"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 8 de setembre de 2014

De Montsegur a Bélesta, pel GR7B, Col de Balussou i Durenat



Font al GR7B
Croix de Morenci


Encara que en un principi, o sigui quan vaig preparar l'estada per aquestes terres, tenia previst donar tot el tomb al Pays d'Olmes, a última hora vaig creure que no estava preparat per fer-ho, ja que si ho feia en tres dies em sortia una etapa de més de 26 kms., al que no estic preparat, i si ho feia en quatre em trobava amb una etapa sense cap Gîte d'Etape, o sigui tenia que fer un vivac o similar. Al final vaig decidir que el millor era fer dos dies de caminar, un com el que vaig fer ahir i l'altre, pel dia d'avui, que era tornar a Bélesta per camins diferents. Al mapa IGN (francès) 2247 OT hi figuren una combinació de camins que et porten. Com sembla que son camins abalisats crec que no he de tenir cap problema, com a mal menor sempre em portarà a algun poble i des de allí puc trucar a un taxi.
Surto de Montsegur, després d'un bon esmorzar a base de confitures, codonyat, pa rústic, mantega, cafè i suc de fruites, quan manquen cinc minuts per dos quarts de nou, encara que el gps no em comença a gravar fins uns minuts després. Pujo un altre vegada fins l'aparcament del castell i allí agafo el GR7B, que em penso que s'adjunta al GR7 a Camon, encara que jo el deixaré molt abans.
De seguida comença a baixar, per un camí molt ombrívol que dona molt goig caminar-hi. A l'estona em trobo una font, arranjada, i com es normal en mi, aprofito per tastar-la, molt fresca i sembla que molt bona, al menys té molt bon gust. Continua baixant fins als prats de Pechiquellenes, masia força enrunada, i des d'aquí el camí comença a pujar, amb una vaca que em tapa el camí i em costa convèncer-la de que em deixés passar. Al poc deixo a l'esquerra el camí cap a Lavelanet, quan deixa la pujada i planeja fins a Les Moureaux, gran masia en reconstrucció. El tros on el camí va per la part superior de la masia, està fatal i bastant brut, sort que es molt curt. Aquí es on veig una de les poques persones que veure en tota la caminada, i es un que està treballant en la reconstrucció de la masia.
Des d'aquí fins a la Croix de Morenci es tot pista boscana, obaga, agradable, però asfaltada, encara que l'asfalt està bastant gravat, deu ser per la neu de l'hivern. A la creu paro a mirar el mapa, per no equivocar-me, a més aprofito per descansar una mica. Mentre estic aquí passen una parella caminant molt de presa i un altre que arriba en cotxe, mira la placa, la creu i se'n va.
Faig una petita errada, que em sap greu, però no em comporta fer més distancia, potser uns pocs metres. El Camí marxa a la dreta, pel bosc i passa pel mig de la Masia de Morenci, jo no em fixo i vaig per la pista, poc metres, ja que quan la pista re-tomba cap a la masia i es per on jo havia de venir, hi ha la cruïlla, que va cap a Les Balussous. Es bastant planera i torna a ser boscana total. Les Balussous devia ser una gran masia, ara completament enrunada. Al poc deixo el camí cap a Fougax-et-Barrineuf i pujo cap el Coll de Les Balussous. Es la pujada més forta de tot el dia, i això que no es res de l'altre mon. Després del coll, continuo pujant fins a deixar la cruïlla a Fougax, i aquí comença el patir del dia. La baixada fins a la cruïlla de Couchou se'm fa llarga degut a la pendent, amb trossos bastant fangosos. Des d'aquí fins a Bélesta es va per pista, a trossos molt agradable, però cap el final bastant solana.
Una mica abans de Durenat paro a dinar, al costat d'uns grans troncs. Quan passo per Durenat, que l'habitacle està completament tancat però no abandonat, veig que hi ha uns bancs amb taula, on hauria estat molt més còmode.
Arribo a Bélesta a un quart de tres després de fer un catorze quilòmetres, quatre-cents metres. Quan arribo em trobo al portal els anglesos del Joli Jardin, que em diuen que allí van patir per mi, quan a la tarde va començar a ploure. Vaig deixar aparcat el cotxe davant del seu portal. Ja només em toca canviar-me de roba, pujar al cotxe i anar-me'n cap a casa.
El track entre Durenat i quasi Bélesta, i no ser per quins set-ous, se'n van tornar boig i em marca molt a la dreta de la pista, per al final tornar en sec. Jo he anat sempre per la pista.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí








00000000000000000000000


000000000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada