"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 21 de març del 2009

Mont-redon i La Miranda de Llaberia

Font de l'Àliga i La Miranda de Llaberia
Havíem quedat en Josep Maria Balanyà i jo que per fer La Miranda de Llaveria ho faríem per les Crestes de la Seda i baixaríem pel camí de la forestal, així ompliríem el dia i resultaria una bona excursió, encara que no tenim clar per on arribaríem a Pratdip, de les varies opcions que tenim.
Anem els dos i l'Esteve Salvador. Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a l'entrada de Pratdip i sortim quan manquen 10 minuts per les 9 del matí. Hi ha altre grup de unes 8/10 persones, que també fan el mateix tomb, però sense pujar a la Miranda; els deixem marxar pel davant, per què la Castanya (la gosseta d'en Josep Maria), es pensa que es el mateix grup i s'ajunta a ells.
Pugem pel Prc-96, fins a la pista de les Carabasses, per deixar-la poc després i ja enfilar amb forta pujada en direcció a les Crestes de la Seda, aquí comprovem que l'altre grup va, també, bastant lent, fet que provoca que els agafem a la meitat de les crestes.
Les Crestes, primer son uns roquers mes o menys pla, però de seguida s'enfila, i es una grimpada continua, però molt fàcil i agraïda. Hi ha un pas que es pot fer o grimpant ajudant-se d'unes cadenes per posar els peus i agafar-se amb les mans, o salvar-ho per l'esquerra, baixant una mica per tornar a remuntar-ho, nosaltres preferim fer-ho per la grimpada, esperem que l'altre grup pugi per fer-ho nosaltres, dalt del replà ens trobem a dos coneguts del club, que han acabat d'esmorzar, parem a comentar una mica la jugada.
Seguim amunt, ara la pendent ja s'ha suavitzat, veiem a l'altre grup esmorzant dalt d'un roquer, nosaltres seguim, i ve la discussió, si anem a veure una font, l'altre o anem al cim, decidim que anirem a veure la font de la dreta i pujarem al Mont-redon per darrere. Passem pel costat de la Font de l'Àliga, que en realitat es un toll, hi ha un pal indicador. Pugem al Mont-redon i parem a esmorzar. Quan acabem decidim baixar a l'inrevés per veure l'altre font, baixem fort per rastres fins a la Font del Mont-redon, seguim cap el collet on es trobem els dos camins que van pels dos costats del cim, i allà esta la Font del Gat, es un toll, que ara esta sec.
Continuem, passem per les Saleres i anem fins La Creu, al costat de la Punta dels Frares o Billot del Frare, des d'aquí ja pugem fins a la Miranda, que es cim que toca fer avui, al costat està el radar meteorològic, que visualment es com un cop de peu als .....
Parada, fotos, i ja baixem cap a la pista en direcció al Coll dels Colivassos, passem la Font dels Amares, El Coll de la Bassa de les Fonts i ja cap al Portell del Carreter, que baixa fort, però es agradable de fer. Aquí trobem el Camí de la Forestal, però esta tot molt canviat, han arranjat els camins, però ara ja no es passa a tocar la paret, pel que no veiem la Font del Cuco amb Sabata. Aquest tros el camí l'han desembrossat i netejat. Arribem a un collet, on hem de decidir per on baixarem, a l'esquerra per la Drecera del Zenon, la cruïlla esta una mica abans, recte al Portell i grauets de l'Estudiant, amb el pas d'en Ramon, a la dreta camí cap a Santa Marina,; a mes a la dreta enrere marxa el camí cap el Grau de les Moles. En aquest collet parem a dinar.
Desprès decidim anar cap a Santa Marina, i aviat començaran els problemes. Pel que sembla als mapes, el camí es divideix en dos, un que de seguida baixa, i que no el veiem i l'altre que es el que seguim; aviat perdem els senyals, i hem de baixar un tros com podem, per tornar-les a trobar una mica mes avall; de seguida comença a pujar una mica dirigint-se a la part alta del Barranc de l'Aguiler, i com veiem que es fa tard, decidim baixar al dret fins la pista que es veu baix de tot. Ens costa bastant pel dret i la quantitat de coscolls, altre vegetació, que hi ha , però arribem, trobant-nos les senyals que baixen pel barranc.
El camí remunta per tornar a baixar, per salvar una masia, i ja per pista fins a la carretera, la creuem i arribem al Gr que ve de Santa Marina, però decidim anar a Pratdip pel barranc de l'Aguiler. Es fa molt mes llarg del que ens pensàvem. Passem per l'Olleta i ja entrem a Pratdip pel cementiri i aviat al cotxe. Son les 19 h., o sigui hem estat 10 h.10 m., per fer 18 kms.
Una llàstima l'ultima baixada, per que la resta ha estat esplèndida. Si no fos tant tard hauríem pogut seguir fins a la capçalera del Barranc de l'Aguiler i baixar per ell, però hauria estat molt lent.
El "track" que poso es el que varem fer, podria ser que el Portell del Ferrater hagués alguna rebotada de senyal i s'ha de tenir en compte que la baixada a la pista que va a la carretera es al dret.
Mapa - Perfil - Fotografies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada