 |
Serra de la Campaneta
Avui em sortit junts la Montse,
l'Albert, l'Àngels, el Paco, el Rafa, la Nuri, el Lluis i jo, i per
això hem triat anar a la Serra de la Campaneta, per veure unes
quantes trinxeres de la guerra incivil que es va viure a les
espanyes, provocades per la insurrecció d'una colla de feixistes.
Seguirem, a la nostra manera, una de les rutes del llibre “25
excursions pel Front del Pallars” de Joan Ramon Segura i un track
que m'he baixat d'internet, que no poso la referència com acostumo a
fer ja que hi ha més d'un lloc que ens ha portat a confusió,
segurament per culpa nostra.
Arribem a Vilanova de Meià i seguim la
carretera que va cap a Terradets i deixem el cotxe al costat de
l'Hostal Roig. Sortim quan manquen deu minuts per les nou del matí.
Per avui no es preveia massa fred, tal
i com ha succeït, encara que només sortir i al costat de la pista
hi havia una petita clapa de neu. Com aquesta gent sempre te fam, hem
de parar a esmorzar entre Ca l'Ermengol i el Coll de Grau, al costat
dels conreus ja que el camí està tallat per ells i hem de creuar
xafant-los.
La guia ens feia deixar la pista de
l'Era de Pedra, però com el track hi passa nosaltres ho provem i la
veritat es que val la pena, ja que tenim una bona visió cap a la
plana de Tremp. Des de que hem deixat la pista s'han de seguir
rastres, però no hi ha cap problema per fer-ho. Quan estem arribant
al cingle trobem dos excursionistes que retornen, jo penso que deuen
seguir la guia, que per baixar al Barranc Gran es fa per la pista de
la dreta, nosaltres seguim el track i trobem un grauet molt maquetó
que ens porta de seguida.
Una vegada al barranc hem de triar si
pugem a la torre elèctrica que tenim al davant (es una de les puntes
de la Serra de la Campaneta), per la dreta o per l'esquerra, la guia
diu per la dreta i el track per l'esquerra, però en els dos casos
estem advertits que no hi ha camí clar, i s'ha de seguir els
rastres. Triem el de la esquerra, que va pujant bastant be, però ens
trobem un tallafocs, i aquí tenim problemes, ja que després de
creuar-ho ens costa trobar la continuació, després d'una mica de
despiste i uns mes amunt i els altres mes avall, trobem un senderó
bastant brut que encara que es va una mica a l'esquerra, després
tomba per deixar-nos a l'esplanada de la torre.
Un respir i ja seguim cap el Tossal del
Vigatà, una dels tres cims de la serra, on ja trobem els primers
restes de trinxeres, per cert molt trinxades. A un clot al mateix
cim, un company troba ferralla de la guerra. Fem la foto de rigor, i
baixem al collet que comunica amb el segon cim. Mes trinxeres, alguna
de llarga, esvorancs amb ciment que sembla era on estaven situades
peces d'artilleria i restes de cabanes.
A partir del segon cim be l'aventura
del dia, ja que no trobem el baixador, la guia no ho diu clar i el
track ens diu que em de baixa al recte, i per això s'hauriem de
saltar varies feixes amb cingles de mes de tres metres d'alçada.
Després d'una petita recerca reculem fins al cim, ja que a la seva
sortida hem vist un senderó que encara que marxi en sentit contrari
hi pensem que tombarà cap el coll entre els dos cims, a mes baix
nivell, pel que ho provem i exactament es així. A partir d'aquí
fins el coll que hi ha a peu del castell de Toló, s'han de vigilar
les fites, hi han trossos que el camí es molt evident però hi ha
moments que es molt difús i estem en mig del bosc i no tenim massa
perspectiva. La pujada al castell la fem per l'únic lloc on es podia
pujar, pel S, on encara es pot veure una mica el que eren les escales
de pujada.
De castell no en queda res, això si
molta pedra pel tombant seu i de l'església, dos trossos de pared
que miren al sud. Per saber del castell de Toló, aquí (->).
A la seva gran esplanada profitem per
dinar. Després d'això baixem cap el llogaret de Toló, aquí hi
havia un camí molt maco tot empedrat però ara està completament
malmès i algunes de les seves suaus marrades estan inservibles i
aquests trossos es baixa pel barranquet.
Toló era un llogaret que pertanyia a
Sant Salvador de Toló, ara molt enrunat, encara que les edificacions
que resten en peu son dignes de veure encara que atrotinades.
Passem per la Gargalleta on trobem una
parella cuarentona que pel que parlem estan arranjant l'habitatge
però no son de la zona, ja que no tenien coneixement del castell ni
de les trinxeres, si de l'església enrunada. Trobem una tanca
metàl·lica que hem de saltar com podem per seguir per camí per
“Los Solans” i després buscant rastres sortir a la pista. Segons
els mapes el camí que seguíem no te sortida una vegada creues el
Riu de Conques.
Ja només queda la “patejada” pel
camí del Pla de les Forques i un quilòmetre i mig de carretera.
Arribem on tenim el cotxe a les quatre de la tarda, després de fer
tretze quilòmetres quatre-cents.
Tres de nosaltres intentem pujar al
Castell de Montllor (Castell dels Moros), per informació aquí (->)Vorejant el sembrat trobem unes fites i un senderó mig net, anem
comprovant que està fet pels escaladors, va tombant tot el pany de
paret fins que trobem un lloc on pujar, jo amb mes o menys
dificultat. Arribem dalt on només queda un petit fragment del que
era una torre circular, dalt del roquer. Tot l'entorn està totalment
tapat per la vegetació, amb moltes alzines i boixos. Baixem i acabem
de donar el tomb pel seu peu. Ens sembla veure el que era l'entrada
però ara es impossible arribar, i ja ens anem al cotxe on ens
esperem els demés. De tornada cap a casa no podia mancar la
cerveseta ben guanyada.
El dia ha estat molt maco, la sortida
ha valgut la pena, el camí ha estat bonic amb bones “vistes”,
malgrat l'últim tros que s'ha fet una mica pesat al ser primer una
pista ampla i després carretera. El dia ens ha acompanyat, semblava
un dia d'estiu si no fos pel petit airet, però ens ha permès
caminar bastant desabrigats.
De la companyia només es pot parlar
be, tot el viatge d'anada, l'excursió i el viatge de tornada ens hem
passat rient, o sigui que no es pot demanar massa cosa més, i a
l'hora de buscar els possibles desviaments la gent a col·laborat en
la seva recerca, fet que sempre em queixo quan surto amb segons quins
companys.
Aquí poso el comentari que he escrit a
la pàgina d'inet d'on vaig treure el track:
“El tros de track del començament de
la baixada del segon cim no es correcte, ja que segons sembla es
baixa al dret de feixa a feixa amb cingles de dos a tres mestres. Tal
i com surts del cim es veu un sender que primer baixa en direcció NE
i ens ha de portar al coll entre el cim segon i tercer i des d'allí
seguir fites i ens porta a peu del Castell de Toló.
Hi han tres trossos de camí que no es gaire marcat pel que crec i sense ànims de discutir que la excursió no es fàcil, com a mínim moderada. Aquest trossos son: la pujada a la torre, la baixada que he descrit i després des de la Gargalleta a la pista, que per cert ara s'ha de saltar una tanca metàl·lica”.
Hi han tres trossos de camí que no es gaire marcat pel que crec i sense ànims de discutir que la excursió no es fàcil, com a mínim moderada. Aquest trossos son: la pujada a la torre, la baixada que he descrit i després des de la Gargalleta a la pista, que per cert ara s'ha de saltar una tanca metàl·lica”.
Cada u pot opinar el que vulgui, però
jo a vegades no em se callar.
 |  |
0000000000000000000000
0000000000000000000000
Entrades
parlant del comentari que has fet a la pàg que has baixat d'inet. No trobo que el retret que li fas sigui correcte, ja que si ell vol baixar al dret té tot el dret a fer.ho, i és tan correcte com nar a buscar el coll, a no ser, que en la seva pàg, que no la dius, digués el contrari.
ResponEliminaEll no te pàgina d'inet, al menys no posa el nom. Ell té tot el dret a fer el que vulgui, però quan puja al wikiloc ho hauria de haver comentat i més quan posa la sortida com a fàcil. No es correcte posar fàcil i després trobar-se amb problemes amb els camins.
ResponEliminainternet no és Déu...
Elimina