Viatge a Mongòlia. Dia 3, Terelj Area

Tenim previst aixecar-nos a les 8 del mati, però a les 7 ja estem desperts i ens aixequem. Després d'una bona dutxa, esmorzem. Una truita que embolica una torrada, amb verdures, pastís, pà, melmelada i cafè o té. Sortim amb intenció de visitar Terelj Area, que és relativament a prop d’Ulaanbaatar. Per arribar-hi, anem a buscar l'autobús que ens hauria de portar. El bus directe no acaba de passar i per un mal entès entre nosaltres dos, pujo al que va a Nalaikh, pel que ell ha de pujar també. Nalaikh es el poble més proper a Terelj Area, però des d'allí s’ha d’anar en taxi. Aquest era el plan B, en cas de no trobar el bus directe.

L'arribada del bus al final de trajecte es una mica caòtica, el final del recorregut està en obres, i s’hi arriba per carrers de terra. L’última parada sembla ser en mig del no res. Ve una taxista i s'ofereix a portar-nos, però no ens acabem d'entendre, no parla anglès ni nosaltres mongol. Anem pel poble a veure si veiem una parada per agafar el mini-bus que va a Terelj Area, però no trobem res. Al final decidim escriure en un paper, en alfabet ciríl·lic (com el que copia un dibuix), on som, on volem anar i quan ens costaria, i busquem un taxista. Fem preu i ja ens dirigim al destí.

Quan arribem ja es quasi l'hora de dinar, una mica aviat però si ens belluguem per allí se’ns farà tard per fer-ho. Anem a l'hotel UB2 i ens diuen que no podem anar al restaurant, ens dirigim a l'altre hotel, Terelj Hotel, i ens diuen que el restaurant avui migdia no dóna servei, però que a partir de les sis de la tarda ens podem passar a sopar. Marxem cap a Terelj Village, i en una botiga de queviures comprem unes pastes i aigua. Sense fogó ni forma de cuinar, les pastes faràn de dinar. Davant mateix d'un altre comerç, aquest tancat, ens asseiem a menjar. Les pastes seques, tot i no ser de tipus sec, ho estan força. S'estava bastant bé si no fos per unes poques abelles que tenien ganes d'emprenyar.

Després fem un petit tomb per una part del poble, que està dividit en dos trossos bastant diferenciats, no per les construccions, gers sobre tot, si no per la separació. L'amplitud de vista cap a la nostre esquerra es molt gran, molt similar a les que ja hem vist pel camí cap aquí, tant al bus com al taxi. Això ens comença a mostrar les amplituds del país que estem visitant. 

Baixem fins a la llera del Selbe Gol, caminant una mica, per pujar per un senderó, arribar a l'esquena del UB2 i des d'allí agafar el pont que comunica amb una serie de “poblats” amb gers. El primer pont es metàl·lic i el segon és de fusta. Al final del pont ens trobem a un bou amb carret, que deu estar preparat per portar alguna cosa. Després encara hem de creuar l'aigua per damunt d'un tronc, on m'ajuda el Bernat a fer-ho. Seguim la línia elèctrica per una vall, tot recorrent una part del Gorkhi Terelj National Park. Es un camí molt agradable, protegit una mica del sol pel seu bosc. Tot està molt verd llampant. De moment tenim, una mica separat de nosaltres, una corrent d'aigua per la dreta i altre per l'esquerra. Anem trobant, a l'esquerra, el que podríem dir cases de pagès, però aquí son gers amb corral, i bestiar boví i/o cavallí. Ens passa algun cotxe i alguna moto dels grangers de la zona. 

Hi ha un moment que hem de creuar el riu, on no hi ha passeres, encara que hi ha indicació per on passar, però mullant-se els peus. Busquem per la dreta, ja que l'aigua fa un retomb, i anem trobant com fer-ho sense mullar-nos, i desprès de quatre o cinc creuades per damunt de troncs (l'aigua ve en diferents ramals) aconseguim arribar a l'altre llera.

Arribem on de moment finalitza el bosc, trobant-nos a una gran extensió pelada, però molt bonica de veure. En mig hi ha un arbre solitari i allí ens dirigim per finalitzar la caminada. Estem poc temps asseguts ja que es comença a girar una mica d'aire, i aquest ja no és massa calent.

Girem cua, i ens dirigim altre vegada als ponts i al costat dels dos hotels. Al costat del poble hi havien dos més, però dona la impressió que fa temps que estan tancats. Esperem el bus que passa a les 6, el sol comença a amargar-se i a sentir-se una mica el fred. El bus de les 6 només va a Nalaikh pel que hem d'esperar al de les 8. Això lliga amb el que diu la guia que s'ha d'agafar a les 4 o a les 8.

Tornem a anar als hotels per menjar, ja que fins a les 8 passarem bastant de fred. Al Terelj Hotel, l’únic que ens han dit que podíem menjar, tenen un sopar privat (per uns casaments, sembla), i no ens poden donar de sopar. Només ens queda espera a les 8 passant fred, però... Passa un cotxe i ens pregunta on anem, nosaltres li diem a  Nalaikh per agafar el bus, ens fa pujar i ens diu que ens portarà a Ulaanbaatar. Dins el cotxe, va el xòfer, que parla anglès, una senyora al seu costat i una noia darrera, pel que ens constrenyem una mica en els seients de darrera. El Bernat va parlant amb ells. Ens deixa dins d'Ulaanbaatar a uns 4 quilòmetres d'on dormim, però a una parada de bus, ja que diu que ell va en una altra direcció.

Ha estat una experiència veure un cotxe amb el volant a la dreta fent uns avançaments una mica agosarats. A més ha existit un moment en que el xòfer semblava que volia lligar el Bernat amb la noia del seient de darrere, per a mi ha estat una estona graciosa, però sembla que pel Bernat no tant. 

Agafem un bus (on no ens cobren bitllet) i anem a sopar a un restaurant multi-etnic, i a dormir que demà ens esperen més activitats. 

Trelj Village

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000

000000000000000000000000000