Ens hem trobat la Montse, l'Albert, en Josep Maria i jo i ens hem anat a fer un tomb que feia bastant de temps que tenia preparat però que em feia una mica de mandra fer-ho jo sol, pel que avui hem anat després d'enredar als companys a fer-ho (enredar en el bon sentit, al menys ho crec així). Per això ens hem anat fins a Fredes i d'allí al Pinar Pla, on aparco el cotxe. Abans de res esmorzem ja que es hora de fer-ho. Sortim a un quart i mig de deu del matí, passant pel costat del Mas del Ric de Fredes i seguint el camí que va a Sant Miquel d'Espinalvar. Hem deixat a l'esquerra el sender que puja al Tossal del Rei (segons l'IGCC, encara que en la majoria de mapes hi figura com a Tossal dels Tres Reis).
Deixem a la dreta un possible senderó que em penso que també seria bo, i si un dia torno a passar per aquí intentaré agafar-ho. A l'estona ja trobem una fita que ens indica el camí correcte per baixar, primer a les parades i després a les runes i parades superiors del Mas de Robert. A les parades inferiors hi ha una bona plantació de pins, que ja estan agafant envergadura, a les parades superiors, son prats, el mas està completament enrunat, encara s'aprecia el que era l'era, amb un extrem al marge i a l'altre amb el tancat de les pedres una mica inclinades. Tot l'est es bosc.
Continuem pujant fins a trobar la pista que va a Beseit, passant per l'enrunat Mas de l'Hostaler, les runes d'un corral i un maset tancat al costat de l'enrunat Corral de la Bassa. Al arribar a la pista veiem en front una vaca negra banyuda que ens està observant. Nosaltres agafem a l'esquerra, per la pista que ens porta al vèrtex del Boixet, que ens deix un gran visió cap el nord i l'oest. Veiem la silueta de Sant Miquel d'Espinalvar dalt de la carena. Retornem per on hem vingut, tornem a passar davant de la vaca, tota la resta del ramat està pasturant sota els arbres, i seguim pista en direcció contraria, fins a les runes de Refalgari, on només es poden distingir dos construccions, una a cada banda de la pista, la resta de possibles construccions son munts de pedres escampades, ara dins del bosc. Em sembla comptar fins a un mínim de tres possibles munts alineats que podrien tenir la forma d'algun mas o corral i que la majoria d'enderroc hagués caigut cap dins. Feia molt de temps que volia visitar les restes d'aquest antic llogaret i la veritat es que m'ha decepcionat, ja que els mapes antics marquen un mínim de cinc construccions, i potser hi eren però amb la quantitat de pedres escampades i el bosc que ha crescut entre mig es impossible fer-se una idea.
Tornem enrere, el sol està picant fort, tornem a passar prop de la vaca, les altres continuen dins del bosc, deuen ser més intel·ligents o es que aquesta fa guàrdia. Deixem el camí a Beseit i anem cap els prats que tenim davant, passem per les runes de la Caseta del Monjo (Segons IGCC), deixem una font que surt de terra, a la dreta i al costat d'una arbre i tot rodejat per una tanca de fusta, deu ser per que les vaques no es posin a dins. L'aigua està canalitzada a un bassi de metall. Al davant tenim un bon ramat, aquest està al sol que continua fort. Els passem, quasi a tocar, entre el que era un paller i un possible maset o corral. Encara conserva una pedra de moldre, molt desgastada, on estava l'era. Anem cap a la dreta i per sort trobem un pas, restes d'un camí, per l'ombra. Un altre pou, amb aigua, ens surt al pas, i quan enllacem amb la pista que ve del Coll de la Creu i va al Corral de Quinto, hi ha les retes del que era un altre pou, aquest només amb fang dins.
Aquí vindrà una de les dificultats del dia, encara que salvable completament. No trobem exactament on surt el camí que ha de baixar-nos fins el Barranc de la Coscollosa, però si que veiem un possible rastre que es va baixant, però al poc es tapa i no veiem per on continuar, mirem el gps i ens marca que el camí dels mapes va més a la dreta, creuem el barranc, que està naixent, i agafem la traça. Es nota que era camí, per damunt d'un roquer ple d'alzines joves per tot arreu, que ens va baixant ràpidament però a cada moment em de buscar el millor pas. El camí hi era, tal i com marca el mapa, però es fa lent seguir-ho, si que es pot anar baixant buscant els passos. A més la pendent no es difícil per excursionistes una mica avesats, però ho pot ser per gent no massa acostumada a aquesta classe de terreny, que a més té molta fullaraca a terra, que pot habilitar alguna relliscada de més, que per sort no ens passa a cap dels quatre. L'important es que arribem sense incidències al camí que puja per barranc de la Coscollosa.
Arribem a la bassa una vegada passat l'Estret, i seguim pista a l'esquerra, deixant la possible visita al xalet del Rei, per fora està clar, per un altre dia. El tros de l'Estret de la Coscollosa es un tros que es impressionant i que s'ha de veure. A la sortida hi ha uns ferros per ajudar a pujar, però sense cap problema. Ara ve un tros que es tracta d'anar canviant de pistes, i sempre en direcció cap a la Fou. Aquest tros el sol ja no ens toca encara que anem per pista, aquesta es boscana, a més sembla que el cel s'està tapant. Resseguim el Barranquet de Carlús, i al poc de deixar-lo,en un tomb tancat a l'esquerra, hem d'abandonar la pista per un camí a la dreta. Nosaltres ens ho passem i sort que veiem al GPS l'errada, anem a buscar-ho i ens trobem amb una tanca metàl·lica amb el que podia haver estat un portell de fusta, però que no es pot obrir. Aconseguim passar la tanca i ens trobem un camí que, encara que està als mapes, dona la impressió que estigui re-obert de fa poc, potser per alguna cursa o caminada. El camí encara que està marcat que puja directe, ens deix fer una “ese” molt agradable, i ens porta a la carena, on trobem el GR7. A partir d'aquí la visió es va obrint deixant-nos assaborir el paisatge, encara que la ruta puja fort. Deixem el Gr que baixa, per continuar pujant fins el Negrell. Quan arribem i sent l'hora que és, fem les fotografies de rigor ràpidament i ens posem a dinar. Primer dir que el vèrtex està trencat, el piló està extret de la base i llançat.
Mentre dinem comencem a sentir trons a la llunyania, amb algun llampec. Fem broma, però abans de finalitzar comencen a caure unes gotes i de seguida a ploure però molt dèbilment. Ens afanyem i sortim pista avall. Llavors comença a ploure amb més ganes i amb trons molt a prop. Ens posem els
plàstics, a mi me l'han de deixar ja que els meus han quedat al cotxe ja què no anunciaven pluja i he fet de novençà. Llàstima del temps per la pluja i la poca lluminositat per la màquina de fotografiar, ja que el començament de la pista es bonica, amb un terra molt verdós, més endavant ja es pista normal. Deixem la pista per un camí carener que el deixem per baixar a buscar el camí que ens porta al Refugi de la Font Ferrera. Des d'aquí fins a quasi el cotxe plourà amb intensitat, amb uns trons al damunt nostre i algun llampec a prop. La pujada fins el Coll de Marado sota la pluja se'm fa llarga i una mica pesada. Per fi arribem al Pinar Pla, uns primers que els altres, després de visitar, per fora l'enrunat Mas de Ventura. Son tres quarts de sis i hem fet quasi vint quilòmetres cinc-cents.
El dia tal i com he anat explicant ha estat entre calor a partir del Mas de Robert, ja que hem anat per llocs oberts, i amb el sol damunt nostre, després per les pistes encara que boscanes hi feia una mica de xafogor, sort que corria una mica d'aire, i la pluja per finalitzar la caminada. L'entorn per on hem passat i en línies generals molt agraït sempre. El Boixet es un vèrtex que es pot fer en cotxe però que ens ha reportat fer dos quilòmetres, entre anar i tornar, tal i com l'hem fet. Aquesta zona es de les més suau del Ports que conec, a més hem tocat bastant de pista. Recomanable encara que no es faci ni Boixet ni Refalgueri.
Tots el noms els he agafat de l'I.G.C.C. (5.000) i del mapa de la Tinença de “El Tossal”, existint més d'una diferencia en els noms.
Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada