"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 17 de setembre de 2014

Viatge a Mongòlia. Dia 1, vol cap a Ulaanbaatar


Allà a finals de maig vam parlar, el meu fill, Bernat, i jo, de fer un viatge junts però fora dels circuits turístics normals i anant una mica en plan motxilero. De manera una mica superficial vaig dir que aquest lloc podria ser Mongòlia, però allò superficial de seguida es va convertir en un projecte a realitzar. Per cert sempre havia tingut al cap de que algun dia voldria anar-hi.
Després de tres mesos i mig de fer recerca dels possibles llocs a visitar, inconvenients que podem trobar, la burocràcia necessària, alló que crèiem que ens podria interessar, fer les reserves dels vols d'anada i tornada, i d'on dormir els primers dies a la capital (Ulaanbaatar), per fi ha arribat el dia de la marxa.
Arribem a l'aeroport de Barcelona, aparquem el cotxe, a l'aparcament de llarga durada, on ens hem acollit a una oferta, i la llançadora ens deix a la terminal 1. Fem la facturació, i aprofitem per esmorzar una mica abans de l'embarcament. La sortida de l'avió està prevista a les 12:25, via Moscou. A l'hora de sortir ens agafa una petita esgarrifança, ja que surt amb un hora de retard, i resulta que per enllaçar només tenim 1h.20m., però com no podem fer-hi res quedem a l’espera d'esdeveniments. El retard segons el pilot es culpa de l'aeroport del Prat.
Abans d'aterrar les hostesses de vol ens venen a buscar, junt a un altre parella que ha d'enllaçar amb un vol a Tokio, i a una senyora que té un altre enllaç i ens col·loquen a Business Class, al davant de l'avió, i en quan obren les portes sortim corrent, amb alguna espenta de més. Comptant que el viatge ha durat una mica menys del previst (uns 15 minuts) i gràcies a les corregudes, ens sobra quasi mitja hora, pel que podem agafar el nou avió, amb una mica de tranquil·litat, tot i que jo no estic per corredisses i m'ha costat seguir el pas del meu fill, i això que ell caminava i jo corria. Ara si cap a Ulaanbaatar.
Arribem a Ulaanbaatar aproximadament a l'hora prevista, però això ja es la crònica del pròxim dia.


Avió cap a Moscou

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

000000000000000000000

2 comentaris:

  1. M'ha extranyat, l'atenció que us han dispensat les hostesses,per no perdre l'enllaç, fins que he vist que, no eren d'Iberia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aeroflot. Molt contents de l'atenció. Els avions justets.

      Elimina