"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 9 de novembre de 2013

Viatge a Vietnam, Cambodja i Bangkok. Dia 8


Dia 9 de novembre del 2013. Antiga ciutat de Angkor Thom, amb els temples Bayon, Angkor Wat i altres varis.

Al Temple Bayon - Angkor Wat

Ens venen a buscar a les 9 i anem a visitar l'antiga ciutat de Angkor Thom, tot està bastant malmès però encara conserva la seva majestuositat. Està tot ple de turistes. Abans d'entrar hem de treure les entrades que per evitar fraus te la fan fent-te una fotografia i posant-la a la papereta, i a cada temple abans d'entrar l'has de ensenyar. Una vegada passada la primera porta veiem els elefants portant turistes a donar el tomb, segons sembla hi ha quatre i segons ens comenta la guia lis claven uns ferros al cap perquè caminin, ja que si no s'estan quiets. També veiem monos que surten dels boscos perquè els turistes li donin de menjar, son pacífics i molt fotografiats.
El primer i més famós es el Bayon amb 54 torres i una cara de buda a cada cantó de cada torre, i cada torre coronada amb una flor de loto. Hi ha algunes bastant ben conservades però altres molt malmeses incloent les que no queda res. A més degut al deteriorament general un no s'acaba de fer totalment la idea de que estava construïda. Al arribar al temple central hi ha un mur amb unes escenografies de les batalles ancestrals. Segons ens explica la guia aquí van filmar algunes escenes de “Indiana Jones i el Templo Maldito”. Això si, per començar a visitar Cambodja això es espatarrant. Seguim amb el temple Baphuon, el Phimeanaks, la terrassa dels elefants i la del rei leprós. Tot entre mig d'una multitud. A Baphuon, Maite i la guia no pugen als últims nivells, les escales son altes i estretes, pujo jo sol, això de sol es un dir ja que hi ha una multitud pujant i baixant, però la veritat es que s'ha d'anar amb molta compta, això que als trossos més espatllats hi han escales de fustes, però que conserven molt la verticalitat original.
Ens porten a un restaurant a dinar, la guia ens explica que el que tenim pagat es el menú, però hi ha dues opcions de cada plat, igual com a Ho Chi Minh però aquí ens ho explica i no passa res. Dinem bastant bé, no ens podem queixar ja que es menjar del lloc.
Després això ens anem a Angkor Wat, que es el temple que sempre es veu a les fotografies, es magnífic. Aquí comprem un coco per veure el líquid, a Maite no li agrada i jo ho trobo una mica insípid. A aquest temple també pujo sol als últims nivells, hauria estat complicat per Maite i a la guia em penso que li fem un favor, a més les explicacions ens la ha donat totes abans de pujar.
Al migdia la guia ens ha encomanat taula a un restaurant-bufet que fan un espectacle de ball típic vietnamita al vespre. Anem a l'hotel i a les 7 i mitja agafem un TukTuk, que es un taxi compost per una moto amb un carret darrera amb seients, que ens porta al restaurant. Està completament ple, sort que s'ha encomanat i tenim una taula més o menys centrada, no a les primeres files, però on es pot seguir molt bé l'espectacle. El menjar es a base de bufet on hi ha de tot, això si, condimentat al seu estil. Hi ha amanides, sopes, carn, peix, de totes maneres condimentades. També hi ha uns cuiners que fan menjar al moment sota demanda. Em foto un fart. Mes o menys a les 8,30 comença el espectacle, son 6 balls típics que representes accions de la seva historia i/o mitologia. Abans de finalitzar passen els cambrers amb els comptes per cobrar-los. Després d'això ens tornem a l'hotel amb un altre Truk Truk. Cada viatge costa 2 dòlars, o sigui molt barat.
Un dels motius més repetits en les talles i escultures de tots els temples que hem vist avui i que veurem els pròxims dos dies, a més de la cara de Buda, es la cara femenina de les Apsaras o Ballarines Celestials, es una herència de la mitologia Hindú, i estan repartides per la major part de la ciutat antiga d'Angkor. Un altre cosa que veurem també en abundància son les Nagás son un forma de éssers o semidéus inferiors amb forma de serps, amb la particularitat que tenen més d'un cap, i poden tenir fins a tretze, però sempre en nombre imparell.
Unes grans figures custodien els temples d'Angkor, la majoria d'elles imitant formes d'animals, sobre tot de dragons i lleons. A l'entrada de Angkor Thom hi ha una llarga avinguda amb una filera a cada banda, en un costat hi han els deus i als altres uns dimonis.
En les parets dels passadissos de Angkor Wat podem trobar la representació en pedra de la Batalla de Kurukshetra. En la part central de la representació, el duel entre Bhima i Duryodhana. Copio una de les descripcions que he trobat a “inet”, la deixo en castellà sense traduir-la:
La Guerra de Kurukshetra es un componente esencial del texto épico hindú Mahábharata y por tanto de la Bhagavad-Gita (que es una sección de éste).
De acuerdo con el Mahábhárata, la lucha entre clanes hermanos (los Kuru y los Pándava por el trono de Hastinapura (cerca de la actual Nueva Delhi), fue resuelta en una guerra, en la cual un gran número de antiguos reinos participan como aliados de los clanes rivales. La localización de la batalla fue Kuru-kshetra (campo de los Kuru), en el actual estado de Haryana, en el Norte de la India.
El Mahábharata cuenta que la batalla duró dieciocho días, durante los cuales grandes ejércitos procedentes de toda la India lucharon en ambos lados. La importancia dada a la narración de esta guerra es evidente, ya que mientras la duración de la historia es de siglos e involucra a varias generaciones de familias guerreras, la narración de la batalla, de sólo 18 días, ocupa la mitad del libro.
La mayor parte de la narración describe con bastante minuciosidad las batallas individuales de los diferentes héroes de ambas partes, las formaciones militares empleadas cada día para ambos bandos, la diplomacia de la guerra, reuniones y discursos entre héroes y comandantes cada día antes del comienzo de la guerra, las armas utilizadas, etc.
Los capítulos (parvas) relacionados con la batalla, del capítulo seis al diez, se consideran entre los más antiguos del Majábharata. El Bhagavad Guitá, texto sagrado de la filosofía hindú incluido en él, se considera un añadido posterior al Majábharata que vuelve a contar la conversación entre el pándava Arjuna y Krishná, sacando a la luz la reticencia de Áryuna a luchar contra miembros de su propia familia.
Los hinduistas que creen que la batalla de Kurukshetra fue un hecho histórico, lo datan entre el año 3102 a. C. y el 800 de nuestra era, basándose en cálculos astronómicos y en la información del Majábharata. La mitología de la batalla de Kurukshetra se describe también en la Batalla de los Diez Reyes, mencionada en el Rig Vedá1
Según el libro, el ejército de los Pandavas, mandado por Dhristadyumna, se dividía en 7 "divisiones" sumando 1.530.900 hombres, mientras sus rivales, los Kauravas al mando de Bhishma sumaban 11 "divisiones" o 2.405.700 hombres. La batalla fue increíblemente costosa para ambos bandos, sobreviviendo solo 8 pandavas y 4 kauranas a ésta.2
Un enorme bajorrelieve de 94 m de longitud describe esta batalla en los muros del templo de Angkor Wat (Camboya), en el siglo XII d'C."
Un altre motiu que em trobat en els diversos temples es el Shiva Linga, també ve de la tradició hindú. El Shiva Linga és un fal·lus erecte, que té un significat simbòlic del qual va més enllà de les seves connotacions genitals. També pot trobar-se en els altars dels temples a tot el de l'Índia. Si observem d'a prop un Shiva Llinga, ens adonarem que el fal·lus en realitat descansa sobre un “yoni”, és a dir, l'òrgan genital femení. Això simbolitza que solament sobre la base de la seva polaritat oposada podrà establir-se sòlidament la força masculina. Aquests Shiva Linga en els temples que hem visitat, en quedem pocs de sencers, la majoria ja només tenen el “yoni”. Hem de tenir en compte que aquests temples han tingut segons el períodes una dedicació al budisme i altres a l'hinduisme, i aquesta religió tenia tres divinitats: Brahma (Creador), Vishnu (Conservador) i Shiva (Destructor). 


0000000000000000000

Dia 2 i 3 de novembre. Barcelona a Hanoi, passant per Doha. Crònica.
Dia 4 de novembre. Visita a Hanoi. Crònica - Fotografies
Dia 5 de novembre. De Hanoi  a la Badia de Halong. Crònica - Fotografies
Dia 6 de novembre. De la Badia de Halong a Ho Chi Minh. Crònica - Fotografies
Dia 7 de novembre. Visita als túnels de Cu Chi i Ho Chi Minh. Crònica - Fotografies
Dia 8 de novembre. Visita desembocadura del Mekong i viatge a Cambodja (Siam Reap). Crònica - Fotografies
Dia 9 de novembre. Visita a Angkor Thom i Angkor Wat. Crònica - Fotografies
Dia 10 de novembre. Visita a Angkor Thom (Conjunt de Preah Khan). Crònica - Fotografies
Dia 11 de novembre. Visita al conjunt Rolous Group i viatge a Bangkok. Crònica - Fotografies
Dia 12 de novembre. Visita al Temple Wat Traimit, al Gran Palacio (Palau Reial) i al Temple de Wat Pho. Crònica - Fotografies
Dia 13 de novembre. Dia lliure per Bangkok i tornada cap a casa . Crònica - Fotografies
Dia 14 de novembre. Arribada a casa.

000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada