 |
| Sant Sadurní de Fonollet |
 |
| Sant Miquel de Fonogedell |
El Josep Maria i jo ens hem anat a donar un tomb des de Casserres, tot partint d'un track baixat d'internet, però com es normal, una mica modificat al gust, i altres modificacions que hem fet sobre la marxa.
Per començar el dia i per error en la programació del Gps del cotxe i degut a un carrer tallat per variants que han fet, ens ha comportat donar uns pocs tombs per dins de Cervera i retardar la nostra arribada prevista a Casserres. Aparquem al carrer de les Escoles i sortim pel Camí del Fonollet quan manquen vint minuts per les deu del matí. El primer que fem es anar a veure l'Alzina Grossa, exemplar que val molt la pena per la seva grandiositat. Anem seguint visitant la arruïnada Els Colls del Lledó, el Molí Nou i La Madrona fins arribar al Serrat de la Madrona, on fem les fotos de rigor al costat del vèrtex geodèsic i on aprofitem per esmorzar. Fins aquí encara que la tendència ha estat de pujada, aquesta ha estat molt suau i agradable. Des del cim ens fixem que on el mapa marca “Roseret” però sense indicar que es una ermita, la construcció té campanar, pel que després del “bocata” ens dirigim cap allí. Baixar pel roquer no té cap problema encara que no estem gaire segur de que hi hagi camí per on ho ferm, però una vegada finalitzat el tros de roca esns trobem amb un bon rastre, que vol dir que no som els primer ni molt menys, incloent que abans d'arribar a la pista hi ha un petit camp sembrat i en mig hi ha la ratlla, no sembrada, del caminet.
Efectivament es una petita ermita, llàstima que estigui tancada i no es pugui fotografiar l'interior. Des d'aquí ens dirigim a Fonollet, amb l'ermita de Sant Sadurní on té afegit Cal Fuster al seu darrera. Ens trobem amb el propietari de Cal Fuste, el Sr. Camilo, que amb molta amabilitat va a buscar la clau de l'ermita i ens explica una mica la seva historia, i llocs on seria bonic anar a visitar de la zona. Li diem el tomb que volem fer, coincidint que a tot arreu no es pot anar i ens acomiadem amb alegria.
Entrem a visitar Cal Verdeguer, on s'ha de tenir en compte si s'arriba fins la bassa, ja que l'entorn està molt brut i hi ha el perill de caure dins. Al poc agafem una drecera, que no es ni camí però fàcil de fer. Només creuar el Torrent de Montoliu, deixem la pista, el començament està una mica difús, però poc a poc es va aclarint, i la veritat es que val molt la pena. Hi ha moments que el camí està molt marcat per les peülles de les vaques en el fang, ara sec. Aquesta camí ho havia preparat segons l'ortofoto.
Tornem a trobar la pista que havíem deixat, continuant baixant de forma suau. Quan la pista s'apropa a la Riera de Merola, i el camí tomba cap el sud-est, anàvem en direcció sud-oest, es quan fem la primera aventura del dia. Els mapes i gps marca que tenim una pista prop però que s'ha de creuar la Riera de Merola, per estalviar-nos un gran retomb, que a més ens aniria molt be per escurçar la caminada d'avui, i estalviar-se una pista solana. Ens costa una mica trobar el pas, però al final ho aconseguim, encara que s'ha d'anar en compte, ja que hi ha una mica d'aigua, a més de que està bruta i no es veu massa clar on hi ha aigua i on no, pel que hem de tantejar les passes abans de donar-les. Al creuar-ho entrem en un camp de cereals que voregem per l'esquerra sense trepitjar gens els sembrats. Arribem a la pista que havíem detectat, que ens porta a una cruïlla, primer cap a la dreta anem al Molí de Baix, i a l'esquerra al Molí del Mig, al de Dalt i al camí que continuem. Els molins ara son masies molt ben arranjades.
El camí que seguim ens porta fins el Fonogedell, on hi ha l'ermita de Sant Miquel. Cal Blasi està en obres i sembla que s'estan gastant una bona quantitat de dinerets. Hi ha una bassa amb un ànec ben bonic. Aquí pensem en dinar però com fa una mica d'aire i no hi ha cap recer, decidim continuar una mica. Al poc de sortir d'aquí i una mica separats de la pista parem a dinar. Mentre ho fem passen tres cotxes per la pista, fet que no havíem vist en tot el dia, i que deixen una polsegada de nassos. Sort que ens separat de la pista que si arribem a dinar a peu d'ella hauríem quedat plens de pols.
Més endavant, després de dinar, veiem una taula de pedra a la dreta del camí, entrem a xafardejar i resulta que hi ha la Font de l'Arç, d'aigua fresca i bona. El broc està tapat amb una petita rama, que després de beure la tornem a posar.
Sortim al Camí de Cardona, a l'alçada de Cal Camadall (Camadai), la que seguim a la dreta i passem pel costat del Roc de la Mel, diuen que si passes la llengua per la roca notes gust de mel, nosaltres no l'hem provat. Passem pel costat de Cal Pasqual, per Ripés i només passat el Serrat de Ripés, agafem a ma esquerra cap la Cova de les Set Portes, hi ha pal indicador a la cruïlla. La Cova era una gran balma que va estar habitada, amb grans habitacles, molt enrunat tot, on només queden cinc de les set portes.
El que teníem previst era tornar cap al pal indicador i seguir recte, però veiem pels mapes que sembla ser que hi ha una sortida seguint recte, a més de senyals verdes-blanques. Seguim per un senderó boscà, que ens porta a la Font de Ca l'Escaler, lloc molt descuidat, sense aigua sortint pel broc però amb aigua a l'entorn i tot molt feréstec. Per un rastre pugem fins la part del darrera de Ca l'Escaler, i ja sortim a una pista que pel davant de Cal Traginer, ens porta a un bon enllaç de camins, amb varies opcions per tornar a Casserres. La més curta es la que entra a Casserres per la zona esportiva, però nosaltres agafem la que teníem prevista, que es el Camí de Cardona. Una vegada arribat al poble visitem el centre, anant fins l'ermita de Santa Maria de l'Antiguitat, al costat del cementiri. Una vegada retornats al centre ens anem a fer un cafè i una coca, per evitar dormir-se en el viatge de tornada.
El tomb d'avui ha estat molt agradable, el paisatge en aquestes dates son completament acolorit, amb uns verds llampants. Hem fet més de vint quilòmetres en quasi vuit hores i mitja, amb tota la calma del mon, com sempre. El sol no l'hem vist massa, però quan no estava núvol no ha picat massa fort. Un extraordinari dia de muntanya en tots els aspectes.
Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí
00000000000000000000000000
00000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada