"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 11 de març del 2012

Pobleta de Sant Miquel, Barranco de las Truchas, Ermita Romànica de Nuestra Señora del Cid

Molí de Doiz

Avui, després de la sortida d'ahir al Penyagolosa, ens aixequem quant el “Cap de l'expedició” ens crida, segur que si no es per ell encara estaríem dormint, ens fem un petit desdejuni on no manca la llet, torrades i/o galetes, tot pel nostre compte, escalfat amb el fogonet que alguns han portat. Després carreguem el cotxe i ens dirigim cap a la Pobleta de Sant Miquel que pertany a la Iglesuela del Cid. En cada mapa he trobat noms diferents, encara que es a la Comunitat Valenciana està al límit d'Aragó, pel que en tot el petit recorregut que hem fet no m'ha estat possible esbrinar el nom correcte dels llocs, pel que he decidit posar el que em semblava de les diferents opcions. La Pobleta de Sant Miquel, en el mapa del cadastre diu Sant Miguel de la Puebla, de la Puebla de Ballester, està clar que aquí el nom està en castellà.
Per arribar en cotxe fins aquí ha estat una petita odissea, ja que els cartells indicadors a les carreteres son nuls, trobàvem uns pocs cartells pels que circulaven en direcció oposada, encara que no hem trobat quasi a ningú, en canvi bastant ben marcat pels que fan “El Camino del Cid”, ruta per Btteros.
Al final arribem al llogaret. He trobat una petita descripció que com es normal torna a canviar el nom:
Sa Pobla del Bellestar, també conegut com a Sant Miquel de Pobla, no és un poble, sinó un petit conjunt històric artístic situat a la frontera entre Terol i Castelló, entre les localitats de la Iglesuela del Cid i Vilafranca, format per una torre i un pont medieval que salva el riu de les Truites i marca els límits d'ambdues províncies.
Pos això ... Referent a la torre, un altre descripció:
Es tracta d'una torre que defensava tant el pas sobre el Riu dels Truites com la frontera entre les terres d'Aragó i de València.Presenta 4 pisos amb un vessant de teulada dirigida al sud. No obstant això manté 2 nivells en l'acabat de la torre; el superior dirigit cap al Nord, mantenint tots els merlets al mateix nivell. En la seva cara nord presenta 7 espitlleres; en la seva cara sud, 6. Existeixen dues entrades: l'original en arc de mig punt en direcció est; existeix una altra en accés en rampa en l'oest. L'entrada en adreça sud és més moderna. Fàbrica de maçoneria i de cadirat en les cantonades. En la seva cara est presenta 2 espitlleres i diferents finestres de petita grandària. En el seva cara est hi han 5 espitlleres amb un recinte de protecció. Actualment es utilitzat com a habitatge particular.
La torre aprofita el pendent del vessant i la seva cara més àmplia s'orienta al nord on es troba el pont.
Després de veure el que es podia veure del llogaret, amb una bassa recol·lectora d'aigua i una petita plaça on està situada l'ermita, ens dirigint cap el barranc, riu, rambla .... de les Truites o de las Truchas, com el vulguem dir, tot deixant a ma dreta l'Assagador de l'Emprin i el PR a Vilafranca. Son mig quart de dotze del matí.
Tal i com he dit el Riu de les Truites es la frontera entre el Maestrazgo (Teruel) i l'Alt Maestrat (Castelló). Anem seguint el barranc, arribant al Molí de Dolz on parem a esmorzar. Aquí hi ha un pont que la meitat valenciana està ben conservada i la meitat aragonesa està de qualsevol manera, amb pedres soltes com a barana. Quan acabem la Chris i el Juan, reculen ja que van a buscar el cotxe i ens esperaran al final de la etapa. Els altres quatre continuem. Anem resseguint el barranc, passem pel costat de “La Gotera” no ens assabentem d'on be el nom, tot està completament sec, encara que es una raconada ombrívola. Mentre dos van a veure unes coves que es veuen dalt de la pared, els altres dos anem seguint, retrobant-se per visitar una sínia que deu pertànyer al Mas del Molí d'Enrius. A partir d'aquí ve la part de la que ningú té ni idea de com pujarem a l'ermita, que ja em divisat dalt de tot a més de 150 metres de desnivell. Primer remuntem per un caminoi el Barranc del Canto, de seguida veiem que era camí de bast, el camí es va enlairant, veiem a l'altre costat l'entrada de la cova de la Bonifacia, on s'han fet excavacions i han trobat restes arqueològiques. Els dos que han anat en cotxe ja ens fan senyals que son dalt. El camí segueix pla en direcció nord-oest, trobem un camí que puja a la dreta i l'agafem, va a sortit a un altre camí transversal, també en direcció NO, o sigui a la mateixa direcció per on anavem però unes parades mes amunt. Des de que hem deixar la sínia tot l'entorn son parades completament abandones, mirant al mapa a casa hem vist que tota aquesta zona son “Las Viñas”. Trobem un altre camí travesser, es el Camino de las Viñas que comunica els conreus amb la Iglesuela, ja revoltem i ja per camí vell, empedrat, ens dirigim a l'ermita. No cal dir que jo soc l'últim en arribar. Manquen deu minuts per les dues de la tarda i hem fet una mica mes de cinc quilòmetres.
Després a casa he mirat el mapa del cadastre i resulta que tot el camí de pujada existeix, o sigui no em inventat res, però ho hem endevinat totalment.
Visitem l'ermita, com es normal per fora ja que està tancada, no el seu gran pati. També visitem el que podria haver estat l'assentament iberoromà, però amb tot el munt de pedres fent corralisses es molt difícil esbrinar res, si que veiem on sembla que hi podien haver estat dos habitatges, un bassa, un recollidor d'aigua i poca cosa mes.
Al arribar dalt s'ha acabat la bateria de la màquina de fotografiar, pel que ja no he pogut disparar ni a l'ermita.
Després d'un bon dinar amb el menjar que portàvem, entre bromes i rialles s'ens fa l'hora de marxar. Pugem al cotxe i cap a casa.
No cal dir que han estat dos dies esplèndids i que a més el temps ens ha fet costat ja que ha fet molt bo, a banda del fred a la nit d'ahir, però ja era d'esperar.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
El company també ha posat una entrada al seu blog (aquí)


0000000000000000000000

000000000000000000000000

3 comentaris:

  1. osti quin mapa més xulu, de totes maneres sembla que la cova està mal situada, no???

    ResponElimina
  2. Mapa del I.G.N., un paio va fer mosaics per províncies, i cada un pesa mes de 7 GB, son bons per mirar-s'ho en programes com el compe, ozi, etc.
    La cova crec que hauria d'estar situada uns 100 metres mes al nord i potser una o dos corbes a nivell mes amunt.

    ResponElimina
  3. a tindre en compte per següents vegaes.

    ResponElimina