"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 1 d’octubre del 2009

Prohibit pensar

Es va publicà a la pagina web: http://raregazz.islatortuga.com/cuento.html, me'l vaig baixar el 19 de juny del 1998. El seu autor es "Escudo Humeante", i com va posar aquesta indicació: "Se autoriza su copia y distribucion siempre y cuando no se utilize con fines de lucro o personales", em penso que ho puc transcriure.
He fet la traducció al català, pel que es possible que hi hagin faltes de ortografia, millor dit de lèxic, la ortografia la he corregit amb el corrector de l'OpenOffice.
Ja se que es una mica vell, però em penso que es mes que actual. Val la pena de llegir-ho, encara que soc conscient que es una mica llarg.

PROHIBIT PENSAR:
Han passat gairebé quaranta anys des que es va iniciar l'era de Tecno i amb ella la reculada de l'home de Humánia... Quaranta anys que es va posar en joc el futur de les seves generacions; que les seves institucions van ser esquerdades. De l'abatiment de les seves tradicions pels efectes de la transculturació; d'aquesta gran invasió organitzada en la qual el consum va ser la clau de penetració. La dependència i el domini li van donar forma a aquesta època de crisi on els valors infrahumans es van preconitzar directa i subliminalment, fins a arribar a el regnat dels sentits sobre la raó. Al principi ningú es va adonar. Eren la novetat, la moda. Uns quants presos per bojos van ser els quals es van oposar a la invasió de Tecno. Encara que subtil al principi, va ser gradualment efectiva al pas del temps.
En aquest estat de coses comença la nostra història. Va succeir en Adanés lloc apartat de les fronteres de Pragma, pàtria de Tecno. Aquí, la invasió no havia causat els seus efectes totals. El nostre personatge principal; un jove de divuit anys dinàmic i rebel, cridat Cultus, qui ha descobert en la naturalesa l'esperança que els seus amics, si més no, imaginen. Víctimes de la alienació programada, busquen en Cultus l'alliberament i el retrobament amb la llum del saber.
Represa la conversa del dia anterior, Cultus mira fixament als seus dos companys; mou el cap en signe afirmatiu i diu: -L'oncle Memo em conta, que quan Tecno va arribar, a través de les editorials va sabotejar el dret a la cultura; va imposar preus criminals als llibres i va allunyar en tal forma, a la gent de Humánia, de la lectura.
Aviat va establir noves formes de control social per mitjà de la mediatització de l'ensenyament, soscavant els fonaments de les nostres cultures i tradicions principalment, per mitjà del seu corrent transcultural; quan va ponderar la violència, el guany ràpid i fàcil; el menyspreu cap a la vida i la naturalesa. Així va sotmetre als nostres germans a una existència merament sensorial. Sense rostre, gairebé hem perdut la nostra identitat ideal, amb el seu projector d'imatges. Tot això va formar part del mateix complot, el bloqueig de la comunicació familiar, la alienació massiva...
En les seves acostumades interrupcions Albió va exclamar emfàtic:
-És cert Cultus, el món es va tornar boig i vol lluir com assenyat adorant a Tecno.
-Qui està assenyat Cultus? va dir Zigo para desviar un poc la irrupció d'Albió
-Estem fora de context? -La nostra tossuderia per buscar la veritat ens fa diferents als altres?
-Ens busquem i en aquest procés ens trobem sols, només per a concloure que ens hem allunyat dels altres?
-Aquest és el preu que hem de pagar per a trobar-nos? (reflexionant breument) continuà:
-No és fàcil ignorar el rebuig dels altres, ni reconèixer que tenen la força, però no la raó. Sents que a mesura que t'allunyes del teu origen, l'objectiu perd cada vegada més sentit amb el que vas anar, amb el que va anar la teva identitat, el teu nombre, el teu nom; amb el que reclames, amb el que no pots mostrar, sota pena de ser declarat boig o tecnodesadaptat.
-Si Zigo. Va acceptar Cultus, assentint lleument amb el cap.
-No es pot fer callar un eco cridant-li que guardi silenci i el dubte del dubte no és suficient per a agafar-se a la raó. Jo odi que se'm miri com estrany; com si hagués estat afectat per algun nou virus producte de la nostra avançada biogenètica. ( Lacònicament irònic va somriure i continuà ):
-Per què? -Per pensar? -Per voler ser diferent dels altres?.
-En això estic totalment d'acord. Va dir Albió emfatitzant:
-L'altre dia, vaig trobar en un vell llibre una frase que em va fer dubtar...
-Deia: " DEIXAR FER ,DEIXAR PASSAR, EL MON MARXA PER SI MATEIX ".
-Això vol dir que hem de conformar-nos amb la desaparició de Humánia?
-Realment ens estem oposant al progrés, a l'inevitable?
-O simplement som l'últim reducte de qui ens neguem a deixar de somiar.
-De qui ens oposem a la tecnoenagenació i a l'empobriment dels valors humans, inútilment...
-És veritat Albió. Va dir Zigo. -Moltes vegades ho he pensat. Tecno a través del cultiu i expansió de les nostres necessitats, va incrementar la nostra dependència, desviant-nos a un camí sense tornada per a abolir la llibertat.
-Sense vessar una sola gota de sang ens va empènyer en una caiguda total en la nostra pròpia antítesi.
-En poques paraules, ens lliurem nosaltres mateixos. -No es tracta de paranoia ni por existencial. -Només has d'obrir els ulls i veure, no mirar simplement, VEURE amb la raó que estem pròxims a l'extinció total.
-Humánia està gairebé perduda; d'això pocs s'adonen, Cultus, i d'ells, a pocs els importa gens que així succeeixi.
-Jo no et pregunto qui té la raó, sinó què és la raó? Cultus...
Amb cert empipament Cultus contestà:
-Crec que la raó es va perdre fa algun temps, quan la filosofia va quedar prenyada al final d'una època de obscuritat, cridada edat mitja; va tenir aquesta una filla a qui van cridar ciència. Idèntica a la seva mare, només va portar al néixer dos defectes congènits: La miopia i la falta de "CON". Precisament per això la seva mare la va cridar ciència.
-I creu-me Zigo, encara que tot el món ho calli, aquesta és la veritable mare de Tecno, el nostre tirà.
.Ho dius com si ja ho haguessis acceptat Cultus. Va dir Albió.
-De cap manera, va exclamar Cultus. -L'únic objecte de la meva vida és que Humánia torni a ser Humánia; que la nostra terra recuperi la salut re-instaurant el respecte a la nostra veritable mare, la naturalesa.
-Hem de recuperar l'equilibri que es va perdre i tornar a tenir com única meta del ser humà el sentit de la veritat.
-Espera Cultus. Va interrompre Albió.
-L'altre dia vas dir que la veritat era l'arma més potent per a recuperar la llibertat i ara ens dius que...és la nostra única meta? Però és per ventura que existeix aquesta poderosa arma? -És possible trobar-la?...-Què és la veritat Cultus?
Mirant fixament als ulls dels seus companys, Cultus va aclarir la veu i va dir:
-Començaré per afirmar el que entenc per veritat. Per a mi la veritat no té temps ni espai. -La veritat no pot estar subjecta al temps per que el que avui és verdader, necessàriament ha de ser-lo demà i ho va ser ahir i ho serà dintre de milions d'anys...
-Cert o no?. I va continuar:
-La veritat no pot tenir espai, per que el que és veritat aquí, necessàriament ho haurà de ser en tots els extrems de l'Univers, si no, no seria veritat. És veritat en Pragma, és veritat en Humánia, és veritat en la Lluna i en la galàxia mes remota.
-No és cert? - A més, les veritats són indestructibles. I cap objecte de la naturalesa pot encarnar-les, per que no són d'aquest món. Qualsevol cosa al pas del temps es desmerita, res material roman immutable i on seria possible dipositar, dons, una veritat si els objectes tangibles estan impossibilitats per a això?. Cert és que d'alguna manera poden aquests reflectir-la, però només en essència.
-És a dir Cultus, va dir Albió. -Que aquesta arma pertany a altre món, que és omnipresent? -Què no podem veure-la ni tocar-la? què està mes allà de la nostra tercera dimensió? -Però que és real? -No estaràs abusant de la imaginació? Pot ser això possible? -No? - I com puc jo adonar-me de la seva existència? com puc ingressar a aquest món on no hi ha temps ni espai? -És aquesta la quarta dimensió? -Per favor Cultus! no facis que perdi la raó. Digues-me una veritat, una sola amb totes aquestes característiques i et creuré, va exclamar Albió, a la vora de la histèria.
-Calmat Albió, deixa que Cultus ens expliqui. Va dir Zigo tractant de tranquil·litzar-lo.
-Mirin, va continuar Cultus. -Jo crec que una de les coses més grans que el humà ha inventat és el llenguatge; és el seu codi de comunicació natural. A través del llenguatge es poden fer sensibles als nostres sentits gairebé totes les veritats.
-Observin. Cultus va prendre un poc de guix del pis de l'habitació i amb aquest va dibuixar el nombre "UNO" a la paret.
Gairebé immediatament Albió es va posar dempeus i al mateix temps que somreia burlonament va esborrar amb la seva mà el nombre dibuixat per Cultus, exclamant:
-Vas dir que la veritat era indestructible i mira ja no existeix!.
-Només has esborrat el símbol amb el qual signifiquem a la unitat; la veritat és que la UNITAT, és una IDEA i aquesta és indestructible, Qui pot destruir una idea? aquesta habita en un món meravellós al que només pots ingressar amb la teva ment, un món al que Tecno et vol vedar l'entrada atrofiant-te el cervell, enganyant-te amb la faula que el material és l'únic que importa; i et seduïx amb una mentida, que no existeix, que el més agradable és lliurar-se al gaudi dels sentits.
-QUI EXISTEIX LLAVORS CULTUS?
QUI VOL SABER-LO?
-JO !!!
-En efecte, no la teva mà, el teu peu, sinó la part de tu que mes ha evolucionat, aquella que domina la matèria; aquella que et fa ser humà; el que transcendeix al temps i a l'espai. El que mor dels nostres grans homes, és el que menys importa d'ells.
Això crec va dir Zigo. -Atemptar contra la llibertat física és bestial; però anar en contra de la llibertat interior, només podria ocórrer-se-li a Tecno. La presó interior és l'automatització, Albió. Tot el que has de fer per a ser lliure, és pensar.
Tot el que has de fer per a ser humà, és pensar bé. És per això que Tecno, al decretar la prohibició del pensament, li ha donat més vida a la llibertat. Hi ha seducció mes perillosa que la de perdre la fe?.Hi ha repte més gran que l'amable atzar? No Albió. La nostra naturalesa no s'equivoca; al tigre, li va donar arpes; a l'au, la va dotar d'ales; a l'ós li va proporcionar de gran pelatge i força per a subsistir als embats del temps i els seus enemics. No se't fa injust, aparentment, que nosaltres els humans manquem de tot això, o bé que siguem els fills predilectes de la nostra mare? -Què ens fa diferents a la resta dels nostres germans del regne animal?. Quina funció ens distingeix de les bèsties, Albió?
-Crec que el raonament, Zigo.
-Com dirimeixen les bèsties les seves diferències?
-Amb la força, amb la violència.
-I si a l'home se li entorpeix aquesta facultat, que creus que succeeix?
-El que succeïx a Pragma: Els assassinats en massa, els motins, les guerres provocades amb absurds pretextos, l'abús de la força, el suïcidi mediat i immediat a través dels tòxics, la pau, mantinguda amb l'amenaça.
-Veritat que la llibertat és una condició humana, sense palesa, sense nacionalitat.
-Jo et pregunto Albió: -Què li fa a l'home de Humánia ser humà? viure en harmonia amb el seu entorn, en veritable pau; ser sensible a la problemàtica existencial; interessar-se pel futur; tenir esperança, estimar, buscar arribar a els valors que li perfeccionen en el seu nucli; apreciar la bellesa, l'art, aspirar a ser creador, reconèixer ser part d'un TOT. Amb tradició, amb rostre, amb una cultura pròpia. Articulat a aquesta, té sentit el seu ésser; desarticulat, és escombraries, contaminació, mort.
-L'humanisme ha de ser defensat amb les seves pròpies armes; amb la raó; ha estat la lluita de tots els justs de tots els temps. Els contraris formen l'ÉSSER, és cert, l'antagonisme etern és altra veritat; però també ho és, l'equilibri, l'harmonia que expressa en la seva afan la llum com màxima expressió de llibertat, i la gravitació com el seu extrem, el seu oposat just.
-És la repetició de la historia Cultus, recorda que sempre els bàrbars han envaït a les grans cultures, com va succeir a Grècia, com va succeir a Roma com va succeir a Mèxic, soscavant les seves estructures,la seva cultura, les seves tradicions. Fins a deixar-les com peces de museu.
-Observa com a les nostres institucions educatives, preval la indigència acadèmica, la mediatització de l'ensenyament i el condicionament operant ha fet estralls en les ments dels nostres germans; la sintetització del coneixement els ha desarticulat de la realitat; gairebé s'han proscrit la crítica i l'anàlisi per a anul·lar qualsevol brot de dissidència i assegurar pau i continuïtat als sistemes implantats per Tecno. només el llibertinatge físic és subsidiat pel nostre tirà. L'Humanisme lliure va ser canviat per l'automatisme institucional. L'era de la imbecivilització anuncia l'inici del caos.
-Vols dir Zigo, que la millor manera de dominar a un poble és a través de la distorsió dels seus sistemes educatius?, va preguntar Albió.
-Efectivament, així com pot obtenir-se el progrés d'un poble, és també la manera mes subtil, mes moderna de controlar-lo; en l'època de l'especialització, l'humà vol ja semblar-se o ser una maquina i oblidant-se que és part de la naturalesa, o inventar a l'Univers un món a part.
-No resulta això aberrant?.
-Hem de rebel·lar-nos, lluitar. Cultus es duu les mans al cap, pentinant-se el pèl cap a enrere al mateix temps que diu:
-No tot està perdut. Hem d'iniciar la defensa de Humánia amb les úniques armes que coneixem: Les idees de l'Humanisme.

Han passat ja alguns anys des d'aquelles reunions que Cultus, Albió i Zigo van decidir iniciar la lluita. Adanés ha canviat, ja no és una petita ciutat; en ella es respira, a dir dels visitants, cert aire que els convida a somiar, a pensar; a això es deu que hagi estat rebatejada com el lloc dels somiadors, dels poetes, pintors, cantores; dels quals estimen l'ART
------------------------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada