"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 26 d’octubre del 2008

Día 04. ... a Candasnos.

Hem desperto a les 7, hora nova. No puc esmorzar al restaurant de l'Hotel, per què el diumenge estan tancats, pel que vaig a una granja i em prenc un got llet calenta i una pasta.
A les 8 en punt estic davant de l'església i sortint del poble, com no ho tinc clar per on, la guia no l'acabo d'entendre i no miro be el planell que porto, pregunto a un senyor gran i m'indica per on he d'anar, però es veu que no ho entenc massa i me'n vaig per una pista paral·lelament a la carretera i que es el camí de les torres, i esperant trobar el camí que puja de la carretera cap a les antenes. Giro cua i retorno i quan estic entrant al poble, trobo el camí que puja, agafo amunt, he perdut mig hora aprox.. Aquí la guia diu d'un senderó que retalla, però un pagès que puja en bicicleta em diu que es millor pujar per la pista, jo no el faig cas, em sembla que pujo pel senderó, però en unes cavitats el senderó s'acaba i he de pujar al dret o recular, faig el primer, i arribo a la pista esbufegant. Com vaig tocat abans del pla de les torres he de parar una estona.
Quan arribo al pla, on hi ha la cruïlla que per l'esquerra es va a les torres, em sembla que la senyal està marcant de seguir recte i encara que cap a la dreta hi ha una fletxa del camí de Sant Jaume, i que el pdf diu que he d'anar cap a la dreta, i no llegeixo be la guia, segueixo recte, trobo un caçador que li pregunto i no te ni idea, al poc em trobo el camí barrat per una cadena i al peu, hi ha pintat vermell i blanc, com si fossi el GR, després trobo un camí a la dreta, amb una estaca amb pintura vermella, la segueixo, va a unes parades i s'acaba, pujo per un camí a la dreta que s'acaba en unes parades sense conrear, torno i pujo a l'esquerra, entre mig d'unes plantacions de pereres, dono uns tombs, fins que passo per un mas, on una persona que hi es, m'indica que a la primera cruïlla havia d'anar cap a la dreta, hi torno, hi perdut unes 2 hores. A la cruïlla paro a menjar. Als 20 metres ja hi ha uns senyals, però que no es veien des de la cruïlla. A partir d'aquí ja sembla mes fàcil, per què a les cruïlles dubtoses estan senyalitzades, però quan ja estic quasi a la carretera, ja no hi han senyals, em sembla que per lògica he d'anar cap a la dreta, per creuar la N-II al kilòmetre 105, segons la guia havia de sortir al 104, i llavors seguir-la per pistes agrícoles, sempre paral·lels a la carretera. Passo per Cardiel, que ho estan arreglant i rehabilitant, i a la sortida d'aquí ja no lliga res, ni el pdf ni la guia, però vaig seguint el GR. Abans d'arribar hi vist un grupet de conills, quan ja es començava a fer fosc. Entro a Candasnos, ja fosc, pel Columbari, que ara es ermita, i arribo a la Fonda El Pilar, a les 18,45h. L'amo em diu que la gent arriba normalment a les 5 de la tard, i un client que em va passar en cotxe després de Cardiel, que no pensava que arribaria.
A la fonda, sopar (espaguetis a la carbonara, llom amb patates, mousse de xocolata i aigua), 26€.
L'habitació es molt "cutre", amb un lavabo amb el radiador despenjat, sostre despintant-se, tassa del "water" desclavada i perdent aigua. La finestra no es pot obrir, fora fa molta pudor a granja. Els calaixos de l'armari no es poden obrir per què toca al llit, etc. Etc.
Amb tots els pagesos que m'he creuat, ens hem saludat i als que hi preguntat alguna qüestió, han estat molt amables en la resposta.
Hi arribat molt cansat, un altre vegada, principalment pels nervis, amb les perdudes. Entre 31 i 35 kms. Com que no hi arribar per on diu la guia, no m'he trobat amb el Camí que ve de Montserrat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada