Les Fonts de Farrúbio

Font dels Cirers - Punta del Farrúbio

Per fi he pogut enredar al meu fill que m'acompanyi a una sortida, l'únic inconvenient es que com ve de Girona he d'anar a buscar-ho a l'estació de Tarragona, que arriba amb el tren a les 9 del matí. Amb el company Esteve anem a l'estació, agafem al Bernat i ràpid a buscar la general de València, per anar, passat Roquetes, a fer un tomb que vaig veure a la pàgina de'n Lluís Ibáñez, de les Fonts del Farrubio.
Quan la carretera del Port fa el primer retomb fort, a l'esquerra, a aquesta mateixa ma hi ha una esplanada per deixar el cotxe, encara que jo ho baixo fins el barranc.
Sortim d'aquí, a peu quant manca cinc minuts per les onze del matí. Ja se que anem tard, però el tomb es curt i era l'única manera que vingues el meu fill.
A la pàgina web de'n Lluís està molt ben explicat el tomb, què a mes, l'hem fet igual, però faré una petita ressenya.
Sortim per un camí paral·lel al barranc que va guanyant altura, poc a poc, fins a sortir a la carretera, la seguim una mica i quan fa un retomb fort a l'esquerra, la deixem per un camí que baixa al barranc, que el seguirem amunt. Aquí penso que si es pogués, que no ho se, tindria el seu encant de fer fins aquí pel barranc. Ja seguim el barranc, passem la Font d'Ordina, un petita pica de pedra i ciment, on hi ha aigua, però que entra molt minsament.
Seguim el barranc amunt, amb dos passos una mica “especials”, després de deixar un senderó a la dreta que després haurem d'agafar.
Arribem a la Font de les Terres Roges, dos piques de metall, amb aigua que ve d'un "tollet" del seu costat. Aquí parem a esmorzar.
Ja tornem fins a la sendera que hem deixat abans, i pugem amb decisió però amb suavitat, fins arribar a unes runes d'un maset o corral, i anem a buscar la sendera que porta a la Font dels Cirers. Aquí m'adono que m'he deixat les ulleres al lloc d'esmorzar, ja veus al company Esteve i al meu fill Bernat corrent avall per anar-les a buscar. Jo busco la font, per si tenim dificultat, avançar feina, però amb el track, s'arriba perfecte, a més ara esta amb senyals vermelles, encara que hi ha una cruïlla, on l'altre camí que podria ser que baixes a la Font de les Terres Roges, també està senyalitzat amb vermell.
Arriben els dos, amb les meves ulleres, i anem cap a la Font dels Cirers, (al costat hi han les runes d'un altre maset o corral), busquem la continuació del tub que portava aigua a la font, ara està seca, i aquesta va marxant muntanya amunt, pel que ho deixem corre, però el que si seguim es un senderó ben marcat al terra, però amb unes bones argilagues que segueix fins la barrancada, que es un dels dos ramals que a la Font de les Terres Roges formen el Barranc de Farrúbio, aquest ramal comença al costat de la carretera, entre el monument a la cabra i un retomb fort a l'esquerra.
Tornem al mas de la cruïlla, i ens observem que els marges, a trossos molt ben conservats, tenen doble cara, cosa que no es gaire normal.
Ja pugem, com no sabem per on buscar, no trobem la Font del Socostar del Farrúbio. El camí aquí si que puja amb ganes, i el terreny es un coscollar, amb coscolls, garrics, argelagues, i altres punxoses.
Ja arribem a un collet, on es pot contemplar la Vall Servera, la Vall Figuera, Les Rases del Marraco, Alfara, El Toscar, la Moleta; El Montaspre i altres, i per l'altre banda, la Barcina, La Fortalesa, etc.
Des d'aquest collet es tracta de seguir la carena que ens porta la Punta de Farrúbio, sense cap problema. Ja comença la baixada, llarga, per zona de garriga, per girar fort a la dreta quan arribem al començament del barranc de la Vall d'en Grais, que baixa entre la Mola del Buitre i la dels Assocats, Arribem a la Bassa dels Ganduls, gran toll completament sec, on parem a dinar.
Ja toca baixar, seguim entre els coscolls, amb una zona obaga molt bonica i frescal, per arribar a la llera del Barranc de les Cames Seques. Anem trobant, primer una balma, després un altre, aquesta obrada, les runes del Mas de Cames Seques, una codina (seca), i ja arribem al Corral dels Ganduls. Tot aquest tros de baixada, a mes de molt feréstec, et dona la idea del que era la vida en aquestes contrades, amb marges en llocs inversemblants, per poder guanyar una mica de terra per l'oliver o el garrofer.
El Corral dels Ganduls, una construcció de grans proporcions, totalment enrunada, amb una cisterna, les restes d'una bassa, i un gran bassis fer amb vuit peces.
D'aquí i seguint les indicacions de la pàgina web de referencia, no sortim a la carretera, si no que al dret, i després d'una petita marrada, per no anar enrere quan sabíem que anàvem malament (per la meva tossudesa), passem pel costat de les runes d'un altre maset i arribem al Mas d'Arasa, allí veiem un grup de cabres, amb el matxo endavant, que van reculant mentre nosaltres avancem. Per poder fotografiar-les, anem per les parades d'oliveres i per un roquer baixem al barranc on tenim el cotxe.
Arribem quan manquen cinc minuts per un quart de set del vespre, després de fer, jo, 10,750, i un desnivell acumulat de mes de 900 metres.
Un dia molt bonic, amb un barranc por reconegut, una carena amb unes vistes precioses, un barranc feréstec amb restes de la vida rural del port, per finalitzar amb la visió d'un grup de cabres. El dia ens ha acompanyat, tot el dia hem caminat en màniga curta i amb un solet agradable. Que mes es pot demanar?...
No pujo el track al wikiloc per què es exacte al del Lluís Ibañez, excepte la marrada (meva) al Corral del Ganduls.

Per baixar les fotos, aquí.

................