"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 31 de març de 2009

Xorrejar

Avui he llegit la definició del verb xorrejar, en idioma catanyol:
"Tonterida madrilenya según la qual el colmo de l'humillació a un rival és dejar que te gani per 0-1 i 4-0"
Sense mes comentaris

dilluns, 30 de març de 2009

Decebut amb el club excursionista al que pertanyo

He estat uns dies pensant abans de posar això per escrit, la veritat es que no em se avenir de les paraules que em varem dir l'altre dia (i no es la primera, ja som massa vegades), resulta que vaig anar a una conferencia de muntanya, que en realitat era referent a una expedició de l'Oscar Cadiach, patrocinada per la Diputació de Tarragona i que busquen subvencions. Al que anava, vaig a l'exposició i conferencia, i quan s'acaba em trobo al president i varis socis del meu club (club excursionista al que pertanyo des de que tenia 15 anys, o sigui que fa uns quants), i una de les coses que em diu el president es que dono massa feina amb els meus 100 cims, això que només han de signar-ho i enviar-ho a la Federació, hi han altres entitats que la junta omple l'imprès, en el meu cas els envio ja tot fet, al dir-los que si els hi sap greu ja em buscaré un altre club, estic cansat de sentir protestar pel mateix, em contesta, “tu has de fer el que creguis mes convenient”, i la veritat em dona voltes pel cap, per que no se si m'ho han dit en positiu o en negatiu.
La veritat es que, ja se que les relacions no son massa bones, però després de tants anys al club, i a més, que encara que això dels 100 cims, es una cosa per a mi, també queda reflectit el nom del club.
La veritat estic cada vegada mes decebut de les persones que estan al davant del club, sent conscient que amb el meu caràcter, tampoc els hi poso fàcil.

diumenge, 29 de març de 2009

Frase sobre la vida

"El hombre es víctima de una soberana demencia que le hace sufrir siempre, en la esperanza de no sufrir más; y la vida le escapa mientras espera gozar de los bienes que ha adquirido al precio de grandes esfuerzos" Leonardo Da Vinci.
Pensem be el que es vol dir el nostre amic Leonardo.

dissabte, 28 de març de 2009

Tossal de Suró

La Guàrdia Lada i Cal Mitxeu
Avui havia d'anar a una sortida als Ports (Arnes, Mas de Pau, Barranc del Corb ....), amb el Gepec, però a les set del matí em truquem que es suspenia per què està plovent a Arnes. Com jo ja m'havia llevat penso que no es cosa de tornar-se al llit i aprofito per fer alguna cosa.
Agafo el cotxe i me'n vaig a la Segarra a fer el cim del Tossal de Suró. Tinc preparat un “track” pel gps, que es des de la Guàrdia Lada, es puja al tossal, per després passar per Suró, Talavera i tornar a la Guàrdia, fent uns 10/12 kms. El que no tinc ni idea es com arribar en cotxe, però avui dia la tecnologia ho permet quasi tot, programo el gps del cotxe per què em vagi indicant per on passar. Es passa per Rocafort de Queralt, Conesa, Segura, Cabestany i La Guàrdia Lada. Quan passo Cabestany, m'adono que les pistes que havia previst passar per fer el tomb, son pistes amples i perfectes per comunicar en cotxe (no cal 4x4) els diferents nuclis urbans, o sigui pot ser una excursió horrorosa, pel que decideixo portar el cotxe molt mes a prop i fer la sortida molt mes curta.
Deixo el cotxe en una cruïlla de pistes, la que ve de la Guàrdia i la que va a Talavera, i ja pujo a peu, per un altre pista, mes dolenta, però que també es pot seguir en cotxe. Son les deu del matí. De seguida trobo el Gr que ve de Suró, llogaret que es veu a l'esquerra a uns dos-cents metres; segueixo el Gr, però el deixo de seguida per una pista boscana que va a uns conreus, nou desvio, ara a l'esquerra i en 300 metres aproximadament ja soc dalt del cim.
Fotos, pujo al suport del vèrtex, i la veritat es que no val la pena, la vegetació no deixa veure quasi res, es dels pocs llocs de la contrada, on hi ha bosc, la resta son camps de conreu.
Com que en el gps el cim me'l marca fora de lloc, intento anar al lloc on me'l marca, això fa que hagi d'entrar dins del bosc, es molt espès, però arribo al lloc del punt, i com es normal allí no hi ha res. Pel costat d'uns camps arribo a una pista, i me'n vaig fins el cim de El Puig, petit bosc d'alzines, la majoria semblen mortes. Ja baixo i pel costat d'altres camps me'n vaig en busca de la pista de pujada, comença a ploure, però paro a agafar uns quants espàrrecs. I ja cap el cotxe, on arribo a tres quarts d'una, després de fer 6,800 kms.
Una vegada finalitzat, vaig en cotxe cap Monferrí, per fer la Tossa Grossa, que tinc una descripció de 6 kms, però resulta que quan cada vegada plou mes, pel que decideixo anar cap a casa, i deixar-ho per un altre dia.
Si no fos per que, en cotxe hi vist unes terres que normalment no hi passaria, i que hi fet un altre 100 cims, l'únic que ha estat be, es que hi estat unes hores respirant aire pur (una mica amb olor a “merda de vaca”, estan abonant la terra, i conèixer país sempre està be.
Hi posat el "track" arreglat, després de treure tots el tombs simples que hi fet, pel que surt molt menys quilometratge del real.
Mapa - Perfil - Fotografies

diumenge, 22 de març de 2009

Vandellòs i la Mola de Genessies

La Mola de Genessies i al cim de la Mola
Una nova sortida amb els ex-companys de feina, aquesta vegada a la Mola de Genessies des de Vandellòs, es una sortida preparada pel company Josep Maria Casanoves.
A l'hora prevista que es a dos quarts de nou, ens trobem tots a la gasolinera a la sortida de Vandellòs, som 17, entre companys de feina i acompanyants.
Sortim quan manquen cinc minuts per tres quarts, tot seguint el Gr, el camí puja fins el Coll de Cassera, per desprès baixar fins el Coll de Lleixares, entre mig deixem el Gr. La pujada no es gens dura i a més, es agradable per la vegetació que ens acompanya, encara que hi ha un moment que s'ha de fer una mica de “numeret” per no enfangar-se, pel camí baixa un rierol, que surt d'una petita surgència.
Sense mes arribem a la carretera de Gavadà i a les restes de la Masia de Genessies, lloc on, al costat de la bassa, aprofitem per esmorzar.
Després de fer-ho, i ja mes contents, no ha mancat el cafè de la Dolors, ni les "gotetes" d'en Josep Maria, ni la xocolata d'un altre Josep Maria, ni ......, seguim fins al pal indicador que ens marca els dos camins, el que pujarem, per la dreta, i el que baixarem, per l'esquerra, que es el camí que ve de Tivissa per les Mèliques
Anem seguint pel camí del Barranc Fondo, que ens portaria a la Moleta d'en Gardell, al Portell de Jovara i d'allí al Camí de Sant Jaume entre Vandellòs i Tivissa, però el deixem al Collet d'en Gardell, per baixar fort direcció al camí de les Mèliques, per després de uns 200 metres deixar-ho. Abans del Coll hem vist gent dalt de la Mola, que per cert m'han donat un bon ensurt, els hi sentit cridar i m'han fet pensar que passava alguna cosa dolenta, i tot era per dir-me “bon dia”, sense comentaris ..... Agafem un senderó, molt brut, a ma esquerra, que a més de brut, va pujant fort, encaminant-se ja cap a la Mola. En Josep Maria va davant amb les tisores, alguna cosa fa encara que amb un sol que netegi..... Ara la professó avança lentament, però poc a poc arribem a la cruïlla amb el senderó que ve del Coll de Rourar, per on baixarem, i ja roquer amunt, amb algun pas una mica dificultós arribem dalt a la Mola. En mig del roquer ens hem trobat al grup de dalt, que ja baixava i la sorpresa ha estat que el que portava el grup era el que em va acompanyar a fer de guia a la travessa amb les monges de la Consolació.
Ja dalt, pugem fins el cim, fotos, descansar una mica, contemplar el paisatge, esplèndid, es veu en totes les direccions: mar, Llaberia, muntanyes de Tivissa, Els Ports, etc.
Després d'una estona ja baixem, amb una petita desgrimpada, fins el Coll del Rourar, i aquí agafem el Pr que ja no deixarem fins a Tivissa. Baixant del coll, un company se li desenganxa la sola de la bota, ja es la segona sortida seguida del grup, que es necessita la cinta americana que jo porto a la motxilla, això que tothom em diu que vaig massa carregat, però m'alegro que pugui ajudar algú per que acabi sense problemes la sortida. Ens reagrupem coll de Lleixares i d'allí, ja, pel Pr, a buscar la pista, prop del Mas Valentí.
Com passa cada vegada, quan es va cara a barraca, el grup es desfà i sembla que es facin carreres per veure qui arriba abans, jo la veritat no no ho entenc, les sortides s'han de assaborir des de la sortida fins l'arribada. Darrera quedem, una parella, en Casanoves, que a mes es el “guia” i jo (l'escombra), dels dos ella s'en queda enrederida amb nosaltres dos.
Arribem, nosaltres tres, quan manquen 5 minuts per les dos de la tarda. Hem estat cinc hores i quart a la muntanya i hem fet 13,700 kms.
Agafem els cotxes i a dinar tots plegats al bufet de Pratdip, tots menys un company que a preferit anar a buscar les Coves de l'Escoda, on hi ha pintures rupestres, encara que l'hem avisat que sense saber exactament on va, no les trobaria. Com passa sempre en Josep Maria i jo, que anem amb el meu cotxe, arribem els últims, i ja ens esperen els nostres cònjuges.
Bon dia de muntanya, el temps també ha acompanyat, amb bon ambient, i bona xerinola al dinar i a la sobretaula.
He de fer constar que els mapes de l'Icc i del Piolet, amb el track i waypoints esta al 50%,
i que des de que faig el curset de maquina de fotografiar es quan em queden pitjor les fotos, es poden aprofitar molt poques, espero continuar esforçant-me.
Mapes - Perfil - Fotografies

dissabte, 21 de març de 2009

Mont-redon i La Miranda de Llaberia

Font de l'Àliga i La Miranda de Llaberia
Havíem quedat en Josep Maria Balanyà i jo que per fer La Miranda de Llaveria ho faríem per les Crestes de la Seda i baixaríem pel camí de la forestal, així ompliríem el dia i resultaria una bona excursió, encara que no tenim clar per on arribaríem a Pratdip, de les varies opcions que tenim.
Anem els dos i l'Esteve Salvador. Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a l'entrada de Pratdip i sortim quan manquen 10 minuts per les 9 del matí. Hi ha altre grup de unes 8/10 persones, que també fan el mateix tomb, però sense pujar a la Miranda; els deixem marxar pel davant, per què la Castanya (la gosseta d'en Josep Maria), es pensa que es el mateix grup i s'ajunta a ells.
Pugem pel Prc-96, fins a la pista de les Carabasses, per deixar-la poc després i ja enfilar amb forta pujada en direcció a les Crestes de la Seda, aquí comprovem que l'altre grup va, també, bastant lent, fet que provoca que els agafem a la meitat de les crestes.
Les Crestes, primer son uns roquers mes o menys pla, però de seguida s'enfila, i es una grimpada continua, però molt fàcil i agraïda. Hi ha un pas que es pot fer o grimpant ajudant-se d'unes cadenes per posar els peus i agafar-se amb les mans, o salvar-ho per l'esquerra, baixant una mica per tornar a remuntar-ho, nosaltres preferim fer-ho per la grimpada, esperem que l'altre grup pugi per fer-ho nosaltres, dalt del replà ens trobem a dos coneguts del club, que han acabat d'esmorzar, parem a comentar una mica la jugada.
Seguim amunt, ara la pendent ja s'ha suavitzat, veiem a l'altre grup esmorzant dalt d'un roquer, nosaltres seguim, i ve la discussió, si anem a veure una font, l'altre o anem al cim, decidim que anirem a veure la font de la dreta i pujarem al Mont-redon per darrere. Passem pel costat de la Font de l'Àliga, que en realitat es un toll, hi ha un pal indicador. Pugem al Mont-redon i parem a esmorzar. Quan acabem decidim baixar a l'inrevés per veure l'altre font, baixem fort per rastres fins a la Font del Mont-redon, seguim cap el collet on es trobem els dos camins que van pels dos costats del cim, i allà esta la Font del Gat, es un toll, que ara esta sec.
Continuem, passem per les Saleres i anem fins La Creu, al costat de la Punta dels Frares o Billot del Frare, des d'aquí ja pugem fins a la Miranda, que es cim que toca fer avui, al costat està el radar meteorològic, que visualment es com un cop de peu als .....
Parada, fotos, i ja baixem cap a la pista en direcció al Coll dels Colivassos, passem la Font dels Amares, El Coll de la Bassa de les Fonts i ja cap al Portell del Carreter, que baixa fort, però es agradable de fer. Aquí trobem el Camí de la Forestal, però esta tot molt canviat, han arranjat els camins, però ara ja no es passa a tocar la paret, pel que no veiem la Font del Cuco amb Sabata. Aquest tros el camí l'han desembrossat i netejat. Arribem a un collet, on hem de decidir per on baixarem, a l'esquerra per la Drecera del Zenon, la cruïlla esta una mica abans, recte al Portell i grauets de l'Estudiant, amb el pas d'en Ramon, a la dreta camí cap a Santa Marina,; a mes a la dreta enrere marxa el camí cap el Grau de les Moles. En aquest collet parem a dinar.
Desprès decidim anar cap a Santa Marina, i aviat començaran els problemes. Pel que sembla als mapes, el camí es divideix en dos, un que de seguida baixa, i que no el veiem i l'altre que es el que seguim; aviat perdem els senyals, i hem de baixar un tros com podem, per tornar-les a trobar una mica mes avall; de seguida comença a pujar una mica dirigint-se a la part alta del Barranc de l'Aguiler, i com veiem que es fa tard, decidim baixar al dret fins la pista que es veu baix de tot. Ens costa bastant pel dret i la quantitat de coscolls, altre vegetació, que hi ha , però arribem, trobant-nos les senyals que baixen pel barranc.
El camí remunta per tornar a baixar, per salvar una masia, i ja per pista fins a la carretera, la creuem i arribem al Gr que ve de Santa Marina, però decidim anar a Pratdip pel barranc de l'Aguiler. Es fa molt mes llarg del que ens pensàvem. Passem per l'Olleta i ja entrem a Pratdip pel cementiri i aviat al cotxe. Son les 19 h., o sigui hem estat 10 h.10 m., per fer 18 kms.
Una llàstima l'ultima baixada, per que la resta ha estat esplèndida. Si no fos tant tard hauríem pogut seguir fins a la capçalera del Barranc de l'Aguiler i baixar per ell, però hauria estat molt lent.
El "track" que poso es el que varem fer, podria ser que el Portell del Ferrater hagués alguna rebotada de senyal i s'ha de tenir en compte que la baixada a la pista que va a la carretera es al dret.
Mapa - Perfil - Fotografies

dimecres, 18 de març de 2009

La Talaia i la Fita dels Tres Termes (Garraf)

Al pla de la Fita dels Tres Termes i baixant pel Fondo de la Garsosa
Vaig sol a fer el 100 cims de La Talaia, del Garraf. He preparat una sortida des de la carretera de El Gornal a Vilanova i La Geltrú, passat el pantà de Foix. He preparat un tomb de 9 kms. Que en cas que el paisatge s'ho valgui, tinc una extensió de 6 kms mes.
Deixo el cotxe en un pla que hi ha a l'entrada de la pista del Molí d'en Galters, al costat de l'Ermita de la Mare de Déu de Lurdes i de Loreto, i comença a caminar quan passen cinc minuts de dos quarts de deu del matí.
Segueixo el “track” que hi he muntat a casa, el començament del camí de sortida està poc marcat, hi poso una fita. Es va pujant suaument, el camí es molt pedregós i ple de coscolls.
S'arriba a un pla on hi ha la torre Forestal, es a la Fita dels Tres Termes, al costat hi ha una cisterna arranjada i prop un “planet”, amb una bona miranda, hi han pedres que formen una taula i seients.
Vaig llegir en dos descripcions que quan diuen que arriben a La Talaia, diuen que arriben a la torre, es pel que em penso que estic al cim, a més en el mapa de l'Icc de 10000 no hi figura el cim. Em faig la foto del cim, amb la senyera inclosa.
Poso aquí una pregunta vaig posar en els fòrums de la pàgina de la Feec.
“L'altre dia vaig llegir que el cim de La Talaia ara hi havia una torre forestal i que havien arranjat una cisterna.
Avui hi estat allí, pujant des de la carretera de Castellet a Vilanova i dalt hi trobat tota això, m'he fet la foto al peu de la torre i he continuat per la carena, per baixar pel Fondo de la Garsesa (o nom semblant, no ho entenc massa be dels mapes).
Peró quan miro el “track” del gps resulta que els mapes, on hi figura, el nom del cim surt una mica mes endavant, per la carena. Encara que jo hi passat, potser amb l'idea de cim fet, no hi vist res semblant a un altra cim.
Algú hem pot dir si el cim es on esta la torre o mes endavant, que es el que diuen alguns mapes.
Mercés per tot. “
i la seva resposta que em varen fer:
“Doncs sí, Chies, el cim no està ben bé a la Torre, si no per davant com tu dius.
Et passo el nostre enllaç a les fotos que vam fer allí i veuràs que hi ha un senyal geodèsic. Nosaltres el vam fer en un dia de pluja, però tot i això vam buscar aquest senyal ja que en el GPS també em sortia allunyat de la torre.
http://picasaweb.google.es/mfarra29/LATALAIA#
Si vols, et busco el “track”, aviam si vaig guardar el WP, però si el repeteixes, no baixis del cim per on nosaltres, ja que hi havia uns penya-segats que no ens deixaven accedir a la carretera (la feina que vam tenir a trobar un foradet per sortir-ne).
De totes maneres, no pateixis tant...vas fer cim, no vindrà ara d'uns metres més enllà, que segur que vas passar-hi pel costat.
Marta.”
Crec que queda ben explicat el que em va passar.
Llavors continuo per la pista de la Serra del Bonaire fins a l'entrada del Pla de les Palmeres, i aquí ja agafo avall pel camí del Fondo de la Garsosa, es un camí que després de dos retombs entra a una barrancada i la va seguint durant 3,900 kms. Es una barrancada que no es aconsellable fer a l'estiu, el terra no es dolent i amb una traça bastant bona, però una mica brut, molt de coscoll.
S'arriba a la carretera, que s'ha de seguir uns 750 mts., i ja cap el cotxe, arribo quan passen 5 minuts de l'una del migdia, després de fer 8,900 kms., i cap a casa.
No hi fet l'extensió que tenia programada, no crec que valgui la pena fer-ho, si es va a peu, un altre cosa seria de fer-ho en btt, encara que llavors la baixada no es faria per aquí, encara que aquesta no es gaire aconsellable.
Mapes - Perfil - Fotografies

diumenge, 15 de març de 2009

Ruta dels Poblats Íbers





VIII Marxa Senderista Comarca del Matarranya

Avituallament al Poblat Ibéric dels Castellans i de camí al Poblat del Tossal Redó
Des de l'any passat que vaig veure que es feia aquesta marxa popular, a la que no vaig poder anar, tenia moltes ganes d'anar-hi, pel que aquest any hi convençut a Josep Maria Balanyà i Jordi Juanpere, i els tres hem anat fins Calaceite per participar-hi.
Segons ens han dit l'organització hem estat uns 1.600 participants, dels que uns 600 hem fet la llarga (21,300 kms.) i la resta la curta (14 kms).
Arribem a Calaceite, aparquem al costat de pavelló municipal, ens han dit que es el lloc d'arribada i pugem fins la Plaça Major, lloc de la sortida. A les taules de recepció donem el nom i ens donen el cartró amb el número; ja passem a la taula de queviures, llet amb cacau, un tros de pasta i una magdalena.
A mig quart de nou donen la sortida i tots a creuar la carretera i pujar cap l'Ermita de San Cristóbal, a la sortida trobem a un soci de Reddis, en Marquès, que a perdut els seus companys. Deixem l'ermita a l'esquerra i ens dirigim fins al Poblat Ibèric de San Antonio, visita de tot el poblat, on hi ha un vèrtex geodèsic, i ja retornem pel camí de vinguda, abans de l'ermita agafem pista avall, i seguint pistes arribem a l'Ermita de Santa Anna, lloc on esmorzem, pa sucat amb tomata i pernil (hi amb pa sucat i sense sucar), aquí retrobem en Marqués que va molt despistat; com que ell fa la curta, ens separem, de seguida es deixa la pista per anar per un camí que va seguint el barranc de Santa Ana, fins arribar a una font, al costat de camí, lloc on comença una pista que seguim.
Ja arribem al segon control, a peu del Poblat Ibèric dels Castellans, aquí ens donen pa amb mel i ametlles, amb vi ranci. Pugem a visitar el poblat, i baixem a una pista que anem seguint, creuem el Barranc del Vall d'en Figuera, a l'altura del Mas de l'Avogat, una raconada molt bonica. Agafem un senderó que tot passant per la Bassa dels Gossos ens porta al Mas del Xiprer i de seguida a la Carrasca del Mas del Xiprer.
Nova parada, aquí un pastis i beguda; seguim, passem per la Bassa d'en Pitarc, travessem la carretera A-1413, on hi ha un avituallament només d'aigua, i per un senderó rocós arribem a un altre pista que ens porta al Poblat Ibèric del Tossal Redó, a l'entrada hi ha control, i poma o plàtan, i aigua. Visitem el poblat, fem una parada, ja es veu Calaceite.
Baixem fort per senderó, arribem a un altre pista, i per pistes entrem a Calaceite, anem fins a l'explanada del costat del pavelló, que es lloc d'arribada, segellem la tarja, bevem aigua, i veiem que hi ha una cua molt llarga per entrar a menjar. Son les dos menys cinc, i hem fet 22,100 kms. Anem al cotxe a canviar-se i treure'ns la roba suada i ens anem a posar a la cua, aquesta comença a córrer, ens tornem a trobar en Marqués que ja surt de dinar, va sol, sense els seus companys. Mentre van sortint ja dinats entren els següents, no ho entenc, per que quan entrem nosaltres hi ha molt de lloc. Estan fent dos paelles de fideus a la cassola amb costella, petxines i gambes, ens donen un plat ben ple i poma, a les taules hi ha aigua, vi, gasosa, coca-cola, llimonada a dojo.
Després de dinar anem a un bar a prendre un cafè i cap a casa.
Ens van donar un fullet amb l'explicació dels tres poblats ibers: aquí.
Mapa - Perfil - Fotografies

divendres, 13 de març de 2009

Títols a les fotografies

Per fi, avui he acabat de posar els títols a totes les fotografies que vaig fer en el Camí de Sant Jaume.
Ha estat una feina una mica feixuga, per què a més de posar el títol he volgut posar el nom de totes les esglésies, ermites i convents.
Ara ja intentaré tenir el blog mes actualitzat i passar a fer unes altres coses.

dijous, 12 de març de 2009

Puig Cavaller, Mola d'Irto, Puig de l'Àguila i Cim de la Mort

Cim del Puig Cavaller i La Fonteta
Anem en Joan Josep Estivill i jo, per que jo faci un altre dels 100 cims, aquesta vegada el Puig Cavaller de Gandesa. La sortida l'he preparat jo, com se que fer aquest cim i tornar es massa curt per passar tot el dia, he trobat a "inet" un "track" que des de la Fonteta puja a la Mola d'Irto i passa pel Puig de l'Àliga i el Cim de la Mort, lloc que no he estat mai. Amb això sembla que ja surt una excursió de tot el dia.
Per fer la primera part, m'he basat en la ruta normal de pujada, que es el PR27 i baixar seguint el mateix Pr.
Sortim a les 8,34 des de Gandesa i anem per una pista que passa entre els conreus, deixant a la dreta el Calvari. Es deixa la pista, marxant a ma dreta per un camí que puja i està força atorrentat, arribant a un altre pista, que la seguim a ma esquerra. Es un PR que està bastant despintat. Trobem un senderó molt trillat que marxa a l'esquerra, l'agafem, de seguida trobem un altre vegada el Pr que puja; el que passa es que en aquest tros que en retallat hi ha la font de l'Heura, que ens hem saltat.
El camí es bastant planer i de molt fàcil seguir. Arribem a la pista que va als repetidors, que ara te un repetjó fort, la pista finalitza al costat de les antenes.
Agafem un camí que puja fort encarant-se a la massa rocosa del Puig Cavaller, i quan ja s'arriba al rocam, es voreja per l'esquerra, fins arribar a l'altre costat, aquí l'Estivi puja fent una grimpada curta i molt fàcil, però jo prefereixo seguir uns 50 metres arran de pared i pujar per uns esglaons.
Hem arribat al cim i parem a esmorzar una mica, tot contemplant un panorama ampli i variat: serres de Pàndols i Cavalls, Cardó, els Ports i d’altres.
Seguim ara per la carena, no te massa problema i es poden seguir bastant be les marques, a la dreta tenim el barranc de les Caragoles, es un terreny trencat, feréstec, però molt bonic. Fem alguna pujada i baixada per salvar les diferents barrancades que s’escolen cap a l’oest en direcció al riu Canaleta. Arribem a un collet, aquí a la dreta comença el barranc de la Font del Cantaret, que va a parar al de les Caragoles, i el nostre camí gira fort cap a l'esquerra, passant a fregar la part final de les Crestes del Volendins, tot això baixant bastant fort. El camí torna a girar, ara a la dreta, deixant la barrancada que va a parar als plans de lo Mas d'en Sunyer i ja baixem decididament cap a la Vallada d'en Torner. Arribem al Mas d'en Torner, on hi ha un gran diposit d'aigua, i agafem a la dreta a buscar una pista que baixa per la Vall del Frare, per què baixant hem vist una agulla de roca, que creiem que hem d'anar a veure-la de prop.
Després de contemplar-la, l'Estivi des del mateix peu, i pels quatre cantons, jo des d'un replà una mica enlairat, tornem per la mateix pista i anem a buscar la pista asfaltada que va de la Fonteta a la Fontcalda, nosaltres agafem cap a la Fonteta.
Arribem, des d'aquí en 20 minuts arrivariem a Gandesa. Bevem aigua i ja sortim a buscar la carretera, tot seguint el Gr, la carretera es deixa aviat, i baixem a buscar el barranc, primer es camí bo, però aviat es barranc, es el barranc de la Fonteta. Passem a l'altre costat de la carretera per sota, i anem a sortir a la carretera vella, de seguida a la carretera nova, seguint-la per uns 300 metres i baixem un altre vegada al barranc, ara aquest tros està pitjor que l'anterior. Trobem la separació dels Gr, el que puja per la dreta a la Serra de Pàndols i el que segueix el barranc, ara es diu barranc de Gandesa, encara que es el mateix, i que nosaltres seguim. Tornem a passar per sota i ja agafem una barrancada que puja entre la Mola d'Irto i la Serra de Cavalls. Ara el camí està bastant be, no gaire ample, però bastant net i de molt bon seguir. El contorn es molt aspre. Creuem la barrancada i el camí puja entre mig dels marges desfets, amb molt de coscoll, fins que arriba a la cruïlla que puja a la Mola.
Parem una mica, que aprofita l'Estivi per pujar dalt d'una roca que hi al costat del camí, i ja enfilem cap a la Mola, aquí el camí està molt brut i es molt enutjós caminar. Passem pel costat de les runes d'una barraca i per una grau rocós i arribem a l'Ermita de Sant Marc, tot passem prop de dos arbres cremats, son els únics que hi ha. De l'ermita només queden dos parets i molta runa.
Parem un moment i l'Estivi es va a mirar l'entorn, jo vaig pujant cap el cim, i ell em segueix. Arribem dalt del punt mes alt, que no es precisament on posa el nom del mapa de l'Icc. Fem unes fotos i ja baixem, fins l'ermita, fins la cruïlla i ja seguim fins la pista de la Vall de les Carruves, aquesta pista ens portaria a la carretera prop de la Fonteta, però nosaltres seguim a la dreta, pocs metres, tot passant pel costat d'una tolla d'aigua, per agafar un camí a l'esquerra, aquí el camí vell passa per dins d'uns trossos que ara estan llaurats, però després de passar dos parades, el camí continua , i de seguida amb una bona traça. En un collet deixem el camí que anàvem per pujar al Puig de l'Àliga, es un cim sense gens de valor. Seguim per la carena, tot seguint el "track" que m'havia baixat d'"inet", no s'entén gaire el recorregut fet, no es gens difícil seguir-ho encara que no hi ha camí; de cop baixem al dret, buscant els millors llocs, fins a unes parades, que estan en mig del barranconet, les creuem, tornem a pujar al dret, fins a unes altres parades, que també travessem, i després de creuar una tanca de fill ferro que delimita un camp de tir, trobem un rastre, mes o menys marcat, que ens porta fins el cim de la Mort. No entenem el camí que ha fet el originari del "track" per comunicar els dos cims, hi ha un camí que ho comunica molt millor, sense tenir que fer sifonades i passar per les parades conreades, però.... Una explicació es que per la carena que hem anat hi ha restes de les trinxeres de la guerra.
Un altre, es que el "waypoint" del cim de la mort esta completament desplaçat, el te marcat entre el cim i un altre petit cim que hi ha a l'altre costat de l'entrada del camp de tir (era un abocador, ara clausurat).
No he trobat informació d'on ve el nom, ens ho poden pensar per què el cim està lligat a la guerra civil contra els feixistes.
Parem a dinar en aquest segon cim. Després per pista, amb una breu parada per contemplar un monument, totalment degradat, en memòria d'uns combatents, anem a creuem la carretera, trobem el Gr i cap el cotxe, lloc on arribem a tres quarts de cinc, després de fer 17,800 kms.
Un dia agradable de muntanya, fent els cims del Puig Cavaller, La Mola d'Irto, Puig de l'Àliga i el Cim de la Mort, cap d'ells han dificultat.

Per veure les fotografies, teclejar aquí.



0000000000

dilluns, 9 de març de 2009

Tossal Gros de Vallbona i Montblanquet, des del Santuari del Tallat

Al cim del Tossal Gros de Vallbona i Montblanquet

Havia pensat que per fer aquest 100 cim, repetiria la sortida que vaig fer el 16 de desembre passat amb els ex-companys de feina, que era de Rocallaura al Santuari del Tallat, Montblanquet i tornar, l'únic que havia de fer es que des del Santuari del Tallat fer una extensió fins el Tossal, i fins Montblanquet anar pel Camí de Senan, fet que coincideix amb la ressenya que hi havia a la pàgina web de la Feec (com han canviat tota la pàgina, ara ja no sé si hi es - anotació del 30/06/2015-).
Encara que ho tenia així decidit, quan arribo en cotxe a Rocallaura, penso que que des d'aquí fins al Santuari no te gaire cosa per veure que no l'hagi vist, pel que decideixo anar fins al Santuari i començar allí.
Aparco davant mateix del Santuari i començo a caminar a dos quarts de deu del matí, tot baixant pel Gr., però quan s'arriba baix s'ha de deixar que marxi a la dreta, per continuar a l'esquerra.
De seguida em trobo que per sortir al Camí Ral, els mapes marquen un camí pel costat d'una parada i el pagès ho ha llaurat tot, inclòs a posat brossa a l'entrada per l'altre costat. Ja segueixo primer pel Camí Ral i després per la Carrerada fins el Cap de Coll, on es creua la carretera LP-2338.
M'adono que en els mapes manquen les noves pistes que s'han obert per posar tots els “ventiladors”.
Vaig seguint la descripció i quan porto una estona començo a pensar si no m'hauré empassat el senderó, aquest tros del gps ho he fet pel damunt, quan en sec veig a la dreta un senderonet que puja recte cap a la carena, l'agafo i de seguida estic al cim. Fotos, menjar una mica i endavant. Per no baixar pel senderonet que he pujat, agafo recte cap a la pista, mig al dret i mig seguint rastres, que em porten a una parada i vorejant-la, a la pista.
Passo pel Pla Baldric, on hi ha una cabana de pedra, i vaig a buscar el Camí de Senan que hem porta a Montblanquet, a l'entrada del llogaret hi han uns pous i cisternes molt velles, val la pena admirar-ho. Pujo al poblet i ja cap a, segons el mapa, el camí de Montblanquet.
Quan passo l'aljub, penso que anar cap a Rocallaura i agafar el camí dels Hostalets no val la pena, tot i quan hi ha un camí que va directe a buscar el Camí del Tallat.
A la cruïlla vaig a veure la Pallissa del Pubillet, a la creença que hi hauria un camí que pujaria per darrera, però he de tornar a la carretereta i pujar per ella al Santuari. Arribo a mig quart de dues del migdia, després de fer 12,280 kms.
Vaig a tombar-lo i trobo una capelleta dins del que semblava una mina d'aigua.
I cap a casa.
Un dia que a part de fer un nou 100 cims, ha valgut per poder respirar aire pur i no estar tancat a casa.

Per veure les fotgrafies, teclejar aquí


00000000000

diumenge, 1 de març de 2009

Os Balaguer a Montessor (poble vell i cim)

A dalt de Los Picons i al cim del Montessor
Després d'estar tota la setmana discutint on podíem anar a caminar, i com es normal sense decidir res, l'Estivi proposa fer una sortida a Os de Balaguer i arribar-se al cim i al poble vell de Montessor, després de passar per dos ermites.
Jo trobo un track a internet, però te molta pista, i l'Estivi ja ha trobat un recorregut una mica alternatiu, que ens farà anar per menys pista i mes cami antic.
Al fin anem, en Josep Maria Balanya, en Joan Josep Estivill, na Gloria Bonafonte, l'Esteve Salvador, en Josep (de Cambrils) i jo.
Anem en dos cotxes, un l'Estivi, l'Esteve i jo, i a l'altre, la Gloria, el Josep Maria i el Josep. Arribem a Os de Balaguer, l'altre cotxe després de fer una visita turística per Tàrrega.
Sortim a dos quarts de nou del matí, i només sortir tenim l'única perduda del dia, intentem passar per un carrer que no te sortida, sense mes importància, però la primera discussió. Passem a l'altre costat del poble i baixem fins el Riu de Farfanya, el creuem tres vegades tot fent uns 500 metres pel seu costat, fins que ens enlairem per una pista a l'esquerra, que es el camí de Cérvoles, deixant-la per agafar un camí bastant malmès, tot anant a buscar la Serra de la Guineu i després la Serra del Remer; aquests camins estan ben marcats encara que una mica abandonats.
Baixem a la pista, prop de la Cabana de Collo, pista que ens porta fins la Mare de Deu de Cérvoles, lloc on parem a esmorzar sota el rafal. Després d'esmorzar pugem a visitar la Torre dels Moros, dalt del turó de La Sisquella. Aquí ve la segona discussió del dia, no ve a compte, es que si no discutiguésim no seriem nosaltres. Quan marxem trobem, molt prop i en mig del bosc una capelleta i sota una cisterna molt antiga.
Josep Maria, Josep i na Gloria van mes avançats, i van seguint per pista, nosaltres tres ens desviem de la pista, volem passar mes aprop de la barrancada i per la Cabana de Faure, el que passa es que passada esta i fins la Cabana de Bòria hem d'anar per mig de les parades, a aquesta última Cabana parem, i l'Estivi va a buscar als altres, que tal i com ens semblava s'havien parat en una cruïlla de pistes a esperar-nos, no cal dir el que passa quan ens agrupem.
Ja per pista fins a l'ermita de Sant Salvador, una petita parada, i agafar un camí que ens porta directe a la Cabana de Guitllo, tot passant pel costat d'una font.
Aquí decidim anar al poble vell de Montessor i al cim Los Picons. Son tot runes, hi havia varies cases de les que no queda quasi res, i l'església de Santa Maria, de la que queda un tros de la volta del sostre. Pugem fins dalt, per arribar dalt del roquer s'ha de pujar per una escletxa, Josep Maria i jo no pugem.
Reculem fins a la Cabana de Guittlo i ja pugem cap el Montessor, anem seguim uns rastres molt fins, primer pujant i després bastant planers, fins que pugem decididament, aquest tros de pujada es un camí molt vell i puja al roquer per un grauet. Ens trobem a l'Estivi que ha pujat al dret, i com podem i entre els coscolls arribem al cim, fem fotos i dinem.
Ja per la carena anem baixant fins un collet, on ja trobem una pista, de molt bon anar, que va baixant. El terreny ara es boscós, es l'Obaga dels Baulons. Aquí ja vaig mes lent que els companys, l'Esteve em fa companyia. Arribem a una pista mes important i passem per la Font La Minguet, on els altres m'estan esperant.
Ja fins a la carretera i d'aquí al poble. Arribem a un quart de set, després de fer 25,700 kms.
El dia ha estat molt emboirat i fred, semblava que aniríem quasi totalment per pista, fet que no ha ocorregut, hem anat molt per camins, tot el començament a estat per terreny molt pelat i rocos, després pistes i camins, entre conreus, el tros de dalt ha estat ple de coscolls, la baixada pista agradable boscana, i el final pista normal i carretera.
Un bon dia, i el cim, encara que no ho es, me l'apunto entre els 100 cims.

Mapa - Perfil - Fotografies