"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 7 de setembre de 2014

De Bélesta a Montsegur, per GR du Pays d'Olmes


Església de Fougax et-Barrineuf
Castell de Montsegur


Després d'un bon esmorzar a Jolí Jardin, que es on he dormit, agafo els trastets i marxo de Bélesta. L'esmorzar ha estat tan abundós que no he pogut menjar-me ni una tercera part del que m'han  posat.
El camí es tracta d'anar seguint els senyals vermell i groc, del sender GRP, du Pays d'Olmes. El poble queda creuat per la carretera principal, però en un retomb surt un altre que va a Montsegur. S'agafa aquest però abans de creuar el Riu Hers, es puja per un carreró a la dreta, la pujada es suau. A l'entrada d'aquest carrer es un dels pocs llocs on he trobat que el senyal no es veia massa. He sortit a dos quarts de nou de matí. 
El camí primer va deixant unes vivendes amb jardins i camps, tot ben cuidat, mentre me'n vaig allunyant, poc a poc, del nucli urbà. De seguida s'entra al bosc, un bosc ben atapeït i molt verd, amb un camí força ample i trillat, a moments amb fang. 
S'arriba a un lloc on hi ha un gran parc d'aventura, i pel que sembla es aquí, on hauria d'haver creuat el riu, m'ha semblat veure el pont que deu servir per comunicar la carretera amb el parc, per anar a visitar la surgència de Fontestorbes. Una verdadera llàstima no haver-me adonat.
A Fougax comença tot un tros asfaltat que no finalitzarà fins que arribi a Pelail, A la sortida de Fougax et-Barrineuf he trobat a faltar alguna senyal, però no hi ha res que no es solucioni portant un bon mapa. Tot el tros fins a Pelail, encara que bonic es per carretera asfaltada i estreta, per on passen no masses vehicles, al menys avui, pel que es fa una mica pesada. Va per la vora del riu, tot el tros bastant engorjat. Son quasi quatre quilòmetres. 
A Pelail, on es troba el Camí dels Bons Homes, es el primer moment que em trobo a caminats, dos parelles que em saluden i semblen anglesos, que venen de Montsegur i se'n van cap a les Gorges de la Frau i Comuns, duen seguir el Camí Càtar. Jo agafo uns metres en la mateixa direcció i m'assec en un banc de l'àrea de repòs que hi ha, tot aprofitant per descansar i menjar una mica.
Aquí els Gr del Pays d'Olmes i el del Bons Homes s'ajunten en direcció a Montsegur. Surto pujant una mica, fins a una cruïlla, on el senyal del GR està en una estaca en mig del camí bo, però que segons el llum que hi ha no es veu, ja que està allunyada de la cruïlla. Com sempre, jo l'erro, i la creu del GR està al final de la pujada, també la podien posar una mica abans. 
Aquí comença una pujada que en dos quilòmetres es pugen més de 350 metres de desnivell, amb un camí, que contra més vas pujant més fang et trobes, fins que arriba un moment que tot es un fangar, i a trossos no hi ha per on passar si no et fots en mig, arribant a cobrir-te fins el turmell, o sigui una feina molt penosa l'anar avançat. Per adobar-ho més, en creuo amb quatre grups diferents que estan fent el camí a la inversa i encara que van en compte, foten unes patinades que encara em deixen el tros pitjor. Com es normal de més de 20 persones que m'he creuat, només la meitat m'ha saludat. Només he sentit parlar en francès i anglès. 
Al final arribo al lloc més alt, abans de Montsegur, i on el camí canvia completament de direcció. Anava cap l'oest i ara va cap el nord, tot planejant, fins que torna a canviar a l'oest però ja baixant cap a Montsegur. 
Abans del poble, en un tros que es va per carretera, i dins d'un caminal paro a descansar una mica i a tornar a menjar. Després ja enfilo cap el poble, on a la primera Gîte d'Ètape, que està només entrar, em diuen que està tancada que vagi a l'altre que està darrera de l'església. Aquesta si que està oberta i m'acull, es "Lou Sicret", regentada per la "Graciela", una francesa molt amable i simpàtica. Aquí he arribat a un quart de quatre, desprès de fer més de disset quilòmetres.
Una vegada confirmada la plaça i quedat a l'hora de sopar, deixo la motxilla, agafo el gps, la màquina de fotografiar, la cartera i el pals, i enfilo amunt a visitar el castell. El poble està a una mica més de 900 metres d'alçada i el castell a més de 1.150 mts., o sigui un altre pallissa, però que crec que s'ha de fer. Mentre jo pujo hi ha molta gent que està baixant, però també altre que està pujant. A mitja pujada comença a ploviscar una mica, pel que em fa temor pensar en la baixada. Tot això després de passar per la taquilla i pagar els 5 eurets. Quasi tota la pujada està arranjada amb esglaons de fusta, però alguns han quedat una mica alts, pel que no es com pujar a casa. 
Quan surto a la part del darrera, veig gent que van pel costat de la paret del castell i em sembla que van en un guia, pel que allí em dirigeixo. Mercès això puc veure la part on hi havia la cisterna i la torre. No cal dir que a banda de les quatre parets no en queda res. Hi ha les escales que pujaven al mur de defensa, però totalment degradades.
Tot pujant, quan casi que estic al castell s'han esgotat les piles del gps i no m'he assabentat, pel que fins aquí ha quedat gravat.
Una vegada visitat i davant la previsió de pluja forta, el trons cada vegada estan més a prop, baixo cap el poble i a la gîte, on em dutxo, i espero l'hora de sopar tot fent una ben guanyada birra,
El sopar ha estat una amanida verda, amb formatge de cabra, i altres elements, de primer. De segon una llonganissa, amb bolets i com una empanada de patata, i de postre mousse de xocolata. Després unes herbes o cafè. Les herbes hi havia melissa, menta i quatre o cinc més. Tot regat amb vi i aigua. Per a mi tot perfecte, encara que de vi només he begut un dit horitzontal, per brindar, ja que no he sopat sol, si no, que ho faig amb quatre amics, un suís, un irlandès i dos anglesos, més o menys de la meva edat, que pel que em diuen van estudiar junts a la universitat, no agafo on. Durant el sopar aprofito a parlar el meu mal anglès i quan ells es dirigeixen cap a mi, ho fan amb paciència. D'ells només un dorm aquí.
Em vaig aviat a dormir, que demà m'espera una altre etapa. 

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.








00000000000000000000000


000000000000000000000000000






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada