"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 24 de novembre de 2013

Cabacés, ermites de Sant Joan, Sant Roc i la Foia, i la Serra dels Solans


Ermita de Sant Roc

Els Caminants han preparat aquesta sortida per avui, en espera de que jo ja hagués tornat del nostre viatge, i l'han preparat sortint de Cabacés per passar per les seves ermites i retornar per la Serra dels Solans.
Ens trobem a l'aparcament d'abans d'entrar a Cabacés, ens preparem i sortim quan passa mig quart de les nou del matí, tot seguint la carretera i entrant al poble per creuar-ho, passar per davant de l'ermita de Sant Joan, que com es normal està tancada, i seguir per la seva dreta tot pujant. Arribem a l'ermita de Sant Roc, es una raconada agradable però molt obaga. L'ermita està construïda a la recer d'una punta d'una gran balma, està tancada però hi ha una finestra amb reixa que deixa veure el seu interior. Per una porta es pot passar a la part de darrera, pel costat de la construcció. De darrera surt un senderó que segueix a recer del roquer. L'ermita té unes finestres davant i darrera que permet veure una mica el seu interior, allí junt als bancs dels feligreses hi ha el que es coneix una cadira de la vídua.
Seguim pista amunt i on s'enllaça amb la que ve del poble i va a la Foia, i una mica enlairat hi ha l'Aljub de Sant Roc, una magnífica construcció, on a la part de darrera hi ha les obres en pedra d'un recollidor que canalitza l'aigua cap l'aljub. D'aquí fins a la Foia es va sempre per pista apta per a cotxes.
A la Foia parem a esmorzar i a prendre el cafetó que com cada sortida porta la Dolors. També aprofitem per fer la foto de grup. Seguim cap l'oest, per pista. Es un Itinerari de Flora, on hi ha plafons on indica algunes especies d'arbres davant d'un exemplar de cada un d'ells. Deixem aquesta pista que se'n va cap a Cabacés, i seguidament ens desviem per visitar la Covassa, gran balma obrada, on hi han dues construccions, una tancada amb una porta i l'altre amb la porta i part de la paret xafades. Segons he llegit va ser un refugi durant la guerra.
Quan arribem a la cruïlla amb el camí que va cap a Margalef i mentre la majoria s'espera al costat del pal indicador, quatre ens anem a veure si trobem la Cova dels Casaments. Encara que anem per l'antic camí de bast, ara molt deteriorat, ara ja no passaria el bestiar carregat, i com el gps ens marca que la cova ens queda a dalt a la dreta, i gracies a les seves indicacions podem rectificar, per algun rastre i algun camí de parada podem arribar fàcilment a la cova. Torna a ser una balma obrada, al costat mateix d'una bassa. Hi ha una pared a tocar la bassa i uns restes que indiquen que hi havien parets entre la balma i la pared del costat de la bassa, com si hagués estat tancats d'habitacles varis o habitacions, i es com si el camí passés per on està la bassa i al fer-la, haguéssin tirat les parets transversal per fer el passadís cap l'habitacle que queda en peu. Al sortir d'aquí no cal seguir per on hem pujat sinó que hi ha un camí que en varies llaçades ens porta a trobar-nos amb el grup.
Al poc trobem la primera desviació a les Coves Altes, però nosaltres seguim cap a la Serra dels Solans. Deixem la pista, en una esplanada, agafant a l'esquerra que es un camí vell de bast. Es un camí força batut que va guanyant alçada poc a poc, amb alguna pèrdua d'alçada intermèdia, fins arribar a la carena de la Serra dels Solans. A l'esquera tenim el Riu Montsant i veiem Cabacés. Darrera de tot ens hem quedat dos, els altres han anat marxant més ràpid. Passem pel costat d'una barraca sense teulada, i quan el camí comença a baixar tot deixant la carena, i a ma dreta queda una barraca de pedra seca, gran i integrada amb el marge.
Quan estem arribant al pont que creua el riu, a les portes del poble, els dos de cua, veiem que la resta del grup ens estan esperant a l'altre costat del pont. Segons els mapes el pont es medieval, però no ho sembla, en tot cas l'arcada de baix ho era i el camí anava a un nivell molt inferior, i han construït una elevació al damunt. Hem estat de sort que l'església estava oberta i hem pogut apreciar el retaule gòtic del segle XV. També em vist una placa al carrer que posa “Relleus visigòtics procedents del Monestir de Bíclarum”, els relleus no els hem vist i a casa no he trobat referencies a aquest monestir, l'únic que he trobat es que potser es refereix a Vallclara, però potser. També es curiós el cartell de com va estar construïda o reformada la font, ja que son amb peces del temps dels romans o dels visigots.
Arribem al restaurant, on hem quedat per dinar. Son tres quarts de dues i hem fet uns dotze quilòmetres. Al restaurant Neus, i amb molt bon humor, passem del dinar a la sobretaula entre bromes, acudits i xerrada amistosa.
El dia en quant al temps ha esta fred, al començament, però acceptable. En quan ha sortit el sol ha estat agradable. En quan a la companyia, com sempre, ha estat perfecte, sempre al grup reina el bon humor i la companyonia.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.


00000000000000000000



00000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada