"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 5 de novembre del 2008

Día 14. ... a Logronyo

M'aixeco, vaig a esmorzar al Bar Unión, on vaig dinar ahir, entrepà de formatge, coca-cola i cafè. Després va a buscar la motxilla, tanco l'alberg i deixo la clau a la bústia de la casa de l'algutzir, tal i com vam quedar ahir, que es molt aprop de l'estació.
Creuo les vies del tren i agafo el GR99, que aquí coincideix amb el Sendero de Aradón, tal i com em van recomanar ahir. Son les 8,30h.
La descripció de Mundicamino.com es:
“Un corral a nuestra derecha, el paso de la vía y la finca de San Martín de Berberana son las antesalas de Arrubal.
Por un camino completamente llano, con el ferrocarril a nuestra izquierda, que no nos abandona jamás, alcanzaremos finalmente la ansiada Logroño. Pero no te animes demasiado peregrino, porque desde Arrubal son 17 los kilómetros o cuatro las horas de cansina marcha, con la única distracción o aliciente de atravesar Agoncillo y los afluentes Leza e Iregua.
¡¡¡BIENVENIDO A LOGROÑO, UN ABRAZO TE FUNDIRÁ CON OTROS PEREGRINOS, PROCEDENTES, COMO TU, DE LEJANOS LUGARES!!! “.
Aquí només poso la descripció des de Arrubal, el tros anterior no, per què tal i com hi dit no hi seguit el Camino, si el GR99.
Tot aquest camí fins a l'Ermita de Aradón es del mes bonic que hi vist fins ara, passant pels Cortados de Aradón, on hi vist a dalt, uns quants voltors, aus que feia molt de temps que no veia. Això si, el camí va entre la via del tren i el Rio Ebre, i està molt condicionat pels caminants.
A l'Ermita paro un moment per descansar i menjar una mica del que porto. Aquí s'adjunta el Camino amb el GR99, i van seguint junts; hi ha moments que la senyalització no es gaire bona, i sobre tot quan el GR99 creuau la via i marxa a la dreta, l'intuïció em diu que he de seguir recte, després de bastant de tros trobo la senyal, que confirma que vaig be.
Arrubal es un altre poble, dels que veus de lluny i no acabes d'arribar mai, però si, al final s'arriba , com sempre hauria de preguntar, però quan, després d'un parell de tombs, veig clar per on he d'anar, una persona, i sense preguntar-li, em diu la direcció i on he d'agafar a l'esquerra per sortir del poble. A una plaça on he de deixar la carretera que passa pel poble, paro un altre vegada a descansar i menjar una mica.
La sortida de Arrubal, es per un senderó d'uns 50 metres, que es per estalviar-se un retomb una mica important, precisament es el primer tros que no es pot fer en 4x4 des de Llardecans.
Agoncillo es un poble digne de visitar, amb castell inclòs. El poble es passa creuant-lo al llarg.
Quan s'ha de creuar el riu Leza, no hi ha senyal del Camino, i el GR99, se'n va a la dreta en direcció al riu, jo segueixo i surto a la carretera N-232, que agafo cap a la dreta, i per un pont creua el riu; veig que el GR creua el riu per uns pilons, però en aquests moments l'aigua passa pel damunt de la majoria.
Des d'aquí fins a Recaja, i amb les obres de les carreteres, està molt confús i sense senyals, però vaig be. A Recaja hi ha un quarter de militars i a la sortida del poble, hi ha senyals que t'envien per un camí, al començament paral·lel a la carretera, però després es va separant.
Quan em sembla qui estic entrant a Logroño, em trobo un iaio que li pregunto i em diu que això es el barri de Varea em falten uns 3 kms. Acompanyat del iaio entro a Logroño, escoltant tot el que fa mes de 40 anys hi havia en els lloc que anem passant. Al final em deixa i jo segueixo. En realitat no hi ha problema per trobar l'alberg, es seguir recte, passar el pont de pedra i continuant recte es el carrer, a més està al casc antic.
Arribo al Albergue de Peregrinos de Logroño (3€), està bastant ple, però encara tinc lloc a l'única habitació que han obert. Vaig de compres a una Carrefour, vaig a comprar 2 targetes de memòria de 1 GB a Fotoprix i vaig a sopar, a l'alberg m'han recomanat el Café Moderno, però son les 7 i no obren la cuina fins les 7,30, i vaig a un altre, que ja està obert i sopo un plat combinat (llom, ous, pebrot, patates), aigua i camamil·la. I d'aquí a dormir.
Etapa d'uns 30 kms., que hi portant bastant be, a més fins Arrubal ha estat molt bonic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada