Baldomar, Serra Grossa, Argentera, Baldomar (amb boira inclosa)

Baldomar - Ermita de la Mare de Déu del Remei

Avui ha estat un dia una mica estrany. En principi havia d'anar acompanyat per un dels meus amics, però a l'hora de sortir s'ha presentat al lloc triat i m'ha comunicat que no es trobava bé, després d'una petita xarrada i seguint els meus consells decideix que s'havia de tornar cap a casa. (la veritat es que no m'ha costat gaire aconsellar-ho ja que estava ja molt decidit). Amb una mica de retràs de l'horari que tenia previst sortir, agafo la carretera cap a Baldomar. La primera sorpresa es la boira que trobo entre Tàrrega i Artesa de Segre, a moments molt espesa que em fa anar a no més ràpid de 50 kms/hora. Arribo a Baldomar la boira ja no es gaire espesa però encara hi ha una mica. Busco un lloc on aparcar i al final el deixo on està marcat com aparcament públic, al costat d'un àrea de jocs completament abandonat.

Surto a peu a tres quarts de nou del matí per la carretera per on he arribat, agafant una pista a l'esquerra, es el camí de la Coma. Al poc deixo a l'esquerra el camí per on tornaré. La pista passa a tocar el Barranc de l'Ametlla, de seguida la pista re-tomba fort a la dreta, deixant-la per seguir recte per un camí ben marcat, que em dona la impressió que era el camí vell, ara molt trillat per les btt i/o motos. He sortit de la part de conreus i de bosc, entrant en una part feréstec i rocosa.

Des del poble fins aquí els camps alternen, els que ja creix el sembrat, els que ja han estat abonats i el que encara no han estat tractats després de la recol·lecció.

Es torna a arribar a la pista, que continua sent mol rocosa, amb molta pedra solta i amb una certa pendent que fa que m'hagi de treure la tercera capa. Quan la pista fa un revolt com si s'hagués retornar, veig un camí una mica embrossat que surt a l'esquerra, que va en direcció a fer una bona retallada de la pista. Com no podia ser menys, comença la primera ximpleria meva. Segueixo el camí, està bastant brut però hi ha un rastre el suficient ample i clar per seguir-ho molt be. Poc a poc es va acostant al barranc i allí quedo aturat. El barranc està tapat, i el terreny molt aixaragallat. Amb la meva mania de no anar mai enrere, miro per l'esquerra si trobo una possible continuació del camí, a la dreta es impossible. Segueixo amunt per rastres en alguns trossos i altres completament al dret, sempre mirant el gps, per saber el punt a on em dirigeixo, i per saber el tros que em falta. Son uns 200 metres de recorregut amb un desnivell d'uns 60 metres que em costa uns 15 minuts de recorre'ls. Arribo a una esplanada on em sembla que hi han restes de trinxeres, no em donen la impressió de ser marges. Dono un petit tomb per aquest entorn per si hi ha alguna cosa interessant, i no trobant res d'estrany, vaig a buscar per on passa el track preparat. Fa poc que he deixat de sentir les escopetades dels caçadors que he estant sentint des de quasi la sortida del poble.

Al poc d'arribar a la pista, hi ha un altre possibilitat de retallar els retombs. Aquest des de que vaig preparar la caminada ho tenia al cap, per l'ortofoto no es veu camí, però a més d'estalviar-me més d'un quilòmetre, aquest era amb una sifonada de més de 50 metres de desnivell. El començament està bastant clar però poc a poc s'embolica, la diferencia es que entre el bosc es pot anar passant sense fer masses ziga-zagues. Els rastres em porten al costa del cingle i on hi ha un mirador trobo una bona fita. A partir d'aquí el camí va sempre prop del cingle, però hi ha moments que queda tapat pels pins i les alzines, però sense massa problemes. Trobo una línia de trinxera excavada, però molt tapada per l'herbà. Aquí sento el soroll d'uns motoristes. Quan surto a la pista, ja han marxat. El vèrtex ja està molt a prop.

Al vèrtex toca parada, fotos, i esmorzar. Hi ha una bona visual dels Montsecs i de Sant Mamet, es veu el Pirineu nevat, i la boira que cobreix completament les fondalades. Es bonic veure el mar de boires i les parts altes de les muntanyes sobresortint. A més fa molt poca estona que ha sortit el sol.

Ara ve tot un tros de pista, amb una forta baixada al final, de camí a Cal Bolló. Per seguir el camí que tinc traçat he de saltar-me una cadena de prohibit el pas, rodejar un magatzem, per la dreta, i sortir a una era, a la part de darrera del mas, a tocar-ho. En realitat per un joc de pistes ho hauria pogut evitar, però era donar unes voltes de més.

Ara vindrà un altre de les incidències del dia. El mapa marca una pista que es transforma en camí i que va a sortir a la partida de les Vinyes. El camí al principi està molt marcat, encara que brut, però poc a poc es va difuminant. A partir que es fon trobo una serie de rastres, incloent un de bastant ample, que em porten a la vora del cingle i sense continuació. Mercès al track marcar sobre el mapa, que per cert es molt exacte, cosa que no m'ho acabo de creure, aconsegueixo trobar la sortida d'aquest embolic. S'ha de seguir exactament el camí marcat a l'ICC, sempre que la vegetació ho permeti, en cas contrari, s'ha de fer les rectificacions ràpidament.

De la pista a la partida de les Vinyes, i per altra pista em dirigeixo cap a Argentera. Hi ha una petita boirina que no em deix fotografiar Argentera de lluny. Per entrar-hi torno a trobar un cartell de propietat privada i una cadena, me la salto, passo pel llogaret, son dues cases, Cal Caseta i Cal Cisteller, on segons sembla hi havia un castell. Passo entre els habitatges i l'ermita i quan finalitza el camí pujo al sembrat que el re-tomba per l'esquerra fins a sortir a la pista al costat de Cal Pau. Per pista vaig cap a Cal Petit, altre lloc d'Argentera, però com casa de colònies molt arranjada, i també amb prohibició de pas, incloent el que anem a peu. Baixo a visitar l'ermita de la Mare de Déu del Remei, ho faig pel senderó que va sortir a la part de dalt. No acabo d'entendre el brut que està el sender. L'ermita està en estat bastant deplorable, i amb dos o tres construccions arruïnades al seu entorn, una d'elles aprofitant una balma a la part de darrera i amb les restes d'un forn. Vaig a visitar l'entorn de la Font del Bufador, però no estic massa segur si arribo o està més lluny creuant el Riu Boix. Aquí hi ha dos mines d'aigua tancades i una font, però dubto que sigui la del Bufador.

Per anar cap el castell de l'Argentera, no cal passar per Cal Petit, pel que l'evito per no tenir problemes. Del castell tan i com diuen les cròniques no queden més que uns petits, molt petits marges, a la pàgina de Catalunya Medieval està ben explicat. Aquest castell també li deien de Tancalaporta, ja que hi era a una de les vores del terme. En la mateixa moleta hi ha les runes de tres construccions, una sembla ser Cal Canes. Segons he llegit les pedres del castell es van fer servir per construir o reconstruir Cal Bolló, però s'ha de tenir present que unes altres publicacions parlen que el castell era a Cal Bolló i aquí hi havia només una torre circular, tot això sense oblidar que a Cal Cisteller de l'Argentera se'l coneixia per El Castell, o sigui ...

Es una llàstima que seguint el curs del Riu Boix no hi hagi un camí que es dirigeixi cap a Baldomar, el que seria molt interessant. Em toca remuntar per un camí, primer excavat per les motos i amb molt forta pujada, que després s'aplana una mica quan es converteix en pista, feta de fa molt poc. Però continua pujant. Es fa una mica pesada aquesta pujada. Es la Coscollera. Quan arribo a un retomb sota Cal Bolló, agafo una petita drecera que m'estalvia uns retombs i canvis de pista. Aquí l'olor a fems es bastant fort, fa poc han degut abonar-ho.

Ara em toca una llarga pista, amb tendència a la baixa, amb alguns trossos en forta pendent. Encara hi han alguns petits atractius, però primer paro a dinar. Des de que he començat aquesta pista, que es el camí de Baldomar, fins quasi el poble, estaré sentint els crits del caçadors, segurament de senglars. En un moment em deixo una drecera a l'esquerra per intentar anar a mirar el que podrien ser unes coves excavades o mines, però encara que ho intento no aconsegueixo veure per on puc arribar. El haver-me saltat la drecera fa que trobi una font amb un bassi, una mica arranjat tot l'entorn. La font que marca els mapes que es Les Fontetes, estan marcades a més d'un quilòmetre lluny, està clar que on està marcada no hi pasaré ja que una mica més endavant deixo la pista i endevino el camí que em porta a la Masia Bulló, arruïnada com moltes. D'aquí surt una pista que al poc es va tapant, però deixant veure una traça que entre el poc que es veu i el gravat al gps em porta sense més dificultat a la pista. Ja només queda seguir-la, trobar el camí de pujada i entrar al poble per fer-li una petita visita.

Arribo al cotxe a un quart i mig de sis després de fer més de 20 quilòmetres. El dia ha estat un bon dia de muntanya, amb pistes, senders, encara que pocs, recerques, embolicades, boira, bones mirandes, he tingut oportunitat de veure gebre sublimant. Quan a partir del migdia passava per dins del bosc, hi tenia la impressió que estava plovent, ja que el glaç de les fulles dels arbres es desfeien, donant-li una lluentó molt bonica de veure, a més es veien uns punts lluents a les puntes de les fulles dels arbres llunyans.

I com sempre una llàstima de masies arruïnades, de camins tallats per propietats privades, i que es torni a permetre que les motos circulin per camins estrets i senderons.

La tornada a casa a tornat a ser amb boira entre una mica més avall d'Artesa fins a les rampes de pujada a Belltall. Boira i de nit molt mala conjunció.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000000000

00000000000000000000000