"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 29 de novembre del 2008

Día 38. Sant Jaume de Galícia a Reus

Ahir em vaig anar a dormir amb la intenció d'aixecar-me com sempre i sortir cap a Finesterre i Muxia, però a la nit em desperto amb el pressentiment que m'he d'anar cap a casa i deixar-ho córrer, això pot ser per varies raons, i no se qual, o potser totes: 1.- He tingut el baixó moral al tenir l'objectiu complert. 2.- Per donar el tomb necessito un mínim de quatre dies i han anunciat una setmana de pluges fortes i tempestes. 3.- Em trobo cansat i no m'acabo de recuperar del tot, sobretot del mal d'espatlla. 4.- Si faig cas a la dita de que per aconseguir l'impossible s'ha de somiar, el cert que es vaig estar somiant amb el Km.0 però no he somiat mullant-me al Cantàbric. 5.- Crec que he de fer cas d'un pressentiment, els pocs que hi tingut sempre hi fet cas. Segurament han estat tots els motius junts.
M'aixeco, i em poso la roba neta que he estat portant tots dies, esperant el dia de la tornada, tot això després de dutxar-me. Surto a quarts de deu, està plovent bastant fort i vaig, primer a esmorzar, pa calent amb formatge i pernil, aigua i cafè i vaig a comprar uns regals mes: Bastó de pelegrí, Horreo , una capsa de Caprichos.
Torno a la Catedral, i dono una almoina a una captaire que hi ha a la porta i entro hi encara que sembli mentida, dono les gracies pel Camí fet.
Me'n vaig cap a l'estació, i com no vaig pels carrers que tenia estudiat i no puc mirar el mapa, està plovent molt fort, he de preguntar tres vegades, les dos últimes per assegurar-me.
A l'estació l'empleat m'aconsella fer-me la “Tarjeta Dorada”, amb un cost de 5€ i allò em representa una bona rebaixa en la compra dels bitllets, de Santiago a A Coruña, 2,35€ i de A Coruña a Reus, 46,10€, segons sembla m'he estalviat uns 12€
El tren cap A Coruña surt a les 11,20h, o sigui no he d'esperar massa, abans de sortir el tren aprofito una oferta d'un suc de taronja, un got de llet i una pasta i la revista Pirineus. Arribo a A Coruña a les 12,30h., i el tren cap a Reus no surt fins les 18. Em passo tota l'estona a l'estació, excepte una estona que em vaig a dinar a un restaurant del davant, tripa, bacallà a la gallega, aigua i cafè.
Abans de pujar el tren ens fan passar per l'escàner, segons sembla ho fan a tots els trens de llarg recorregut.
Hi agafat una llitera, i la veritat es que segur que deu ser mes còmode que la butaca, però a mi m'ha resultat insuportable anar-hi, el tren fa uns continus vaivens, davant-darrera, dreta–esquerra, inclinació dreta-esquerra. Abans de que l'hostessa faci els llits, el tren ha parat a Montforte de Lemos, està parat uns 15 minuts per canvi de màquina, aprofito per beure un got de llet i demanar un entrepà de formatge que després em prendre al vagó.
Quan em desperto, es un dir, per què quasi no he dormit, com que el bar del tren ja està obert em prenc un got de llet i una magdalena.
El tren havia d'arribar a Reus a les 9,24h i ha arribat amb 20 minuts d'avenç a Reus. M'estan esperant la Maite, en Jordi Juanpere i la Paqui i la Montse Anguera, ha estat molt emotiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada