"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 10 de març del 2012

Sant Joan de Penyagolosa, Pregunta, Cambreta, Penyagolosa, Lloma dels Conills, Sant Joan

Cim del Penyagolosa - Sant Joan de Penyagolosa 


Per aquest cap de setmana hem decidit de fer alguna cosa diferent, es tracta de pujar al Penyagolosa que es el cim mes alt de la “província” de Castelló i la segona de la Comunitat Valenciana, de 1.814 metres (en el wikipedia posa 1.813), un cim que no hauria de portar cap problema, ja que es un cim que tothom hi puja, i que a alguns de nosaltres ens fa molta gràcia. Es una zona diferent de la que desconec completament. I per l'endemà diumenge la previsió es anar a donar una petit tomb pel “Maestrazgo”, però això serà pel pròxim reportatge.
Hem quedat trobar-nos a les 6 del matí, la Chris, la Vanessa, en Joan Josep, en Joan, en Juan (que a més serà el xofer) i jo. Puntualment ens ajuntem i després de carregar el cotxe, sortim mes o menys a un quart de set. Es una cotxe-furgoneta de sis places, el que fa que podem viatjar tots junts.
El viatge, entre rialles i bon humor, es fa una mica -només una mica- mes llarg ja que queda demostrat que la comunitat valenciana se'ns ennuega una mica i després ens trobem amb la nul·la senyalització en el Maestrazgo (ja tenen raó els que demanen “Teruel existe”).
Arribem a Sant Joan del Penyagolosa, on tenim reserva de dormir i sopar. Ens preparem i sortim a les onze del matí per la pista i agafant, de seguida, el Barranc de la Pegunta, que a més es l'enclavament de major biodiversitat del Parc Natural del Penyagolosa i de la Comunitat Valenciana. Part de l'itinerari està dotat de cartells interpretatius de la vegetació més significativa de la micro-reserva de flora amb la finalitat que es conegui millor l'alt valor ecològic del lloc.
Va pujant suaument i primer trobem la Font Nova de la Pegunta, que en realitat és el sobreeixidor del dipòsit de la Font de la Pegunta, la qual es troba més amunt seguint la sendera. En l'espai comprès entre les dues fonts es pot apreciar un canvi en la vegetació: pi albar, cirerer de Saint Lucia, heura, arç blanc, teix, grèvol, aurons, pomera silvestre, roser silvestre i la campaneta d'hivern. És precisament aquesta part del barranc la que es va protegir mitjançant la declaració de micro-reserva en el 1998 amb la finalitat de preservar-la.
Continuem la nostra ruta durant una estona fins a una bifurcació, aquí el barranc es divideix en dos, el braç de la dreta denominat Barranc del Forn i el de l'esquerra que va en direcció a la Banyadera, nosaltres agafem cap la primera, per després agafar cap el Mas de la Cambreta, passant pel costat de la seva font, amb els bassis completament glaçats i on trobem les primeres plaques de gel.
Arribem al Mas de la Cambreta, sembla que encara està en servei, però no habitat. Son terrenys completament ramaders. Des d'aquí i per pista anem a visitar la “nevera”, està a uns setanta metres de la pista on hi ha un plafó que indica la direcció. La nevera es una construcció del segle XVII i que segons una crònica servia per la utilització en refrescs i en la conservació del peix de les poblacions de la Plana de Castelló. No es pot veure gaire cosa, ja que la quasi totalitat està a nivell inferior del terra, la entrada tapada per esbarzers i el sobreeixidor tapat per la terra i només s'endevina.
Pugem fins un collet, però per un camí vell i no per la pista, fet que ens estalvia un retomb. Mentre es decideix per un pujarem al cim, ja que hi han diferents propostes, trobem un grup que busquem la nevera i no la trobem, amablement el company Joan Josep els indica el camí.
Aquí quatre del grup decideixen anar a buscar la canal per pujar al cim, ja que era la seva opció des del començament del Joan Josep i la Chris i a la que s'apunten en Joan i la Vanessa. Els dos coixos o sigui en Juan i jo ens anem a pujar per la banda nord però sense anar a buscar el camí normal, si no des d'on som intentar arribar al refugi i allí, si, empalmar al camí. Ens separem i quedem que ens esperarem al cim.
En Juan i jo, comencem a pujar pel vessant, la pujada no te dificultat a no ser per la pendent; anem pujant fent llaçades que a vegades s'han d'eixamplar degut a que anem trobant neu dura i glaç, intentant salvar-ho el màxim possible.
La veritat es que cada vegada esbufego mes, però vaig pujant sense parar, només per agafar una mica d'aire aprofitant de fer algunes fotografies. No veiem com empalmar amb el camí normal ja que tenim una bona barrancada en mig, es el començament del Barranc de la Pregunta. Per fi divisem el cim, ple de gent. Arribem mes a la dreta del segon cim, i d'allí al cim principal. Ens acomodem i ens preparem a esperar als companys de la canal. Son mig quart de tres del migdia.
La gent comença a marxar, encara que arribem uns pocs mes. Aproximadament a tres quarts de tres els telefonem i ens diuen que ja estan pujant per la canal i que ja han menjat, pel que nosaltres aprofitem a dinar.
Diuen que des d'aquí els dies clars es divisa les illes Columbretes i el delta de l'Ebre, però amb el barret de contaminació que hi ha entre nosaltres i la plana es impossible veure-ho. Ells arribem al cim allà a un quart de quatre, abraçades, rialles, etc., ells molt contents ja que han aconseguit pujar per on volien, i nosaltres ja estem prou contents d'haver fet el cim. Fotografies de rigor i avall. Jo enfilo primer, però m'avisem que s'ha de fer el segon cim, que li farem si no allargar-se fins allà. Mes fotos i ara si, avall.
El camí entre els cims i el refugi té alguns trossos amb gel pel que em de baixar amb compte, com sempre jo em vaig quedant l'últim, però m'esperen al refugi. En aquest tros veiem molt a prop del camí un grup petit d'isards que van allunyant-se poc a poc i sense preocupar-se, gens ni mica, de nosaltres. Seguim fins el Corralito i allí busquem i trobem de seguida el camí per baixar per la Lloma del Conill, un camí molt agradable, que va entre entre els Barrancs de la Pegunta (a dreta) i el de la Teixera (esquerra).
Ja només queda arriba al lloc de sortida, fet que passa a tres quarts de sis de la tarda, després d'haver fet una mica mes de deus quilòmetres amb una ascensió acumulada de de 640 metres, això els dos caminants ja que els quatre “canaleros” no es sap, però el desnivell no crec que hagi estat superior, si la dificultat.
Després de tot això be la part de la intendència, ja que per avui tenim reservat el sopar i una habitació de lliteres, amb dutxa inclosa. Quan hem arribat la temperatura ha baixat una mica, però no té ni comparació amb el que baixarà. En els moments que ens alternem per dutxar-se el termòmetre està marcant entre 5 i 6 graus a l'habitació, i aquesta i la dutxa donen al carrer, o sigui que després de fer-ho hi han corredisses. Quan ja estem tots “guapos” i “nets” anem cap el bar-restaurant que està a l'interior, on entre rialles ens cruspim una serie de bosses de patates, crispis, olives, cacaus i altres articles comestibles, amb unes gratificants cerveses, tot en espera de l'hora de sopar. El complement del dia es el sopar, amanida, sopa o estofat de patates i vedella, plat amb llonganissa, xoriço, botifarra negra (morcilla), dos costelles i patates fregides, postre, aigua, vi i gasosa, i per arrodonir-ho cafès o infusions, o sigui un tip, pel que hem de passar una estona jugant al dominó per poder pair tot això. Les bromes i rialles no han mancat a tota la estona, encara que cada vegada ha anat afluixant ja que la son ens ha anat guanyant.
Ens anem a dormir i el termòmetre marcava cinc graus, però ben tapats amb el sac no em passat fred. De seguida ens ha guanyat el son, encara que no em pogut dormir d'una tirada ja que entre els roncs d'alguns, les anades al lavabo dels que tenen la bufeta fluixa i altres sorolls, ens hem anat despertant, però cap cosa que no es pugui solucionar amb alegria i companyonia.
A partir del despertar a l'endemà ja es cosa del pròxim reportatge, ja que la sortida no ha finalitzat avui.
El track no el pujo al wikiloc ja que no hem fet res que no estigui super pujat a “inet”, excepte la pujada, mes o menys al dret, per l'esquerra de la part alta del Barranc de la Pregunta, i no crec que sigui necessari. Si algú l'interessa el pot baixar directament des d'aquesta pàgina.

Pels a qui l'interessi el que van fer els “canaleros” podeu entrar a la pàgina del company Joan Josep. “TROUSSEJANT:PENYAGOLOSA”,


Per veure o baixar les fotografies, aquí.
0000000000000000

000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada