"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 31 de maig de 2014

Sant Romà, Orpí, Riera de Carme, Sant Romà


Castell d'Orpí
Riera de Carme

La Montse, l'Albert i jo ens hem anat al terme municipal de Santa Maria de Miralles a donar un tomb amb dos al·licients, el castell, ermites i petit nucli d'Orpí i un tros de la Riera de Carme. Per això hem aparcat a l'esplanada de l'ermita de Sant Romà, sortint a caminar a un quart de deu. Abans hem visitat per fora, l'ermita i les sepultures Tardo-Antigues que van traslladar aquí (quin desastre de país, hi havien 16, en salven de la destrucció 3 i les traslladen, quina pena).
El primer que fem es anar a visitar la Font de Sant Romà. Com quasi tot el recorregut que hem fet, està super-indicat, o sigui no hi ha por de perdre's. A més, quasi tot el dia, exceptuant la Riera de Carme i dos variants inventades, una per veure molins que ja no actuen com a tal, anirem per pista, encara que, al menys a mi, no m'ha estat gaire pesades ja que venia del “tute” del dijous.
Abans de Coll de la Llebre ens desviem a veure les restes d'una barraca, que si no hagués estat per la meva xafarderia de sempre, ens hauria passat per alt. També abans del coll, parem a esmorzar. La gent normal paren a esmorzar i dinar quan toca, no com jo que a vegades quasi que no m'aturo, i quan ho faig sempre es tard. Aquesta vegada com no vaig sol, en els assumptes del menjar he de creure.
A l'alçada de Cal Felip de l'Obaga passem pel costat del que sembla la fossa asèptica, que està al descobert, amb un bona pudor que envaeix el contorn. En les parades de vinyes al Pla de Fonts veiem un grup d'operaris despampolant els ceps. Després de veure uns hivernacles a la dreta de la pista ens desviem per un camí que hi figura als mapes per veure la masia de Fontfregona. L'arribada es per un rastre bastant tapat i que passa fregant les parets del darrere. Quan passen pel seu davant per anar a buscar novament la pista, ens surt un gos defensant la propietat, però com no fem cap intenció d'entrar només ens burda i ens ensenya els dents marcant el territori, al fi per això està, o sigui complint amb el seu deure. Es un dels trossos inventats que no sé si val massa la pena, el normal hauria estat continuar per la pista que seguíem.
Anem seguin trobant-nos primer una barraca al mateix Coll d'Orpí, després un antic forn, segons sembla, em desvio a veure una construcció que resulta ser un dipòsit d'aigua, a l'ortofoto no l'havia reconegut. Passem a tocar Can Riba, magnífica masia i ja entrem al Castell d'Orpí amb l'ermita de Sant Miquel. Segons he llegit del castell vell només en queda la torre i una porta que dona al nord, l'única que hem vist està tapiada però es veu la forma d'una antiga porta. Ens costa bastant trobat el camí a seguir. Es un rastre molt difuminat que baixa per unes escales que hi ha al costat d'una barana davant de l'ermita. La baixada es dolenta i amb força pendent, encara que el rastre es v a veient, la meva opinió es que devia ser una drecera a peu, impossible passar cavalleries, que podia haver comunicat Orpí amb el castell, inclús ens sembla veure una possible “ese”que feia, quasi a tocar la pista.
Creuem la Riera de Carme per visitar les quatre cases d'Orpí i la església de Santa Càndia. Retornem i ja agafem el camí a les gorgues de la riera. El primer tros es per el que devia ser una canalització d'aigua, per zona molt boscana, després surt quasi a tocar a la riera en un tros molt bonic fins que s'arriba on hi ha un salt d'aigua i una barana entre el camí i la riera per poder-ho contemplar. A partir ja ve un tros una mica delicat que fa que jo consideri aquesta excursió difícil en els paràmetres que marca “wikiloc”. Des d'aquí endavant hi ha varis pujadors, amb més o menys pendent i/o pedregam solt, que van a buscar el camí plàcid que passa a un nivell superior, però nosaltres seguim un rastre ben marcat seguint paral·lels a la riera, amb bones visions del seu curs i d'altres saltirons i tolls. En un moment hi ha un cable a la paret que ajuda, ja que el pas es estret amb la paret que se'ns ve al damunt. Fins aquí hi han moments una mica complicats pels pins caiguts. Quan sembla que s'acaba el cable, encara que manca un petit tros de cable en baixada, crec que es l'últim moment adequat per pujar al camí de dalt, nosaltres seguim una mica més i ens trobem que el rastre s'esborra i per no tirar enrere, ja que es una mica complicat, pugem per un lloc, al dret, però que la vegetació ens deix passar, encara que de rastre res de res.
El camí que trobem, on hem de reposar una mica, es agradable, fàcil i bastant planer, hi ha moment que també s'acosta a la riera. Aquest tros val molt la pena. De cop el camí marxa a la dreta, però hi ha un sender que segueix recte, a quasi tocar la riera, que el seguim i aquesta vegada si que l'endevinem. Molt bonic aquest tros.
Per pista anem paral·lel al Torrent de Cal Llenç, que el portem a la dreta encara que no el veiem. A Cal Llenç parem a dinar. Es una gran masia composta de dos grans i macos habitatges i un altre edificació de garatges. Té piscina i uns jardins molt ben cuidats. Sense fer res malbé ni embrutar finalitzem de menjar i seguim ruta. El camí va en tendència de pujada. Quan enllacem amb el camí de la Censada Nova, l'agafem girant cap el sur. Ens desvio per veure el Molí de Baix, que quasi no es pot veure ja que queden quatre pedres i encara tapades per l'herba. Desistim d'anar a veure el Molí del Mig ja que des de la pista veiem que està ben conservat i habitat en aquests moments, amb el camí que hi va de forma exprés i no poden dir que passàvem per allí. Si que a l'alçada de Ca la Ramona ens desviem cap la Françola, i el seu pont i anem a visitar el Molí de Dalt, que tampoc compleix la missió de molí, i està en un grau mitja de conservació. Des d'allí retornem a la pista per on veníem. Enllacem amb el Camí de Can Morgades, on tenim la gran desil·lusió al veure el aqüeducte, pot tenir molta historia, però es incomprensible el grau d'abandó, tot tapat d'herba i que quasi que ni es veu.
La carretera l'hem de seguir per 500 metres, passem per davant de l'ajuntament i del col·legi i agafem cap Sant Romà on tenim el cotxe, arribant a un quart de cinc, després de fer més de setze quilòmetres. Un bon dia de muntanya, gens fort exceptuant la baixada del Castell d'Orpí i el tros intermedi de la riera, amb un recorregut molt agradable. El dia no ha estat massa solejat encara que en algun moment ha picat una mica, però el normal en aquestes dates.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí






00000000000000000



00000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada