 |  |
Cim del Penyagolosa - Sant Joan de Penyagolosa
Per aquest cap de setmana hem decidit
de fer alguna cosa diferent, es tracta de pujar al Penyagolosa que es
el cim mes alt de la “província” de Castelló i la segona de la
Comunitat Valenciana, de 1.814 metres (en el wikipedia posa 1.813),
un cim que no hauria de portar cap problema, ja que es un cim que
tothom hi puja, i que a alguns de nosaltres ens fa molta gràcia. Es
una zona diferent de la que desconec completament. I per l'endemà
diumenge la previsió es anar a donar una petit tomb pel
“Maestrazgo”, però això serà pel pròxim reportatge.
Hem quedat trobar-nos a les 6 del matí,
la Chris, la Vanessa, en Joan Josep, en Joan, en Juan (que a més
serà el xofer) i jo. Puntualment ens ajuntem i després de carregar
el cotxe, sortim mes o menys a un quart de set. Es una
cotxe-furgoneta de sis places, el que fa que podem viatjar tots
junts.
El viatge, entre rialles i bon humor,
es fa una mica -només una mica- mes llarg ja que queda demostrat que
la comunitat valenciana se'ns ennuega una mica i després ens trobem
amb la nul·la senyalització en el Maestrazgo (ja tenen raó els que
demanen “Teruel existe”).
Arribem a Sant Joan del Penyagolosa, on
tenim reserva de dormir i sopar. Ens preparem i sortim a les onze del
matí per la pista i agafant, de seguida, el Barranc de la Pegunta,
que a més es l'enclavament de major biodiversitat del Parc Natural
del Penyagolosa i de la Comunitat Valenciana. Part de l'itinerari
està dotat de cartells interpretatius de la vegetació més
significativa de la micro-reserva de flora amb la finalitat que es
conegui millor l'alt valor ecològic del lloc.
Va pujant suaument i primer trobem la
Font Nova de la Pegunta, que en realitat és el sobreeixidor del
dipòsit de la Font de la Pegunta, la qual es troba més amunt
seguint la sendera. En l'espai comprès entre les dues fonts es pot
apreciar un canvi en la vegetació: pi albar, cirerer de Saint Lucia,
heura, arç blanc, teix, grèvol, aurons, pomera silvestre, roser
silvestre i la campaneta d'hivern. És precisament aquesta part del
barranc la que es va protegir mitjançant la declaració de
micro-reserva en el 1998 amb la finalitat de preservar-la.
Continuem la nostra ruta durant una estona fins a una bifurcació, aquí el barranc es divideix en dos, el braç de la dreta denominat Barranc del Forn i el de l'esquerra que va en direcció a la Banyadera, nosaltres agafem cap la primera, per després agafar cap el Mas de la Cambreta, passant pel costat de la seva font, amb els bassis completament glaçats i on trobem les primeres plaques de gel.
Continuem la nostra ruta durant una estona fins a una bifurcació, aquí el barranc es divideix en dos, el braç de la dreta denominat Barranc del Forn i el de l'esquerra que va en direcció a la Banyadera, nosaltres agafem cap la primera, per després agafar cap el Mas de la Cambreta, passant pel costat de la seva font, amb els bassis completament glaçats i on trobem les primeres plaques de gel.
Arribem al Mas de la Cambreta, sembla
que encara està en servei, però no habitat. Son terrenys
completament ramaders. Des d'aquí i per pista anem a visitar la
“nevera”, està a uns setanta metres de la pista on hi ha un
plafó que indica la direcció. La nevera es una construcció del
segle XVII i que segons una crònica servia per la utilització en
refrescs i en la conservació del peix de les poblacions de la Plana
de Castelló. No es pot veure gaire cosa, ja que la quasi totalitat
està a nivell inferior del terra, la entrada tapada per esbarzers i
el sobreeixidor tapat per la terra i només s'endevina.
Pugem fins un collet, però per un camí
vell i no per la pista, fet que ens estalvia un retomb. Mentre es
decideix per un pujarem al cim, ja que hi han diferents propostes,
trobem un grup que busquem la nevera i no la trobem, amablement el
company Joan Josep els indica el camí.
Aquí quatre del grup decideixen anar a
buscar la canal per pujar al cim, ja que era la seva opció des del
començament del Joan Josep i la Chris i a la que s'apunten en Joan i
la Vanessa. Els dos coixos o sigui en Juan i jo ens anem a pujar per
la banda nord però sense anar a buscar el camí normal, si no des
d'on som intentar arribar al refugi i allí, si, empalmar al camí.
Ens separem i quedem que ens esperarem al cim.
En Juan i jo, comencem a pujar pel
vessant, la pujada no te dificultat a no ser per la pendent; anem
pujant fent llaçades que a vegades s'han d'eixamplar degut a que
anem trobant neu dura i glaç, intentant salvar-ho el màxim
possible.
La veritat es que cada vegada esbufego
mes, però vaig pujant sense parar, només per agafar una mica d'aire
aprofitant de fer algunes fotografies. No veiem com empalmar amb el
camí normal ja que tenim una bona barrancada en mig, es el
començament del Barranc de la Pregunta. Per fi divisem el cim, ple
de gent. Arribem mes a la dreta del segon cim, i d'allí al cim
principal. Ens acomodem i ens preparem a esperar als companys de la
canal. Son mig quart de tres del migdia.
La gent comença a marxar, encara que
arribem uns pocs mes. Aproximadament a tres quarts de tres els
telefonem i ens diuen que ja estan pujant per la canal i que ja han
menjat, pel que nosaltres aprofitem a dinar.
Diuen que des d'aquí els dies clars es
divisa les illes Columbretes i el delta de l'Ebre, però amb el
barret de contaminació que hi ha entre nosaltres i la plana es
impossible veure-ho. Ells arribem al cim allà a un quart de quatre,
abraçades, rialles, etc., ells molt contents ja que han aconseguit
pujar per on volien, i nosaltres ja estem prou contents d'haver fet
el cim. Fotografies de rigor i avall. Jo enfilo primer, però
m'avisem que s'ha de fer el segon cim, que li farem si no allargar-se
fins allà. Mes fotos i ara si, avall.
El camí entre els cims i el refugi té
alguns trossos amb gel pel que em de baixar amb compte, com sempre jo
em vaig quedant l'últim, però m'esperen al refugi. En aquest tros veiem molt a prop del camí un grup petit d'isards que van allunyant-se poc a poc i sense preocupar-se, gens ni mica, de nosaltres. Seguim fins el
Corralito i allí busquem i trobem de seguida el camí per baixar per
la Lloma del Conill, un camí molt agradable, que va entre entre els
Barrancs de la Pegunta (a dreta) i el de la Teixera (esquerra).
Ja només queda arriba al lloc de
sortida, fet que passa a tres quarts de sis de la tarda, després
d'haver fet una mica mes de deus quilòmetres amb una ascensió
acumulada de de 640 metres, això els dos caminants ja que els quatre
“canaleros” no es sap, però el desnivell no crec que hagi estat
superior, si la dificultat.
Després de tot això be la part de la
intendència, ja que per avui tenim reservat el sopar i una habitació
de lliteres, amb dutxa inclosa. Quan hem arribat la temperatura ha
baixat una mica, però no té ni comparació amb el que baixarà. En
els moments que ens alternem per dutxar-se el termòmetre està
marcant entre 5 i 6 graus a l'habitació, i aquesta i la dutxa donen
al carrer, o sigui que després de fer-ho hi han corredisses. Quan ja
estem tots “guapos” i “nets” anem cap el bar-restaurant que
està a l'interior, on entre rialles ens cruspim una serie de bosses
de patates, crispis, olives, cacaus i altres articles comestibles,
amb unes gratificants cerveses, tot en espera de l'hora de sopar. El
complement del dia es el sopar, amanida, sopa o estofat de patates i
vedella, plat amb llonganissa, xoriço, botifarra negra (morcilla),
dos costelles i patates fregides, postre, aigua, vi i gasosa, i per
arrodonir-ho cafès o infusions, o sigui un tip, pel que hem de
passar una estona jugant al dominó per poder pair tot això. Les
bromes i rialles no han mancat a tota la estona, encara que cada
vegada ha anat afluixant ja que la son ens ha anat guanyant.
Ens anem a dormir i el termòmetre
marcava cinc graus, però ben tapats amb el sac no em passat fred. De
seguida ens ha guanyat el son, encara que no em pogut dormir d'una
tirada ja que entre els roncs d'alguns, les anades al lavabo dels que
tenen la bufeta fluixa i altres sorolls, ens hem anat despertant,
però cap cosa que no es pugui solucionar amb alegria i companyonia.
A partir del despertar a l'endemà ja
es cosa del pròxim reportatge, ja que la sortida no ha finalitzat
avui.
El track no el pujo al wikiloc ja que
no hem fet res que no estigui super pujat a “inet”, excepte la
pujada, mes o menys al dret, per l'esquerra de la part alta del
Barranc de la Pregunta, i no crec que sigui necessari. Si algú
l'interessa el pot baixar directament des d'aquesta pàgina.
Pels a qui l'interessi el que van fer els
“canaleros” podeu entrar a la pàgina del company Joan Josep. “TROUSSEJANT:PENYAGOLOSA”,
Per veure o baixar les fotografies, aquí.
 |  |
0000000000000000
000000000000000000
000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada