"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 22 d’abril de 2009

Tossa Grossa de Montferri

Torre del Moro i Santuari de Montserrat
Vaig jo sol a fer la Tossa Grossa de Montferri, un altre dels 100 cims sense massa valor muntanyenc, encara que a les afores del poble hi ha el Santuari de Montserrat, obra de l'arquitecte Jujol, però que està a un kilometre (aprox.) a l'altre banda del poble.
Segueixo quasi exactament la descripció que hi havia a la web de la Feec (anotació del 3/07/2015)
Surto de Montferri a un quart de deu del matí, i com no em fixo surto a l'inrevés, o sigui per on he de tornar. Rectifico i baixo pel carrer Major, i vaig en busca del camí de Bràfim, fins que arribo als rentadors i canvio fins el Camí de la Polla-rossa. A l'altura de Rabassa del Castell, a la dreta hi ha una barraca de pedra, després la primera pista a l'esquerra es la que s'ha d'agafar.
Al començament puja una mica, però poc es va enlairant i es converteix en un camí pedregrós i atorrentat, que puja fort i ens porta a la carena, prop d'una torre d'electricitat. Per la carena, a l'esquerra, va a la Torre del Moro, i seguint arriba al cim de la Tossa.
Parada, menjar una mica i fotos. Segueixo la carena, al nord, carena que s'ha de deixar en pocs minuts, baixant per un sender, al començament poc visible, que després es converteix en pista. Des de la carena es veu el senderó quan es converteix en pista.
Aquesta pista ens porta al Camí de la Polla-rossa a l'altura del Camp Figueral, ja vaig cap el poble però a Els Molinassos la deixo, per un sender a ma dreta, el deixo per un altre a ma esquerra que va a les runes de l'ermita de Sant Marc, només queden les quatre parets, i no senceres, l'entorn està ple d'herbes. Segueixo surto a una pista que creua el Torrent del Còdol i ja arribo a la pista cimentada que puja al Castell de Rocamora, i ja cap al poble, on arribo a les 12 hores, després de 6,300 kms.
Agafo el cotxe i vaig a visitar el Santuari de Montserrat, i estic de sort que com ho estan netejant, pel que es veu el dia 1 de maig hi ha una celebració, les portes estan obertes i la puc visitar per dins, es petita però molt bonica.
Un altre 100 cims al pot.
Mapa - Perfil - Fotografies

2 comentaris:

  1. Hola Joan, fà poquet vam seguir la teva ressenya per fer la Tossa Grossa de Montferri, ens va ser de utilitat encara que veritablament no té gaire pèrdua, jeje.

    També estic fent el repte dels 100 cims, de mica en mica s'aconseguirà.

    Tens un blog ben parit, et passo la nostra adreça per si vols fer un ullau: trempapics.blogspot.com

    Apa, siau!

    ResponElimina
  2. Els comentaris com el teu fa que publiqui amb molta mes alegria.
    Respecte al 100 cims intenta aprofitar la ocasió per conèixer Catalunya, intenta buscar sempre un tomb per fer el cim, no et dediquis a pujar i baixar sense mes.
    El teu tampoc està mal, l'únic que trobo es que t'esplaies poc, deixat portar ...
    Ànim, i sobre tot com deia no quí: SALUT I MUNTANYA.

    ResponElimina