"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 24 d’abril del 2014

L'Estany, Postius, La Monjoia, Puig Rodó, l'Estany


L'Estany

Avui ens hem reunit l'Albert, el Josep Maria i jo per anar fins l'Estany a donar un tom per aquelles rodalies i fer el vèrtex geodèsic del Puig Rodó. A l'Estany fa quatre anys vaig estar per pujar al Puig de la Caritat, quan feia els 100 cims de la F.e.e.c. Però per avui he seleccionat una caminada copiada de la marxa popular del 2011, encara que primer visitarem el claustre del monestir i l'església, i com l'horari de visites es de 10 a 14, avui no ha calgut matinar.
Arribem a l'Estany amb temps, pel que aprofitem per esmorzar. Una mica abans de les 10 del matí obren i ja ens dirigim a visitar el petit museu i el claustre, havent de pagar 3,50 euros per persona. El claustre es romànic i està considerat una joia del patrimoni cultural català. Desprès visitem l'església, també romànica. Del monestir ja hi prou informació a internet.
Una vegada visitat, ens preparem i sortim a dos quarts i mig d'onze. Primer visitem la sortida de la mina, a la cruïlla on hi ha el pedró, i després ja enfilem camí enllà. Només sortir estem a punt de pifiar-la, error que ens fa veure el conductor d'un cotxe que ens trobem de cara. El camí es agradable, encara que anem per pista, més del 90% de la caminada d'avui serà per pista. El camí es suau fins a creuar la Riera de Postius, després la pista fent llaçades ja comença a enlairar-se fins a la masia, encara que veient unes possibles dreceres les agafem, resultant bones, pel que la pujada la fem més ràpida però amb molta menys suavitat. La Masia de Postius es grandíssima i ben arranjada. Trobem una persona que ens diu que es el propietari i li demanem per visitar-la per fora, son varies construccions amb ermita incorporada. Ens dona totes les facilitats; ens explica que estava completament arruïnada i que ho han refet tot al seu gust i ara està reconvertida amb Casa Rural, i que a més la propietat té més de 300 hectàrees. Ens pregunta on ens dirigim i li explico, planell en ma, ens diu que un altre opció es per la Font Canaleta en comptes del camí ramader de la carena. Es una opció que sospesem, però com no tenim un bon planell de la zona, no ens aventurem i decidim seguir amb el nostre track, a més com es normal, si es veu una zona no es veu l'altre.
Anem seguint la pista de la carena, primer es pel Serrat Gran de Postius per seguir pel Serrat de Garfís, encara que no s'aprecia gens quan es canvia de serrat. Abans de canvia de serrat ens desviem  per veure, per fora, la Casa Nova de la Vall, i comentem si ens allarguem fins la Font Canaleta, que segons els indicadors està a uns 600 metres, però al comprovar que la pista baixa bastant, ho deixem córrer, ja que després haurem de retornar i llavors serà pujada.
Poc després de la Creu de la Vall ja hi ha un company que comença a comentar d'estudiar on dinarem, son quasi la una, l'altre company encara no te necessitat i per a mi es massa aviat, com sempre. Quedem que a quarts de tres. Passem per sota de l'observatori astronòmic, i sort que veiem unes runes a un cota més baixa, a la que ens dirigim, ja que no m'havia fixat que era per allí la nostra ruta, en canvi seguíem recte. Les runes son de la Monjoia i de la petita ermita que tenia incorporada. En el wikipedia hi ha una petita informació. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_la_Monjoia i http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Monjoia_(Moi%C3%A0)).
Passem a tocar la masia de Garfís, un altre gran masia, aquesta agrícola i ramadera, on podem contemplar una petita colla d'ases. Sortint ens creuem un cotxe amb el remolc ple de palla que s'atura a l'entrada.
Al Coll de la Caseta Alta, que es un enforcall de camins, ja canviem la direcció, passant a anar en sentit oest fins on es el dolmen del Tossal Rodó, que visitem, i d'allí en direcció nord-oest ja encaminant-se cap a l'Estany. Però primer ens desviem, pujant per uns petits rastres fins el cim del Puig Rodó. Abans de fer les fotografies de rigor, dinem, son un quart i mig de tres, i ja teníem un company una mica remugador. Després de dinar, fet que no ens entretenim massa ja que el temps està canviant, no hem d'oblidar que la previsió marcava pluges a partir del migdia, fem les fotos de rigor i ja enfilem pista avall cap el poble, encara que en un moment deixem la pista, per un camí tot verd de vegetació, que ens estalvia un retomb de la pista, a més de ser molt agradable.
Arribem a l'Estany quan passem tres minuts de les cinc de la tarda, després de fer uns quinze quilòmetres i mig. Deixem les motxilles al cotxe, ens anem a veure uns cafès i després ja cap a casa.
El dia en quant al temps ha estat molt agradable, encara que a l'hora de dinar semblava que el temps canviava, refrescant una mica degut sobretot al vent que feia, no massa fort però el suficient per deixar-se sentir. Quasi tot el dia ens ha acompanyat el sol. El recorregut encara que per pista apte per cotxes, la quasi totalitat del trajecte, ha estat agradable ja que l'entorn i les vistes eren agraïdes. En varis moments hem sentit piular els ocells, i durant una estona ens ha acompanyat el cant d'un puput. De la companyia res a dir, al contrari, molt agradable,

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


0000000000000000000000



0000000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada