"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 6 de juny de 2014

Forès, Fonoll, Savella, Forès


Fonoll
Forès


Ahir al vespre vaig decidir anar a caminar una estona, amb la intenció de tornar a casa abans de l'hora de dinar. Rebuscant entre les excursions ja preparades he trobat una que considero acceptable. 
Me'n vaig a Forès on aparco el cotxe al costat del Pla de la Bassa, em preparo i surto quan manca mig quart per les vuit del matí, tot seguint el Camí de les Fontanelles. Al poc deixo a la dreta un camí amb un cartell que va a la Font de Sant Miquel, que tinc previst visitar-ho però quan finalitzi el tomb. 
Des de que he sortit de Forès i fins que marxi estaré sentint més o menys fort el zum-zum dels ventiladors, uns parcs eòlics que omplen aquestes contrades. Igual com quasi tot el dia vaig per pista, encara que aquest tros es mig agradable. El camí canvia de nom i passa a ser Camí de Forès a Fonoll. Al poc es comença a sentir el cant d'un puput que estaré sentint per bastant estona, i quan ja quasi que no es sent es comença a sentir cantar altres classes d'ocells, fet que farà molt agradable la companyia dels seus cants fins a Savella, o a partir d'aquí ja només m'acompanyarà el soroll de .les pales en moviment. 
Poc abans de Fonoll, deixo a l'esquerra el que em sembla que es un pou d'aigua, fet que em confirma un senyor quan passo per Fonoll, però m'assegura que està esgotat. Des de Forès estic seguint el GR-171, i l'arribada a Fonoll està senyalitzat passant per l'ermita de Sant Blai, encara que des de la pujada a l'ermita fins a l'entrada del poble està molt brut, amb l'herba que està esborrant el camí. Pel que sembla la gent que fa el GR entra al poble per la pista sense passar per aquí. Em fa pensar que la gent de Fonoll no es massa de missa. 
El camí passa pel mig del llogaret, les construccions son molt noves, molt ben arranjades i tot l'entorn molt net. Segons m'explica el mateix senyor que m'havia informat de l'esgotament del pou anterior, aquest lloc tenen problemes d'aigua ja que els diferents pous no els acaba de subministrar suficient. Fa temps que em van assegurar que aquest llogaret es completament il·legal i que a més volien tallar els camins perquè la gent no hi passes per aquí, fet que no l'han aconseguit. Des d'aquí i fins a quasi Savella la pista està super eixamplada de fa poc i la màquina ha deixat un terra molt malmès, potser es que encara no han finalitzat els treballs.
Torno a entrar a Savella però en un principi només amb intenció de veure si localitzo les restes del pou de gel. Primer torno a entrar a la Casa Gran de Savella, amb un fenàs tant alta que dificulta l'arribada al pati d'entrada, el forn que hi ha a l'esquerra ja ni es veu, la porta d'entrada a l'habitatge està tancat amb un cadenat. Faig quatre fotos aquí a l'entrada i marxo amunt, cap a l'ermita. Abans i després de visitar l'ermita (l'entrada i l'entorn, ja que té la porta tancada), busco el pou de gel, i l'únic que em sembla que pot ser es una petita construcció entre el nou paller i la vessant que baixa de l'ermita, però està tant tapat d'esbarzers i altres punxoses que m'és impossible desxifrar-ho.
Torno a pujar a la torre on aprofito per esmorzar. Aquí encara que sembla impossible pel tapat que està pels arbres, corre un ventet que fa que una vegada acabat de menjar en torni a posar en marxa, ja que no tinc ganes de tapar-me. Baixo cap a l'altre costat per si es veu algunes restes més del castell, i quedo sorprès ja que encara queda en peu un tros de paret de la fortificació i es veu el clot del que devia ser el fossat que rodejava el castell. Entre aquesta paret i la torre (la rodona es l'únic que queda) hi ha una gran quantitat de pedra treballada escampada. 
Surto agafant de seguida el Camí de Savella a Forès, amb trossos cimentats, es una pista completament solejada i em figuro que la van arranjar al moment que van posar els ventiladors enveu un petit pont que devia ser per on passava l'antic camí, que encara que està marcat al mapa, ara està conreat. Baixo a visitar la Font de les Escodines, però resulta que està dins d'una caseta tancada amb clau, amb una bassa antiincendis a prop, i les restes del que era un rentadors, ara sense aigua. 
Deixo el Camí de Conesa, per pujar cap a Forès, desviant-me un moment per visitar les runes d'un antic mas als Comalloracs. Una mica abans mirant enrere he pogut divisar la torre de guaita i els repetidors del Pla de Maria, on fa uns mesos vaig estar per fer el vèrtex geodèsic. 
Arribo a Forès pel Camí de Rocafort on encara conserva la creu de terme. La pujada al nucli antic es dura, però una vegada dalt, crec que visito tots els carrers i carrerons, incloent tots els llocs interessants que marca la pàgina web del poble. L'església amb un absis completament nou i llampant contrasta amb la vellesa de la resta de l'edifici, amb una rectoria totalment en runes on encara es poden veure les restes de dues arcades. 
El poble té el problema que per baixar cap a la bassa o has de donar un tomb per la dreta sense cap habitatge o has de buscar el lloc exacte per sortir per l'esquerra, passant per una serie de cases buides, arruïnades i/o enrunades. Paro a l'ajuntament per preguntar pel Colomer, un senyor molt simpàtic m'indica on està i xarrem una mica. Vaig a veure si el localitzo i tal i com m'ha indicat el veig, però bastant avall, i amb cinc o sis parades entre mig i sense camí aparent, pel que m'apunto on hi es per tornar un altre dia. Arribo al cotxe a dos quarts de dues després de fer uns setze quilòmetres, enfilant ràpidament cap a casa ja que m'he compromès arribar a dinar. 
Un dia que la caminada no ha estat massa afavorida, encara que com sempre penso, tot té el seu encant. Aquest tomb no es dels més bonics que he fet, però tampoc dels més lletjos. La fita principal que era localitzar el pou de gel, no sé si ho he aconseguit, encara que em penso que si. El rum-rum dels ventiladors ja comença a ser-me una mica pesat, encara que avui ha hagut un tros ofegat amb cant dels ocells. I el tros final de pista ampla, cimentada i completament solejada ja no es aconsellable fins que arribi la tardor. Una vegada més he trobat cintes de marcatge no recollides; en el tros del Camí de Fonoll a Forès i durant uns dos quilòmetres hi ha la marranada de les cintes enganxades a les branques i volant al vent. 
M'he deixat de fer el rentador i la font de Sant Miquel, el rentador de baix, el Colomer, i el Casalot de les Monges (possiblement a fer en cotxe), intentaré a veure si ho faig un altre dia encara que hagi de venir només per aquestes fites.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.






000000000000000000000000



000000000000000000000000


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada