"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 8 de novembre de 2013

Viatge a Vietnam, Cambodja i Bangkok. Dia 7


Dia 8 de novembre del 2013. Ho Chi Minh, Riu Mekong i Siam Reap

Palau de la Reunificació - Fàbrica de caramels de coco, al delta del Riu Mekong


Avui ve la que sembla que es la guia oficial, les altres dos eren amigues ja que ella no va poder venir per problemes personals (dixit), i ens anem fins al delta del Riu Mekong. Però abans fem visita al “Palacio de la Reunificació” ja que ahir es va fer tard i quan vam passar estaven tancant. Es el palau on vivia el president de Vietnam aliat amb els USA. Es d'un luxe exquisit, i visitem, a més, una part del bunquer. Segons explica la guerra es va acabar quan els tancs del Viet Cong van entrar al recinte, després de tirar a terra la tanca que l'envolta. Ens quedem bocabadats del mobiliari i de la decoració que sempre està en correlació entre ells i amb el destí de cada sala.
El nom en Vietnam es de Cuu Long, que significa “El riu dels nou dragons”, aquests nom es perquè la desembocadura es dividia en nou braços, encara que a la actualitat només es conservin set. Durant el viatge ens truquen de Phoenix (majorista del viatge a la zona), tal i com va fer a Hanoi, per preguntar-nos com anava el viatge i jo els comento que el restaurant no era apropiat i explico el merder per la manca de entesa i la absència de la guia, tot i que es dins del cotxe i la guia actual ho sent. La guia ens informa que si estem d'acord canviarem una mica el programa, ja que la fabrica de totxanes està tancada i que en comptes d'això farem un tomb per un llogaret local d'una de les illes amb passeig en carro i baixant un canal en canoa. Quan arribem a la barca turística ens diu que el creuer no es pot fer cap a la desembocadura ja que hi ha molt mala mar, però que després el farem riu amunt. No hi posem cap pega. La creuada a l'ample del Riu Mekong es intensa, ja que les aigues baixen amb molta espenta, però el barquer, acostumat, ni s'immuta, al contrari, sempre riu.
Baixem, visitem la fabrica de caramels de coco on expliquen i veiem el seu procés, i on ens donen uns a provar, juntament amb una beguda alcohòlica típica. Després passem per uns horts locals sempre amb canals d'aigua, pugem amb un carro tirat per un cavall, visitant part del llogaret, i anem fins a un embarcador on esperem unes barques a rem, pugem i baixem pel canal fins el riu on espera la barca turística. Pel que veig les barques baixen a rems pel canal i pugen a buscar als pròxims turistes, ara amb motor. Amb la barca turística remuntem el riu, fins a un embarcador on està el restaurant. Ens donen un peix molt estrany que el personal i amb molta agilitat van extraient a trossos embolicant-los en una pasta i verdures i ..., i ens ho van passant, tot acompanyat per verdures i altres. No es massa del meu gust però m'ho menjo tot. Una vegada hem menjar i descansat una mica anem fins el cotxe que està estacionat al costat i pel pont nou i molta carretera ens porta al aeroport. De les guies hem quedat una mica molests encara que a elles no sembla que lis afecti ja que el tracte de l'últim dia ha estat tot correcte, segurament per obligació. Els cotxes continuaven portant nevera amb aigua fresca.
Arribem unes tres hores abans, i embarquem en un avió de les línies aèries de Vietnam. A l'avió ens donen unes fulles per omplir quan arribem a Cambodja, agafo el bolígraf de la motxilla, però quan vaig a omplir-ho una vegada s'ha enlairat l'avió m'adono que l'he perdut, s'ha degut caure al anar-ho a posar a la butxaca.
Quan arribem a Cambodja, a la porta pregunto a un funcionari i em diu que he d'omplir un altre paper, pel que ja no omplo els de l'avió. Passem per les finestres del visat, una bona conya, set o vuit persones en línia darrera del mostrador que es van passant els passaports fins a l'últim que va cridant a la gent. Una vegada això a la frontera, la policia diu que havíem d'haver omplert els altres i se'n riuen, a més hi ha un cabró que ens maltracta amb mals modes.
Una vegada solucionat i agafades les maletes sortim i ens espera la guia, ha quedat estranyada de la tardança, i ens porta a l'hotel.


0000000000000000000

Dia 2 i 3 de novembre. Barcelona a Hanoi, passant per Doha. Crònica.
Dia 4 de novembre. Visita a Hanoi. Crònica - Fotografies
Dia 5 de novembre. De Hanoi  a la Badia de Halong. Crònica - Fotografies
Dia 6 de novembre. De la Badia de Halong a Ho Chi Minh. Crònica - Fotografies
Dia 7 de novembre. Visita als túnels de Cu Chi i Ho Chi Minh. Crònica - Fotografies
Dia 8 de novembre. Visita desembocadura del Mekong i viatge a Cambodja (Siam Reap). Crònica - Fotografies
Dia 9 de novembre. Visita a Angkor Thom i Angkor Wat. Crònica - Fotografies
Dia 10 de novembre. Visita a Angkor Thom (Conjunt de Preah Khan). Crònica - Fotografies
Dia 11 de novembre. Visita al conjunt Rolous Group i viatge a Bangkok. Crònica - Fotografies
Dia 12 de novembre. Visita al Temple Wat Traimit, al Gran Palacio (Palau Reial) i al Temple de Wat Pho. Crònica - Fotografies
Dia 13 de novembre. Dia lliure per Bangkok i tornada cap a casa . Crònica - Fotografies
Dia 14 de novembre. Arribada a casa.

000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada