El Masroig, Collroig, Pinyeres, El Masroig

Vèrtex geodèsic de Collroig

Mare de Déu de les Pinyeres

Per avui he quedat amb la Neus i el Josep, per anar a donar un tomb per les rodalies del Masroig. Arribem al poble, aparquem el cotxe al carrer del Progres, davant d'un parc infantil i comencem a caminar a tres quarts de vuit. Creuem la carretera i seguim per el camí de Falset a Montroig (segons l'IGCC) o del Masroig a Falset segons un pal indicador que hi ha.

Passem a tocar dos barraques de pedra seca, totalment arranjades i senyalitzades (la de Cal Josepó i la del Jaume el Xalet). Anem seguint unes marques grogues que les deixem marxant a l'esquerra, ja que el camí que tinc preparat segueix recte, i segons el mapa l'altre el trobarem quan baixem del cim. Passem pel costat d'un maset arruïnat i arribem al Coll de la Falsetana.

Al arribar al coll ens trobem un camí que creua, el que ens ve de l'esquerra es un ramal del que hem deixat abans. Ni el que ve ni que marxa hi son als mapes. Seguim recte, per un sender fitat, amb alguns pins caiguts que dificulten el caminar. Arribem al cim i fem les fotos de rigor i ells mengen una mica, jo ja tinc prou feina amb la màquina i el trípode.

Baixem per un sender una mica difús, encara que fitat, que al poc es va convertint en el que era una pistota, però que ara no deixa de ser un rastre. Es veu perquè la vegetació en un tros a l'ample es molt baixa en comparació a tot l'entorn, fins que arribem a un camí que dona la impressió que era camí de bast, i que seguim a la dreta. Baixem fins a trobar el camí de la Bruixa, ara pista i retocada de no fa massa. Deixem aquest camí per agafar el camí dels Avencs, sembla un camí eixamplat de fa poc i quan remunta després d'una baixada s'ha de deixar per un sender amb bona traça a la dreta. Si continuéssim recte, abans d'un retomb veuríem unes fites per marxen a la dreta per una traça. Jo vaig deduir que per aquí es una de les entrades a la travessa dels avencs. Hem trobat aquest sender a la dreta perquè el nostre ens l'aviem hem empassat i hem hagut de recular.

El nostre baixa a estones suau i a estones més fort, aquest fet es cada vegada que el nostre no coincideix amb el camí vell i baixa els marges pel mig. En tota aquesta zona està ple de marges i de parades abandonades. Deixem a l'esquerra unes fites que van en direcció al cingle i bastant més avall un altre sender que creuant el que crec que era el camí vell se'n va amunt entre mig de la barrancada i en direcció a la torre que es veu dalt. Seguim avall fins anar a creuar el Barranc dels Molins, on tenim una mica de dificultat per creuar-ho. Primer per que s'ha de baixar uns dos metres per terreny terrós i sense pendent, totalment vertical i després ens hem de descalçar per creuar el barranc amb aigua, i creuar-ho per l'únic estret passadís que deixa la vegetació.

Després de descansar una mica a l'altre riba del barranc seguim camí. El camí ara puja fort, fins a Los Avencs. El camí té les restes del que eren unes escales fetes a la roca però ara molt desfetes i amb l'agreujant que hi han pins caiguts en mig que dificulten la pujada. A la zona de l'Avenc del Primo ens desviem per veure una cabana amb una gran arcada i on a la parada de dalt trobem un aljub sense coberta, que amb la vegetació del lloc fa perillós el passar per aquí. També es pot apreciar, fixant-se una mica, del recollidor d'aigua cap a l'aljub.

Quan ens creuem el Camí de les Guixeres, decidim intentar escurçar la caminada desistint de pujar a l Sarraí, per això baixem cap el camps ben conreats de ceps, per uns restes de camins; en un moment hem de creuar una parada, que fem per la mateixa vora, per anar a buscar un camí més ample que ens porta a la pista cimentada que va Los Palells ja que el nostre s'havia acabat. Des d'allí agafem uns pista agrícola que a més d'enllaçar amb el track que tenia previst, va al Puig Roig (que no anem) i al camí de les Obagues que es el que agafem.

Sortim a la carretera de Bellmunt i ens desviem a l'ermita de les Pinyeres, on parem a dinar, descansar i riure una mica. Des d'aquí i per carretera anem fins a creuar el barranc on hi ha les restes de dos molins, que si no fos pel nom que posa al mapa no ho sabríem que ho som. Deixem la carretera i per un camí cimentat que puja, arribem al Masroig, on després de fotografiar l'església ens anem a fer unes cerveses al casal. Manquen cinc minuts per les tres i hem fet uns quinze quilòmetres.

Hem tingut un dia solejat encara que més de la meitat l'hem fet per zona boscosa. El vent no ha estat molest quan hem passat per zones obertes. He fet un altre vèrtex geodèsic, he conegut una zona una mica desconeguda, encara que similar a les dels pobles de l'entorn, i he estat a l'ermita de la Mare de Déu de les Pinyeres que feia bastant de temps que volia estar a visitar-la. La llàstima son los quasi dos quilòmetres i mig de carretera, antic camí rural però asfaltat, entre l'ermita i el poble. El que si que no he volgut fer es el que fa la majoria de caminants que van per aquí, que es creuar per dins dels avencs, no tinc l'agilitat necessària per fer-ho ni m'apeteix massa. Aquí han arranjat i senyalitzat uns camins per anar a visitar unes barraques de pedra seca i poder donar un tomb per les rodalies. La companyia com era d'esperar, agradable com sempre.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies aquí.

000000000000000000000



00000000000000000000