Viatge a Mongòlia. Dia 10, Kharkhorin i Ongii Nuu

Avui ens ha tocat anar a visitar Ederne Zuu Khiid, un dels principals monestirs budistes de Mongòlia. Però primer i en espera que l'obrin, ens hem anat a visitar un monument dedicat als tres reis. Està situat en un turó a prop del poble. Des d'allí hi ha una visió de la gran extensió on està instal·lat el poble de Khankhorin, i la també la gran vall de l'altre vessant. Encara que el lloc és interessant, i la Hama ens explica l'historia dels tres reis en tres plafons de pedra, el vent, que a més és fred, fa que sortim aviat d'allí. Escoltem les explicacions, fem fotos, contemplem una mica el paisatge i marxem ràpid avall. Per ser les nou del matí la temperatura és bastant baixa, agreujant-se la sensació de fred degut al vent. Quan marxàvem ens posaven unes parades de venda de records.

Després ja ens dirigim al monestir. Aquest monestir va arribar a tenir entre 50 i 100 temples amb una ocupació de més de 1000 monjos. La visita al monestir és gratis, però l'entrada al recinte dels temples s'ha de pagar i està prohibit fer fotografies. Una vegada visitats, amb un natiu que ens fa l'explicació de cada un en perfecte anglès, ens anem a un ger on fan una cerimònia budista, a la que volem assistir, i ens quedem fins al final. Abans d’entrar fem girar les rodes amb les oracions, típic d’aquestes religions. També entra un grup de dones d'edat avançada. Com a curiositat, quan ha entrat l'última ja no hi havia lloc per seure's, i jo estava en una punta d'un dels bancs, i ella m'ha demanat, amb signes, d'asseure's a la meva falda. Jo m'he aixecat i l'hi deixar el lloc, ella ha insistit que no m'aixequés, però ho he fet. Es bonic poder veure les costums i actes locals, incloent els religiosos.

Després sortim, primer intentem fer-ho per una porta que està tancada, per anar a visitar una pedra amb forma de tortuga, per fer-ho després per la mateixa d'entrada. Fem una petita visita a unes botigues de records que hi ha al davant i ens dirigim en cotxe al Karakorum Museum, un altre museu molt interessant de visitar, ja que entre moltes peces i plafons interessants hi ha una maqueta del que era la vella ciutat de Kharkhorin, que va ser l'antiga capital. S'ha de pagar per fer fotografies, pel que deixo la màquina a la funda. Al finalitzar la visita i dins del museu, aprofito per comprar uns quants records per la família i amics.

Retornem al campament on hem dormit aquesta nit, on la Hama ens prepara el dinar i on dinem. Tornem al cotxe que ens porta a veure la pedra esculpida en forma de tortuga (Stone Turtles), sinó més, és curiosa. Està a la part del darrera del monestir anterior. Al costat hi han taules de venda de records, però aquests son, o pedres, o peces treballades de coure, els venedors ens criden perquè comprem, però ningú els fa cas.

Tradueixo de la guia Loney Planet, una traducció aproximada: "Més enllà de la tortuga de pedra s'estén pel voltant d'1 quilometro a l'est, el lloc de l'antiga *Karakorum. Els fonaments dels edificis *Karakorum estan sota terra i poc s'ha excavat, per la qual cosa necessita molta imaginació, o visitar el Museu Karakorum per veure la maqueta".

Tornem cap el poble, a la part on no hi ha les construccions noves, ja que la Hama ha de comprar menjar i aigua. Mentre esperem, aprofitem a veure un petit tros d'aquest enclavament. Es curiós veure un carrer que son tot comerços o manyans, on els locals que son contenidors metàl·lics. Una vegada efectuades les compres ja ens dirigim cal el llac Ogii Nuur.

Abans parem a visitar el Khushuu Tsaidam Museum, que com no estava previst en la primera negociació, hem de pagar nosaltres l'entrada, una mica més de dos euros per cap. L'Ori no vol entrar, pel que entrem l'Olga, nosaltres dos i la Hama. Els museus dels llocs que no coneixes sempre son interessants de visitar-los, pel que no ens sap gens de greu fer-ho. Aquest està compost sobre tot, de peces de roques, més o menys grans, gravades a la antiguitat i que van ser descobertes al fer excavacions arqueològiques. Aquest com tots els que hem anat visitant hi ha la majoria de plafons en mongol i en anglès.

Seguim ruta, primer per carretera asfaltada, per seguir per pistes, i tenim sort de poder divisar una guineu corrent pels camps, allunyant-se quan el cotxe para un instant per poder-la veure i fotografiar. De cop el xòfer, el Daavka, para el cotxe en una collada, de forma expressa, ja que al fons i avall es divisa el llac Ogii Nuur. Esplèndida la visió que tenim.

De baixada cap el llac parem en un ger ja que Daavka vol comprar llet d'egua, a ningú li sap gens de greu. Mentre estem aturats veiem un camió de bastant de tonatge, de 6 eixos, baixant per una de les diverses pistes, a l'altre costat de la barrancada. L'estranyesa és perquè és pista de terra, ja que carreteres d'asfalt o ciment n’hi ha poques, per la part que ens hem bellugat aquests dies.

Arribem al llac, la Hama negocia amb un campament ger, sembla que demanen massa i ens anem a l'altre costat del llac, on allí si que ens instal·lem, encara que abans hem fet una petita parada a tocar l'aigua.

Com encara és aviat, una mica passades les 6 de la tarda, l'Olga i nosaltres dos ens anem a passejar per la vora del llac, podent contemplar la quantitat d'aus aquàtiques que hi ha per dins. També gaudim de la posta del sol, que s'amaga per darrera dels turons.

A l'hora de sopar entra un gat al ger, molt afectuós però que no aconseguim treure'l fora, ja que quan ho fem ens entra per un altre costat, degut a que els faldons del ger no acaben d'estar ben agafats al terra.

Avui em tornat a tenir una estufa de llenya, que ens ha anat de fàbula, a la matinada el fred es deixava sentir de valent. Encara que una vegada al llit, ben tapat i amb la caloreta que ens ha deixat l'estufa fins que ha consumit tota la llenya, jo no he tingut gens de fred.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

Kharkhorin

Ongii Nuu

000000000000000000000000

000000000000000