"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 4 de novembre del 2008

Dia 13. ... a Alcanadre

He esperat a que marxara en Josep, per què com no anuncien gaire bon temps, decideix anar-se cap a casa, agafant el tren fins Saragossa, i l'he donat preferència al lavabo.
Surto a les 9 en punt. Encara que la guia ho explica bastant be, jo segueixo tenint problemes dins de les ciutats i pobles, pregunto a una “cartera” i resulta que vaig be. A la rotonda on s'agafa la carretera de Murillo, no hi ha cap cartell que ho indica, estic a les 9,30h.
La descripció de Mundicamino.com es:
“La etapa de hoy no tiene fuentes ni agua, y hay que recorrerla entera sin ningún lugar intermedio de avituallamiento. El terreno es casi llano y no ofrece mayores dificultades, pero insistimos en que hay que proveerse de agua y de algo de fruta, ya que si sale un día caluroso, que es lo más probable, se puede pasar mal.
En la actualidad se ha señalizado todo el término municipal de Calahorra, así como el trayecto hasta Alcanadre. Desde el Santuario de la virgen del Carmen, la mejor referencia es la Catedral, de ahí al Palacio Episcopal en sentido ascendente y a continuación la Iglesia de Santiago el Mayor, pasando por el albergue de Peregrinos “San Francisco”, que se encuentra en lo más alto de la colina, junto al Museo de Pasos de Semana Santa.
La salida de Calahorra es por la plaza del Raso, calle Grande, Paseo del Mercadal, Calle Ruiz y Menta se pasa por el Asilo de Ancianos nuevo y se llega a una rotonda donde se toma la carretera que indica a Murillo.
Siguiendo la carretera que conduce a esta localidad caminaremos durante un buen trecho, hasta que por un paso elevado se cruza el ferrocarril, y como si de una constante se tratara en esta ruta, la línea férrea es la referencia que nos acompañará a nuestra izquierda durante unos 10 kilómetros.
Nuevamente se cruzan las vías y también la autopista A-68 por un paso elevado, que coincide con la carretera que va de Pradejón a Lodosa. Ahora la referencia es la Autopista a nuestra derecha, que cruzaremos otra vez después caminar 5 kilómetros. Dos kilómetros más por un camino agrícola, que no tiene perdida, y nos encontramos en Alcanadre”.
El dia es presenta relaxat, el temps també acompanya, al sortir està núvol i després surt el sol, PER FI..... Al final podré parar a menjar i a descansar sense que estigui tot mullat.
Efectivament el dia es relaxat total, sempre amb la referencia del ferrocarril, primer, i de l'autopista després. Fins a un kilòmetre aproximadament de Alcanadre no es veu el poble.
Hi arribar a Alcanadre, a les 14,30 o sigui avui només hi caminat unes 4h.30 i amb molt de relax.
Només creuar la carretera Lodosa a Logroño es troba el Bar Unión, a més de ser restaurant es on tenen les claus de l'alberg. Jo com no ho se, al preguntar m'envien a l'Ajuntament, i allí molt amablement, tant l'algutzir com l'administrativa, molt amables, a més de donar-me les claus de l'alberg, indicar-me per on anar i on menjar, m'aconsellen que demà no hi vagi pels senyals del Camí, que ho faci pel “Sendero de Aradón”, mes curt i mes bonic.
Abans de anar a l'alberg vaig a dinar, Bar Unión, llenties i bitxos, filets de corder amb patates, arros amb llet, aigua i cafè, tot per 10€
L'alberg està en l'edifici de l'estació de tren. Un edifici, que al estar deshabitat – amb excepció dels peregrins que passen -, fa molt de fred. Arribo, endollo l'escalfador d'aigua, trec tot de la motxilla i me'n vaig a donar un tomb pel poble i fer fotos, una persona del poble, m'explica una mica la vida del poble, a l'hivern poca gent, a l'estiu s'anima molt, la proba es els 4 bars del poble per 760 habitants aproximadament; també m'explica els forats a la muntanya, eren habitatges primitius i bodegues, encara que la majoria estan enrunades.
Compro una mica de menjar en una botiga i em passo la tarda al Bar Beatles, amb una camamil·la, on escrit el diari i preparo la descripció de demà.
Ja es fosc quan torno a l'alberg, desconnecto l'escalfador, fa massa fred a l'edifici, i me'n vaig a dormir, amb el sac i 2 mantes, estic de meravella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada