Surto a quarts de nou, amb un temps una mica plujós.
La descripció de Mundicamino.com es:
“Media hora más tarde de Casanova y después de cruzar el río Porto, se entra en la última provincia del Camino: La Coruña.
Un pedazo de calzada, con restos de la Roma antigua, nos conduce hasta Leboreiro, y 6 kilómetros de agradable paseo por caminos y corredoiras nos separan de Melide, antes pasaremos por la trastienda de un polígono industrial y por la vega de Furelos, donde un puente de 4 ojos nos recordará la vía primitiva.
La entrada a Melide es una larga travesía por la carretera de Lugo, el refugio se encuentra en la parte más elevada de la ciudad, se pasa por delante del mismo y se sigue, en descenso, por la Rúa de San Antonio. Justo frente al bar Pilmar hay que girar a la derecha y tomar un camino que penetra en un tupido bosque. Tras cruzar-lo, se llega al caserío de Parabispo y enseguida la aldea de Boente.
A partir de Boente se inicia un descenso hacia el río del mismo nombre y se intensifica lo que ya es una constante en las onduladas tierras de Galicia, un sinfín de toboganes que rompen las piernas del caminante.
Antes de entrar en Arzúa (la meta de esta jornada), se pasa, en este constante subir y bajar, por los valles de los ríos Ribedeira e Iso y también por las pequeñas Aldeas de Castañeda y Ribadiso da Baixo, localidades todas ellas muy cercanas entre sí”
Al sortir veig que el camí no passa per l'alberg de A Bolboreta, si no que als cinc-cents metres s'agafa a la dreta, i l'alberg es cap a l'esquerra, o sigui que per anar-hi un s'ha de desviar del camí, ahir com era fosc no ho vaig veure.
A Melide, on es troba la carretera de Lugo, entro a un bar a esmorzar, entrepà de fuet, aigua i un got de llet, aprofito per comprar un altre targeta SD.
L'arribada a Arzua, es molt pesat, des de l'entrada fins a l'alberg, que està al centre, es fa molt llarg. Arribo a les 16h., i es una casa antiga, però molt be restaurada i amb condicions, això si, l'encarregada ja m'avisa a la cuina fa molt de fred, no han posat calefacció. Com tots els albergs gallecs son 3€. A l'alberg, a més hi dormiran els tres nois anglesos, el pelegrí que vaig veure a l'entrada de l'alberg de Palas, un altre que no havia vist i que m'ha passat abans de Melide, la francesa que va sola i dos ciclistes navarresos.
Entre les sis i un quart de set vaig a sopar a un restaurant que està quasi al davant mateix de l'alberg, te un cartell que diu que la cuina està oberta tot el dia. Sopo llenties, vedella amb patata, pastís de Santiago, aigua i camamil·la, per 8,90€ (el menú con 8€).
L'etapa d'avui només ha estat de 23 kms., però jo no vaig gens be, em continua fent molt de mal l'espatlla i vaig cansat. El paisatge està canviant, ja no es la província de Lugo, ja estem a A Coruña, i es mes urbanita i menys rural, però continua passant per molts llogarets i sent meravellós. Els munta-i-baixes cada cop son de menys altitud, es nota que ens anem apropant a la costa, encara que està llunyana.
La descripció de Mundicamino.com es:
“Media hora más tarde de Casanova y después de cruzar el río Porto, se entra en la última provincia del Camino: La Coruña.
Un pedazo de calzada, con restos de la Roma antigua, nos conduce hasta Leboreiro, y 6 kilómetros de agradable paseo por caminos y corredoiras nos separan de Melide, antes pasaremos por la trastienda de un polígono industrial y por la vega de Furelos, donde un puente de 4 ojos nos recordará la vía primitiva.
La entrada a Melide es una larga travesía por la carretera de Lugo, el refugio se encuentra en la parte más elevada de la ciudad, se pasa por delante del mismo y se sigue, en descenso, por la Rúa de San Antonio. Justo frente al bar Pilmar hay que girar a la derecha y tomar un camino que penetra en un tupido bosque. Tras cruzar-lo, se llega al caserío de Parabispo y enseguida la aldea de Boente.
A partir de Boente se inicia un descenso hacia el río del mismo nombre y se intensifica lo que ya es una constante en las onduladas tierras de Galicia, un sinfín de toboganes que rompen las piernas del caminante.
Antes de entrar en Arzúa (la meta de esta jornada), se pasa, en este constante subir y bajar, por los valles de los ríos Ribedeira e Iso y también por las pequeñas Aldeas de Castañeda y Ribadiso da Baixo, localidades todas ellas muy cercanas entre sí”
Al sortir veig que el camí no passa per l'alberg de A Bolboreta, si no que als cinc-cents metres s'agafa a la dreta, i l'alberg es cap a l'esquerra, o sigui que per anar-hi un s'ha de desviar del camí, ahir com era fosc no ho vaig veure.
A Melide, on es troba la carretera de Lugo, entro a un bar a esmorzar, entrepà de fuet, aigua i un got de llet, aprofito per comprar un altre targeta SD.
L'arribada a Arzua, es molt pesat, des de l'entrada fins a l'alberg, que està al centre, es fa molt llarg. Arribo a les 16h., i es una casa antiga, però molt be restaurada i amb condicions, això si, l'encarregada ja m'avisa a la cuina fa molt de fred, no han posat calefacció. Com tots els albergs gallecs son 3€. A l'alberg, a més hi dormiran els tres nois anglesos, el pelegrí que vaig veure a l'entrada de l'alberg de Palas, un altre que no havia vist i que m'ha passat abans de Melide, la francesa que va sola i dos ciclistes navarresos.
Entre les sis i un quart de set vaig a sopar a un restaurant que està quasi al davant mateix de l'alberg, te un cartell que diu que la cuina està oberta tot el dia. Sopo llenties, vedella amb patata, pastís de Santiago, aigua i camamil·la, per 8,90€ (el menú con 8€).
L'etapa d'avui només ha estat de 23 kms., però jo no vaig gens be, em continua fent molt de mal l'espatlla i vaig cansat. El paisatge està canviant, ja no es la província de Lugo, ja estem a A Coruña, i es mes urbanita i menys rural, però continua passant per molts llogarets i sent meravellós. Els munta-i-baixes cada cop son de menys altitud, es nota que ens anem apropant a la costa, encara que està llunyana.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada