baixa una mica d'aigua pel que hem de portar compte de no mullar-nos els peus. De cop tinc la primera alegria del dia ja que trobo unes fites a ma dreta, l'agafem i resulta ser el camí vell de bast que puja al Mas del Gúbio i que ens estalvia un bon retomb de pista. Al Mas del Gúbio parem a esmorzar. A peu de pista hi ha les restes de l'antic pou d'aigua, ara molt tronat.
Després d'esmorzar seguim amunt, jo agafo l'antic camí, molt malmès i brut, encara que de seguida enllaça amb la pista. El camí que hi figura al mapa, que retalla un bon retomb, no li veig entrada, encara que al poc sembla que vagi a un nivell una mica inferior, com que la pista fa dues pujades i dues baixades, curtes, el camí vell estalviaria aquests repetjonets.
Deixem a la dreta la Senda Catalina, i busquem el Pou dels Campassos, el lloc del mapa es el mateix on el vaig buscar l'altre vegada i la veritat es que no el trobem, en canvi al lloc està molt humit i amb dos petits tolls, un completament glaçat i l'altre no, no se si es un brollador o es aigua de la neu desfeta. Després de buscar-ho inútilment seguim fins el Mas dels Campassos i allí hi ha un cartell que indica “Senda Cristina”, que es per on pugem. Al poc el camí es difumina una mica, però cada vegada i contra més amunt millor, es va fent més visible.
Arribem al Coll del Mas de les Solsides, a l'a dreta hi ha les runes d'un mas del que no he pogut trobar el nom, ho he preguntat al “facebook” al grup de “Camins i senders” i espero que algú m'informi. Seguim sense camí fins el Mas del Gollo, sense camí definit, es una mola amb poca vegetació i terreny molt erm,i la vegetació es baixa. Arribem al final de la Mola del Gollo, on hi ha una barraca, ara sense teulada i una pedres que sembla que destinades a saleres. Baixem pel roquer, fàcilment encara que sense camí massa definit, seguim per la Mola Serreta i no veiem els camins que baixen ni fins el Mas Nou ni a la Vall de Gorra, seguint tot recte pel llom, arribant a les runes del Mas de la Serreta, el primer que trobem es el que sembla era un pou de neu o similar, sembla massa estret per ser una bassa, al menys es el que ens pareix. Seguim la carena, hi ha un possible camí a la dreta, però no ens interessa ja que ens portaria als conreus del Mas Nou i hauríem de donar un bon retomb. Sortint del mas pel llom, sembla que es una carrerada amb pedres als dos costats, però poc a poc es va embolicant sobre tot quan comença a baixar, seguim un tros i quan el gps em marca que estem a 170 metres lineals del camí al Mas de Gorra, però amb un nivell molt inferior, ens dona la impressió que no podem baixar per allí. Remuntem, ens sembla veure el que podria ser la continuació de la carrerada, que ara ens marxa a la dreta però està tant brut, al menys el començament, que desistim de baixar per allí, ja em perdut prou temps i no es segur.
Tornem a passar el mas de la Serreta, ara retrocedint i anem a buscar el camí al punt que marca el mapa. En aquest lloc marxa una feixa baixant prou neta que ens permet el pas, de cop es transforma en un rastre molt dèbil que poc a poc s'embolica al començar a trobar clapes de neu cada vegada més amples. Sabent que hem de baixar, anem seguint el més recte possible, i poc a poc el camí es va fent més definit fins a trobar el camí que ve del Mas de la Morera i deixant el del Mas de la Cova a la dreta segueix pel Mas de Gorra.
Aquí ja quedo tranquil perquè es un camí que ja he passat tres vegades, però mira per on, al poc de finalitzar la pista, que es al Mas de Gorra, tornem a trobar neu que fa que per varies vegades perdem el camí, fins que poc a poc finalitza la neu i el camí queda completament clar. En els trossos difícils ens ha ajudat trobar senyals bermelloses, però sempre estaven al camí ja passat, o sigui les senyals eren pels que van en sentit contrari. Tampoc hem trobat la font del Mas de Gorra que parla la guia dels germans Brull.
La temperatura comença a baixar i ens anem a dinar arrecerats al mas del Gúbio, al mateix lloc on hem esmorzar. Dinem ràpid ja que el sol ha marxat i comença a glaçar, però aquesta vegada marxem per la pista, i ens adonem del que ens hem estalviat al matí.
Arribem al cotxe a un quart i cinc de sis després de fer una mica més de quinze quilòmetres. El track que he pujat al wikiloc marca menys ja que l'he depurat i he tret la marrada del Mas de la Serreta. El dia hagués estat complert si no haguéssim perdut més d'un hora i mitja donant tombs amb el cotxe. La resta ha estat quasi perfecte, he trobat la drecera del Mas del Gúbio, el camí a la Mola Serreta, el Mas de la Serreta (que no estava previst), la baixada al Vall de Gorra. Llàstima que no hem trobat el Pou dels Campassos ni la font del Mas de Gorra, hi això que existien. En quan el temps, em començat amb una petita pluja d'aigua-neu, de seguida s'aturat, no hem vist el sol fins que hem estat a la mola, i només mentre hem estat per allà salt i al final quan ens ha marxat el sol ha caigut la temperatura. Per sort em pogut fer tota la pista de cotxe amb llum de dia.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


000000000000000000000000



000000000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada