Després d'esmorzar, en Daavka ja té la mini-furgoneta a punt i partim cap a nous indrets d'aquest impressionant país. No ens acomiadem dels propietaris del ger, ja que, o son tímids, o son molt esquerps. La meva opinió es que tota aquesta gent que viu fora de la capital, i potser de les ciutats importants, no estan acostumades a tenir visitants, deu fer poc temps que el turisme comença a tenir una mica d'incidència, pel que la seva manca de contacte amb gent forana és el que els fa ser esquerps. No deixa de ser una opinió molt particular.
Ara ens dirigim cap a Bayanzag, dit també “Flaming Cliffs”, per això tornem a anar per pistes de terra i no sempre en bon estat. En mig d’aquesta terra estepària les pistes no estan del tot clares, normalment hi han varies rodades i el xòfer van triant la millor. El que no sé com s'ho fa per triar la ruta correcta quan es troba una cruïlla, penso que aquests xòfers tenen un gps al cap. De camí primer parem dalt d'una collada per poder contemplar amb calma les dues vessants, que son dos amples valls. Després parem en un pou que hi ha al mig del desert, on mitjançant una bomba estan extraient aigua que va a uns bassis d'obra, d'on està bevem un ramat de cabres. Un altre ramat intenta acostar-se però el pastor del primer, intenta evitar-ho a pedrades. Daavka omple un dipòsit que sempre portem al cotxe, que és per fer el dinar i rentar els plats, mentre anem de ruta. Més tard paren en un poble, crec que Bulgan i en un ger particular la Hama ens fa el dinar. Mentre ho fa, donem un tomb pel poble, on entre altres coses veiem que hi ha una església cristiana, un temple budista, i com no, una escola. És curiós trobar una trujada de porcs estirada a terra, a l'ombra, entre un ger i la tanca de fusta d'un terreny. També hi ha l'únic hort que veurem en tots els dies, encara que no és el paradigma de la neteja i conservació. I no poden faltar botigues de tota mena.
Després de dinar arribem a Bayanzag, unes muntanyes terroses de color marró, on van haver moltes excavacions, trobant molts fòssils i ous de dinosaure. La Hama ens proposa que recorrem tota aquesta carena, que es la més espectacular, a peu. Ella i el Daavka ens esperaran a l'altre costat, fet que tots quatre acceptem amb molt de gust. Al començament hi ha unes parades de venda de records. Llàstima que el vent és una mica molest, però no ens impedeix assaborir, tot caminant, d'aquestes formacions que podem contemplar. Les màquines de fotografiar treuen fum encara que és impossible captar tota la seva bellesa. El Bernat gaudeix, a més del mateix que nosaltres, fent algunes grimpades i desgrimpades.
El vehicle ja ens està esperant, i ens porta a un campament ger que és relativament aprop. Des d'aquest es veu la punta de la muntanya per on hem caminat i unes altres carenes similars però que no son tan espectaculars. En aquest campament hi han 5 gers, un ocupat pels propietaris i els altres quatre per turistes, entre ells dos homes francesos d'una edat similar a la meva. Prop d'aquest campament, abans i després d'on som, hi han altres similars.
Com encara és aviat ens anem al serral del costat on hi ha un gran bosc d'un arbust que es diu “saxaul”. És un arbust que cobreix milions d'hectàrees i que és essencial per l'ancoratge de la sorra del desert i evitar la total desertització. Des d'un petit turonet es pot veure una gran extensió d'aquest bosc. Parlem de bosc i això que no es d'arbres alts, si no que estem parlant d'arbust de com a màxim dos metres d'alçada, però que la majoria no arriba al metre i mig. També es bonic veure la gran quantitat de caus de Pika-Boo, podent contemplar algun d’ells, però que corren a amargar-se.
Abans de sopar parlem amb els dos francesos i uns nois belgues que tenen problemes amb el seu xòfer, ja que només parla mongol i no porten guia que els ajudi a traduir. Les converses son totes en anglès, o sigui que jo només escolto, assabentant-me de menys de la meitat. Ja només ens queda sopar, per mi, un dels millors, i a dormir, ja que demà tindrem un altre viatge i més llocs per visitar.
Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada