"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 29 de setembre de 2013

Penyaroja, Masmut, La Tossa, Bassetes i PRT157


Toques del Masmut - Creu del Llop

Després que cap dels companys poguessin sortir avui amb mi, uns perquè tenien altres plans i altres perquè no lis va aixecar-se tant aviat, vaig decidir que la caminada la faria igual. La única dubta era si feia el tomb curt (només el PR) o el tomb llarg que es tal com el vaig fer.
Arribo a Penyaroja de Tastavins, busco un lloc on aparcar, deixant el cotxe a la Plaça de l'Església. Després de preparar-me i quan busco el camí de sortida m'adono que el gps no ha trobat cap satèl·lit, pel que em queda el dubte si el carrer es el correcte. No em preocupa massa ja que els camins que he triat per avui no crec que sigui massa complicat.
Surto, aproximadament a un quart de nou del matí, per un carrer en direcció est, que de seguida em deix a les afores i on hi han restes de cases de fang. Arribo al Pont Xafat (que ja no hi ha ni restes) deixant el camí que per l'esquerra baixa a la pista, tot seguint recte. Es un camí antic, bonic i de bon caminar. Aquí em passa un home amb un gos; el gos s'escapa muntanya amunt seguint cabres, una d'elles la puc veure però no fotografiar. L'home m'explica que les cabres dormen al barranc del Saüc i al matí pugen cap a la moleta i s'escampen. Segueixo cap a la Bassa de Sant Miquel, d'aquí podria seguir per la Via Pecuaria, però com ho desconec agafo la pista. Aquests via surt a un mirador, on hi ha una visió de les roques, encara que el sol sortint per darrera fa que la visió sigui dolenta.
Segueixo deixant el PR per agafar el camí de la Rogativa, camí de bon caminar, antic de bast, fins un collet on està el mas i la nevera de Borla. De la nevera no queda pràcticament res, si es el que em figuro. Una petita baixada i el camí torna a remuntar poc a poc, tot boscós i agradable. Deixo el camí per pujar a la Tossa, ara completament al dret, no trobo ni resta de camí. Com es nota la meva falta de activitat d'aquests últims mesos. Al cim, on hi ha un vèrtex, després de les fotos aprofito per menjar una mica.
La baixada torna a ser sense camí i això que el mapa hi figura un, però jo no el sé trobar o està completament perdut. Segueixo pel camí de la Rogativa, passant per la Creu del Llop, encara que abans en el mapa hi fugira una miranda, però jo ho he trobat molt tapat pels arbres. Passo per un gran Ginebró i de seguida arribo a les Bassetes, uns bassis naturals, on hi ha aigua. Aquí agafo la pista que tomba al nord. S'ha de passar una cadena pels cotxes en un tros on la pista es ombrívola i agradable de passar. Trobo una pistota vella que retalla un gran retomb, encara que el terra es pedregós amb molta pedra solta i va baixant fent grans llaçades. En un principi em penso que deu ser camí vell, però encara que faci molt de temps, està retocada veient-se els munts de terra a les vores d'haver passat la màquina, però la vegetació ja se la està començant a menjar en els trossos menys pedregosos.
Passo per l'Ereta de les Bruixes, devia ser una era, ara es una esplanada per on passa la pista. Aquí el mapa marca un camí que baixa a la pista de Coratxà, el busco una mica i no el veig, encara que no em preocupo massa ja que no es la meva intenció fer-ho.
La font del Corral, a l'esquerra, no hi ha forma de beure, ja que te una porta tancada i l'aigua deu està canalitzada a la bassa del costat. A partir d'aquí la pista se'm fa una mica llarga. Passo pel costat del Mas de Catola, on em dona la impressió que van començar obres de restauració però que ara estan molt deixades, encara que per fora sembla que pugui ser habitable.
La Font dels Canons, un altre font amb porta i pany. Arribo al mirador, on hi ha una parella que han deixat el cotxe aparcat al davant mateix del caminet per accedir-hi, i mira que hi ha lloc per fer-ho, es el de sempre, primer jo, després jo i el que sobri per a mi. Fotos de rigor i avall a buscar el Coll de Borla per seguir el PR que he deixat abans.
El Pr era camí de bast, ara una mica atorrentat i pedregós. Es bonic caminar per ell, passant una surgència, ara seca, un aixopluc, un bassi per abeurar del que només queden quatre fustotes fetes malbé, arribant tot seguit al Rierol dels Prats (Arroyo de los Prados), creuant-lo i anant a buscar la pista que ve de Coratxà. Aquesta ja es pista de cotxes pel que se'm fa una mica pesada, salvat per la gran visió sobre les Roques del Masmut. El rierol es va entaforant-se, baixant sec. De cop sento córrer l'aigua i penso que baixar a la seva vora seria bona idea, tot aprofitant per dinar. L'aigua va apareixent i desapareixent, ja que la llera està plena de còdols. No trobo per on fer-ho, fins que en un lloc on hi havia una petita pressa, amb dificultat hi baixo. Al seu costat corre l'aigua que salta pel que era el seu sobreeixidor (encara hi ha les restes de la canalització). Aquí aprofito per omplir les cantimplores, que ja estaven bastant buides, i menjo una mica de fruita. No veig la manera de posar els peus a remull, ja que abans de la presa no ho veig factible i on cau l'aigua es verdosa, igual que els tolls següents, l'aigua torna a desaparèixer aviat.
La font Canaleta té aigua al bassi a vessar, però no veig per on entra. D'aquí a la cruïlla amb la pista que va a les menjadores dels voltors la pista va pujant sense descans. Només passat aquesta cruïlla paro a dinar, ara si, tenint al davant les roques, i esperant veure algun voltor, cosa que no passa.
Després segueixo per una pista vella, molt rocosa, amb molta pedra solta, que després de creuar el Barranco de la Virgen, arriba un altre vegada a la Bassa de Sant Miquel. Aquí i aconsellat pel home que he trobat al matí, segueixo un camí paral·lel a la pista, però a mitja alçada, que va per el costat oposat de la Moleta de Sant Miquel al que he fet al matí. Camí que salta a la pista, prop d'on hi han dos camins que pugen al Pont Xafat, la meva primera intenció es arribar al poble per la pista, però després canvio d'opinió i pujo al Pont Xafat, arribant al poble per la part de dalt, on hi ha les poques restes del castell i on han començat a construir un parc d'habitatge rural, encara que sembla tot molt abandonat, això no vol dir brut. Al arribar per la part superior em permet visitar quasi tot el poble de camí cap el cotxe.
Arribo al cotxe a mig quart de set, després de fer quasi 24 quilòmetres. El dia en quan al temps ha estat bo, una mica frescal de bon matí, però després ha estat molt agradable. Quasi tot el dia ha lluit el sol. Pel que es la caminada, l'he trobat una mica dura, sobretot per la llargada i que feia bastant de temps que estava molt inactiu, a més, la pujada curta però valenta al cim es fa sense camí definit i salvant els trossos boscosos. Si l'hagués de tornar a fer canviaria la sortida i l'arriba del poble fins a la Bassa de Sant Miquel, ja que per on he arribat es més llarg i quan tornes tens ganes de ser-hi al final; i des de la bassa de Sant Miquel al mirador (al primer) aniria per la Via Pecuaria, ja que ens pot estalviar una mica de pista. Els quatre quilòmetres i mig de la pista de Corratxà es fa una mica pesat, sobretot al fer-la al migdia.
Només m'he trobat l'home amb el gos al primer tros, un cotxe que pujava per la pista i ha aparcat a l'Ereta de les Bruixes, i des de lluny sentia cridar als ocupants, la parella que ja he parlar al mirador i un altre parella que quan jo baixava del mirador al Coll de Borla, ells pujaven.
El que trobo malament es que totes les fonts estiguin tancades amb panys i sense deixar una aixeta per poder beure als caminants, als passejadors, als btteros, en general a la gent que passe per allí, podrien ser aixetes que es tanquen soles. Puc estar més o menys d'acord de no perjudicar als comerços (bars, restaurants, botigues de queviures, etc.) però deixar beure a les fonts dels camins no crec que sigui massa dolent al teixit comercial dels pobles confrontants.
Pel demés, tot correcte i agradable. Com se m'ha fet tard no he tingut temps de parar a l'ermita de la Mare de Déu de la Font, per recordar-me de la travessa de tres dies que vaig fer amb el meu fill i on ens vam aturar de camí a Beseit, un altre dia serà.

000000000000000000

Per baixar el track, teclejar aquí


000000000000000000000

1 comentari: