"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 1 de novembre del 2008

Dia 10. Gallur a Tudela

Surto a les 7,45h, després de menjar-me la pasta que em vaig comprar ahir. Deixo la clau de l'habitació al pany i me'n vaig.
La descripció de Mundicamino.com es:
“Una jornada dura, no tanto por los desniveles, que apenas los tiene, como por la longitud.
Las flechas nos conducen desde la parte más baja de Gallur al extremo más elevado, para salir a un monte extraordinariamente árido, pero que al mismo tiempo, es un magnífico balcón sobre el Ebro. Merece pararse un rato y recrear la vista.
Enseguida se desciende del mirador, y por un interminable y aburrido camino (10 Km.) que discurre paralelamente al ferrocarril, se llega a Mallén.
Para entrar en la localidad hay que cruzar primero la N-232 (Zaragoza - Logroño), tras la cual se sigue de frente pisando las primeras calles, luego se tuerce a la derecha por una vía principal que empalma con la antigua carretera que conduce a Cortes (provincia de Navarra).
Cortes se atraviesa siguiendo la misma carretera que traemos (dirección Buñuel), y a dos kilómetros nos encontramos con el Canal Imperial. En cuyo punto abandonamos la calzada y tomamos el camino de la derecha del cauce, de tal modo que caminamos en sentido contrario al de las aguas.
Hay que recorrer diez monótonos kilómetros en compañía de las referidas aguas del real canal para llegar a Ribaforada. Y es decisión del peregrino entrar en la población para tomarse un respiro, o bien continuar la marcha en las mismas condiciones durante otros 5 kilómetros hasta el Bocal.
Ya en el interior del parque disfrutaremos de la visión que ofrece el Palacio de recreo de Carlos V, de la presa de Pignatelli que da origen al Canal Imperial, así como de sus jardines y frondosos arbolados. El lugar bien merece que el peregrino se tome un respiro y recuperar el aliento para acometer el último tramo de otros 6 largos kilómetros, que son los que faltan para llegar a Tudela.
Conviene advertir que hay que retomar las señales a la entrada del parque. Las flechas dan un pequeño pero agradable rodeo por el Bocal y siguen por la derecha justo antes de cruzar la vía del tren. Muy pronto se pasa frente a la puerta de la finca El Carrizal y no se abandona la línea férrea, que sigue siendo la referencia principal, hasta la misma ciudad.
El acceso a la Capital se efectúa por un paso elevado sobre las vías del ferrocarril y justamente en el centro de dicho puente, si el peregrino se para y mira a su derecha, casi podrá ver a unos 500 metros el albergue de peregrinos. Ya en el interior de la localidad vieiras de bronce clavadas en el suelo dirigen los pasos del peregrino”.
La sortida, tal i com diu la descripció, es pujant fins l'església, on hi ha una bonica miranda sobre el Ebre, i llavors baixar fins a nivell dels camps regats pel riu, fet que fa que aquest tros de camí sigui molt agradable i bonic. Després el camí segueix al costat de la via de tren, pel que aquest tros es fa bastant avorrit. D'aquesta manera s'arriba a Mallén, però abans de creuar la general, paro a esmorzar, ja tinc gana; ho faig al Mesón El Recental, entrepà de truita de botifarró (morcilla), coca-cola i cafè. Creuo la carretera i entro a Mallén, faig fotos i com es normal a l'hora de sortir i buscar el camí, em perdo per dins del poble, i he de preguntar.
La carretera em porta a Cortés, que es el primer poble de Navarra, Comunitat Autònoma pel que “El Camino” també hi passa, encara que molt poc.. Dins del poble un iaio em pregunta: On vas?. A Santiago. Amb aquest pes que portes?. Ja porto 10 dies caminant. I la paga?. Estic jubilat. Ala ja pots anar. Tot això amb un parlar “maño”. A la sortida del poble els senyals no estan per on diu la descripció, sinó que es deixa la carretera i s'agafa a l'esquerra per unes pistes agrícoles inacabables i avorrides fins a Ribaforada. D'aquí segueixo un tros del Canal Imperial fins a El Bocal, on entro a visitar-ho una mica, està totalment i incomprensiblement descuidat, no hauria de ser normal en un lloc amb tanta historia.
D'aquí fins a Tudela se'm fa llarg i pesat. Arribo a l'Alberg i està tancat per obres, truco al telèfon que posa a la porta i em diu que no hi ha res a fer i qua vagi a alguna pensió, em recomana, com a econòmica, la Pension La Estrella, al centre de la ciutat, en mig del casc vell. Vaig fins allí, he necessitat preguntar dos vegades per arribar. Entro al bar hi demano una habitació, d'entrada em diu que no te d'individuals i que les dobles costen, només la habitació, 35 €, jo li dic que no hi preguntat el preu, només si tenen habitacions, m'assigna una i em dona les claus. Em dutxo i vaig a donar un tomb pel poble, primer en el mateix bar de la pensió em prenc un mini-entrepà, un pinxo i una cervesa.
Després de tombar una mica pel cas antic vaig a sopar, un plat combinat, aigua i camamil·la, i demano que em faci un entrepà per demà, ja que es diumenge.
He fet uns 37 kms, la major part d'ells bastant avorrits i monòtons, prova del que m'espera en properes etapes. I el temps amenaça pluja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada