Viatge a Mongòlia. Dia 6, Khongoryn Els

Avui ha estat un dia bastant intens però curt d'explicar. Només sortir del ger, el primer que es veu és la gran extensió que es divisa per arreu, estem al desert del Gobi, amb una muntanya de sorra que ens separa de les dunes dels Khongoryn Els. També que el ramat de cabres continua darrere, a tocar, de la tenda. El desert del Gobi, a banda de les dos grans extensions de sorra, que son els Khongoryn Els (on estem), i els Mongols Els (on anirem d'aquí uns dies), és tot desert de terra amb cada vegada menys vegetació. Crec que té molt a veure en la desertització, la gran quantitat de cabres que hi ha a Mongòlia. Sobre la desertització es el que he llegit en un dels varis articles sobre Mongòlia que he estat fullejant abans i desprès de viatge. Mentre esperem anem a veure una dona de la família que està munyint les cabres. Uns cavalls estan pasturant, a la llunyania, al costat del gran toll d'aigua (o potser un llac), sembla fet per la neu que es deu acumular a l'hivern, encara que també podrien ser aigües freàtiques, però jo no ho crec. Ara ja té molta part assecada.

Esmorzem a les 9 del matí, i a les 10 porten els camells, per poder donar un tomb d'una hora muntats a ells. El més vell dels habitants dels gers els porta empenyent-los muntat en una moto. Com es normal pugem cada u en un camell, els lliguen un a l'altre i una persona va estirant al primer, i amb pas lent, anem donant un tomb, aproximant-se a la gran duna de sorra i retornant al campament. Els moments àlgids es quan el camell s'aixeca i quan s’ajeu. Mentre hem donat el tomb hem vist a varies furgonetes de turistes. Alguns d’aquest turistes tomben prop dels vehicles i uns pocs pugen per veure les dunes a l'altre costat de la serralada de dunes. Una dona americana s'apropa i demana permís per fer-nos unes fotografies, en pagament li demanem que ens faci fotografies amb les nostres càmeres, tot amb molt bon rotllo.

Una vegada finalitzat el tomb i esperant el dinar, aprofito per extasiar-me veient el magnífic i grandiós panorama que es contempla, amb el sol escalfant aquestes terres. El camp de gers és composat per cinc gers, quatre que habiten ells i un nosaltres, una casa d'obra on cuinen i una altra molt rònega, que, pel que sembla, era una botiga, ara plena d'andròmines. El vàter és a quasi 100 metres i més val no parlar-ne massa. Ara estan construint un altre casa, de moment han posat els pilars de fusta, les vigues que lliguen els pilars i han fet la cimentació entre pilars. Estan portant terra per anivellar el terreny a l'alçada de la cimentació. Segons ens explica la Hama el govern només els donarà permís per obrir una botiga si construeixen una casa. A la llunyania es poden divisar tres o quatre camps de gers o camps turístics de gers, mercès al zoom de la màquina de fotografiar.

Els camps de gers (Family Gers) es quan una familia mongola té varis gers i un o més els lloga per turistes, en canvi el camps turístics de gers (Tourist Ger Camps), es el més similar als nostres campings.

A la tarda ve la part més emocionant i cansada del dia, sense menysprear l'emoció del tomb en camell, que ha estat una molt maca experiència. Els quatre amb la Hama, ens dirigim a peu cap on es puja per contemplar les dunes. La guia de Lonely Planet ja ens avisa que la pujada es esgotadora (exhausting). Primer puja bastant suau, però sempre xafant sorra i poc a poc es va inclinant, però de forma suportable, mentre segueix en la mateixa direcció. Li dic al Bernat que jo em quedaré quan la pujada canvii a la dreta, ja que llavors la pendent es fa fortíssima. L'Ori abandona al poc de que les rampes comencen a enfortís. Jo em quedo on he dit, però l'Olga i Hamas segueixen. El Bernat, com és natural, ja és bastant amunt. Al final em “pico” i també pujo. La Hama ha d'abandonar ja que segons diu, es troba malament i necessita el medicament que es pren normalment. La pujada es complicada per la verticalitat, i mentre em permet clavar les mans i els peus a la sorra, encara és suportable, però hi han trossos, per sort pocs, que sota una petita capa de sorra tova, hi ha sorra dura, i aquests trossos son molt difícils, ja que rellisques. Però al final ho aconseguim. Arribem dalt, per aquest ordre: Bernat, l'Olga i jo.

La visió a l'altre costat de les dunes és extasiant, val la pena la suada per poder contemplar aquesta successiva sèrie de monticles de sorra, que arriba més enllà de la vista. En l'estreta carena que separa les dos vessants ens quedaríem hores i hores gaudint de la visió, però tot té un fi, i al final ens decidim a baixar. El Bernat baixa corrent. Jo, bastant ràpid, però esperem a l’Olga que baixa més poc a poc, per tornar al campament els tres junts. Al moment que s'acaba la sorra, ens hem de treure la gran quantitat de sorra que portem a les sabates.

Mentre nosaltres hem passat el dia entre camells i sorra, Daavka ha desmuntat una gran part del motor del cotxe, l’ha netejat, ha canviat algunes peces, i ha intentat deixar-lo completament a punt per demà.

Esperem l'hora de sopar i la de dormir. A la nit el ramat de cabres ha tornat al seu lloc de dormir, que es darrera del ger on ho fem nosaltres.

El nostre camp de gers

Dunes de sorra de Khongoryn Els

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

000000000000000000000000

000000000000000000000000000