Alberola, Vallverd, Montessor, El Vilot, Alberola

Santa Maria de Vallverd

Santa Maria de Montessor

Un altre dijous que ens hem trobat quatre jubilats, la Montse, l'Albert, en Josep Maria i jo, aquesta vegada per anar a La Noguera, concretament a Alberola, que pertany al municipi d'Os de Balaguer, i donar un tomb per les contrades.

Arribem a Alberola, un petit llogaret, on abans de sortir aprofitem per esmorzar. Hi ha gent que sempre està afamada, i d'aquesta manera “feina feta no fa destorb”. Sortim a un quart de deu passant per un passadís sota d'una casa del poble, i ens anem pel camí de Tragó de Noguera. Es una pista de terra però apta per tota mena de vehicles, el Josep Maria insinua que ho podríem fer en cadira de rodes, encara que no sap el que ens espera després de Valverd.

Els primers quatre quilòmetres es per pista, amb les parets del Montdeví a la dreta, amb feixes, més o menys amples, entre mig, on hem pogut visualitzar una serie de runes, a més hi han altres que no es veuen al passar per aquí. Per l'esquerra anem portant el Barranc d'Alberola, una vegada que ens ha vingut per la dreta. Es una zona molt pelada i amb poca vegetació en general. Bonic l'engorjat del barranc de Campell. El sol comença a deixar-se sentir i pensem que si la tornada no es una mica boscana, patirem de veritat.

Deixem a la dreta del camí de Tragó, baixant per una antiga pista molt atorrentada, per arribar a un altre d'arranjada. Poc desprès de deixar el Camí del Campament, trobem a la dreta, dins del Barranc de l'Horta, la Font de l'Horta. L'hem trobat per la curiositat que fa que quan veiem alguna cosa fora del normal anem a xafardejar, i aquesta vegada hem vist un sender molt marcat que en tres metres arribava al barranc. Hem tingut dificultat per llegir una inscripció que ens pensàvem que era el nom de la font i el que en realitat posa es “Bon profit”.

De la Pleta de la Forestal ens dirigim al Monestir de Santa Maria de Vallverd, molt enrunat, encara que conserva part del sostre i de les parets. Havia estat un monestir cistercenc femení. Comprovem que no hi es la part del claustre, possiblement perquè les pedres hagin estat extretes per la construcció dels masets, corrals, o altres construccions de l'entorn. Des d'aquí i a la llunyania es pot veure les runes de Tragó de Noguera i la Mare de Déu del Castell.

A partir d'aquí vindrà un dels trossos en que cada sortida preparo segons els mapes i no sobre tracks reals. La millor manera de haver-ho fet hauria estat tornar fins la pleta anterior i agafar una traça, segons mapa, que ens hauria portat a l'antiga pista que anirem a buscar. Nosaltres passem pel costat d'uns massets més o menys habitats, fins a sortir al costat de Cal Sastre, des d'allí al costat d'un camp ple de flors liles, tenim una petita marrada que ràpidament solucionem. Seguin recte per un rastre entre la vegetació de prat, creuem el barranc (no som els primers que ho fem) i sortim a la pista. Als cinc-quanta metre la deixem per agafar per la vora del prat, però aquest es de fulla seca i argilagues, fins a trobar un rastre a la dreta, que desprès de quatre o cinc parades ens porta a la pista antiga que volia.

La pista, bastant bruta però conservant la seva amplitud, va pujant fent esses, i anem trobant runes, tant a la dreta com a l'esquerra, i alguns cartutxos de caçadors. Encara que anem per zona boscosa, com la pista es ampla, el sol ens toca de ple, pel que suem de valent. En molts moments ens sorprèn la visió de la Serra de Montdeví en tota la seva amplitud, amb tota aquests vessant de pedra i pelada. Arribem al Camí d'Alberola a Sant Salvador, pista molt arranjada, que creuem. Aquí era una possible sortida d'emergència. El camí amunt comença sent agradable i tapat del sol, però poc a poc comença a pujar, la vegetació alta deixa pas a vegetació baixa, amb moltes punxes, amb terreny a vegades pedregós, que fa que amb el que pega el sol, sigui lent i fatigós. Mentre ens anem enlairant la visió sobre el pantà de Santa Anna i la Serra dels Monts es va fent més agraïda.

Arribem als plans de Montessor, i primer de tot pugem cap los Picons, on hi havia un castell, del que només queda alguns marges, molta pedra escampada i un petit marge al cim. Tres de nosaltres intentem passar l'escletxa per arribar al cim, però la manca de flexibilitat dels tres i el volum de dos de nosaltres ens impedeix passar. Anem a veure les runes de Montessor, i la seva ermita de Santa Maria, molt arruïnada i sense la paret de l'absis. Una vegada visitat el que es pot, seguim avall, i als pocs metres, a l'ombra parem a dinar.

Una vegada alimentats i descansats, seguim avall, fins el camps de conreu on el salvem per la seva vora esquerra fins a l'altre costat on ja trobem fites. Per un camí, també solà, salvem uns 100 metres de desnivell, abans d'entrar a una zona més o menys planera i boscana, en tendència a baixar, fins que es decideix a baixar de forma continuada, però sense que aquestes siguin fortes. Estem a l'Obaga d'Alberola. Per sort estem a cobert del sol. Deixem el que era una font, ara seca, a la dreta. Sortim al Camí de Dalt, una pista que puja de valent. Ens desviem per anar a intentar visitar el Vilot, antic nucli d'Alberola, amb castell i església, d'on les cròniques diuen que no es sap perquè ho van abandonar per anar a construir la nova Alberola, i tampoc es sap exactament quan, es creu sobre el segle XV. La visita es una mica “emprenyadora” ja que ha crescut un bosc espès d'alzines. Només arribar, després d'un marge ens trobem el que va ser el fossar, el creuem i pugem al que era una de les torres. A partir d'aquí ja podem visitar alguna cosa, hi ha una gran construcció, es pot veure una mica, perquè l'interior es més baix del terreny que trepitgen i es veu el tros de paret que arriba al nostre nivell, el tros de més amunt son les pedres que estan escampades. Jo m'encaparro d'intentar sortir per l'esquerra de la direcció que portem, i per sort l'endevino, primer trobem les restes d'una tomba, i al costat l'església de Sant Salvador, que eren les dos fites que volia aconseguir. Després buscant la possible sortida per no tornar per on hem vingut, i en mig de les alzines, l'Albert troba un altre torre i un possible baixador a la pista, que resulta que es camí més trillat per arribar aquí, d'acord allò de trillat ...

Ja només queda seguir la pista que veníem, el sol ja està afluixant, passem pel costat d'una granja de porcs, amb l'olor i els grunyits característics, ens desviem uns pocs metres a la font d'Alberola, podem obrir la porta de l'ermita de Sant Salvador, de recent construcció, per veure el seu interior i ja arribem a Alberola, son tres quarts de set i hem fet més de disset quilòmetres.

Un dia una mica dur, sobre tot per la calor, L'encert ha estat no girar la caminada, en principi pensava de fer-ho i així els trossos dubtosos fer-los primer, però havent lligat-ho be ens hem estalviat tota la calorada, a la tarda, per l'obert camí de Tragó, en canvi després de dinar la major part ha estat boscà. Es una caminada que no recomano de cap manera fer-la a l'estiu, son terrenys molt pelats.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000