Torreta del Montsià

Font del Burgar i Mas de Comú

Teníem unes altres propostes per fer aquest cap de setmana, però com anuncien pluja a la meitat nord de Catalunya, es pel que decidim anar al Montsià, aquí el Meteocat diu que farà bon temps.
Anem en Josep Maria Balanyà, Gloria Bonafonte i jo, en cotxe fins el Coco de Sant Jordi, a Sant Carles de la Ràpita.
Aparquem i sortim quan son quasi les nou del matí, pel camí de la Font del Burgar. Una mica abans ha sortit un grupet que sembla només van a la foradada. Després del primer retomb agafem una drecera que puja molt fort, no se si es millor agafar la drecera o seguir la pista, però ......
Passem un forn de calç i de seguida trobem el GR que ve d'Amposta, deixem el sender que va a la font del Llop, i seguim pujant, deixant el camí principal per poder contemplar un bosc de grans alzines on hi ha dos pous de calç, al costat està la Font del Burgar, lloc on anem a esmorzar. Després seguim pujant, i ja arribem a les runes del Mas de Mata-rodona, era un mas molt gran, i com tants altres masos de muntanya esta abandonat i en estat ruïnós. Anem a veure el pou, que pel que sembla l'estan rehabilitant, i ja seguim el Gr, que primer planerament i després en pujada forta anem fins la foradada, una mica abans es deixa el Gr. A la mateixa foradada veiem un avenc, l'entrada es una mica estreta, però entrem, l'entrada es inclinada i molt enfangada, com soc l'unic que porto frontal, passo primer, te uns quatre metres de profunditat i baix està ple de deixalles, no sembla que pugui continuar.
Quan sortim arribem tres persones mes, nosaltres ja agafem la carena, es llarga i pesada, però de ben fer, l'única llàstima es el temps, esta molt emboirat i no es veu res, ni a un costat ni a l'altre, just uns metres mes endavant, per el que a vegades es una mica molest buscar el camí a seguir.
Arribem a la Torreta quan manquen 10 minuts per l'una del migdia, parada, fotos i una mica de menjar. Aquí a la Torreta hi ha restes d'antenes que ja no serveixen, es un altre lloc ple de ferralla.
Retornem per on hem vingut, un tros de carena, i trobem de seguida el camí de baixada, baixa en diagonal cap el Mas de Comú, un altre mas completament enrunat, prop un ha un ramat de braus, l'entorn es molt bonic, i la font que esta una mica mes avall, esta ple d'esbarzers, però el poc que es veu demostra que era un lloc molt acollidor.
Aquí al Mas de Comú trobem el Gr que ve d'Ulldecona, i el seguim en direcció al Mas de Mata-rodona El deixem un moment per pujar a la Font del Pi, es un toll que segons sembla sempre hi ha aigua, encara que s'hauria d'arreglar.
Seguim i arribem a una cruïlla on hi ha un pal indicador, aquí hi ha la discussió del dia, jo agafo el camí que baixa, quan el pal sembla que indica seguir recte.
Baixem i arribem al camí de vinguda, i tal i com havíem quedat agafem el sender que puja a la Moleta de Mata-rodona, havíem parlat de pujar per si trobàvem una rotllana de pedres que a l'any 2006, que vam estar a la Foradada, havíem vist; com que quan hem estar ara a la Foradada hi havia boira no ho hem pogut situar-ho, com que no ho trobem hi ha una mica de males cares, però .....
Arribem a la Moleta, esta tot ple de coscolls i herbes punxoses, retornem, passem pel costat de dos avencs, i quan trobem el camí principal, parem a dinar.
Després agafem un camí que des d'aquí va a buscar el camí que baixa de la Foradada, esta net de fa molt poc, i passa per la Font de les Fontanelles. Després de trobar-ho, comença a baixar, primer suau, i poc després de deixar el camí que va a la Font de Burgar, ja comença a baixar molt fort, i ja fins a l'aparcament. Arribem a dos quarts de sis, després de 14,900 kms.
Una excursió que si no fos per la boira que has estat la tònica de tot el dia, hauria estat perfecte.

Mapa - Perfil - Fotografies