 |  |
El Montalt - Font del Ricapell
Vaig llegir a la pàgina web del Consorci de la Serra de Llaberia, que en aquesta zona hi havien una serie se circuits, tots ells molt accessibles, amb camins i senders recuperats i arranjats.
Com els últims mesos hi sortit poc, i després del cansament del dia de l'Airosa, vaig pensar de fer algunes sortides fàcils per anar-me recuperant, ja que segons sembla el tractament als genolls comença a anar be. He agafat la ruta de les Moles, de Tivissa, de la pàgina web del Consorci (aquí). He copiat el text explicatiu, aquí.
Arribo a Tivissa, però en comptes de deixar el cotxe al costat del càmping, ho deixo a la cruïlla de l'entrada, en una petita esplanada, a la dreta.
Surto quan passen 5 minuts de les nou del matí, per la carretera direcció a Vandellòs, deixo a l'esquerra el camí del Gr i al poc agafo un camí a l'esquerra, hi ha un pal que indican “Les Moles”. De seguida deixo la pista que baixa, per agafar un camí que segueix recte, aquí he de mirar el gps perquè l'entrada no es veu massa clar.
Passo pel costat d'una gran alzina; aquesta part del camí es bonic, encara que curt. Aviat arriba a uns camps conreats, que s'ha de traspassar per agafar una pista a l'altre costat.
Toquem la carretera sense agafar-la, s'agafa una pista, en principi paral·lela, que va a creuar el Barranc de Pinver. El camí fa un fort retomb a l'esquerra, i comença a pujar suaument. Al poc ho deixo, el track segueix recte, però m'agrada el camí de la dreta, que em dona la impressió que podria tallar la pista: aquest camí es camí vell i està net, excepte l'entrada, molt boscà i amb senyals de Pr. Poc a poc es va allunyant de la traça del gps, però vull saber on va, veig pels mapes que encara que em separi una mica podré anar a buscar la ruta prevista. Arribo a la pista del camí de les Moles, a mig camí entre el Coll de la Pleta i el dels Masets; a l'altre costat de la pista veig la continuació del que seguia, però ara ja no crec interessant seguir-ho, m'he desviat bastant a la dreta. Segueixo la pista a l'esquerra, passo el Coll dels Masets, i arribo a la cruïlla on arriba el camí de la descripció. Busco la Font del Pardal, que per cert no he trobat, he suposat que es damunt de la pista, amb arbres caiguts i una vegetació que em fa impossible buscar-la i això que ho he intentat per la part baixa i per l'alta (però clar es una suposició que estigui allà, en cas contrari, no sé on es), tant la descripció com el mapa apunta que està aquí.
Segueixo, es una pista entre parades d'avellaners, amb uns marges grans i cuidats, arribant al GR, que deixo de seguida, per seguir un camí a la dreta, molt boscà i frescal. Passo pel costat de la Font del Ricapell, un pouet molt petit, que té endavant un tros de fangar, ara sec, on es rebolquen els senglars.
Al poc deixo la pista, per un sender que baixa fort, però fent llaçades. Aquí torno a trobar senyals de Pr, i es una verdadera llàstima que algunes estiguin pintades a les dreceres i no al camí verdader. Arribo a una pista cimentada i d'aquí al Gr i a creuar un ramal del Barranc Fondo. A la pujada, segons el mapa parla de “Pou de la Neu”, busco una mica per l'entorn però no trobo res, a Tivissa he preguntat a un treballador de l'Ajuntament, que sembla de la zona, i diu que no te cap coneixement de cap pou de neu a la zona; a casa buscant a “inet”, trobo una descripció que parla del Camí del Pou de la Neu, i suposa que en el seu temps hi havia un.
Arribo ja al cotxe, al tocar les dotze del migdia, després d'haver fet 8,950 kms. Al arreglar el track per treure els moments que m'he sortit de la ruta, per mirar, buscar o xafardejar, el track surt uns 7,750, que lliga amb la descrita pel Consorci, el que he fet de mes compensa al tros de la sortida-entrada a Tivissa.
Una sortida fàcil i agradable, sort que no feia massa fred (una mica a la sortida), per què quasi tota passa per zona boscosa, i que costa que toqui el sol al matí. Ha estat una matinal curta, que en moments donen bona visió de les muntanyes de l'altre costat de Tivissa (Serra de Tivissa, La Llena, Els Borjos). He tornat a sentir una mica la llibertat total, de caminar sol, NO es una critica als companys de sortides, però continuo pensant que anar sol, per a mi, es preferible a anar amb companyia, encara que s'ha de valorar el perill.
Com els últims mesos hi sortit poc, i després del cansament del dia de l'Airosa, vaig pensar de fer algunes sortides fàcils per anar-me recuperant, ja que segons sembla el tractament als genolls comença a anar be. He agafat la ruta de les Moles, de Tivissa, de la pàgina web del Consorci (aquí). He copiat el text explicatiu, aquí.
Arribo a Tivissa, però en comptes de deixar el cotxe al costat del càmping, ho deixo a la cruïlla de l'entrada, en una petita esplanada, a la dreta.
Surto quan passen 5 minuts de les nou del matí, per la carretera direcció a Vandellòs, deixo a l'esquerra el camí del Gr i al poc agafo un camí a l'esquerra, hi ha un pal que indican “Les Moles”. De seguida deixo la pista que baixa, per agafar un camí que segueix recte, aquí he de mirar el gps perquè l'entrada no es veu massa clar.
Passo pel costat d'una gran alzina; aquesta part del camí es bonic, encara que curt. Aviat arriba a uns camps conreats, que s'ha de traspassar per agafar una pista a l'altre costat.
Toquem la carretera sense agafar-la, s'agafa una pista, en principi paral·lela, que va a creuar el Barranc de Pinver. El camí fa un fort retomb a l'esquerra, i comença a pujar suaument. Al poc ho deixo, el track segueix recte, però m'agrada el camí de la dreta, que em dona la impressió que podria tallar la pista: aquest camí es camí vell i està net, excepte l'entrada, molt boscà i amb senyals de Pr. Poc a poc es va allunyant de la traça del gps, però vull saber on va, veig pels mapes que encara que em separi una mica podré anar a buscar la ruta prevista. Arribo a la pista del camí de les Moles, a mig camí entre el Coll de la Pleta i el dels Masets; a l'altre costat de la pista veig la continuació del que seguia, però ara ja no crec interessant seguir-ho, m'he desviat bastant a la dreta. Segueixo la pista a l'esquerra, passo el Coll dels Masets, i arribo a la cruïlla on arriba el camí de la descripció. Busco la Font del Pardal, que per cert no he trobat, he suposat que es damunt de la pista, amb arbres caiguts i una vegetació que em fa impossible buscar-la i això que ho he intentat per la part baixa i per l'alta (però clar es una suposició que estigui allà, en cas contrari, no sé on es), tant la descripció com el mapa apunta que està aquí.
Segueixo, es una pista entre parades d'avellaners, amb uns marges grans i cuidats, arribant al GR, que deixo de seguida, per seguir un camí a la dreta, molt boscà i frescal. Passo pel costat de la Font del Ricapell, un pouet molt petit, que té endavant un tros de fangar, ara sec, on es rebolquen els senglars.
Al poc deixo la pista, per un sender que baixa fort, però fent llaçades. Aquí torno a trobar senyals de Pr, i es una verdadera llàstima que algunes estiguin pintades a les dreceres i no al camí verdader. Arribo a una pista cimentada i d'aquí al Gr i a creuar un ramal del Barranc Fondo. A la pujada, segons el mapa parla de “Pou de la Neu”, busco una mica per l'entorn però no trobo res, a Tivissa he preguntat a un treballador de l'Ajuntament, que sembla de la zona, i diu que no te cap coneixement de cap pou de neu a la zona; a casa buscant a “inet”, trobo una descripció que parla del Camí del Pou de la Neu, i suposa que en el seu temps hi havia un.
Arribo ja al cotxe, al tocar les dotze del migdia, després d'haver fet 8,950 kms. Al arreglar el track per treure els moments que m'he sortit de la ruta, per mirar, buscar o xafardejar, el track surt uns 7,750, que lliga amb la descrita pel Consorci, el que he fet de mes compensa al tros de la sortida-entrada a Tivissa.
Una sortida fàcil i agradable, sort que no feia massa fred (una mica a la sortida), per què quasi tota passa per zona boscosa, i que costa que toqui el sol al matí. Ha estat una matinal curta, que en moments donen bona visió de les muntanyes de l'altre costat de Tivissa (Serra de Tivissa, La Llena, Els Borjos). He tornat a sentir una mica la llibertat total, de caminar sol, NO es una critica als companys de sortides, però continuo pensant que anar sol, per a mi, es preferible a anar amb companyia, encara que s'ha de valorar el perill.
..................
 |
Mapa i informació
 |
Entrades
no és una crítica, és una punyalada per l'esquena....
ResponEliminaAprofitant que no hi eres per aquí .....
ResponElimina