Avui, i continuant amb la dèria dels 100 cims, m'he proposat fer tres o quatre, tot i que he de fer quasi dos hores de cotxe per arribar al primer.
Turó de Bellver:
Agafo el cotxe i me'n vaig fins a Tona, i vaig a buscar la carretera de Moià, (la N-141c), i a la cruïlla deixo el cotxe.
Tinc intenció de seguir el track pujat a wikiloc per “cervianenc”, que a més dona una explicació molt detallada:
“Proposem començar la sortida a la pista que trobarem a la cruïlla de la carretera N141 amb al BV-5303.
Començarem seguint la pista PRC-43 que, en sentit NE, ens ha de portar a Güells, Coll d'Arnau, Boldrons, Can Regàs i Sant Cugat de Gavadons, tal com s'indica en el cartell que hi ha al començament de la pista . En principi no hem de tenir cap problema en arribar a aquests llocs ja que es transita per una pista apta per a vehicles i que es troba en perfecte estat de conservació. Seguirem sempre la pista principal i més evident durant 1200 metres. En arribar a aquest punt veurem que la pista es bifurca. A la dreta es dirigeix a una edificació. A l'esquerra veiem que la pista continua pujant i hi ha un senyal de trànsit de sentit obligatori. Tot i anar caminant farem cas al senyal i seguirem les seves indicacions. D'aquesta manera, i després de passar per Can Regàs arribarem a Sant Cugat de Gavadons, no a l'església del mateix nom, sinó a una cruïlla de camins una mica delicat. Aquest encreuament es troba senyalitzat amb un pal indicador que ens mostra les diferents direccions que podem prendre. Tot i que el sentit de l'orientació i el pal ens diuen el contrari, nosaltres seguirem en direcció a Tona, pel PRC-43, però ho farem només durant uns 5 o 6 metres. Just abans de començar a baixar per la pista, veurem a la nostra esquerra un espai obert. Hem de buscar un corriol mig amagat en la vegetació. El sender està, així que s'ha de trobar. Un cop trobat el seguirem, malgrat les estranyes senyals que el marquen. Així, en més o menys 500 metres arribarem al mirador i l'església de Sant Cugat de Gavalons. En dies clars ha d'haver una vista excel·lent, tal com se suposa pel panell que existeix en el lloc. Realitzada la visita, per continuar amb l'excursió ens situarem a la plaça que hi ha entre el mirador i l'església. Hem de seguir la pista asfaltada que surt de la mateixa i que, en sentit W deixa l'església a la nostra dreta. Recorreguts uns 125 metres, veiem a la nostra dreta una pista que, tallada per un fil, entra en un camp. Possiblement des d'aquest lloc, en un dia clar (que o va ser el nostre cas), s'arribi a veure l'antena que corona el Turó de Bellver i l'abeurador de bestiar. Així doncs sortejarem el fil i començarem l'últim tram d'ascens fins al cim del Turó de Bellver, caminant entre fang i muntanyes de fems de vaca.
La baixada la farem tornant a la pista asfaltada que vam abandonar anteriorment. Per això no cal que tornem sobre els nostres passos ja que podem baixar recte en sentit S o SE fins a sortir de nou a la pista. Un cop en ella, la seguirem per la nostra dreta en sentit SW. Continuarem per ella, no fent cas de les diferents pistes que surten a dreta i esquerra. Passarem pel coll de Noalard, lloc on es separen el GR 171 i el GR 3. Aquest últim es dirigeix, per pista de terra, a l'Estany. Nosaltres seguirem pel GR 171, asfaltat, durant 1.150 metres. Aquí, una mica abans d'arribar a l'Oller, deixarem la pista asfaltada i prendrem la pista de terra que surt a la nostra esquerra i que està senyalitzada amb un senyal de direcció prohibida i tallada amb una cadena o cable. Superada aquesta barrera, continuarem sempre en descens fins que en un fort revolt de 180 º de la pista creuem un rierol. Al cap de pocs metres d'haver creuat la pista es bifurca. Nosaltres seguirem la que segueix més a la nostra dreta i que va més pròxima al rierol. Més endavant la pista es divideix de nou en tres branques. Seguirem per la branca del mig. Després d'uns 150 metres haurem de seguir per la pista que continua en ascens, cap a la nostra esquerra. Continuarem ascendint suaument durant uns altres 725 metres per trobar-nos amb una altra bifurcació de pistes. Seguirem recte en descens per la pista més evident. Baixarem durant uns 650 metres fins a sortir a una nova cruïlla de pistes. Nosaltres seguirem per la nostra dreta, fent un fort gir i abandonat la que segueix recte. Continuarem, decantant en sentit SW fins a trobar una nova cruïlla de pistes. Ara la pista que continua recte s'inicia una lleugera pujada. Nosaltres seguirem en descens per la nostra esquerra per anar a sortir a la carretera N141. La seguirem, en sentit N, durant una desena de metres. Recorreguda aquesta distància veurem a l'altre costat de la carretera una pista que baixa cap al bosc. Creuarem la carretera i agafarem la pista durant uns 350 metres. En aquest lloc veiem a la nostra esquerra una pista que continua baixant. La prendrem per així arribar al restaurant Floriac. NO hem d'arribar al mateix. Des del pàrquing continuarem baixant per la pista que segueix a la nostra esquerra. Així arribarem de nou a la carretera N141. No hem d'arribar a trepitjar-la ja que, al passar per el que se suposa és el pas d'accés al restaurant, veurem a la nostra dreta, semi-tapat per la vegetació, un sender, barrat per un cable, que s'endinsa en el arbrat i que s'allunya de la carretera. El prendrem, parant molta atenció al mateix donat el seu estat, fins que sortim a una pista. Aquesta pista l'hem de seguir per la nostra esquerra, en sentit N o NW, travessant una riera que al seu torn creua la pista. Tornem a estar en un PR. El seguirem durant uns altres 200 metres, moment en el qual ens trobarem amb una altra pista. La creuarem i continuarem recte seguint els senyals de PR. D'aquesta manera, no abandonant aquesta pista principal, arribarem de nou a la cruïlla de carreteres des del qual hem començat a caminar”.
Després d'aquesta explicació no hem queda quasi res mes a dir, només algunes petites explicacions de la meva excursió.
Després de Colldarnau es deixa el Pr i a la cruïlla a Boldrons el tornem a trobar, no se com es el camí del Pr., però segur seria molt millor anar-hi i estalviar-se els 800 mts de la pista.
L'Ermita de Sant Cugat de Gavadons, està restaurada i l'entorn molt ben arranjat.
“L'església de Sant Cugat de Gavadons, situada al nord del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades.
Al segle XIX s'hi feren novament obres. El campanar definitiu d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, la casa rectoral, reforma que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir.
Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval.
En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.
El mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d’on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus orientals, és una visita obligada”.
Al cim del Turó del Bellver aconsello no anar després de pluges, està tot ple de fems de les vaques del Mas de Bellver, i un bon fangar de fang i fems no es gens agradable.
Al Coll de Noalard, que es on es trobem dos Grs, no hi ha cap senyal, seguint per la pista es quan te les comences a trobar.
He sortit quan mancaven cinc minuts per les deu i he arribat a un quart de dos, desprès de fer 9,900 kms.
Pel demés un altre bonica i agradable excursió, amb bones vistes a totes les muntanyes del tombant, incloent el Pirineu amb bons gruixos de neu. L'únic inconvenient ha estat el vent a les zones exposades. Es una comarca ramadera, amb grans zones de conreu de cereals i zones de pastura, boscos d'alzines, roures i pins.
PUIG DE LA CARITAT:
Agafo el cotxe, programo el gps i me'n vaig fins al municipi de l'Estany, on tinc intenció de seguir un track del mateix “cervianenc”, que ho explica molt be, tal i com ens te acostumats:
“Track real realitzat el 19/01/2010. S'ha fet seguint el sentit horari. Cartografia: Alpina, mapa: Osona.
Proposem com a punt de sortida el cementiri de la localitat de l'Estany. En aquest punt hi ha un pal amb indicacions de diferents destinacions.
Nosaltres començarem a caminar en direcció N, deixant el cementiri a la nostra esquerra. Quan portem caminats uns 270 metres trobarem que la pista més evident fa una corba a l'esquerra en direcció NW. Nosaltres prendrem la que segueix recte i que fa baixada, un cop es passa per un pas tancat amb un fil. Recorreguts altres 150 metres, en arribar a l'alçada d'una torreta elèctrica, deixarem la pista per la qual transitem per seguir, a la nostra esquerra, per un corriol que inicia una lleugera pujada. Continuem per aquest camí, sempre en ascens seguint una tanca amb un fil fins que als 150 metres sortim a una cruïlla en què veiem que a la nostra dreta, en sentit N, segueix un camí força evident. El seguirem durant 580 metres, moment en què, després de passar una tanca amb un fil, desemboquem a una altra nova pista. Ara seguirem per la nostra esquerra, en sentit S, per arribar al cim del Puig de la Caritat.
Per baixar, podem agafar la pista que veiem uns metres per sota de la nostra posició, mirant la vessant oest de la muntanya, o bé seguir el sender que, en sentit S, surt juste davant del punt geodèsic del cim. Aquest sender, que baixa amb força pendent, ens portarà directament a la pista anterior. Aquí, de nou, podem optar per seguir la pista o, per contra, creuar-la i seguir per un sender molt evident que s'introdueix entre l'arbrat i va seguint una tanca de bestiar. D'una manera o altra arribarem al Collet de Sant Pere. Aquest encreuament de pistes està senyalitzat. Nosaltres seguirem la pista que, en sentit SE, ens dirigeix a l'Estany i Vic. Entrarem de nou a la població pel carrer del Serrat. Uns pocs metres més endavant seguirem recte, en petita pujada, passant per un dipòsit d'aigua, per arribar, de nou, al cementiri i punt final d'aquesta petita excursió d'uns 2.700 metres de recorregut”.
Aquí poca cosa a dir, només que hi ha trossos del camí de pujada es una pista fora d'ús i que s'està tapant de esbarzers i rosers silvestres, o sigui herbes “punxoses”. Al cim molt bona visió del Bages, Osona i Solsonès, però amb molt de vent que no em va deixar estar massa estona.
La baixada fins el Collet de Sant Pere es fa per unes traces que baixen al recte.
Una vegada a l'Estany, faig una visita al poble, al Monestir per fora. De la plaça del Monestir al cotxe surto a la carretera, però es pot anar per un carrer interior i es molt mes curt.
La meitat de la pujada es fa per un bosc d'alzines, i la vista del cim es molt agraïda.
He sortit des de la carretera, quan manquen deu minuts per les dos del migdia i he arribat a un quart de tres, després de fer 3,200 kms.
Turó de la Torre, Serrat de la Torre o Torre del Moro
Torno a agafar el cotxe, m'adono que no he dinat res, només he menjat una mandarina i dos galetes energètiques, però es igual, programo el gps per anar a La Figuerola de Castellnou del Bages, jo em pensava que em portaria per Santpedor, però resulta que m'envia per Sallent, la carretera vella i una pista que segueix la Riera de Conangle, no ho veig gens clar però faig cas, el camí es estret encara que esta asfaltat fins a la Caseta del Gener, que per equivocació entro, he de recular i tornar a la pista correcta, ara ja no està asfaltada ni cimentada, i la veritat es que es bon fangar, on he de posar la reductora. No veig clar com em farà pujar dalt, tot em temo que em farà pujar por alguna pista en no gaire bon estat i amb fortes pendents. Tot s'acaba quan em trobo un pi caigut en mig de la pista que no em deixa seguir. No se si reculat i deixar-ho estar o aparcar i mirar de seguir a peu, com el gps em marca que estic a una mica mes d'un km i mig, en línia recte, em decideixo per la segona opció. Després d'aparcar el cotxe al costat de la pista, començo a caminar quan passa mig quart de les cinc de la tarda, segueixo pista, no tinc track al gps, em vaig guiant pel mapa 1:25 de l'Icc i el mapa del gps. Entro a visitar les runes de El Colell, i al poc s'acaba la pista, veig que passant unes parades de conreu, a l'altra costat, hi ha un camí. Hem sap greu per què he de creuar per dues vegades els sembrats. Trobo el camí, es ample i el terra es veu be, però deu-ho-ni-do la quantitat de punxes que hi ha, esbarzers, rosers silvestres i altres, fet que fa que alenteixi molt la marxa. Aviat veig dalt la resta de la Torre del Moro, on està el cim. Després d'una bona estona de barallar-me amb les punxes, surto a una pista bastant nova, que la segueixo a la dreta fins a sortir a la que ve de la carretera de Balsareny a Súria i va a Castellnou. Ja agafo un corriol, que em porta directe al cim, on es la torre. Fotos, contemplar la vista ràpidament, el vent ja comença a ser una mica fred. Per anar avall primer miro si hi ha cap camí que surti de la direcció a Castellnou, com no ho veig clar, torno per on he vingut, però no agafo al camí que em portaria als conreus, sinó que segueixo la pista avall, es bastant nova o esta retocada. Llavors m'he adono que he fet de novençà amb el gps, ja que des de que he començat l'excursió al Turó de Bellver que no he parat el gps, pel que m'ha estat gravant tot el dia, entre ell tota la pista que he fet amb cotxe, i l'omissió es no haver marcat un waypoint al començar a caminar, pel que hi ha el problema de quan surti a la pista, no se si hauré d'anar a la dreta o a l'esquerra. Tinc sort que trobo un ramal que em porta als primer revolts que he fet a peu.
He arribat al cotxe a un quart i cinc de set del vespre, després de fer 6,300 kms.
Ha estat una mica dur, es tota una zona repoblada després dels grans incendis de la Catalunya Central, amb moltes pistes o noves o retocades. Els pins estan creixent molt amuntegats, sense cap símptoma de vulguin aclarir-los. He fet 400 metres em 15 minuts barallant-me amb les punxes. Una vegada al cim no he pogut gaudir massa, el temps ja estava canviant, amb fort vent que era bastant fred. Això si, amb la satisfacció d'haver passat tot un dia sencer fent muntanya, he fet mes de 19,400 kms., he estat 6,45 h a la muntanya, amb un desnivell positiu acumulat de 887 mts., i a mes he fet 3 dels 100 cims, ja en porto 69.
 |  |  |
Sant Cugat de Gavalons - Puig de la Caritat - Torre del Moro o Turó de la Torre
Turó de Bellver:
Agafo el cotxe i me'n vaig fins a Tona, i vaig a buscar la carretera de Moià, (la N-141c), i a la cruïlla deixo el cotxe.
Tinc intenció de seguir el track pujat a wikiloc per “cervianenc”, que a més dona una explicació molt detallada:
“Proposem començar la sortida a la pista que trobarem a la cruïlla de la carretera N141 amb al BV-5303.
Començarem seguint la pista PRC-43 que, en sentit NE, ens ha de portar a Güells, Coll d'Arnau, Boldrons, Can Regàs i Sant Cugat de Gavadons, tal com s'indica en el cartell que hi ha al començament de la pista . En principi no hem de tenir cap problema en arribar a aquests llocs ja que es transita per una pista apta per a vehicles i que es troba en perfecte estat de conservació. Seguirem sempre la pista principal i més evident durant 1200 metres. En arribar a aquest punt veurem que la pista es bifurca. A la dreta es dirigeix a una edificació. A l'esquerra veiem que la pista continua pujant i hi ha un senyal de trànsit de sentit obligatori. Tot i anar caminant farem cas al senyal i seguirem les seves indicacions. D'aquesta manera, i després de passar per Can Regàs arribarem a Sant Cugat de Gavadons, no a l'església del mateix nom, sinó a una cruïlla de camins una mica delicat. Aquest encreuament es troba senyalitzat amb un pal indicador que ens mostra les diferents direccions que podem prendre. Tot i que el sentit de l'orientació i el pal ens diuen el contrari, nosaltres seguirem en direcció a Tona, pel PRC-43, però ho farem només durant uns 5 o 6 metres. Just abans de començar a baixar per la pista, veurem a la nostra esquerra un espai obert. Hem de buscar un corriol mig amagat en la vegetació. El sender està, així que s'ha de trobar. Un cop trobat el seguirem, malgrat les estranyes senyals que el marquen. Així, en més o menys 500 metres arribarem al mirador i l'església de Sant Cugat de Gavalons. En dies clars ha d'haver una vista excel·lent, tal com se suposa pel panell que existeix en el lloc. Realitzada la visita, per continuar amb l'excursió ens situarem a la plaça que hi ha entre el mirador i l'església. Hem de seguir la pista asfaltada que surt de la mateixa i que, en sentit W deixa l'església a la nostra dreta. Recorreguts uns 125 metres, veiem a la nostra dreta una pista que, tallada per un fil, entra en un camp. Possiblement des d'aquest lloc, en un dia clar (que o va ser el nostre cas), s'arribi a veure l'antena que corona el Turó de Bellver i l'abeurador de bestiar. Així doncs sortejarem el fil i començarem l'últim tram d'ascens fins al cim del Turó de Bellver, caminant entre fang i muntanyes de fems de vaca.
La baixada la farem tornant a la pista asfaltada que vam abandonar anteriorment. Per això no cal que tornem sobre els nostres passos ja que podem baixar recte en sentit S o SE fins a sortir de nou a la pista. Un cop en ella, la seguirem per la nostra dreta en sentit SW. Continuarem per ella, no fent cas de les diferents pistes que surten a dreta i esquerra. Passarem pel coll de Noalard, lloc on es separen el GR 171 i el GR 3. Aquest últim es dirigeix, per pista de terra, a l'Estany. Nosaltres seguirem pel GR 171, asfaltat, durant 1.150 metres. Aquí, una mica abans d'arribar a l'Oller, deixarem la pista asfaltada i prendrem la pista de terra que surt a la nostra esquerra i que està senyalitzada amb un senyal de direcció prohibida i tallada amb una cadena o cable. Superada aquesta barrera, continuarem sempre en descens fins que en un fort revolt de 180 º de la pista creuem un rierol. Al cap de pocs metres d'haver creuat la pista es bifurca. Nosaltres seguirem la que segueix més a la nostra dreta i que va més pròxima al rierol. Més endavant la pista es divideix de nou en tres branques. Seguirem per la branca del mig. Després d'uns 150 metres haurem de seguir per la pista que continua en ascens, cap a la nostra esquerra. Continuarem ascendint suaument durant uns altres 725 metres per trobar-nos amb una altra bifurcació de pistes. Seguirem recte en descens per la pista més evident. Baixarem durant uns 650 metres fins a sortir a una nova cruïlla de pistes. Nosaltres seguirem per la nostra dreta, fent un fort gir i abandonat la que segueix recte. Continuarem, decantant en sentit SW fins a trobar una nova cruïlla de pistes. Ara la pista que continua recte s'inicia una lleugera pujada. Nosaltres seguirem en descens per la nostra esquerra per anar a sortir a la carretera N141. La seguirem, en sentit N, durant una desena de metres. Recorreguda aquesta distància veurem a l'altre costat de la carretera una pista que baixa cap al bosc. Creuarem la carretera i agafarem la pista durant uns 350 metres. En aquest lloc veiem a la nostra esquerra una pista que continua baixant. La prendrem per així arribar al restaurant Floriac. NO hem d'arribar al mateix. Des del pàrquing continuarem baixant per la pista que segueix a la nostra esquerra. Així arribarem de nou a la carretera N141. No hem d'arribar a trepitjar-la ja que, al passar per el que se suposa és el pas d'accés al restaurant, veurem a la nostra dreta, semi-tapat per la vegetació, un sender, barrat per un cable, que s'endinsa en el arbrat i que s'allunya de la carretera. El prendrem, parant molta atenció al mateix donat el seu estat, fins que sortim a una pista. Aquesta pista l'hem de seguir per la nostra esquerra, en sentit N o NW, travessant una riera que al seu torn creua la pista. Tornem a estar en un PR. El seguirem durant uns altres 200 metres, moment en el qual ens trobarem amb una altra pista. La creuarem i continuarem recte seguint els senyals de PR. D'aquesta manera, no abandonant aquesta pista principal, arribarem de nou a la cruïlla de carreteres des del qual hem començat a caminar”.
Després d'aquesta explicació no hem queda quasi res mes a dir, només algunes petites explicacions de la meva excursió.
Després de Colldarnau es deixa el Pr i a la cruïlla a Boldrons el tornem a trobar, no se com es el camí del Pr., però segur seria molt millor anar-hi i estalviar-se els 800 mts de la pista.
L'Ermita de Sant Cugat de Gavadons, està restaurada i l'entorn molt ben arranjat.
“L'església de Sant Cugat de Gavadons, situada al nord del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades.
Al segle XIX s'hi feren novament obres. El campanar definitiu d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, la casa rectoral, reforma que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir.
Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval.
En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.
El mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d’on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus orientals, és una visita obligada”.
Al cim del Turó del Bellver aconsello no anar després de pluges, està tot ple de fems de les vaques del Mas de Bellver, i un bon fangar de fang i fems no es gens agradable.
Al Coll de Noalard, que es on es trobem dos Grs, no hi ha cap senyal, seguint per la pista es quan te les comences a trobar.
He sortit quan mancaven cinc minuts per les deu i he arribat a un quart de dos, desprès de fer 9,900 kms.
Pel demés un altre bonica i agradable excursió, amb bones vistes a totes les muntanyes del tombant, incloent el Pirineu amb bons gruixos de neu. L'únic inconvenient ha estat el vent a les zones exposades. Es una comarca ramadera, amb grans zones de conreu de cereals i zones de pastura, boscos d'alzines, roures i pins.
.JPG) | .png) |
PUIG DE LA CARITAT:
Agafo el cotxe, programo el gps i me'n vaig fins al municipi de l'Estany, on tinc intenció de seguir un track del mateix “cervianenc”, que ho explica molt be, tal i com ens te acostumats:
“Track real realitzat el 19/01/2010. S'ha fet seguint el sentit horari. Cartografia: Alpina, mapa: Osona.
Proposem com a punt de sortida el cementiri de la localitat de l'Estany. En aquest punt hi ha un pal amb indicacions de diferents destinacions.
Nosaltres començarem a caminar en direcció N, deixant el cementiri a la nostra esquerra. Quan portem caminats uns 270 metres trobarem que la pista més evident fa una corba a l'esquerra en direcció NW. Nosaltres prendrem la que segueix recte i que fa baixada, un cop es passa per un pas tancat amb un fil. Recorreguts altres 150 metres, en arribar a l'alçada d'una torreta elèctrica, deixarem la pista per la qual transitem per seguir, a la nostra esquerra, per un corriol que inicia una lleugera pujada. Continuem per aquest camí, sempre en ascens seguint una tanca amb un fil fins que als 150 metres sortim a una cruïlla en què veiem que a la nostra dreta, en sentit N, segueix un camí força evident. El seguirem durant 580 metres, moment en què, després de passar una tanca amb un fil, desemboquem a una altra nova pista. Ara seguirem per la nostra esquerra, en sentit S, per arribar al cim del Puig de la Caritat.
Per baixar, podem agafar la pista que veiem uns metres per sota de la nostra posició, mirant la vessant oest de la muntanya, o bé seguir el sender que, en sentit S, surt juste davant del punt geodèsic del cim. Aquest sender, que baixa amb força pendent, ens portarà directament a la pista anterior. Aquí, de nou, podem optar per seguir la pista o, per contra, creuar-la i seguir per un sender molt evident que s'introdueix entre l'arbrat i va seguint una tanca de bestiar. D'una manera o altra arribarem al Collet de Sant Pere. Aquest encreuament de pistes està senyalitzat. Nosaltres seguirem la pista que, en sentit SE, ens dirigeix a l'Estany i Vic. Entrarem de nou a la població pel carrer del Serrat. Uns pocs metres més endavant seguirem recte, en petita pujada, passant per un dipòsit d'aigua, per arribar, de nou, al cementiri i punt final d'aquesta petita excursió d'uns 2.700 metres de recorregut”.
Aquí poca cosa a dir, només que hi ha trossos del camí de pujada es una pista fora d'ús i que s'està tapant de esbarzers i rosers silvestres, o sigui herbes “punxoses”. Al cim molt bona visió del Bages, Osona i Solsonès, però amb molt de vent que no em va deixar estar massa estona.
La baixada fins el Collet de Sant Pere es fa per unes traces que baixen al recte.
Una vegada a l'Estany, faig una visita al poble, al Monestir per fora. De la plaça del Monestir al cotxe surto a la carretera, però es pot anar per un carrer interior i es molt mes curt.
La meitat de la pujada es fa per un bosc d'alzines, i la vista del cim es molt agraïda.
He sortit des de la carretera, quan manquen deu minuts per les dos del migdia i he arribat a un quart de tres, després de fer 3,200 kms.
.JPG) | .png) |
Turó de la Torre, Serrat de la Torre o Torre del Moro
Torno a agafar el cotxe, m'adono que no he dinat res, només he menjat una mandarina i dos galetes energètiques, però es igual, programo el gps per anar a La Figuerola de Castellnou del Bages, jo em pensava que em portaria per Santpedor, però resulta que m'envia per Sallent, la carretera vella i una pista que segueix la Riera de Conangle, no ho veig gens clar però faig cas, el camí es estret encara que esta asfaltat fins a la Caseta del Gener, que per equivocació entro, he de recular i tornar a la pista correcta, ara ja no està asfaltada ni cimentada, i la veritat es que es bon fangar, on he de posar la reductora. No veig clar com em farà pujar dalt, tot em temo que em farà pujar por alguna pista en no gaire bon estat i amb fortes pendents. Tot s'acaba quan em trobo un pi caigut en mig de la pista que no em deixa seguir. No se si reculat i deixar-ho estar o aparcar i mirar de seguir a peu, com el gps em marca que estic a una mica mes d'un km i mig, en línia recte, em decideixo per la segona opció. Després d'aparcar el cotxe al costat de la pista, començo a caminar quan passa mig quart de les cinc de la tarda, segueixo pista, no tinc track al gps, em vaig guiant pel mapa 1:25 de l'Icc i el mapa del gps. Entro a visitar les runes de El Colell, i al poc s'acaba la pista, veig que passant unes parades de conreu, a l'altra costat, hi ha un camí. Hem sap greu per què he de creuar per dues vegades els sembrats. Trobo el camí, es ample i el terra es veu be, però deu-ho-ni-do la quantitat de punxes que hi ha, esbarzers, rosers silvestres i altres, fet que fa que alenteixi molt la marxa. Aviat veig dalt la resta de la Torre del Moro, on està el cim. Després d'una bona estona de barallar-me amb les punxes, surto a una pista bastant nova, que la segueixo a la dreta fins a sortir a la que ve de la carretera de Balsareny a Súria i va a Castellnou. Ja agafo un corriol, que em porta directe al cim, on es la torre. Fotos, contemplar la vista ràpidament, el vent ja comença a ser una mica fred. Per anar avall primer miro si hi ha cap camí que surti de la direcció a Castellnou, com no ho veig clar, torno per on he vingut, però no agafo al camí que em portaria als conreus, sinó que segueixo la pista avall, es bastant nova o esta retocada. Llavors m'he adono que he fet de novençà amb el gps, ja que des de que he començat l'excursió al Turó de Bellver que no he parat el gps, pel que m'ha estat gravant tot el dia, entre ell tota la pista que he fet amb cotxe, i l'omissió es no haver marcat un waypoint al començar a caminar, pel que hi ha el problema de quan surti a la pista, no se si hauré d'anar a la dreta o a l'esquerra. Tinc sort que trobo un ramal que em porta als primer revolts que he fet a peu.
He arribat al cotxe a un quart i cinc de set del vespre, després de fer 6,300 kms.
Ha estat una mica dur, es tota una zona repoblada després dels grans incendis de la Catalunya Central, amb moltes pistes o noves o retocades. Els pins estan creixent molt amuntegats, sense cap símptoma de vulguin aclarir-los. He fet 400 metres em 15 minuts barallant-me amb les punxes. Una vegada al cim no he pogut gaudir massa, el temps ja estava canviant, amb fort vent que era bastant fred. Això si, amb la satisfacció d'haver passat tot un dia sencer fent muntanya, he fet mes de 19,400 kms., he estat 6,45 h a la muntanya, amb un desnivell positiu acumulat de 887 mts., i a mes he fet 3 dels 100 cims, ja en porto 69.
.JPG) | .png) |
I ja no he tingut ganes ni es hora d'anar a fer el quart que tenia programat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada