Turó d'en Vives i Turó Gros (La Telefonista)

Sant Martí de Montnegre - Font de la Brinxa

Per avui hem quedat l'Esteve i jo d'anar un tomb pel Parc del Montnegre i aprofitar per què jo pugui fer un altre 100 cims, el Turó Gros (o La Telefonista).
Sortim de Reus, anem fins a Sant Celoni, i en cotxe fins a Sant Martí de Montnegre. Aparquem al davant de l'ermita i sortim quan maquen cinc minuts per tres quarts de nou, però abans de començar ruta visitem l'ermita de Sant Martí i el seu entorn. Ja sortim, aquí conflueixen 3 Grs. (5-83-92), i trobo a faltar un bon plafó indicatiu, els senyals de Gr estan pintats en els pals d'electricitat que hi ha en aquesta cruïlla, hi ha un pal de ferro de GR, però a les sagetes no s'entén res.
Pugem per unes escales i el camí va pujant suau però amb continuïtat, passem per la Roureda de l'Auledell, després per boscos d'alzines i per entrar després en un bosc de castanyers joves. Passem el Coll de Basses i els Faigs d'en Preses, on agafem el camí per anar al Turó d'en Vives, anem seguim pista fins que trobem unes fites, a la dreta, que seguint-les ens portarà al cim, lloc que reconeixem pel cartell que hi ha, per què si no ...., es en mig del bosc sense vistes a cap lloc. Fem fotos, escrivim al llibre registre i tornem fins el Faigs d'en Preses, d'allí per pista arribem al Turó Gros (100 cims), segons el mapa es “La telefonista o la Miranda”, devia haver alguna antena i devia haver vista, ara res de res, el que si hi ha es una gran torre forestal, tota metàl·lica. Entre la vegetació intento veure el cim del Montalt, des d'aquell vaig veure el Turó Gros, però el que vaig veure era la part alta de la torre, però des d'aquí, res de res.
Esmorzem i seguim, primer per pista i després per un camí ample bastant malmès, i ja arribem a Santa Maria de Montnegre, ermita arranjada però mes petita que l'original, que devia estar encastada a la pared. També hi ha la font de Santa Maria, amb un bon xorro d'aigua i el Roure Monumental, completament escapçat a quasi ras de terra, va caure per motius naturals, hi han cartell que indica que va caure al mes de febre d'aquest any, una verdadera llàstima per que era un arbre realment monumental. Seguim, aquí per les pistes han passat maquines ampliant-les i retocant-les, i de seguida arribem a una pista ample, adequada per circular els cotxes, per on passa el Gr92.
Passem la Font de la Brinxa, està arranjada i amb una petita bassa al costat. La pista es fa una mica llarga perquè anem creuant bastants barrancades, aquí anomenades “Sots”, i arribem a la Alzina Grossa, que te unes corretges lligant les rames altes per què s'esta obrint pel mig, a més trobo a faltar un puntal en una de les rames que s'allarga molt horitzontalment.
Ja arribem a Sant Martí, passant abans pel costat de Can Preses, una gran masia. Arribem a dos quarts i mig de tres, després de fer 14 kilòmetres.
Ha estat un dia molt maco, molta pista però boscana, gran boscos de roures, castanyers, freixes, alzines amb trossos on predominaven les sureres, etc., hem passat per dos ermites, dos fonts, dos cims, encara que ens ha mancat una mica de “vistes”, però ha valgut la pena.
No pujo el track al wikiloc, he combinat dos que ja hi eren.

A qui l'interessi el track, que m'ho demani via mail. Per veure o baixar les fotografies, aquí


...................