"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 18 de setembre de 2014

Viatge a Mongòlia. Dia 2, visita a Ulaanbaatar


Després de dos menjades, 2 begudes, i una barreta energètica amb beguda a triar, entre els dos avions, arribem a l'aeroport “Chinggis Khaan” a les 6 del matí. Per passar el control de passaports hem d'omplir un petit imprès amb quatre dades, que després ni se'ls miren. Canviem una petita quantitat d'euros per moneda local i ens anem a esmorzar a un bar obert, dins del mateix aeroport.
Mentre, s'han acostat una serie de persones oferint-nos taxis, però la nostra intenció es intentar anar a Ulaanbaatar en bus. A l'aeroport no hi ha parada de cap transport públic, i la més a prop està aproximadament a un quilòmetre, son les línies 11 i 20, segons explica la guia.
Aquí he de puntualitzar que una bona guia crec que és imprescindible, el que passa és que no existeix cap guia en castellà, i menys en català, pel que un ha de fer servir alguna en anglès. Sense voler fer propaganda hi ha una de molt bona de Lonely Planet, amb l'última edició del juliol del 2014.
Com anem ben carregats, cada u amb dos motxilles (la que em embarcat amb tot el “fato” i la petita que hem pujat a l'avió), i els autobusos que passen, de la línia 11, van a rebentar de gent, no ens atrevim a pujar en cap. De la línia 20 no hem vist ni un. La freqüència d’aquests autobusos és alta. A més, van parant cotxes compartits, que deuen ser encara més econòmics que el bus, però al veure'ns ningú ens diu de pujar, per sort, ja que encara van més plens que els autobusos, en comparació.
Com veiem que sembla ser hora punta, creiem que serà problemàtic anar en bus a la capital. Desfem el quilòmetre cap a l'aeroport i a l'entrada fem preu amb un taxista, no oficial. Li regategem una mica, no massa, i ens porta cap a la capital. Ja dins d’Ulanbataar, hi ha un embús de nassos, i a més el taxista erra la direcció, i intenta deixar-nos on no toca. Li fem veure l'error, i ara si ens porta al lloc escaient. Aquest es “Top Tour & Guesthouse Mongolia”, un lloc amb habitacions compartides (lliteres en format dormitori) i habitacions individuals.
Arribem, després d'uns moments barallant-se amb la combinació per obrir la porta, pugem i truquem a la porta. La casa d’hostes és a la cinquena planta, encara que diguin que és al quart pis, i ens demanen que ens traiem les sabates per entrar. La que sembla la propietària es la Mugi, que ens ensenya l'habitació, dos lliteres de dos pisos, lavabo amb dutxa i màquina de rentar roba, wifi i esmorzar inclòs en el preu.
Ens convida a té, i ens diu si volem uns ous per esmorzar. El té li agraïm i li diem que no a l'esmorzar, ja que ho hem fet a l'aeroport. El Bernat dialoga amb ella, sempre en anglès, i sortim a començar a visitar la població.
Una de les coses que ens trobarem en aquest viatge, és que la gent del nostre país, si no sap anglès més val que s'ho pensi una mica abans d'anar a Mongòlia (segurament a altres indrets, també), sempre que no sigui amb un tour amb guia de parla castellana. I tot sabent anglès, en segons quin llocs hi ha una feinada, ja que la majoria de gent a la capital i quasi tothom fora, només parla el seu idioma, el mongol (Монгол).
Anem a peu a visitar Gandan Khiid, el gran monestir d'Ulaanbaatar. Pel camí el que m'ha sorprès es que és una ciutat que es vol modernitzar, al meu parer, i que, junt a llocs que nosaltres consideraríem degradats, hi han construccions modernes. Tots els jardins, tot i que ben ideats, estan abandonats en quan es refereix al cuidat de la gespa i/o plantes, amb herbes salvatges que arriben a tapar alguns parterres.
Per arribar al monestir, hem de passar pel costat d'una de les parts de l'extra-radi, per el que podríem dir que és una urbanització o barri, però amb carrers de terra, cases de baixa qualitat de construcció, al costat d’altres que son gers, i alguna que sembla de més qualitat. Totes són delimitades amb unes tanques de fusta que en el nostre país pensaríem que son molt rònegues, que impedeixen veure els terrenys dels habitatges.
El Gandan Khiid ens sorprèn per la seva grandiositat, uns deu temples, la Universitat Budista de Mongòlia (tancada per obres), biblioteca i com no, tenda de regals. Però tot amb amplitud, té un total abandó de la jardineria. Per entrar al Janeaisig Datsa s'ha de pagar, que fem sense problemes, però no agafem el tiquet que ens permetria fer fotos a l'interior, pel que la màquina es queda quieta a la seva funda mentre visitem aquest temple. Hi ha molta gent a tot el recinte, també una gran quantitat de coloms concentrats en una plaça, on hi ha venedors d'escaiola o similar per donar-los de menjar.
Al sortir d'aquí entrem en una botiga de queviures a comprar una botella d'aigua, ja que tinc la boca molt seca, fet que pressuposo que es de l'ambient de la ciutat. Molta pols i fàbriques llançant fum a l'atmosfera, a tocar de la ciutat. El que passa és que la botella de aigua es en gas, però no un Vichy o similar, si no amb un gas fluixet.
Anem a dinar a un restaurant, prop de la casa d’hostes. Al començament del dinar un home ens demana asseure's a la nostra taula, i ens vol convidar a whisky, fet que no acceptem. S'asseu i ens vol donar conversa, però no sap castellà i molt poc anglès, o sigui que la conversa es bastant idiota, i sempre repetint “sorry”.
Acabats de dinar, anem a visitar el National Museum of Mongolia, que el trobem molt interessant, ja que hi ha l’historia de Mongòlia des del neolític fins a l'actualitat. En plegat, visitem Chinggis Khaan Square, la gran plaça d'Ulaanbaatar, amb una estàtua eqüestre de Chinggis Khaan al centre, i molta animació de gent. Al nord de la plaça hi ha l'entrada principal al Parliament House, amb una gran estàtua de Chinggis Khaan assegut.
Després de donar el tomb, i treure fum a la màquina de fotografiar, ens anem a la Guesthouse a descansar fins l'hora de sopar. Fet que fem cap a un quart de nou de la tarda, en un restaurant tailandés. La quantitat es una mica excessiva per nosaltres, el que fa que no ens ho podem acabar.
Al tornar a l'habitació la Mugi ens proposa que si volem fer un “tour” d'uns quants dies ella ens ho pot proporcionar. Nosaltres tenim comprat el vol cap a Dalanzadgad pel dia 20 a primera hora del matí, pel que parlem d'un possible tomb a partir d'aquell dia. Ens proposa una gran part del que nosaltres havíem preparat, amb xofer, guia de parla anglesa, dormir en gers, pensió complerta, un litre i mig d'aigua al dia, sac de dormir (ja que no em portem), i que ens vindran a buscar a l'aeroport de Dalanzadgad, tot per $95 persona i dia. Ho discutim en Bernat i jo, i li fem la proposta de rebaixar-ho a $90, fet que accepta. Quedem contents perquè es tot el que volíem fer de Gobi i una part de Kharkhorin, amb la seguretat que es pot fer, ja que tal i com estava previst podríem tenir problemes per fer algun enllaç, encara que estàvem molt animats a fer-ho, però aquest preu ho trobem molt interessant.
Més tard ens venen a preguntar si ho compartiríem amb dos persones més i baixaria a $60, per persona i dia. Ho acceptem. Som conscients de que el nivell del tour no serà excels en categoria, però és el que buscàvem.
A la nit les dos habitacions estan plenes, i a la nostra, un noi (jove comparat amb mi) de faccions asiàtiques i una mica grassonet, es passa la nit roncant, que li farem. Abans d'anar a dormir hem rebut un missatge, avisant-nos que l'horari de l'avió a Dalanzadgad del dia 20 s'ha canviat de les 7:30 del matí a les 22:00, o sigui que aquest dia ho passarem visitant més indrets de la capital.

A Gandan Khiid (Monestir)
Chinggis Khaan Statue


Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aqui.

00000000000000000000000


000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada