"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 1 de març del 2009

Os Balaguer a Montessor (poble vell i cim)

A dalt de Los Picons i al cim del Montessor
Després d'estar tota la setmana discutint on podíem anar a caminar, i com es normal sense decidir res, l'Estivi proposa fer una sortida a Os de Balaguer i arribar-se al cim i al poble vell de Montessor, després de passar per dos ermites.
Jo trobo un track a internet, però te molta pista, i l'Estivi ja ha trobat un recorregut una mica alternatiu, que ens farà anar per menys pista i mes cami antic.
Al fin anem, en Josep Maria Balanya, en Joan Josep Estivill, na Gloria Bonafonte, l'Esteve Salvador, en Josep (de Cambrils) i jo.
Anem en dos cotxes, un l'Estivi, l'Esteve i jo, i a l'altre, la Gloria, el Josep Maria i el Josep. Arribem a Os de Balaguer, l'altre cotxe després de fer una visita turística per Tàrrega.
Sortim a dos quarts de nou del matí, i només sortir tenim l'única perduda del dia, intentem passar per un carrer que no te sortida, sense mes importància, però la primera discussió. Passem a l'altre costat del poble i baixem fins el Riu de Farfanya, el creuem tres vegades tot fent uns 500 metres pel seu costat, fins que ens enlairem per una pista a l'esquerra, que es el camí de Cérvoles, deixant-la per agafar un camí bastant malmès, tot anant a buscar la Serra de la Guineu i després la Serra del Remer; aquests camins estan ben marcats encara que una mica abandonats.
Baixem a la pista, prop de la Cabana de Collo, pista que ens porta fins la Mare de Deu de Cérvoles, lloc on parem a esmorzar sota el rafal. Després d'esmorzar pugem a visitar la Torre dels Moros, dalt del turó de La Sisquella. Aquí ve la segona discussió del dia, no ve a compte, es que si no discutiguésim no seriem nosaltres. Quan marxem trobem, molt prop i en mig del bosc una capelleta i sota una cisterna molt antiga.
Josep Maria, Josep i na Gloria van mes avançats, i van seguint per pista, nosaltres tres ens desviem de la pista, volem passar mes aprop de la barrancada i per la Cabana de Faure, el que passa es que passada esta i fins la Cabana de Bòria hem d'anar per mig de les parades, a aquesta última Cabana parem, i l'Estivi va a buscar als altres, que tal i com ens semblava s'havien parat en una cruïlla de pistes a esperar-nos, no cal dir el que passa quan ens agrupem.
Ja per pista fins a l'ermita de Sant Salvador, una petita parada, i agafar un camí que ens porta directe a la Cabana de Guitllo, tot passant pel costat d'una font.
Aquí decidim anar al poble vell de Montessor i al cim Los Picons. Son tot runes, hi havia varies cases de les que no queda quasi res, i l'església de Santa Maria, de la que queda un tros de la volta del sostre. Pugem fins dalt, per arribar dalt del roquer s'ha de pujar per una escletxa, Josep Maria i jo no pugem.
Reculem fins a la Cabana de Guittlo i ja pugem cap el Montessor, anem seguim uns rastres molt fins, primer pujant i després bastant planers, fins que pugem decididament, aquest tros de pujada es un camí molt vell i puja al roquer per un grauet. Ens trobem a l'Estivi que ha pujat al dret, i com podem i entre els coscolls arribem al cim, fem fotos i dinem.
Ja per la carena anem baixant fins un collet, on ja trobem una pista, de molt bon anar, que va baixant. El terreny ara es boscós, es l'Obaga dels Baulons. Aquí ja vaig mes lent que els companys, l'Esteve em fa companyia. Arribem a una pista mes important i passem per la Font La Minguet, on els altres m'estan esperant.
Ja fins a la carretera i d'aquí al poble. Arribem a un quart de set, després de fer 25,700 kms.
El dia ha estat molt emboirat i fred, semblava que aniríem quasi totalment per pista, fet que no ha ocorregut, hem anat molt per camins, tot el començament a estat per terreny molt pelat i rocos, després pistes i camins, entre conreus, el tros de dalt ha estat ple de coscolls, la baixada pista agradable boscana, i el final pista normal i carretera.
Un bon dia, i el cim, encara que no ho es, me l'apunto entre els 100 cims.

Mapa - Perfil - Fotografies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada