"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 5 d’abril del 2009

Els Massos de Fredes

Mas Nou i Mas de la Serreta
Decidim fer un sortida seguint un track baixat d'inet, que passa per una serie de masos abandonats entre Fredes i El Boixar, i aprofitar per pujar al cim d'en Canader.
Ens trobem en Josep Maria Balanyà, l'Albert Poblet, Josep (de Cambrils, “el malles”), i jo, passant a recollir la Cloti per Santa Barbara.
Arribem a Fredes i comencem a caminar a dos quarts i mig de deu del matí, des del costat de la Alinea al centreFont de la Roca, tot seguint la pista que va al Coll dels Tombadors, desviant-se a l'altura del Pou del Clot del Mariner. Anem seguint per pistes, encara que agradables, tot passant pel costat de les runes del Mas del Trencaladres. Ara la pista fa una sifonada per creuar una barrancada que va a parar al Barranc dels Coms, i seguidament un gran revolt a l'esquerra. Trobem una cadena que ens barra el pas, sembla que hi ha una sendera a la dreta, al agafar-la, el que escriu que va primer, fa una relliscada i per terra, no m'he fet mal, però quina trompada....
Parem a esmorzar una mica es una petita esplanada, mentre hi som passem tres excursionistes que pel carregat que van, sembla que vagin de travessa.
Seguim i quan el camí es separa del Barranc dels Coms, el deixem per un senderó fitat, que en un començament no està gaire visible, però a mida que anem pujant es va veient, es un camí vell, bastant destrossat, però amb bona traça. Després es transforma en una bona carrerada, i arribem al Mas Blanc. Mes que un mas era un llogaret on devien viure varies famílies, ara està molt enrunat.
Parem una mica a visitar el que es pot, i ens anem pel que devia ser el camí vell, per poder passar por la font, la petita bassa, al seu costat i un pou que està prop.
Seguim i ens dirigim al Tossal d'en Canader, tot pujant per una traça de molt bon seguir. Per arribar en de passar un filat de punxes, i trobem una clapeta de neu, on els dos gossos gaudeixen molt.
Dalt del Tossal, fotos, beure aigua, i ràpidament marxem, fa molt de vent i aquest es fred.
Baixem i trobem una cabra morta i decapitada, fem fotos i prenc nota de la localització, per poder fer una denuncia al Parc Natural.
Com que el filat d'abans continua, hem de tornar-ho a passar, i aquesta vegada em toca passar-ho per sota, però .....
Ja ens dirigim cap al Mas de la Barraca, després d'una forta baixada, quasi sense camí, però de bon seguir, i de la Font del Coll de la Barraca. A l'altura del Mas, deixem el camí principal i ens dirigim cap el Mas de Jaume Valero, tor retallant el camí, fent drecera. El Mas, com es normal està en runes, però es una explanada, amb la Mola de Sildo, davant, molt bonic. Aquí hi ha un baixador, que la veritat, sense gps, es difícil d'endevinar. La baixada es clara, encara que molt pedregosa i després d'un llarg retomb va directament cap al Barranc de la Fagina, que hem de creuar, i pujar cap el Maqs de la Curra, que no veiem, el Mas Nou i el Mas de la Serreta, bastant grans, però com tots, enrunats.
El Mas Nou i el de la Serreta, amb els seus pous al costat.
Parem a dinar al costat del Mas de la Serreta. Després seguim, baixant a buscar el camí que ve del Mas de la Cova, i puja cap el Mas de la Morera. Al costat del camí, i en mig del barranc trobem dos sortides d'aigua, i dos pous. En Josep Maria i jo que ens quedat una mica endarrerits pugem directament al Mas de la Morera, pel camí vell, tot passant pel pou del mas, els altres venen per la pista. Seguim, per la pista que veníem, deixant-la per anar cap la Font del Teix. Aquí l'Albert s'ha quedat a fer fotografies al mas. Arribem a la Font, bevem, fem fotografies i descansem una mica, de cop ens adonem que l'Albert no ve, l'anem a buscar, el trobem que ja ve, no havia vist l'entrada del camí i havia anat en direcció contraria, per sort no ha passat a majors.
Pugem, el camí va pel barranc i està molt estorrentat, de cop s'acaba, i nosaltres agafem a l'esquerra, i seguim al dreta, fins que arribem a una pistota, després veiem que el track marxava per la dreta, on el mapa marca un senderonet.
Aquesta pista va a la principal de Fredes a Sant Miquel, davant mateix de la derivació que va al Tossal, que com es normal pugem. Aquí ve la discussió si es dels tres reis o del rei, ja que els tres regnats era d'en Jaume.
Seguim per pista fins el Coll dels Tombadors i ja agafem cap el camí del Cantaperdius, passem pel costat i no ens adonem, i ja arribem a Fredes. Es un quart de vuit i hem fet 21,300 Kms.
Un altre excursió de les que val la pena fer, i es que a més es una zona on es poden fer moltes variants i no et canses mai de visitar-la, llàstima de la llunyania des de casa.
Mapa - Perfil - Fotografies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada