"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 3 d’abril del 2010

La Creu de l'Aragall i el Puig d'Agulles


La Creu de l'Aragall - Al cim del Puig d'Agulles

Com aquests dies m'he quedat a casa i avui m'ha agafat el “mono”, de bon matí em decideixo a sortir, i per això agafo dos “100 cims” que ja tenia preparat i que estan prop un de l'altre. La meva intenció es anar a dinar a casa, però com bado i m'entretinc a tot arreu, resulta que avui dinaré tard, i això que només prenc per menjar 3 galetes energètiques i 2 mandarines.
Agafo el cotxe i me'n vaig fins a Castellví de Rosanes, he trobat un track d'uns 12 kms aproximadament que puja a la Creu de l'Aragall, i que a l'explicació posa que es aquesta vessant de la muntanya es una zona protegida, pel que les urbanitzacions no l'han malmès, al contraria que a la banda contraria.
Arribo a Castellví, aparco en un gran aparcament a peu del poble, al costat de la pista poliesportiva, i començo a caminar quan manquen 5 minuts per a les nou del matí. Creuo el poble, veient dos Cases de la Vila, es veu que amb una no tenien prou i han fet una segona.
Surto per la pista que porta a Ca n'Alegre i de seguida m'adono que si que deu ser veritat que es zona protegida, tota la zona es d'una salvatgia impressionant, fet que em sobta per ser la zona que es, de la pista no es pot sortir, els boscos d'ambdós costats son espessos i amb una vegetació que ho tapa tot, aquest tros es molt frescal. A l'altura de Ca n'Alegre la pista bona sembla que s'acabi, el camí que passa a tocar una zona d'edificacions velles i una mica degradades, no es tan bo, però de seguida es torna a arreglar, es veu que han passat les màquines per arranjar-la, em figuro que per poder treballar millor en la neteja de la quantitat de pins que sembla van caure al damunt.
El camí va pujant i quan arribo a l'altura de les Deveses de Ca la Borda, veig un camí que marxa a la dreta i que sembla retallaré el previst, l'agafo, al començament està brut degut a la nevada, però es un camí bo i de bon seguir. Arribo a un altre cruïlla, hi ha un corriol que puja pel tallafoc de la línia elèctrica, però no m'agrada i segueixo pel que anava.
Arribo a una pista que la segueixo a l'esquerra, hi han un bons tolls de fang, precisament aquí em creuo amb tres motos trialeres. De seguida agafo a la dreta, de baixada hauré de refer fins aquí. Arribo a l'entrada de l'urbanització “La Creu de l'Aragall”, segons em semblava, segons els mapes, hi ha un camí que puja pel costat de les cases, però si hi era ja no hi es, amb la quantitat de vegetació que hi ha es impossible buscar-ho, pujo pel carrer, agafo la primera travessia a la dreta i d'allí surt un senderó que puja, però aviat s'acaba i arribo pujant al dret, per cert el track que portava també feia el mateix. Arribo dalt i ja trobo uns senyals que em guiaran a la baixada.
Les cases de l'urbanització estan a 30 metres del cim, per la banda sud. Dalt del cim hi ha un vèrtex geodèsic i una gran creu de ciment i pedra. Fotos, menjar una mica i avall, però ara dono un tomb per un dels carrers, i ja vaig fins la cruïlla d'abans, agafant la pista en direcció a la Collada de la Pedra Dreta, i a la propera cruïlla deixo a la dreta el ramal que va a Can Xandri i segueix fins a la carretera de Sant Andreu de la Barca. Després de deixar a l'esquerra el Turó de Can Xandri, deixo la pista per un bon camí que va en direcció al Turó del Castell. Creuo el tallafocs i busco un camí, que hauria de seguir segons el gps, però no el trobo, segueixo sense saber si vaig be, i resulta que em porta a peu del turó, deixant abans una cruïlla que va al Mas de Sant Jaume. Intento pujar al castell però no trobo per on. Vaig el Mas de Sant Jaume i trobo una persona del mas al que li pregunto pel castell i ell m'indica per on puc pujar. Pujo dalt, només queden en peu petites parets, però molt gran. Les restes estan molt disperses. La vegetació, tant d'herbes com d'arbres és força abundant, dificultant la contemplació de les restes, difícils de fotografiar pels forts contrastos de llums. El castell de Sant Jaume, també conegut com a castell de Castellví, és d’origen romànic (s. IX-XIV), durant molt de temps va servir per defensar i vigilar el pas del Baix Llobregat gràcies a la seva estratègica situació, per mes informació es pot llegir el llibre “Castells, guaites, torres i fortaleses de la Catalunya medieval”, escrit per Manuel Ríu,Carme Batlle i Gallart.
A la persona del mas també li he preguntat per l'ermita i m'ha dit que no queda res, però a casa i a posteriori el que he llegit (he trobat molt poca cosa), es que va tenir un incendi, però sembla que si que ha quedat alguna cosa però que no volen informar per que està a la seva propietat.
Segueixo, passo pel barri de el Taió, i ja arribo a Castellví, on arribo al cotxe a les dos en punt, després de fer 15,400 kms.
Agafo el cotxe i me'n vaig a visitar el Barri de Els Àngels, amb la seva capella de la Mare de Deu dels Àngels i Sant Miquel A., segons posa a la façana, un petit barri molt vell, amb una petita capella.
Després vaig a visitar el Barri de Miralles, amb el seu convent augustinià, actualment abandonat, però actualment al seu casal hi ha una residencia per minusvàlids.
Qui estigui interessat en informació de Castellví de Rosanes, i sobretot de Miralles, hi ha informació a la pàgina web de l'Ajuntament.
Paro a visitar una guixera abandonada i ja vaig fins a l'Amunt, de l'urbanització de Ca n'Armengol, passant pel Coll de l'Aragall, a 900 metres i escaig, en línia recte, de la Creu. Busco la part mes alta, he de donar varis tombs per què em trobo amb carrers de direcció única, i arribo al carrer de Joan Miró, que no te sortida, però es on tenia previst arriba en el track que m'havia marcat.
La pujada no te mes interès que es el de fer un altre 100 cims, el Puig d'Agulles. Començo a caminar a dos quarts i mig de tres, arribo al cim, faig fotos, i menjo una mica, dos galetes i la mandarina que em queda, contemplo el paisatge, no massa per què fa vent i es una mica fred, però el que si que es veu son tres grans pedreres en explotació, i per l'altre banda la gran quantitat de xalets que omplen aquestes muntanyes. Ja baixo cap el cotxe i arribo a tres quarts de quatre de la tarda, després de fer dos kilòmetres justos.
La primera part ha estat agradable, amb els boscos atapeïts i frescals, cim, castell, després els dos barris amb la capella i el convent, encara que l'urbanització, per l'altre costat, a tocar el cim desvirtua una mica la sortida. La segona part, si no es per fer un 100 cims, a peu, no val gaire la pena, un altre cosa seria en btt i fent una ruta mes llarga per les carenes i pistes del Garraf.
El que trobo injustificable, en aquest país nostre, es que quan finalitza una activitat ningú es preocupa de que es tregui la ferralla en desús, tant la guixera abandonada a la carretera de Castellví a Gelida, com una antena, de les varies que hi ha, i tot el seu parament, al cim d'Agulles. Tal i com es dona permís per fer una activitat que requereix muntar uns parament, s'hauria de cobrar una fiança per quan quedi en desús, o que ho desmunti el propietari i se li torna la fiança o es cobra del import recaptat. Ja està be de demanar esforços a la ciutadania per que recicli la brossa, si després dels grans volums ningú es preocupa.
No pujo els tracks al wikilok, el de la Creu de l'Aragall, està agafat d'un que em vaig baixar, encara que amb algunes variacions, i el de les Agulles no te cap complicació.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.


La Creu de l'Aragall, des de Castellví de Rosanes


Puig d'Agulles, des de l'Amunt de Ca n'Armengol
.......................

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada