Día 21. .... a Boadilla del Camino

Ahir a la nit l'Alexander m'explica que Walter li ha promès que li solucionarà el problema dels diners, a més com ell va en autobús li porta l'ordinador de l'Alexander (si, l'Alexander porta un ordinador portàtil a la motxilla!!!), i com a Hontanas no hi ha autobús, espera trobar a Walter en algun dels pròxims pobles.
Com que a l'alberg no fan esmorzars, i al poble no hi ha cap bar, i, el que hi ha es una màquina de cafès, em prenc un got de llet.
Sortim, els tres, a les 8h., amb temps plujós. L'alemany ha sortit mes aviat.
La descripció de Mundicamino.com es:
“A partir de Hontanas el peregrino puede elegir entre dos alternativas paralelas y separadas por pocos metros dentro del mismo valle, bien por un camino de tierra que discurre por la margen derecha del valle, o bien por la carretera de poca circulación y vestida toda ella de viejos árboles. Ambos caminos conducen directamente a un lugar mágico: las ruinas del antiguo convento de San Antón, se pasa por debajo de sus arcos y una gran recta, siguiendo la mijavascript:void(0)sma carretera, separa al viejo monasterio de la siguiente población que es Castrojeriz y que ya se divisa al fondo.
La salida de Castrojeriz lleva directamente al alto de Mostelares, el último páramo antes de iniciar la llana y uniforme Tierra de Campos, el ascenso es corto pero bastante fuerte. No obstante, compensa sobradamente, ya que desde la cumbre se disfruta de una de las mejores vistas de la vieja Castilla con sus cerros y con sus campos de cereal.
A unos 10 kilómetros de Castrojeriz, después de superada la referida meseta y un descenso en el que se halla la fuente del Piojo, se llega a la ermita de San Nicolás, hospital del siglo XIII construido junto al río Pisuerga y el puente medieval de siete arcos que lo salva (Puente Fitero), y que a su vez separa las provincias de Burgos y Palencia.
Nada más pasar el puente se coge una pista de tierra a la derecha y a 300 metros el primer pueblo palentino: Itero de la Vega. Esta población se encuentra un poco separada del camino original, que discurría directamente desde Puente Fitero a Boadilla del Camino, hoy transformado en carretera, de ahí la razón del desvío.
Salir de Itero de la Vega, es iniciar la estepa sin fin de Tierra de Campos, el horizonte es llano como los caminos de concentración que conducen hasta la siguiente población: Boadilla del Camino”.
Jo vaig intentant despenjar-me dels dos, anant al meu ritme i fent fotografies. Ells de tant en tant es paren a esperar-me. Aviat em passem el madrileny amb l'americà.
A poc de sortir em passem les dos xicotes italianes i jo les torno a passar a l'entrada de Castrojeriz.
Parem a menjar a Castrojeriz, anem a un bar on em prenc una truita de patata, arrebossada de pernil dolç i formatge, i un got de llet, per 3,50€. Mentre mengem arribem els tres francesos i les dos italianes que parem, també, a menjar. Quan acabem jo em quedo fent fotos al poble i intento entrar a l'església, des de fora s'escolta un òrgan, però totes les portes estan tancades. Ells dos i els francesos em deixen darrera.
Pugem al Alto de Mostelares, i després de la seva planúria ja baixem a creuar el Rio Pisuerga i entrar a Palència i la seva Tierra de Campos. A Fitero parem al rafal d'un bar, i ens seiem a descansar, però sense prendre res, aquí coneixem un basc del mes peculiar.
Arribo a Boadilla del Camino, a quarts de cinc, ells han arribat abans que jo, m'esperem a la porta d'un alberg privat, que està a l'entrada del poble (a Boadilla hi han tres, aquest privat que es car, un altre que ja està tancat i el municipal), el preu son 7€, i el sopar 8€, però el que no m'agrada es que semblen corbs esperant clients. Jo faig una gran equivocació, per no pagar el preu que demanen vaig a la recerca de l'algutzir, que es una dona, i és la persona que es cuida de l'alberg; ens obre, son 3€, hi ha aigua calenta, però no calefacció i fa molt de fred. Quan hi anat a buscar a Alexander i Rio, que m'estaven esperant al privat, hi caigut jo sol, per terra i m'he tornat a fer mal al genoll i a la mà, abans han passat tres anglesos i diuen que continuen. Ens anem a menjar una mica, al bar del costat, l'altre bar del poble (que es a més botiga de comestibles) està tancat, son plats precuinats, jo menjo espaguetis amb .... (merda!!). Alexandre pregunta i li diuen que Boadilla només te autobús un dia a la setmana, però que el pròxim, Frómista, està comunicat cada dia amb autobús amb Burgos, i llavors decideix anar-se'n, estar segur que allí trobara a Walter, li deixo 20€ i pago el sopar dels tres, que son 14,30€, a Rio li dic que jo pago el de Alexander i el meu, i ell entén que els dels tres i em dona les gracies. Ens quedem Rio i jo, em dutxo i em poso al llit a les 18,30h., fa molt de fred i a fora no es pot estar.
Una etapa d'uns 29 kms., molt dolça, amb trossos bonics, que se m'ha fet bastant agradable, excepte per la companyia, sobre tot de l'Alexandre que es un pesat (Rio no diu quasi res), i que a Boadilla l'ha he espifiat de no quedar-me a l'alberg privat.