 |  |
Pujant a la Mola del Moro - Cova Caro
Com sembla que ahir no vaig tenir prou amb les Fonts del Farrúbio, per avui m'he apuntat a una sortida que fa el club i que estarà portada per en Josep Maria Balanyà a la Mola deMoro, o sigui que torno anar als Ports, relativament prop d'on vaig anar ahir.
Quedem al costat de la Policia Municipal Reus, a dos quarts de vuit del matí, i ens ajuntem 17 persones i una gossa (ho sento però no me'n recordo del nom), i ja sortim, com sempre amb mes de quinze minuts de retràs, en direcció a Roquetes, d'allí agafem la pista que va pel costat del canal que estan arreglant per fer un transvasament, fes a saber on, i d'allí seguir per pista fins a la Covalta.
Aparquem els cotxes en una parada d'olivers, sembla que no conreats, i sortim a dos quarts de deu del matí, o sigui la millor hora per pujar per la part solana del Port (??).
Només sortir es passa pel costat d'un maset que està arranjat i de seguida baixem a la llera del Barranc de la Covalta, parant a esmorzar al costat dels Bufadors de la Covalta. Com hem sortit tant tard, de seguida hem hagut de parar a menjar una mica.
Només continuar el camí comença a pujar, deixant a l'esquerra les restes d'un pou (guix o calç) i el camí per on baixarem. Tota aquesta zona està plena de petits masets, els del començament arranjats i en bon estat i la resta arruïnats, però que demostra el grau d'aprofitament del territori, a més el camí per on passem era un camí de mula, que van pujant entre els marges, fent les degudes “esses”, però que en l'actualitat està abandonat, però que encara es pot passar molt be.
Creuem el Barranc de Desferracavalls, i deixem la cruïlla al Racó d'Aiguadonzella. Passem prop d'una font, que visitem, i després d'un caragolet arribem al Mas del Xaco, també arruïnat totalment, encara que a la cisterna hi ha molta aigua.
A partit d'aquí ja entrem en unes canals, amb unes pendents considerables amb molta pedra solta, unes grimpades fluixes però on m'han d'ajudar (no soc a l'únic, però a mi em sap molt de greu, després de tants anys per les muntanyes, clar que no havia estat mai tan “fotut” com ara). Es un continuo patiment, entre canals, grimpades i passant entre unes bones “bitlles” de roca, això si, molt espectacular, incloent un pas (en realitat son 4 passes), amb un bon “pati” que està renyit amb el meu vertigen.
Ja arribem a un collet on es puja a la Mola del Moro, i on des d'on es va a la Mola Castellona. Des del Mas del Xaco hem estat 3h.03m per fer 2.200 kms amb un desnivell de quasi 500 mts., això jo que era al pilot dels últims.
Uns sis decidim no fer l'ultima pujada a la Mola, no es massa difícil, però el “patí” es el que em fa desistir a mi de no passar.
Ja reagrupats els que han arribat dalt i els que no, seguim per rastre planer (segons deien, però de planer res de res), fins a la Font i Cova Caro, on parem a dinar. Alguns baixem als bassis a beure aigua i omplir cantimplores.
Després de dinar sortim, també planers com abans, amb tendència a anar baixant, però per un bosc molt agradable i encisador.
Arribem a la cruïlla del camí al Coll de Vicari, on creuem el Barranc de la Conca de les Anglesoles, i a partir d'aquí ja toca començar a baixar. El terreny cada vegada es mes pelat, i el camí baixa amb decisió. Arribem a la Portella de Caro, on tenim al davant el Barranc de Lloret, amb una gran visió de la Roca Xapada i de l'Airosa, excursió que fa pocs mesos varem fer. Entrem en una canal que baixa molt fort per terreny desfet, hem d'anar molt en compte de no perdre el rastre, el camí està marcat en vermell i a més portem el track pel gps, de la sortida que fa fer l'Uec.
Arribem a una cruïlla, deixant a la dreta el camí que baixaria al Barranc de Lloret, i entrem en un camí, pla (??) que passa pel Racó de l'Argilaga, em penso que amb el nom queda clar com es el camí. Després de moltes punxades arribem al Coll de la Bassota, deixant a la dreta un altre camí al Barranc de Lloret. Ara ve una baixada forta i curta fins una pou i un mas enrunat, també entre mig d'un bon "argilagà", mentre contemplem al davant, la quantitat de parades totes margenades, bastant ben conservades. El camí ara va baixant suaument, entre mig de mes argilagues, però que es deixa veure que era un altre camí de mula, molt ample encara que ara tapat, i que baixa suau, fins a entrar al cargolet, camí que baixa amb decisió però fent moltes “esses”, deixant a la dreta el Mas de l'Higuita, amb una raconada preciosa i ja arribem al Barranc de la Covalta, per on hem pujat. Des de la Portella de Caro fins al barranc es el Camí de Desferracavalls.
A baix al barranc anem fins un maset on trobem una aixeta amb aigua, la majoria hem quedat secs fa bastant d'estona. Ja des d'aquí al cotxe, on es retrobem tots, encara que els mes ràpids ja estaven una mica nerviosos, del retardat que anàvem els últims.
El grup final, arribem als cotxes a dos quarts de vuit, després de fer 14 kms., amb un desnivell acumulat de 1.378 mts, i hem estat 10 hores a la muntanya.
El dia ha estat esplèndid, hem pogut anar sempre en màniga curta, les vistes impressionants, els indrets magnífics, els companys han estat companys, però estic convençut que, ara per ara, no es una excursió per a mi. Però encara que hagi quedat molt cansat el dimarts tinc un altre sortida, encara que espero sigui molt mes fluixa ...
No pujo el track al wikiloc per què ja hi ha un d'exacte al que hem fet, per cert es el que varem seguir, i mercès això en un lloc dubtós, ratlles vermelles en una direcció i puntets vermells en un altre, vam saber per on continuar baixant sense problemes.
Quedem al costat de la Policia Municipal Reus, a dos quarts de vuit del matí, i ens ajuntem 17 persones i una gossa (ho sento però no me'n recordo del nom), i ja sortim, com sempre amb mes de quinze minuts de retràs, en direcció a Roquetes, d'allí agafem la pista que va pel costat del canal que estan arreglant per fer un transvasament, fes a saber on, i d'allí seguir per pista fins a la Covalta.
Aparquem els cotxes en una parada d'olivers, sembla que no conreats, i sortim a dos quarts de deu del matí, o sigui la millor hora per pujar per la part solana del Port (??).
Només sortir es passa pel costat d'un maset que està arranjat i de seguida baixem a la llera del Barranc de la Covalta, parant a esmorzar al costat dels Bufadors de la Covalta. Com hem sortit tant tard, de seguida hem hagut de parar a menjar una mica.
Només continuar el camí comença a pujar, deixant a l'esquerra les restes d'un pou (guix o calç) i el camí per on baixarem. Tota aquesta zona està plena de petits masets, els del començament arranjats i en bon estat i la resta arruïnats, però que demostra el grau d'aprofitament del territori, a més el camí per on passem era un camí de mula, que van pujant entre els marges, fent les degudes “esses”, però que en l'actualitat està abandonat, però que encara es pot passar molt be.
Creuem el Barranc de Desferracavalls, i deixem la cruïlla al Racó d'Aiguadonzella. Passem prop d'una font, que visitem, i després d'un caragolet arribem al Mas del Xaco, també arruïnat totalment, encara que a la cisterna hi ha molta aigua.
A partit d'aquí ja entrem en unes canals, amb unes pendents considerables amb molta pedra solta, unes grimpades fluixes però on m'han d'ajudar (no soc a l'únic, però a mi em sap molt de greu, després de tants anys per les muntanyes, clar que no havia estat mai tan “fotut” com ara). Es un continuo patiment, entre canals, grimpades i passant entre unes bones “bitlles” de roca, això si, molt espectacular, incloent un pas (en realitat son 4 passes), amb un bon “pati” que està renyit amb el meu vertigen.
Ja arribem a un collet on es puja a la Mola del Moro, i on des d'on es va a la Mola Castellona. Des del Mas del Xaco hem estat 3h.03m per fer 2.200 kms amb un desnivell de quasi 500 mts., això jo que era al pilot dels últims.
Uns sis decidim no fer l'ultima pujada a la Mola, no es massa difícil, però el “patí” es el que em fa desistir a mi de no passar.
Ja reagrupats els que han arribat dalt i els que no, seguim per rastre planer (segons deien, però de planer res de res), fins a la Font i Cova Caro, on parem a dinar. Alguns baixem als bassis a beure aigua i omplir cantimplores.
Després de dinar sortim, també planers com abans, amb tendència a anar baixant, però per un bosc molt agradable i encisador.
Arribem a la cruïlla del camí al Coll de Vicari, on creuem el Barranc de la Conca de les Anglesoles, i a partir d'aquí ja toca començar a baixar. El terreny cada vegada es mes pelat, i el camí baixa amb decisió. Arribem a la Portella de Caro, on tenim al davant el Barranc de Lloret, amb una gran visió de la Roca Xapada i de l'Airosa, excursió que fa pocs mesos varem fer. Entrem en una canal que baixa molt fort per terreny desfet, hem d'anar molt en compte de no perdre el rastre, el camí està marcat en vermell i a més portem el track pel gps, de la sortida que fa fer l'Uec.
Arribem a una cruïlla, deixant a la dreta el camí que baixaria al Barranc de Lloret, i entrem en un camí, pla (??) que passa pel Racó de l'Argilaga, em penso que amb el nom queda clar com es el camí. Després de moltes punxades arribem al Coll de la Bassota, deixant a la dreta un altre camí al Barranc de Lloret. Ara ve una baixada forta i curta fins una pou i un mas enrunat, també entre mig d'un bon "argilagà", mentre contemplem al davant, la quantitat de parades totes margenades, bastant ben conservades. El camí ara va baixant suaument, entre mig de mes argilagues, però que es deixa veure que era un altre camí de mula, molt ample encara que ara tapat, i que baixa suau, fins a entrar al cargolet, camí que baixa amb decisió però fent moltes “esses”, deixant a la dreta el Mas de l'Higuita, amb una raconada preciosa i ja arribem al Barranc de la Covalta, per on hem pujat. Des de la Portella de Caro fins al barranc es el Camí de Desferracavalls.
A baix al barranc anem fins un maset on trobem una aixeta amb aigua, la majoria hem quedat secs fa bastant d'estona. Ja des d'aquí al cotxe, on es retrobem tots, encara que els mes ràpids ja estaven una mica nerviosos, del retardat que anàvem els últims.
El grup final, arribem als cotxes a dos quarts de vuit, després de fer 14 kms., amb un desnivell acumulat de 1.378 mts, i hem estat 10 hores a la muntanya.
El dia ha estat esplèndid, hem pogut anar sempre en màniga curta, les vistes impressionants, els indrets magnífics, els companys han estat companys, però estic convençut que, ara per ara, no es una excursió per a mi. Però encara que hagi quedat molt cansat el dimarts tinc un altre sortida, encara que espero sigui molt mes fluixa ...
No pujo el track al wikiloc per què ja hi ha un d'exacte al que hem fet, per cert es el que varem seguir, i mercès això en un lloc dubtós, ratlles vermelles en una direcció i puntets vermells en un altre, vam saber per on continuar baixant sense problemes.
 |
 |
.................
Entrades
Sort que no vai nar, si no encara estaria buscanrt la Font del Paradís jajaja, sou tots una colla d'impresentables jajajajajaja
ResponElimina