Ens aixequem i comprovem que el dia és fred. Des de que em pujat de latitud el fred es deix sentir bastant, i sempre acompanyat per un vent bastant molest. Esmorzem i tornem a sortir a la carretera, millor dit a les pistes, encara que avui el viatge no serà massa llarg i anirem una mica per asfalt, ja que farem un tros de la carretera entre Kharkhorin i Ulaanbaatar, carretera asfaltada que comunica aquestes dos ciutats. Tornem a parar en un poble, possiblement Khashaat, però no tinc la seguretat ja que no hi ha cartells i els pocs que hi ha son en ciríl·lic.
Per arribar al nostre destí d'avui es l'únic moment en que el Daavka erra el camí. Si ho ha fet anteriorment no s'ha notat, al menys no hem hagut de recular mai. Avui és diferent, entrem per un camí a tocar les dunes de sorra de Mongols Els, i el camí ens porta a pujar a una d'ells, i aquí el cotxe queda encallat. Però en Daavka demostra la seva professionalitat, baixa ell sòl, amb unes eines, burxa sota les rodes, ens figurem que traient la sorra de sota, quan nosaltres comentem si hem de baixar a ajudar, el xòfer torna a pujar i sense problemes fa recular el cotxe. Tornem a sortir a la carretera, i al poc agafem un altre pista, tenim els Mongols Els a l'esquerra, a una certa distancia, també veiem un bosc de saxauls a la vora de la sorra.
Arribem aproximadament a la una del migdia, al camp de gers de la família Yamandag (em penso que ho vaig entendre bé). El primer que ens fan es rebre'ns al seu ger, convidant-nos a beure llet d’egua, a menjar uns caramels i als que volen, fumar de la pipa d'en Bor (el propietari). Ell té 75 anys i la seva dona 70. Ens porten al nostre ger i veiem que hi ha una estufa, però que el sostre, per on passa la xemeneia, està completament obert. La Hama ens avisa que no podrem donar el tomb a cavall, ja que fa molt vent. També ens comenta que només tenen un cavall, i ens aconsella que ens anem a donar un tomb a les formacions rocoses que es veuen des d'allí. Abans de marxar veiem a la dona del ger dalt de la teulada que està tapant amb plàstics el forat de la teulada, una vegada finalitzat entren els dos a encendre l'estufa.
L'Olga, el Bernat i jo ens anem a donar un tomb fins a les formacions rocoses que es veuen des d'aquí, malgrat el vent i el fred. Arribem a una primera formació de roques, com es normal el Bernat arriba primer i ens espera ben arrecerat. Des d'aquí es veu part dels Mongols Els a la llunyania, amb un llac petit o toll gran, entre mig. A l'altre costat hi ha una cadena muntanyosa, on m'ha semblat llegir que hi han dos nuclis de runes, en un lloc hi han les runes de dos temples i a dos quilòmetres d'ells hi ha les runes d'un monestir. Davant nostre hi ha unes altres formacions encara més grans, i allí ens dirigim. Tombem una mica i el Bernat aprofita per fer unes grimpades.
Retornem, i veiem unes botelles de vodka llançades al costat de camí, buides com es normal. Després veiem a l'Ori muntant a cavall, conduit pel Bor, ens creuem i nosaltres ens anem cap el nostre ger. Quan arribem veiem un grup de dos dones i un home amb dos nens que se’n van a acampar, pel que sembla van ben equipats, al menys ho necessitaran, ja que la temperatura comença a baixar.
Ens diuen que si volem podem anar a donar uns tombs a cavall, per poder fer fotografies. Ho acceptem, i és molt bonic i agradable fer-ho.
Aquesta nit el campament estarà ple, a més dels turistes que ocupen els gers, als propietaris l'hi han arribat la família i en total hi haurà sobre-ocupació. Sopem i ens preparem per dormir. Fins aproximadament les 12 de la nit, i regularment, entren els propietaris per carregar l'estufa. Ens espera una nit de fred, però per sort, les bones mantes i el sac, amb la caloreta de l'estufa, faran que passi una bona nit.
Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.
 |
| Familia Yamandag i la Hama |
 |
| Formacions rocoses a Khögnö Khan Uul |
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada